Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al	marge	de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir-
de la seva hegemonia. "És conca i de Sinera", anunciava a sota veu, al	marge	d'un conat de nou aldarull, Ludovicus Baronet a Estanislau Forns.
ja la vara de l'avi: a penes es podien sostenir, trescaven ja saltant	marges	i sèquies, fent voltar el bastó i llançant pedres amb mà destra. Ara
i la corretjola ha escampat les seves campanetes blanques i morades pels	marges	de les heretats. Allà baix a les hortes ha granat la flor blanca de la
Mossèn Anselm ho digué un dia de primavera, tot contemplant el	marge	florit. Mila collí algunes d'aquelles campanetes blanques i morades i
més enllà de l'encreuament, fins a l'altra carretera. Mila s'asseia en un	marge	o damunt d'una roca a l'altura. Anselma s'asseia al seu costat, com un ca
aquí un moment. —Es recalcà en el braç de la dona i s'assegué sobre el	marge	—. M'estimava molt, ell; ens estimàvem molt. Una nit vam estar plegats a
pels oliverars camps a través: desviant-se de les senderes, saltant	marges	, malmetent-se els genolls contra les pedres, esquinçant-se les robes i
contra ell com una força obscura i venjadora, sense pietat. En saltar un	marge	topà de cap contra una branca; reculà un pas, atordit per la violència
braços, llançaven crits... Era el càstig! Avançà a passos lents fins al	marge	enlairat que tancava l'heretat per aquella banda, i es plantà allí,
panteixant, esperant-los. Els altres, davant la figura dreta contra el	marge	alt, gairebé espectral sota la vaga resplendor de la lluna, de primer
continuà dempeus (només es recalcà lleugerament amb el braç contra el	marge	). Aixecà una mica més la testa, oferí el rostre més de ple als seus
altra pedra li buidà un ull. S'havia doblegat sobre la terra, contra el	marge	de l'heretat, i no es movia. Es sentí una veu: —Ja està! Ha caigut
la coma, s'obria el bardissar del Moro entre les oliveres; es veia el	marge	enlairat —sobrepassava l'alçada d'un home— que separava el bardissar de
separava el bardissar de l'heretat pel costat del Nord; cap al centre del	marge	enlairat, en la penombra difusa en què maldaven els darrers fulgors de la
la història. El gros de la societat —si puc dir-ho així— en quedava al	marge	. I l'experiència de cada dia, l'anàlisi de la realitat actual, revelava,
de la realitat actual, revelava, per cert, que allò que en quedava al	marge	era precisament el fonamental. D'aquí que els historiadors comencessin a
quan hem deixat de ser gent, de vegades ens fem la il·lusió que restem al	marge	, constitutivament al marge. Però això és un miratge. No hi ha dubte que
de vegades ens fem la il·lusió que restem al marge, constitutivament al	marge	. Però això és un miratge. No hi ha dubte que la gent són els altres —i
del profetisme: guiatge i revulsiu. Però també és cert que no queda al	marge	de les sol·licitacions que assetgen qualsevol altra mena d'home: passions
Les consideracions ètiques són importants. Però, els qui ens sentim al	marge	del problema, hem d'acceptar que, malgrat tot, aquesta indignació cruel,
perquè actuen fora de la societat. Maten o roben, però col·locats al	marge	dels valors i dels interessos "diaris" de la societat víctima. Són,
mecenes, de l'adscripció a la clerecia, o bé a la Villon, més o menys al	marge	de la llei, vagabund tolerat. Durant molt de temps, podríem dir que fins
dels qui parlen del sexe amb una neutra discreció professional. Al	marge	d'això, en efecte, no hi ha sinó l'acudit salaç, la reticència
transcendent, el sexe esdevé seriós: ni còmic ni líric. Seriós: al	marge	de l'acudit i de la poesia. De manera que la seva emergència natural ha
