DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
membrar M 2 oc.
membrar V 56 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb membrar Freqüència total:  58 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pròpies d'ella. De l'acció de la planta I. L'intel·lecte membra amb la memòria, germana seva, les passions de la planta, i insinua a
feta. I llavors demana qui la posà abans en potència a la fusta. I membra la flama que fou en potència a la pedra abans d'ésser duta a l'acte per
actua sobre el subjecte. I llavors baixa a la memòria, germana seva, que membra l'exemple de la flama, que viu de la cera per mitjà del ble, atreient la
accidents, indaga la composició de la substància en la poma. I llavors membra, per mitjà de la memòria, germana seva, el que es digué a la distinció de
desitja copular, menjar, beure i haver delectació; per l'existimativa, membra la font i el lloc on té costum de caçar, i també el cèrvol i les altres
ni duta materialment a l'acte. Ergo... IV. Després membra l'intel·lecte les passions extrínseques del lleó, ço és, la
el mascle genera la famella i els seus instruments naturals. I llavors membra que en el mascle hi ha passions per les quals s'assembla a la famella, i
l'intel·lecte de quin mode el fetus rep la natura de la lleona. I llavors membra l'oïda l'exemple de l'empelt de la perera en la pomera, i que la perera
El tacte ateny en el lleó quantitat i qualitat, i l'intel·lecte membra les accions i les passions i els actes del lleó; i llavors demana si la
l'escalfar, etc., són parts substancials o accidentals del lleó. I membra la potència elementativa, en la qual hi ha quatre substàncies: una és el
de quin mode es composen les substàncies simples que hi ha en el lleó. I membra les accions, els actes i les passions permanents en el lleó, i coneix que
si el lleó, que està en potència en el lleó, és un individu. I llavors membra els abans dits capítols del lleó, amb els quals coneix que el lleó en
la sensitiva, i la imaginativa d'aquest lleó. Però, membra l'exemple dessús dit, i coneix que deriven de l'universal i natural
coneix el seu menjar, i la cabra, tot just nascuda, el seu enemic. Però membra el que s'ha dit en aquesta distinció, ço és, que en la forma general
en la qual hi ha l'entendre, l'estimar i el membrar, que pertanyen a l'essència racional. Amb ells el racional té actes
demana de què depèn l'entendre en l'home, i semblantment l'estimar i el membrar; si depenen d'un general i natural i espiritual intel·lecte, com
els què es fa la conjunció en el lleó com en l'home; però, de l'entendre, membrar i estimar en l'home no es pot dir el mateix; car la substància espiritual
ànima produeix l'ànima, de Sòcrates, deduïnt-la de potència a acte. Però membra que en la generació de Sòcrates el mateix Plató i Sòcrates participen en
dubta i demana si l'ànima de Sòcrates mor com el cos; aleshores membra Déu, que uneix l'ànima amb el cos sobrenaturalment, i per això coneix que
per què el sembrar, cuinar, etc., són actes de l'home. I llavors membra que en l'home hi ha l'elementar, el vegetar, el sentir, etc., als quals
el sacrificar, l'adorar, etc., etc.. I llavors reflecteix sobre si, i membra el raonar, car és raonable que l'home tingui les ciències lliberals per a
al racional, i al fi per al què és creat. Aquest fi és que Déu ha d'ésser membrat, entès i amat, justament, prudentment, etc., i això per raó de la seva
dolent: el bo perquè Déu és objectable lliurement per l'home, entenent, membrant i estimant, car això és digne i just per raó de la Divina Bondat,
cos s'allunya d'ell amb el sentir, l'imaginar, l'entendre, l'estimar i el membrar. I llavors membra la distinció del lleó, en la qual es diu que la
amb el sentir, l'imaginar, l'entendre, l'estimar i el membrar. I llavors membra la distinció del lleó, en la qual es diu que la imaginativa està inserida
també l'intel·lecte que l'ànima s'allunya amb l'entendre, l'estimar i el membrar perquè les espècies que adquirí mentre era en el cos restin en ella i
de l'ensenyança, del dejuni i de les altres coses semblants. I llavors membra l'intel·lecte el segon paràgraf, amb el qual coneix la solució d'aquest
seva acció demana sobre l'acció de la voluntat i de la memòria. I llavors membra els exemples abans dits, amb els quals coneix les accions de la voluntat
tingui acció, car és l'animal més noble, i és l'únic animal que estima, membra, entén i honora Déu, servint-lo. Déu certament ordenà totes les coses
la vegetativa el vegetatiu, vegetable i vegetar. I llavors membra la Natura Divina, que és una i trina, una per l'essència, i trina per les
Els accidents peregrins de la racionativa són: l'entendre, estimar i membrar la font, el lleó, etc., i la justícia, avarícia i les altres virtuts i
en l'home, car en ell l'una essència és espiritual, l'altra, corporal. I membra la primera causa, i la seva voluntat, a la qual la segona causa en res no
També demana l'intel·lecte si l'ànima és composta o simple. I llavors membra que la bondat de l'ànima racional, la grandesa substancial, etc., són ens
Encara demana l'intel·lecte si l'ànima separada té igualment el membrar, entendre i estimar, objectant Déu. I llavors ascendeix a la igualtat de
grandesa, etc., i al fi per al qual l'ànima és creada, ço és, entendre, membrar i estimar Déu; i com Déu, per la seva bondat, grandesa, etc., és
i amable, coneix que l'ànima en la pàtria té igual entendre, igual membrar i igual estimar. Del gènere de l'home I. Pel que abans s'ha dit
l'intel·lecte a la memòria, en la qual hi ha el memoratiu agent, que membra, el memorable possible, del qual el memoratiu en treu les espècies
possible, del qual el memoratiu en treu les espècies membrades, i el membrar intrínsec, amb el qual causa els actes extrínsecs peregrins. V.
Déu el caminar?— Mes ja de cop el tartaner saltava membrant de nou la polca de la nit: l'euga era estesa dins un aigua
oblit. Cara a ciutat un nou instint els mena. Membren el cel nocturn tot enrogit, el carrê amb tanta llum i tanta ofrena,
enllà negreja, estatge dels mosquits!... De res no fa cabal!... Membrant Vicent, com a tot'hora, feia ja temps que vora vora
enyorances, mescla de pena i goig intern, qui fa membrar les benaurances d'un somniat redòs d'hivern. I es sent la pau i
curials, lletges, esquifides i envejoses de la seua bellesa, que la negra membrava i era filla de corbs. Conta Carles Tristany que "Francesc Boga, un
—l'aigua de la terrissa i el pa eixut—: sols de membrar-vos, quan aquí medita, l'esperit en recapta fortitud. La
ço que amb ulls errants esguarda... I, morint, us membra a Vós Nostra Dona de la Guarda! IV A
és arcaic i l'altre de la llengua hodierna, com forest i bosc, membrar i recordar, occir i matar, flum i riu, metre i
ciutats antigues. ¿La sobirana mar o la jussana mar membraré? i tants de llacs? o, Laris màxim, a tu; o a tu, Benac,
qui t'alces amb vastes ondes i amb remor marina? Membraré el port? membraré el moll qui tanca el Lucrí, o la mar qui el
amb vastes ondes i amb remor marina? Membraré el port? membraré el moll qui tanca el Lucrí, o la mar qui el bat amb l'ona
mallols que sembris en el camp, tapa de femada rica i membra de donar-los molta terra; pedres poroses o conquilles lletges

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »