Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sabia que aquí no es trobava en el seu centre, que a la seva ànima li	mancava	quelcom, i li semblava com si la vida l'hagués defraudat en les seves
de nena. Mila durant la relació es sentí més d'una vegada com si li	manqués	l'aire, i àdhuc a voltes sentí desigs de retirar-se. No obstant, la va
haurien estat tal vegada un exemple per a tots. Ni tan sols no semblava	mancar	-li aquest punt de murrieria que sembla necessària a tots els capitostos
i de disposició, ple de bondat i enamorat d'ella fins a la follia. Res no	mancava	a Mila de tot allò que per a ésser feliç pot desitjar una dona: si volia
seva fe en ell, Mila comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que	mancar	-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que respira. Era aquesta fe allò
que és aquesta fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com	mancar	-li l'aire que respira. Era aquesta fe allò que li havia donat forces per
llit i, en segon lloc, que no es veiés ningú pels carrers. El temps que	mancava	per a la nit, Mila va passar-lo en un creixent desassossec, i la seva
A Mila li semblà com si el seu cor s'aturés de palpitar i sentí que li	mancava	l'aire. No obstant, tancà el balcó i continuà a l'exterior, esperant. La
Àgueda, dreta al portal, sentia una sensació d'ofec; li semblava que li	mancava	aire. Tiago s'havia perdut en la nit i la tempesta; però els altres
què representaven tots els sofriments passats, tots els que podien encara	mancar	-li a passar, què representaven davant la benaurança que esperava assolir?
a la servitud implícita en tot engagement, i, com ell també,	manquen	de gallardia, de coratge, per a plantar cara a les inclemències d'una
És indiscutible que, proposant-se això, el fet de plagiar l'obra d'altri	mancava	d'importància, i fins i tot, de vegades, semblava aconsellable o
gràfics i colpidors. El drama —"literari"— de la pornografia és que li	manca	un llenguatge adient. No es pot escriure un relat pornogràfic fora del
fa intel·ligibles alguns episodis de l'erotisme occidental, que altrament	mancarien	de sentit. Tal, don Joan; tal, Sade, com incidentalment he insinuat. Els
el magnetisme personal que imposa la unitat fèrria als exèrcits, però li	mancà	la visió complexa, ampla, d'un Cèsar o d'un Napoleó. Els dictadors d'avui
i el peu d'aquesta torçat, allargat en punta, com per suplir el que li	mancava	de cama, però ja rígid en aquesta posició, immobilitzat, doblegat una
una estona a la taverna amb els amics. A Marina, en aquest punt, no li	mancaven	motius per a sentir-se intranquil·la. Els llums, al poble, eren llavors
aquella humiliació imposada davant de tots. Jaume comprengué que no els	mancava	raó; pensà en Marina, pensà en el fill, i sentí una vaga inquietud. Cara
atrafegat amb negocis perquè ni a ella ni als seus germans no els	manqués	res i tinguessin la millor educació. De gran, les seves ties li contaren
a omplir aviat; un gerro buit no és un gerro, no serveix perquè li	manca	el més important: les flors." La veu li arribava no sabia d'on. Però amb
De tant en tant, un establiment d'objectes del país, entre els quals no	manca	la col·lecció de postals pornogràfiques, però tot plegat res. Aquí la
i tan honesta com és el "Ramel". En el nostre clima comprensiu, no hi	manquen	els representants de Sodoma i Gomorra. La zona sodomítica se situa en el
a tenir en el nostre país les nits més carregades del mes d'agost. Ens	manquen	unes dues-centes milles per a arribar a Guadalupe; i, si tot marxa tan bé
uns pits perfectes, unes esplèndides musculatures —que aquí no en	manquen	—, i veureu que aquest Tahití purament decoratiu s'apuntala en l'aresta
