Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fa riure es faci estimar. Hi ha molts d'enginys obscens, encara més de	maldients	o de satírics, pocs de delicats. Per bromejar amb gràcia i inventar
desagradables. El seu temperament pessimista porta En Torralles a ésser	maldient	i malfiat com un pagès. Els cavallers traeixen el rei, els cardenals
etc.), carvendre, carcomprar, viltenir, primfilar; fefaent, malfaent,	maldient	; versemblant; clarivident missacantant, terratinent, lloctinent, vianant,
Els repartien cigars de luxe i, en casos excepcionals, segons els	maldients	, pessetes. D'això darrer, Innocenci no n'havia pas aconseguit cap prova
mal i no erraràs" quedés esborrat de la memòria del nostre poble. El	maldient	és aquell que rep amb joia qualsevol dada, fet o notícia que entela
en un mantell de discreció oblidadora i de pietat compassiva, el	maldient	propaga les debilitats, o les augmenta, o les inventa. I quan els
propaga les debilitats, o les augmenta, o les inventa. I quan els	maldients	són legió i la maledicència pren carta de naturalesa en un poble, res
dama com cal per a aturar a flor de llavis tota conversa descomposta i	maldient	. Diu un autor: "Qui conservi en son ànim encara que no sigui més que un
car creu que aquell és l'únic mitjà d'assolir el que desitja. Així els	maldients	es convenceran i tots s'inclinaran davant de la seva gloriosa progènie.
del Bon Déu, de l'Església, dels sacerdots; i jo voldria demostrar als	maldients	que s'equivoquen... —Està molt bé, fill meu. Però no és pas necessari
del fort i poderós senyor de Castell Rosselló. Fins que, a poc a poc, els	maldients	, que sempre i arreu n'hi ha i Déu els tengui en la seva ira, es posaren a
en Neeskens jugava sense delit i que volia plegar, cosa que, segons els	maldients	, havia demostrat tot tirant el penal fora; que en Rexach i l'Asensi ja ho
conortan, parlant mal de las donas. Lo rey ho sap y 'ls fa agafar com á	maldients	, mes Bocassi y Servarí (de Girona) los fan trobar gracia devant del rey.
golfes de l'edifici, i es matà. L'endemà mateix, per a més vergonya dels	maldients	, entrà al port el vaixell que portava les còpies encarregades i
de tota aquesta ristrera de bòfies, invencions i falòrnies, conten els	maldients	que sóc amorós de Corbina. De tal manera que sempre encobresc tota
somriure la vergonya del bescantat i el desfici del	maldient	. Dues com ella no les trobes pel camí de la vida. Qui sap on
incondicionals que cantaven lloances entre ells. Però aviat una llengua	maldient	em contà coses menys agradables: corria la veu que l'ajuda de Sauleda
"Apliquém la parábola. Veu la llum, per exemple, un folleto	maldihent	, calumniós y escandalós contra la Iglesia, contra 'l Papa, contra 'l
de quals bocas no surtan més que monstruosas mentidas, perversos,	maldihents	, delirants;"" á altres, ""neciament xarrayres, furiosos, frenétichs,
ens pot recordar el nostre Raimon Casellas. El poble de Silone és poruc i	maldient	. Com les multituds del narrador català troba la seva força quan se sent
haurá estat la culpa,— sens qu' aixó 'm lliure de las murmuracions dels	maldients	, que m' acusaran, sens motiu ni rahó, de haber fet, com se sol dir, tant
mos insurgents, mes ton servent s'alegri. Mos	maldients	s'endossin la ignomínia, com un mantell llur confusió els
no permeteu que em faci mal. Mai no he tingut la llengua	maldient	; ni mai m'he comportat com una fúria, i tinc la
Oh, quan està enfadada, té la llengua punxant i	maldient	. Quan anava a l'escola, era tota una harpia. Petiteta com és,
senyor. Claudio [Llegint.] Epitafi «Uns llavis	maldients	han portat a la mort la pobra Hero, que aquí dins reposa.
seny i que es comportin desenraonadament. xxviii El	maldient	[1] La maldiença és una tendència de l'ànima a perjudicar amb les
és una tendència de l'ànima a perjudicar amb les paraules. [2] El	maldient	és aquell que, quan hom li pregunta: «Què en saps, d'en tal?»,
freda el dia de Posidó». [5] Quan s'asseu a conversar amb altra gent, el	maldient	és capaç de parlar d'aquell que se n'acaba d'anar. I, una vegada que s'ha
Poeta laureat, bard nacional de Catalunya, els sempre envejosos	maldients	deien que els versos els hi escrivia Clementina Arderiu, la seva senyora
es poden posar en relació amb adjectius com bocabadant o	maldient	, en què la base de la dreta prové igualment d'un antic participi present
amb una base nominal del tipus fefaent, malfaent o	maldient	(paral·lel al verb compost maldir; § 12.6.1) o amb una altra base
desè, que no jutgin ni escarneixin. L'onzè, que no siguin ni mentiders ni	maldients	. El dotzè, que siguin servicials, sàpiguen anar a cavall i no els costi
creu inductor d'adulteri. Per esquivar els judicis de la gent	maldient	, vol que estiguem plegats en tot punt i moment; i
vist en tota l'aparença. Senyora Pernelle Dels llavis	maldients	la malícia és immensa. Orgon Mare, em faríeu perdre.
llaços d'aquesta Celimena, de qui l'aire coqueta i el parlar	maldient	semblen tan adequats als costums del present. ¿Com
els riures complaents extreuen del seu seny aquests trets	maldients	. El seu humor satíric sense aturar l'atia tot
infectats de mort a les vesprades humides de la tardor; ni dels	maldients	, ni dels ignorants... Mai més no recordaria ni en públic, ni en la més