×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb maula |
Freqüència total: 118 |
CTILC1 |
decidit a no veure't més i a engegar-ho tot a fer p... Ta mare és una | maula | , que en tota la seva vida no ha fet altra cosa que donar consells i | Dispensi, pero 'm semblaba que veya un bulto... Ella. (¡Qu' es | maula | !) Es... menjá. [(Ab vergonya.)] Ell. Santa paraula. | un sol dia, ni una sola hora, ni un sol instant, no intentis fer la gata | maula | ni venir-me amb afalacs. No et sortiria a compte! Has fet tard per a | meu; però no em tornaré a deixar enganyar per aquestes habilitats de gata | maula | . Ara fa un moment, per la finestra, he vist una altra Electra, una noia | la veiessin; si algú s'apropava, s'arrupia tranquil·lament com una gateta | maula | i feia l'adormida. Però què havia de dormir! Esperava la serenata. Als | properes, no fent-hi consum, però ensinistrant, amb consells pràctics i | maules | de l'ofici, els taverners amics; després, se quedava ja a casa els dies | també a sa alegria espontània i impulsiva. Avesat ja als artificis i | maules | de la criatura que acabava de deixar, trobava excessivament nua d'ells a | allà, i, després, aneu a aplegar-la de nou! El cavaller li va entendre la | maula | i la ganyoneria, i, tot simulant generositat, allargava les seves ofertes | va anar despertant l'afició i no desdeia per ningú. El que fos una mica | maula | no destorbava que fos un bon minyó i fins i tot una mica tou de geni i no | quan forma diftong amb u següent com en pau, | maula | , etc., i davant l seguida d'una atra consonant, com en | en joc, il·lusionat i impacient, tots els seus recursos, totes les seves | maules | d'expert, es donava entera en aquelles planes vergonyoses, amb nueses i | Era, de natural, despert i gens temerós; de seguida va saber totes les | maules | del diarista i del mendicant i les aplicava a dojo; però mai no se | traïdors i, sobretot tu, camí negre, el pitjor de tots. Res de fer el | maula | ni de voler engalipar-nos amb parauletes dolces. Sabem de sobres que no | la dona més guapa d'Olivel? Estic decidida. No seré una d'aquestes | maules | que ho aguanten tot. En aquest sentit, t'agraeixo molt que no m'hagis | Vull dir les meves, naturalment. La mestressa era una vella gata | maula | que no inspirava gens de confiança. No voldria ser malpensat, però no | —¿Teniu memori de còm eri l'ermità temps en avay? Un llocot, un | mauló | que's podía pas traure d'a jóch ni ab fum de pebres. Si no fossiu estat | en la vida d'ell, en poch temps hi feu soperbament sa obra. El llocot, el | mauló | , l'ànima freda, s'havía transformat, com digué molt bé'l pastor, al embat | diu que hi ha una passada ab atxes tan bonica...— La Mila li entengué la | maula | desseguida. —Y't dèus voler quedar?...— feu mirantlo fredament. —Una | va augmentar la meva indignació. —L'Ernest no es casarà amb aquesta gata | maula | . ¡Pobre d'ell! A més, no es casarà amb ningú, per ara. ¡Quina | prou per no repetir. De tots els gossos de la canilla, el Quin era el mes | maula | i es deixava afalagar i sempre anava al darrera de tothom demanant pà, | es mal fet Dits, furquilla ó ganivet. Passarás per un gran | maula | Si res té n' portas de taula. Se deu en lo plat deixár | una estona untaríes el rectô, i fores a tothora un gata | maula | i per dintre res més que un galdiró. Aleshores la | per servî a la pastura de tothom. No la va fê en cap jaç de gata | maula | , sinó en cortines i serrell daurat, i li ha fet | que no hauria tocat amb els meus dits! Si veig alguna mossa gata | maula | , que cantusseja perquè el dia és clar, com li envejo | hem anat enterbolint i maculant amb les paraules dels berebers i dels | maules | , i amb els mots