Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que va a la plaça. Corejaren tots els dos darrers versos,	marcant	la cadència amb les mans, picant, i el ball entrà en un ritme encara més
balandrejant; cantussejava una antigua cançó i amb els passos anava	marcant	el ritme desmanegadament. Ensopegà amb una dona, que, embolcallada amb un
presa en ella, la contínua ansietat amb els sobresalts del camí, anaven	marcant	també més l'ombra d'extraviament que es reflexava en la seva mirada. El
després, l'eufòria anàrquica dels "ismes", finalment,	marquen	successives embranzides en aquella direcció. El procés de
instrucció militar. Són multituds compactes, precedides de xarangues, que	marquen	el pas a la claror a penes visible dels fanals blaus (mig apagats per por
cendres i pols! 26 març. Cel enteranyinat, on el vent	marca	el pas ràpid. Però no fa fred. Anem a veure la masia El Martí, davant la
de Vic. Dia pur, amb núvols blancs i cel blau, boscos nets, relleus ben	marcats	i llum alegre. L'argent assolellat de l'àlber fa mal als ulls. Nit
Continua l'extraordinària bonança. A les tres, al sol, el termòmetre	marcava	20 graus. Rebo carta de Bonamy Dobrée, que diu que m'enviarà
28 octubre. Quin canvi de temps! El termòmetre	marca	zero. Està serè i fa tramuntana, però damunt el Pirineu hi ha núvols de
en aquell paisatge de neu i de boscos. Després he anat al poble. Uns nens	marcaven	el pas a la plaça i cantaven un himne. He fet una visita a casa de la
—Gràcies —fa ell, irònic—. Observeu l'hora pel sol, pel rellotge o bé cal	marcar	? —S'ha d'entrar pel camí —prossegueix l'home—. Ja us diré on. Hi
solitud, li era lícit fer-ho, i n'abusà. S'ha dit molt que la infància	marca	definitivament un home, però no sabem com. Perquè un excés de cura o un
segueix amb la punta del peu el cop sec que la batuta del mestre de dansa	marca	sobre l'empostissat. Escolta la veu del pare, voltat d'homes respectables
tant a la Portaferrissa. La rep un noi més alt, d'ulls massa brillants,	marcats	per ditades fosques sota les parpelles, d'orelles transparents i veu que
d'un home podia donar-se per acabada als cinquanta anys, els vint-i-cinc	marcaven	la plenitud, els divuit l'entrada a la maduresa, l'adolescència és una
allò que hem viscut i que ens fa actuar i ésser diferents d'abans... Som	marcats	pel passat al qual no podríem —encara que volguéssim— renunciar. Ja veus,
a l'illa de Raiatea feren autèntiques atrocitats, com per exemple	marcar	amb foc, després de pressionar-los brutalment el ventre, les dones
Tothom parla del perill i tothom us vol donar consells i us vol	marcar	regles higièniques. Les persones de la colònia contribueixen a crear-vos
el seu pèssim gust de sempre: una brusa color de caramel de rosa, que li	marca	un pit impropi de la seva edat, unes faldilles de seda blanca,
unes dents pures i esqueixades. Madame Tu em portava el mapa on hi havia	marcada	la ruta de Timi; i, a la llum d'un trist quinqué de petroli, amb les seves
al sentit burgès de la vida, i per això triomfem quan la burgesia	marca	l'hora a Europa i ens afeblim quan els vents bufen d'un altre quadrant.
