Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La seva boca secçonejava i clotejava en una expressió d'afabilitat	marrida	, i els seus ulls, com tant-mateix els ulls de tots els de la taula,
Allò no era viure, i, certament, em sentia emmalaltir. Tot trist, tot	marrit	, m'encaminava a l'aula com de costum i, en veure anar i venir pels
al goig de besar les galtones xamoses, i sentien repugnància per les	marrides	. N'Àuria Maresa sempre havia considerat el seu fill petit com una creu.
les parelles pels corriols. La petita de les Vidals romania sola,	marrida	, no veia a Saumell per enlloc. Ell l'esguardava mig amagat, des de la
ulls amb fúria, però no podia sostreure-me'n. I ella devia ésser-ne tan	marrida	que, després de cridar-me inútilment infinitat de vegades, i d'haver
que de tant temps el tenien trastornat. Només encara se sentia	marrit	de no haver sabut resoldre el "cas" Otília, la qual no havia gosat
mortalment una daina que Apol·ló havia adoptat. El pobre jove se sent	marrit	; la dolor li fa intolerable la vida. I vol morir. Els déus, apiadats,
hagué de ser per ell veure son Senyor i Mestre reduït a condició tan	marrida	, jeient en terra, amarat de la rosada de sa propia sang, que brollava
Benés (Pallars Sobirà sur-occidental), els pastors creuen que les ovelles	marrides	el mateix dia de sant Jaume apòstol (25 de juliol) corderen o
pit. Jo en sé una gentil minyona que mai no té el cor	marrit	: li'n diuen la renouera pel cant i per l'esclafit.
en qualque solitud de malaltia o en ésser jo de mi mateix	marrit	. Però la imatge, fina cada dia en oir fressa, enc que
conhortar mon dol, de tes parpelles les gotes estrafan el plor	marrit	, i diuen els ocells amb cantarelles: —Millor que no
I aleshores entre ells Antínous parlà, el fill d'Eupites, tot	marrit	: i el seu negre cor era ple que vessava de ràbia; i tenia els
va convertint en negres desenganys que dexen trista l'ànima y	marrida	. Axí jo, vers la fi del meu romiatge, ab el tresor de Fe qu'he
del Peneu, per la fam i malaltia perduts sos abellars,	marrit	s'atura a l'ull sagrat del fontanal, amb moltes
I el fill d'Eupites, Antínous, llavors prengué la paraula, [tot	marrit	; i el seu cor negrejant era ple que vessava de ràbia, i els
mes forces: "Déu, qui semblant a Tu? Tu salves el	marrit	del més fort que ell, el pobre i l'indigent de qui el
Car no ha pensat a fer misericòrdia, ans perseguí el	marrit	i l'indigent i l'afligit de cor, per tal d'occir-lo.
el violent. Sé que el Senyor defensa la causa del	marrit	i el dret del pobre. Cert, els justos ton nom festivaran,
dels Frares. I allí trobà, exhausts com ell, com ell derrotats, els ulls	marrits	de Norbert Gallofa i d'Eligi, a qui abraçà confortat que també el cosí
si no fos pel dia de demà, per l'avenir, ¡que en serien de tristos i de	marrits	els dies de la nostra vida! Allò desconegut desvetlla l'esperança en
del pit, més dur que el ferro, se sent —si està	marrit	— fang trencadís de gerro. Només el cor ignot