Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una certa vigència: ja ho he apuntat, el "neopositivisme", el	marxisme	, els escepticismes privats. Però, malgrat tot, el "sentiment" metafísic
les profundes divergències que separen l'actual bolxevisme rus del	marxisme	. L'autor creu en un determinisme psicològic i per ell explica la formació
constitueix per a les ciències de l'home la totalitat fonamental. El	marxisme	—si no Marx mateix— ha raonat massa sovint com si les pràctiques
i ho corrobora qualsevol examen serè de la situació actual. L'anomenat "	marxisme	vulgar" —el corrent, per aquestes latituds— sol pixar fora de test, quan
I els veiem derivar cap a inesperades sortides. El seu fàstic al	marxisme	podem considerar-lo natural. Però el recurs a les filosofies orientals,
-se". "Inhibició", per al freudisme popular, i "alienació", per al	marxisme	amateur, són vocables d'estupenda claredat. La introducció del prefix
(tan seriosament com una munió d'estructuralistes es prenen el	marxisme	). Sembla que fa uns quants anys es va sentir un clamor, "A baix
de grupets valencianistes que anaven del dretisme més reaccionari al	marxisme	més o menys ben digerit. Hi havia, de tota manera, un excés d'ideologisme
El	marxisme	com a sociologia 1. L'objecte del "Capital" Obrim el
temps." Però la llarga espera, el motiu de la queixa constant en tot el	marxisme	de la Segona Internacional (—per què Marx no ens ha deixat, en comptes
(i aquest és un producte típic de la interpretació que ja s'afirmà en el	marxisme	de la Segona Internacional la idea que el Capital no és
a aquest. Hom tem, en altres paraules, que, subratllant que tot el	marxisme	gravita i gira entorn d'aquesta obra, Marx resulti l'investigador només
(d'amagat) una interpretació empirista, de manera que també en el	marxisme	pogués reproduir-se la tradicional escissió de plans entre el discurs
específiques. Però basta conèixer un poc la seva obra per a veure com el	marxisme	li apareix sempre com una continuació del darwinisme i ambdós, després,
a la qual Engels mateix ha reduït més d'una volta el sentit del	marxisme	, és a dir que, "de la mateixa manera que Darwin descobrí la llei de
de Morgan) al desenvolupament de la direcció etnologista de bona part del	marxisme	de l'època (especialment de Kautsky i de Cunow). Hi ha, però, el fet que
comunista"—, una carència objectiva de la línia "ortodoxa" del	marxisme	de l'època. El mateix hem de dir, per exemple, pel que fa a algunes
aspectes que havien aleshores eixit fora de l'horitzó teòric del	marxisme	de la Segona Internacional. És aquest precisament el cas, en particular,
a dir un irracionalisme, si és possible, encara més tèrbol i descobert.	Marxisme	. Ciència o revolució Marxisme com a ciència o marxisme com a revolució?
és possible, encara més tèrbol i descobert. Marxisme. Ciència o revolució	Marxisme	com a ciència o marxisme com a revolució? L'alternativa ha existit i
i descobert. Marxisme. Ciència o revolució Marxisme com a ciència o	marxisme	com a revolució? L'alternativa ha existit i existeix encara. Resoldre-la
fàcil del que sovint es creu. Començaré pel primer cantó del dilema —el	marxisme	com a ciència—. El discurs a fer, a grans línies, podria ser aquest. El
com a ciència—. El discurs a fer, a grans línies, podria ser aquest. El	marxisme	és una teoria de les lleis de l'esdevenir de la societat humana.
aquest "mecanisme" particular. En quant és una doctrina científica, el	marxisme	consisteix essencialment en la descoberta de nexes causals objectius.
al Capital financer (el discurs, gairebé, de tot el	marxisme	ortodox de la Segona Internacional). "El marxisme és solament una teoria
gairebé, de tot el marxisme ortodox de la Segona Internacional). "El	marxisme	és solament una teoria de les lleis de l'esdevenir de la societat".
marxista les aplica a l'època de la producció de les mercaderies". "El	marxisme	, que és doctrina científicament lògica, objectiva, no està vinculat a
lògica, objectiva, no està vinculat a judicis de valor". El deure del	marxisme	en tant que ciència és de "descriure els nexes causals". Per bé que
Per bé que siguin contínuament confosos entre ells, "socialisme" i "	marxisme	" no són la mateixa cosa. El socialisme és un fi, una meta, un objectiu
és un fi, una meta, un objectiu de la voluntat i de l'acció política. El	marxisme	viceversa, en tant que ciència, és coneixement objectiu i imparcial. Es
Es pot acceptar la ciència i no voler el fi. "Reconèixer la validesa del	marxisme	—diu Hilferding— no significa de cap manera formular valoracions, ni molt
en avant es tracta de transformar-lo". A les pàgines d'abans hem vist el	marxisme	com a ciència; ara estem al marxisme com a revolució. Preguem al lector
A les pàgines d'abans hem vist el marxisme com a ciència; ara estem al	marxisme	com a revolució. Preguem al lector que no s'amoïni, ans que tingui els
altrament no s'esdevindria la revolució. D'altra banda, cal que el	marxisme	sigui també ciència: si no, no hi hauria socialisme científic sinó
capitalisme mateix, fent palanca sobre una dada de la realitat. El	marxisme	, doncs, és ciència. És una reconstrucció analítica de la manera com
de la producció capitalista. D'altra banda, a més de ciència, el	marxisme	és ideologia revolucionària. És anàlisi de la realitat des del punt de
una estabilitat de les explicacions i una permanència de mètode; el	marxisme	no ateny comportaments estrictament polítics fins al final del seu
en les impostures de llur pròpia ideologia, és a dir, el dia que el	marxisme	es trobà justificat. L'escriptura i el silenci L'escriptura artesanal,
En aquest sentit el materialisme dialèctic que constitueix la base del	marxisme	és un instrument insubstituïble. El senyor Cambó es val d'un mètode
Bé que aquesta actitud no fos prou conseqüent des del punt de vista del	marxisme	revolucionari, puix que no arribava a la conclusió lògica de la
feixisme de la primera època es declara anticapitalista i adversari del	marxisme	i del bolxevisme únicament per llur esperit internacionalista. És més,
"Les masses —diu— no volen beure aigua més que de la cisterna del	marxisme	". La influència del feixisme durant la guerra es pot dir que és nula, no
indiscutiblement més important dels nostres temps. I Lenin, el	marxisme	i la revolució d'octubre El senyor Cambó no comet l'estupidesa, tan
que suposa el leader regionalista, de l'aplicació del mètode marxista. El	marxisme	no és, com afirma el nostre preopinant amb l'aplom que li dóna la
dogma, sinó, com Lenín mateix ha dit, "una guia per a l'acció". El	marxisme	es basa en el mètode del materialisme dialèctic, el qual parteix del
del mètode de Marx, és senzillament una absurditat. Sense l'ajut del	marxisme	, Lenín i el bolxevisme no haurien obtingut la victòria sobre els
a emprar les armes en general. En això no hi ha ni una engruna de	marxisme	, puix que equival a dir que som adversaris de tota violència. Una classe
Cal que adopti, però, una actitud clara i definida. La tradició del	marxisme	li assenyala, en aquest sentit, una orientació precisa. Gràcies
la pedra angular en què es basa tot l'edifici de la doctrina del	marxisme	revolucionari sobre aquest punt. La idea central de Marx i Engels era la
seus propis interessos i dels de la revolució a Europa. La posició del	marxisme	clàssic quant als moviments d'emancipació nacional no té res de comú amb

Pàgina 1 (de 20)

50 següents