Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

poden entretenir a deliberar sobre la causa de la febre. El més lleuger	mareig	és un símptoma prou evident i els veïns vigilen, s'inquieten fins que,
no haurien d'admetre més que persones decents. Tengué un	mareig	, molt natural en qui no prenia més que taronjades des de feia cinc dies.
ara els recordo aquell passeig en una tarda de	mareig	quan, més enllà de S'Arenella, vam anar explorant les
pans rodons. La sorra ajaguda en els vespres de diumenge, el	mareig	de les veus gruixudes dels nois, que fugen i tornen i
posar una nosa al coll, com un cigró clavat a la campaneta. Em va venir	mareig	i vaig tancar els ulls i el vent que va fer el tramvia em va ajudar a
aquesta mena de lligacames havia hagut de desistir, perquè li venia	mareig	; això era la causa que Mado s'estés contínuament estirant les mitges,
de primer s'aguantaven, però de seguida van plegar veles; sentien un	mareig	cafre, com si dins del seu estómac els saltés un gripau. La facècia durà
els braços, estava estenallat sobre el llit, el cap li fugia; i entre el	mareig	i la inconsciència, acabà per adormir-se com un tronc. L'endemà, era molt
pel meu sant, i tot just encetada pels companys, amb la conseqüència d'un	mareig	fenomenal, potser l'únic que mai m'ha produït el tabac. Recordo que això
per la recient disbauxa, 's sentí ben prompte bullir las sanchs. Un	mareig	, una borratxera d' imaginació tant més violenta quant més privat se
em vaig excusar com vaig poder. Vaig dir que al carrer m'havia entrat un	mareig	. No ho estranyessin, feia dos o tres dies que no em trobava gaire bé. I
de dues copes de vi ja ho tenia. M'havien pujat al cap, amb una mica de	mareig	—aquell vespre gairebé no havia sopat—, i vaig pensar d'aprofitar allò
tot pàl·lid d'aguantar la tivantor d'una idea fixa barrejada amb el	mareig	, esclatà, amb la paraula embarbussada per una pasta a mig rosegar: —El vi
la fam. Cou sota el pit. Hi fa un buit, un buit que volta, com el	mareig	. Trobo una dona. Em diu que aviat obriran les tendes. Li dic que em
Els ulls troben consol. Però l'aigua és dolenta, aigua de vora mar, i el	mareig	creix. Pensem que el blat ens ha fet mal. És una cremor a l'estómac. Ell
fins i tot alguna història que descriu l'astorament, la perplexitat, el	mareig	experimentats per certes persones que visiten imaginàriament biblioteques
és el seu cap, el que volta, o la torre, o la montanya, i pateix de	mareig	invers: pateix de rodament... de torre. És clar que pot llegir un
no havia fumat mai, es va fumar el primer cigarro i li va venir el primer	mareig	. Marejats i mig a les palpentes, veuen una cosa clara, s'hi fiquen de
batec de l'elix. Aleshores, mireu endarrera i no veieu més que foscor; el	mareig	que us dona el barco us fa pensar que torneu al món de l'agitació i de
els pactes nupcials de les famílies noves, aquí cerca l'home el dolç	mareig	de la plebs marxanta que crida i atrau, i riu i gesticula en la bonança
com si s'hagués emmetzinat, i el cap se n'hi anava i sentia un poc de	mareig	. Begué la llet calenta a grans glopades, mentre Messua li colpejava
galleda. No hi pensi més. Però aquella sensació llefiscosa ja li donà un	mareig	desagradable. L'aigua regalimant de l'esponja i mullant-li els muscles,
Ja de marxa, tant d'hora? El comparet es dolia: —Tant de pressa. És un	mareig	, això. Què dirà ella quan ho sàpiga. De tornada. —Arri, Pastora. Climent
blavosa de fred, l'Esteve espiava en Quelot. Tremolava. Una sensació de	mareig	, d'angúnia molt fonda... Els mots avorrits el burxaven constantment,
una vera comparança el mal de què em planyo, no és la tempestat, sinó el	mareig	el que m'amoïna: treu-me, doncs, aquest mal, sigui el que sigui, i
