DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
marca F 5204 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb marca Freqüència total:  5204 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

al dictat de l'opressor, gent que porta a l'esquena o en el record la marca d'un calvari anguniós, homes que patiren l'afront d'una ignomínia
va moure es moment de tirar-la i perquè sa màquina no era gaire bona, una marca alemanya d'abans de sa guerra, que havien regalat a mon pare dos dies
aigorràs per ses portes i es mobles. I des bo, que no era precisament de marca, sinó des que em venia s'adroguer a la menuda. A mi m'anava millor
àgil, i en el fons dels seus ulls s'hi criava una espurna d'ambició, una marca més viva i més precisa d'esperit que la que sol haver-hi en la negror
I Els elements Capítol I El català, home de marca Isostàsia històrica. Fa algun temps, preocupant-nos per l'ésser i
històric de Catalunya es realitzà des d'una plataforma concreta: la Marca Hispànica, la part transpirinenca del reducte europeu carolingi. De la
de la seva procedència geològica, sempre retrobarem en els homes de la Marca els signes de llur nissaga històrica; en aquest cas, llur europeisme
catalans respon, així, a la pregona crida de llur filiació històrica. La Marca és un passadís. Contràriament a allò que molts suposen, la Marca no és
La Marca és un passadís. Contràriament a allò que molts suposen, la Marca no és una fortalesa muntanyenca. És un passadís defensat per muntanyes a
ben segur que hauríem passat a la història sense pena ni glòria. Però la Marca reuneix dues condicions altrament satisfactòries: la muntanya i el mar.
IX, després de l'establiment del poder carolingi a la primitiva Marca; la tercera, en els segles XII i XIII, quan, com hem
social acompanyà, doncs, els primers segles de l'establiment de la Marca Hispànica, de naixença del poble de Catalunya. El segon fet era que els
estiu i sentida sovint dolorosament en noves devastacions del país. La Marca, i d'ací davalla per cert el seu nom, fou de bon antuvi una organització
alts funcionaris francs i d'alguns soldats d'ofici, els homes de la Marca foren essencialment soldats pagesos: alguns combatien a cavall, els
mantenir aquesta màquina militar mitjançant l'única font de riquesa de la Marca —la terra— donà al conreu del camp un caràcter marcadament social. El
els principis ja al·ludits de jerarquia i llibertat, donà a la primitiva Marca una singular coherència i la féu apta per a resistir la contínua topada
social dintre la llibertat personal creat pel procés de repoblació de la Marca. La constitució atorgada per Pere el Gran a les Corts de Barcelona de
històric amb una organització oligàrquica tan ajustada. Naixérem en una Marca feudal i des de bon antuvi el feudalisme ens situà en compartiments
que ajuntava les persones a les persones, no les persones a la terra. La Marca es constituí damunt una compacta plataforma feudal, potser més cenyida,
Aquesta experiència vital, nascuda a les muntanyes de la primitiva Marca, quan es concedien feus i alous, fou desenvolupada teòricament pels
fra Francesc Eiximenis. Eiximenis era gironí i, per tant, home de la Marca primitiva, on el pactisme havia arrelat per primera vegada. En el seu
els quals convivim. I els catalans, recordem-ho, pel fet d'ésser gent de marca i viure dues influències simultànies comportem més càrrega explosiva que
que portem els catalans al pap durant moltes centúries. Ésser un país de marca, net i ordenat, com Bèlgica, Holanda i Xecoslovàquia; o bé un país de
¿La devem a les formacions espirituals forjades en la més primera Marca o bé és un producte de la lluita que hem menat des del segle
plantes grasses, havia après la dona a veure-hi la marca de la vida rica, la petita ombra d'ànima, sota el sol immens
disciplinats, com aquests d'ara, amb pintes de fosques marques que l'alè dels crítics un dia aclarirà per a la meva vergonya.
i no té forma ni lloc de cos. Un ritme despullat. Marca del talent dur. I quina angoixa, d'enveja o de menyspreu, ens
[(Ernestina va retrocedint amb les mans a la gorja com per amagar la marca de l'ultratge. Júlia entreobre la porta de la seva cambra i espia
la barreja que s'havia operat a Barcelona. Les grans cases de modes i les marques d'automòbils ho havien igualat tot. Pilar Romaní es feia creus que una
que passa en un món una mica materialitzat, en el qual es respecta la marca i el preu de l'automòbil, abans de conèixer la persona que hi va repapada
obre un crèdit moral i un crèdit d'elegància proporcionat al preu i a la marca del seu automòbil. Tot això eren conseqüències de la guerra, que es
imprevisió. Aquesta manera d'agafar les antenes de la vida, va ésser la marca més forta que deixà la guerra, a la societat que començà a evolucionar a
persones delicades i austeres, de poetes ben intencionats i de beguts de marca, passant pels forçats de les xurmes, els vividors de la pell femenina i
fabricades a Barcelona. Hom exigeix que siguin senyalades amb una marca o punxó, que ha d'ésser diferent en les cuirasses d'acer i en les de
milanès. En aquest sentit he d'assenyalar que a la cuirassa hi ha aquesta marca del punxó de l'artista, molt petita (4 mm per 2 mm),
Felip I el Bell, de Castella, arnès fabricat a València car porta aquesta marca de punxó, i que ens serà útil per a comentar aquesta pàgina de Ponç de
partícip. Fins recordo que una al·lusió que hi vaig trobar a unes certes marques de cigarretes —d'un esnobisme ingenu— em va portar, jo que aleshores no
l'esport i s'imagina que un atleta o un nedador que hagi aconseguit una marca la pot repetir sempre que vulgui, i que l'esforç improvisat i momentani
parlat del "fracàs" dels nedadors quan, de les tres noies, dues han fet marques al volt dels propis rècords, i l'altra ha nedat —tothom ho sabia— passada
de forma. I, dels homes, els dos dels cent metres lliures han fet les marques normals, i si bé dels altres n'hi ha alguns que les han fetes més
—a la qual els obligava l'exigència d'haver acreditat a temps unes marques mínimes— o per la desmoralització que els ha produït la manera com són
i nedadors d'altres terres que queden molt per sota de les pròpies marques... I si no fos així com anessin les coses, ja no podríem parlar d'esport,
tipus de relacions. Les relacions poden ésser, en efecte, sensibles (marques corporals de l'abella i del pitó) o intel·ligibles (funció fabricadora,
en una profunditat de moltes desenes de quilòmetres, imposa la seva marca a l'activitat i el pensament indígenes. L'estació de les pluges obliga
que, sense que canviï semblantment l'esperit de les institucions, les marques distintives s'inverteixin i que, com en fotografia, el "positiu" pugui
que pretenen de formar un sistema coherent i articulat —tant si la "marca" del sistema es troba en els noms com en el comportament o en les
els quals hi ha tota una sèrie d'intermediaris. En un cas, el nom és una marca d'identificació que confirma, per aplicació d'una regla, la pertinença de
propi sofreix, d'aquesta manera, una veritable desvaloració lògica. És la marca dels "fora de classe", o de l'obligació temporal en què es troben els
il·lustra la tesi central de l'autor, per a qui "els noms propis són marques d'identificació recognoscibles no per l'intel·lecte, ans per la
167*174) volia que els xuringa fossin sagrats perquè porten la marca totèmica gravada o dibuixada. Però, d'antuvi, hom sap avui que això no és

  Pàgina 1 (de 105) 50 següents »