una solució individualista, sinó que s'havia presentat ben	marcada	en els primers estadis de la revolució industrial una forta opció cap al
de vents, sinó perquè la marina de Catalunya ha estat la que sempre ha	marcat	el punt en els moments decisius. I els homes del litoral, com ja hem dit
de vidre llarg et lliurava xiclets, la bàscula et	marcava	el benefici de cada estiu. Dins de ciutat, cerquem el
déus, pura a través de l'horror, intemporal des del fons on no	marquen	els canvis dels signes: l'hem mesclada amb la sang que ens és
del lent esguard, en cap sagrera no té descans.	Marquen	vedrunes la pobretat d'aquest meu somni de
que jo. Però tornem al meu heroi. Era un xicot dels que ara	marquen	amb blue-jeans i botes de bàsquet i aleshores
exercir. Cridava els noms (declino de posar-ne), i li	marcaven	uns muntets d'accions passades, palets que no
el meu mot, mentre els insistents torns de les pintes	marquen	temps. Tornada Perdó, Heleneta, perdó. No vindrà la
per conèixer fins on el porta el seu trepig que	marca	la terra, i sentir cruixits de les branques trencades.
sobta i m'atura la vora del buit, a l'esglaó darrer.	Marco	el pla de cames que passen, amb els ulls, com amb un nivell.
Ara somriu ferida: la deshonra de fer-se cinc anys vella, l'ha	marcat	. I tu, tu el meu serpent, tu el meu orgull, m'has
de deliris. Ernestina. També així, Víctor, la meva ruta està ben	marcada	. També considerant-la amb innocència, la nostra situació és horrible. Si
veien clares les balances, perquè el que les havia dibuixades les havia	marcades	molt endins. El passamà era humit i enganxós. Havia plogut tota la nit.
en el seu art. La mesura i el cànon es revelen també i de manera ben	marcada	en les dues activitats en què esdevé més difícil ésser mesurat: en la
perfecció sembla ordenar que cap treball manual es deturi en els límits	marcats	per la seva utilitat i pel seu ús immediat i pragmàtic. Totes les obres
maxil·lars i d'arrugues nasals que trenquen l'equilibri de les línies i	marquen	en els rostres unes atàviques reminiscències simiesques, en un món com
alta i plena, sense obesitats infamants; del lleu prognatisme que se li	marcava	al maxil·lar, que ell considerava signe d'aristocràcia gastada i fins si
la seva germana, la Marquesa de Cardó, dues velles jugadores de póker, "	marcaven	" Pilar, com dos prudents equipiers, perquè la vídua no fes una
es produïren fets de brillant transcendència. L'exposició de Montjuïc va	marcar	els moments de més xarol. Tota la parada d'ànimes que el lector va poder
de don Tomàs l'ofegaven; els comunistes li estiraven els llençols i li	marcaven	el ventre amb un ferro vermell. Es va passar tres dies patint i cridant.
humana, potser la ràbia continguda del seu fracàs de dos anys. Guillem li	marcà	les dents a l'espatlla; Conxa grinyolà amb un entusiasme bestial, i tant
homes que passen pel món sense deixar cap rastre de profit, sense haver	marcat	la més petita influència sobre res; un cop morts ningú no es recorda
poc higienitzat, intencions contingudes i nebuloses, d'aquelles que es	marquen	amb una tendresa estúpida de veu i amb una pinzellada blavenca sota els
del carrer de Barbarà, va ésser víctima d'una crisi que hauria pogut	marcar	una trajectòria definitiva als seus passos. Feia ja més d'un any que se
del carrer, estaven plens d'anacronismes, de pèndols lluents que anaven	marcant	els segons sense immutar-se dintre un taüt de cristall i de fustes
a la primavera del 1910, encara que amb molts alts i baixos—,	marca	per a mi el pas de la infància a una mena de primera adolescència
en 1913, per mirar de treure'm de sobre l'asma que patia, va	marcar	una fita important en la meva vida, i no pas únicament pel bé que em va
encara amb resignació, o amb protesta, o amb odi—, que aquell món	marcava	un pas definitiu, era la conseqüència de molts segles de progrés i, en
. He mirat, a l'últim, i d'esma el rellotge de l'Acadèmia de Ciències, i	marcava	tres quarts de cinc i sis minuts; una mica més tard que els altres dies,

Pàgina 1 (de 183)

50 següents