dels invasors cristians, fins fer-la estranya a les | si de cas, totes les culpes se les emportaría el Tano i els quatre | maules | de la seva colla, veliaquí. Per part d'ell (l'arcalde) havía fet lo | La viudeta té calé llarg. Em resoldria tants problemes! Ella és una gata | maula | , però jo sóc home de món. Si ella és llesta per dos, jo ho sóc per quatre | és un brètol complert i d'allò més roí. La senyora Ció, valenta gata | maula | . I el teu pare... passem...; val més no dir paraula. Francina No | senyó... Manel. —Jo... Lluch. —(¡María Santíssima quins | maulas | !) Albert. —¡Oh! ¡Quina alegría 'm donan! [(Cridant.)] | personificada! Jordi Dandin: Calleu, bona peça. Us feu la gata | maula | , però jo us conec des de fa molt de temps i sé que us passeu de llesta. | de la nena que va morir durant la guerra i el meu home s'entenia amb una | maula | que treballava de cosidora. Un dia em van avisar que eren a la platja | amb les claus. Un Altre Comissari: No discutim, ciutadà, és una gata | maula | , sempre tindrà una paraula per dir. El Primer Comissari: Et prego, | dius res... Si xerres mitja paraula... Rupi· No tinguis por gata | maula | , el Rupit fa el desentès. El Rupit no té mal cor i és perxò que t'ho | murri... Forc· No s'està de res... Vostè, senyora... és una gata | maula | ... Flor· No es vengi, Forcadell... Forc· És que | Marina [(picada)]. ¿És que no ho sap, que aquestes gates | maules | sols es fan amb segons qui quan el necessiten? Andreu. No, no ho | em proposa la prudència? Memucan Si la llesta gata | maula | no t'honora avui a taula, foragita-la del llit | (Apropant-se a Alba.)] Seràs dels del veler "Sol Ixent". Ets una gateta | maula | bonica. Eli. T'esmorraré. Recorda la nit de Tànger; dormires | de vint-i-set anys, amarga i poc graciosa. Marta: dida de Guillem, gata | maula | i que va a la seva; és més a la vora dels setanta que dels seixanta. | veritat. Francisca Delicada Al de les bèsties i a aquesta gata | maula | cansonera els pots ensibornar! Però, minyona, amb mi no cal que ploris ni | podia corromprer las ideas del clero jove: pero comensa de enténdrerli la | maula | , y aixis veurás que la major part dels que per un moment se haguessen | Nofre. Si algun n' hi ha de tant tonto que encara no conega la | maula | dels lliberalots, jo crech que lo que convindria es clavarlo per | Prou n' hi ha per avuy. Vetllada 7a· Se esqueixa la grua als | máulas | de lliberals que ab apariencia de zel voldrian quel clero no tractés de | de que n' Banyeta se entretinga en fer rodar taulas devant de uns quants | máulas | de espiritistas, ó los divertesca fent sentir ruidos de vents, suaus ó | Tot lo demés es embolicar cervells y destornillar caps; que si ab tanta | maula | y tontería la mitat dels homes desde que dominan los malehits ayres | fer? —Per de prompte, no vuy més tractes ab en Robert ni ab la | maula | de la seva dòna. Tinch ja tot el servey previngut pera no dexàls passar, | si ell sabés còm la mortificava'l veures sota'l caparró d'aquella gata- | maula | que, tot posant la casta pudibunda, ensenyava tan deshonestament totes | ni penitència, sinó que cercavan viure de xeripes y arreplegá fent la | maula | lo que no havían pogut estalviá fent feyna. Com ell no era gens maliciós | allí tota la gandulería del partit, tota la turba multa de desayrats, de | maulas | , d' envejosos, d' hojalateros, d' inútils y d' ineptes (que no es | no tots eran malalts, donchs no hi mancavan alguns refugiats, més ó menos | maulas | , que no tenían dret á esserhi, segons las vigentas prácticas de | entrá un oficial ab un piquet á verificar un regoneixement, y 'ls | maulas | ab prou feynas tinguéren temps de ficarse al llit, embolicantse quí de |
|