ho és pels xinesos porucs i per a la dona pàl·lida que pressent el	mareig	, i ho és per a mi, navegant d'ocasió que admiro i temo aquests petits
Arnau les va veure com d'una manera irreal, com a través d'un vel de	mareig	. Feia coses d'esma. —Sí, Guillem; xampany, és clar —va dir. I
es troba immers a l'espai obert i li cal cercar refugi; escapar del	mareig	de la immensitat, de la infinitud, és un afer urgent; cal que cada cosa
¿I encara trobeu que triguem? El van haver de deixar estar per no agafar	mareig	. Ell, llavors, pujà a les habitacions de Marciana i recollí el vestit,
dels feyts". Pobre rei, quin trasbals, quina angúnia i quin	mareig	més mortals! Ell, malgrat la seva "gran ninea", volgué conquistar
bé; i ella?... No s'ha marejat, per ventura? No: ella és indemne al	mareig	. Tant li fa anar per mar com per terra com per l'aire. —Bo: també per
la seva mare. L'alegria de veure el cel i els boscos, venia amargada pel	mareig	que feia el trontoll de la diligència; per una criatura era pesat tantes
Antoni el cap li balandrejava com si anés en barca i li volgués venir	mareig	i les oïdes li sorollaven com si tingués un rusc dintre la testa. Però el
I es posava els dits a la gorja per tal de provocar els desordres del	mareig	i esdevenir ràpidament serena, car temia que aquells salvatges no fessin
Vilaret—. No veus que estem torrats? I elles també ho estan —afegí—. El	mareig	els ha vingut d'això més que de la mar. Ja veus com són les dones... Joan
En Tomàs de Bajalta hi arrossegà materialment la dolça Lluïsa, que en el	mareig	de tan embriagadores impressions se li tirava al coll i li deia:
només de pensar que era del gran amor del seu Bajalta que aquell	mareig	li provenia. Ja feia una setmana que no se li aguantava res al cos, quan
d'una manera directa i brutal. Tot això que dic no té res a veure amb el	mareig	. Sóc poc sensible al mal de mar. M'he marejat poques vegades. És
la gola. Si va al cafè i hi ha una mica massa de fum, té una sensació de	mareig	i ha de sortir-ne. Els metges diuen que té artritisme agut i una pressió
heus aquí que una tempesta ve i el malmena, portant-lo molt amunt fins al	mareig	o fent semblant d'engolir-lo en la fondària, sacsejant cada una de les
quatrimotor brunzia, feia trepidar els vidres, vaig sentir, com el primer	mareig	d'una dona que ha rebut, que m'havien facturat com a escriptor. No ho
La gallina Quan penso massa estona seguida en una mateixa cosa em ve	mareig	. Només estic bé quan estic sol, assegut aquí dalt, amb les cames penjant
la paret i el terra de la galeria, em vaig marejar. Per fer-me passar el	mareig	vaig alçar-me i em vaig encastar de nas a un vidre vermell. I aleshores
fet. Senyals. Es manifesten ràpidament: palpitacions, vertígens,	mareigs	, suors fredes. Tot esdevé sobtadament. Cal intervenir sense esperar el
no haurien d'admetre més que persones decents. Tengué un	mareig	, molt natural en qui no bevia més que taronjades des de feia cinc dies.
assaig, Alboraig, Benifaraig, bateig, corteig, coteig, llebeig, lleig,	mareig	, oreig, passeig, reig, safareig, Beniarbeig, Benidoleig, boig, roig,
exultant, de vegades despòticament renyadora; i decantant ensems el	mareix	de les fleumeries enamoriscades i galants, havem, naturalment, de voler
—Et mareges? I comença una nova conversa sobre les diferents menes de	mareig	i les múltiples maneres de guarir-lo. —No —pensa Aloma un cop ha tancat
moviment, però tan discret que no vaig passar dels primers símptomes del	mareig	. I avui la travessia ha estat esplèndida. Em guardaria prou, però, de
, de cervesa i de sol, i un bon mal de cap li premia els polsos i li dava	mareig	. Hi havia hagut un gran alleugeriment de motxilles a la font dels

Pàgina 1 (de 9)

50 següents