en el vici, per satisfer les voluptuositats exacerbades del vici? I al	marge	de les sancions públiques, i més denses i complicades encara, hi ha les
inclinades com la de Pisa. L'Albert cerca apassionadament en l'esquei del	marge	, entre els esbarzers, remena les pedres amb un ferro i a cada moment em
encara com a la terra baixa (ahir, del tren estant, vaig veure alguns	marges	guarnits d'aquella boira de neu). Però algunes gavarreres ja tenen força
i d'un gris tènue sobre els boscos, com de pintura italiana. Violes als	marges	. Camps amb alegres flors d'un groc viu. I aquell merlot suau, sempre, a
aquesta tardor, havíem admirat llur fruita abundosa. Hi ha violes pels	marges	, tres tudons volen elegantment contra la grisor flonja que vela les
plegat sembla la pell d'un enorme cocodril blanc. Les muntanyoles, els	marges	, on queden clapes de neu irregulars, recorden l'escuma blanca dels
avets, damunt el trèvol tendre, de minúscula flor morada. Després, d'un	marge	estant, contemplava una fina composició primaverenca: un xai negre
llaurava. Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja prima del	marge	, d'un verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'
flama verda. Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels	marges	. Tot d'una el sol fa brillar els recs, que enlluernen —bocí de mirall
del meu riu vermell, poc es pensen que llur activitat em mena als	marges	nets de les vinyes sota el sol de maig, al veïnatge de les puputs
ginesta florida. Flors morat pàl·lid, blanques, grogues, morades, pels	marges	. Llegeixo The meaning of Art, de H. Read. Ahir llegia un
és tot humit. 2 maig. Matí núvol, humit. Asseguts en un	marge	de la baga, en Teixidor ens llegeix poemes: gracioses cançons, temes
és molt alt i, quan fa vent, les espigues són una frisança moradenca. Als	marges	cada dia hi ha més flors. Hi predomina una flor blanca, de calze esvelt i
sota els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de	marge	drecen la seda fina, miniada i lluent com una gran papallona. Parlem de
és cobert de molsa fosca i molla; miosotis, boix lluent, falzies, pels	marges	de la riera. Seiem una estona al Gorg del Molí, d'arquitectura perfecta,
ja tenen niu), i el cucut canta de tard en tard i no pas llargament. Als	marges	han desaparegut les flors blanques; hi ha unes flors rosa i unes altres
que és lleugerament més fosc que les flors de saüc. Herba espigada pels	marges	, campànules morades. Collim maduixes pels boscos del Pujolar i Vilarmau,
hi ha molts camps segats, amb les garberes com primitives cabanes. Pels	marges	hi ha repunxons d'un morat pàl·lid, crespinells d'or, clavellets de
juvenals enlairen el plomall d'un groc pàl·lid, i la dalla ha segat dels	marges	fenàs, campànules, fins algun maduixer. Quan tornem, posta entre núvols,
de la Coronació. A la tarda, vaig al Pujolar. Oreig fresc, deliciós. Als	marges	hi ha clavellets de pastor i flors de malva. 25 juliol.
s'hi atura i canta. El fum surt, lent i blau, de les casetes grises. Els	marges	encara són verds d'herba, i reposem al camp sense abric (i això que, al
la barana de fusta, sota les arcades. Tarda: prenc el sol fortíssim en un	marge	. Després escric a l'editor nord-americà Mr. Macy i repasso proves de
es barreja amb les nostres lectures assolellades, amb l'idil·li d'aquests	marges	on pasturen cabres i xais, dels arbres ajupits on ja s'assaja la
hàbils. Llegeixo biografies de Fox, Burke i Burns. Reposo llargament al	marge	del quintà de can Balet, a ple sol, davant les pomeretes agitades i
gener. Continua el bon temps. A la tarda, assegut a l'herba d'un	marge	, sentia alguna tímida mallerenga, el primer riure del pigot, un doll

Pàgina 1 (de 141)

50 següents