més que exuberant, de tròpic intens i d'estiu etern, es pot dir que hi	manquen	en absolut. A Europa, les papallones diürnes formen un considerable
fruita del país, dels garrins negres i de quatre gallines, es pot dir que	manca	tot. Havíem de sortir a les sis de la tarda, però a un quart de vuit —com
a carregar unes cabretes de simfonia pastoral a les quals només	mancava	un llacet de seda al coll i una mica de raspall a l'esquena. Després de
jo fem tot el que podem perquè estigui content i satisfet i perquè no li	manqui	res; però ell, en lloc d'agrair-ho, se'n torna a Papeete, i ara
fets amb escorça d'uru, i aquestes piragües en miniatura en les quals no	manca	detall, i que els polinesis de Borabora saben construir amb una traça
el porc polinesi és magre, no té temps de posar greix, i tot el que li	manca	de cansalada li sobra de pèl. Però, malgrat la vida dura, el porc és
i disciplina i si, a més a més, no posseïssin una característica que ens	manca	per complet a nosaltres: la de refugiar-se en la cavil·lació
en el que podríem anomenar línia metafísica de la vida. Bon tros ens	manca	per a apropar-nos a aquest exemple de força biològica permanent que és
desaparegué del país quan encara no havia acomplert la seva missió. Ens	mancà	en el segle XVII per a cenyir les actituds de protesta davant
davant els propòsits centralitzadors de la burocràcia monàrquica. Ens	mancà	, sobretot, en el segle XVIII per a donar a la burgesia naixent
estigueren a mercè de la noblesa i de la clerecia. I encara que no els	mancà	l'ajut patriòtic de l'una i de l'altra, val a dir que se'l feren pagar car
el pactisme en la seva eficàcia històrica, la qual cosa hem trobat a	mancar	en els erudits comentaristes que ens han precedit. És evident que el
dominada la capital. Ficció, somni o mentida, la propaganda catalana	mancà	de traduir-se en fets reals. En canvi, fou Barcelona la que tingué la
per la base el sentit de vertebració i de responsabilitat hispànica que	mancava	als cimadals polítics. Aquest èxit no fou acompanyat d'altres de
resistències s'escapolí cap als viaranys dels procediments subterranis.	Mancà	de tacte. Confià en els sistemes explosius, bo i descomptant que ell
ens desplau, sorgeixen l'enyor i la rebentada. L'enyor és trobar a	mancar	quelcom que ens ha captivat. En el pla de la mentalitat col·lectiva, el
tro seguit de vent i pluja.)] Adam. Ah! Algú de nosaltres ha	mancat	a la llei. [(Dreçant-se majestuós, pròpiament bíblic.)]
? [(Evocador.)] Jo encara en vaig coix. ¿Veus aquesta ala? ¿Li	manquen	plomes a la punta, oi? Caín. Sí... Mai no ho havia remarcat. ¿I
l'estimaves. No ens farà cap angúnia de veure com li	manques	. Serà com un espectre sense vida ni pena.
molt. Aquelles veus d'obrers —Què són?" Paletes:	manca	una casa a la mançana. "Canten, i avui no els sento. Criden,
posà una branqueta d'olivera, que podia semblar de l'hort de Getsemaní.	Mancava	aigua beneita: Na Remei hi posà aigua de la cisterna. Proveïts de ciris,
no pot irritar-se com una peixatera. El sentit de ponderació, que sempre	mancà	a la tia, regia la vida de la neboda. Dona Maria Antònia era una
sonet als ametllers en flor: /¡Oh almendros en primavera!\ Allò	mancava	de sentit. Ni se n'adonaven que hagués aparegut a /El Clamor\,
assistir en actitud modesta a unes exèquies solemnes. Dona Obdúlia no hi	mancava	mai. Els funerals era quasi l'únic que es conservava del seu temps,
Me pareix que te'n vas molt alçurada. —¿Jo? Res d'això. ¡No en	mancaria	d'altra! Tant jo com sa nina podem dur es cap ben alt, encara que no
Supòs que això no va per mi. —No va per tu ni per ningú. ¡No en	mancaria	d'altra! Adiós, Obdúlia. —Adiós, Joana. I records a

Pàgina 1 (de 146)

50 següents