Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que arboren l'or del juny en la gelor del desembre. Però encara em	meravella	més trobar, uns quants passos més enllà, una rosa boscana vora el camí:
les aventures del seu germà i em mostrava unes cartes en les quals Timi,	meravellat	per l'espectacle del món que descobria, es posava a plorar davant d'un
és el que el rosa al roig. És, la seva, una picardia d'infant que es	meravella	de la desimboltura del seu gest i de les seves paraules.)]
més nu oh! que a les mans i que al goig, el bell cos amorós. Us	meravelleu	, però sense esbalair-vos. És sols un retrobar: de més lluny
a la cita de l'endemà. Guillem amb una precisió de la qual ell mateix es	meravellava	, continuà fent l'estira i arronça entre un cinisme literari ple
facècia no passa d'una fantasia d'epidermis. La manera de produir-se, va	meravellar	Maria Lluïsa; el va trobar extraordinàriament simpàtic; els cinquanta
Respires suaument, sens gaire pressa: et	meravella	aquesta nit tan pura, deserta de neguits i gelosia...
dels matemàtics per a llur interpretació, i la cosmologia de les quals	meravella	els filòsofs, no veuen solució de continuïtat entre les altes
si s' havía entretingut exaltantlos, no perdé un moment sa prudencia, se	maravellava	de véurel tan atolondrat y criatura. Los altres dos companys aplaudían
amb un vigor i una frescor que em transportaven a un cel de delícies i em	meravellaven	. Jo era un poeta, doncs? No em calia res més! Em vaig lliurar totalment a
desgraciada, em creia més instruït que ell, l'obrer caixista, i em	meravellava	i m'atordia que tingués sobre totes les coses un cop d'ull més original i
actual i amb el meu impuls de partir a França? Jo mateix me'n vaig	meravellar	després. Recentment havia fet una breu estada al meu poble. Això em serví
ple de veus fortes i secretes que parlen als ulls i al cor. Tot em	meravella	perquè ho estimo tot. Com puc haver pensat a fugir? ¿Què és una tarda de
a donar pes i consistència a les meves imaginacions i fantasies. Em	meravello	d'ésser tan feliç L'endemà al matí el meu company volia partir de
dels camps, la pols que trepitjo, l'home que camina al meu costat. Em	meravello	d'ésser tan feliç. Però, què és això, Déu meu? Jo que no tinc res,
potser per molts altres aspectes condemnable, me n'alegrava i me'n	meravellava	, perquè em permetia de conèixer sensacions, persones, coses, països,
força dels catòlics francesos, que no vaig conèixer fins més tard, i em	meravellava	de trobar aquelles imatges de la Mare de Déu i del Sagrat Cor amb els
¡Pare! Estich en la agonía d' un dubte que m' atropella. Me sorprén y	maravella	vostra determinació, y no sé si será aixó per ma bona ó mala estrella.
pels camps, a l'atzar, fins no sé a quina hora, cap al tard, no us	meravelli	, vaig entrar a l'església. Estava gairebé deserta, enfosquida; una
sacrifici, espera, prest, la voluntat del Pare. Se'n	meravella	el Cel, tots es pregunten què vol dir aquest poder i què es
només pel grau; l'espècie, igual en totes. No et	meravellis	, doncs, si no refuso el que Déu veié bo per a vosaltres,
llevat d'això, llur vista és tota inútil; i, raonant, sovint em	meravello	que la Natura, tan frugal i sàvia, tals
tinguem ací, tan pròxims l'un de l'altre, ¿com pot	meravellar	-nos que, tan pròxims, intervinguin mirades i somriures,
comença així a temptar-la amb molta astúcia: "No et	meravellis	pas, oh sobirana! (si et pots meravellar, prodigi únic),
"No et meravellis pas, oh sobirana! (si et pots	meravellar	, prodigi únic), i aquests teus ulls, el cel de la dolcesa,
seu la negra nit... Jo em mirava Zorbàs a la claror de la lluna i em	meravellava	de veure amb quin aire i quina senzillesa s'avenia amb el món, com el seu
En l'ombra violetenca d'un día resplendent, sempre	maravellats	per les visions serenes, voldríem deslliurar l'esperit de
la caravana i quan entraren els reis pel Portal de la Sal. Era de veure i	meravellar	la pressa dels criats, majorals i rabadans, la cama dels camells, la
com s'hostatjarà tanta de gent? —Per ells no passin pena. Era de veure i	meravellar	com feien parada a la plaça Major i com abeuraven les bèsties, com els
resta mig abandonada, si bé de costum s'hi fa una gran bellugadissa.	Meravella	sobretot d'observar l'estil de les que tornen de fora. Cadascuna mostra
ignorància és tan profunda i la nostra presumpció tan alta, que ens	meravellem	quan ens assabentem de l'extinció d'un ésser orgànic; i, com que no en
els que acumula la naturalesa durant períodes geològics sencers! ¿Podrem	meravellar	-nos, doncs, perquè les produccions de la naturalesa siguin molt més
tenen les espècies una durada definida. Penso que ningú no pot haver-se	meravellat	més que jo de l'extinció de les espècies. Quan vaig trobar, a La Plata,
s'extingeixin, i no sentir sorpresa per la raresa de les espècies, per a	meravellar	-se tanmateix, i molt, quan deixen d'existir, és ben bé com admetre que la
sorprendre's de la malaltia, però en acabat, quan l'individu malalt mor,	meravellar	-se'n i sospitar que ha mort per algun desconegut acte de violència. La
concorda bé amb la teoria de la selecció natural. No ens hem de	meravellar	pas de l'extinció. Si de cas ens hem de meravellar, és de la nostra
natural. No ens hem de meravellar pas de l'extinció. Si de cas ens hem de	meravellar	, és de la nostra presumpció en imaginar per un moment que comprenem un
indígenes. A partir d'aquestes consideracions, penso que no ens hem de	meravellar	gaire perquè les espècies endèmiques i representatives que habiten
haurà estat efectuada per passos lleus successius, no cal pas que ens	meravellem	en descobrir en aitals parts o òrgans un cert grau de semblança
suposa que han estat creats i adaptats per a aquell país. No ens hem de	meravellar	si tots els artificis de la naturalesa, en la mesura que podem
aberrants respecte a les nostres idees d'escaiença. Cal que no ens	meravellem	perquè el fibló de l'abella causi la mort de la pròpia abella; i perquè
estat adquirits lentament a través de la selecció natural, no ens hem de	meravellar	perquè alguns instints siguin en aparença imperfectes i propensos a
entre si, mentre que les formes adultes són tan dissemblants. Deixem de	meravellar	-nos perquè l'embrió d'un mamífer o d'un ocell, que respiren en l'aire,
ha estat tan perfecte! Bellesa del tacte! Ara m'agafa el penis i sembla	meravellar	-se de la seva fragilitat. Diu: "Estimat, estimat." Jo no dic res,
les joies de Constança són al tresor de la basílica: per això avui podem	meravellar	-nos davant la seva corona imperial. Esmalts riquíssims, un centenar de
podem dir que els escriptors catòlics tenen tota la raó quan es pasmen i	meravellen	davant d'aquest cúmul sense igual de hipòtesis fonamentades en els fets
aquestes malalties que fins ara només s'han examinat en l'individu, i us	meravellarà	de trobar en els pobles decadents les mateixes manifestacions que en els
El fet mateix jo no el recordo sinó confusament— n'hi ha, doncs, per	meravellar	-se, que jo hagi de tot en tot oblidat les circumstancies que l'originaren
-menys, defugía la societat, i, aficionant-se a mi sol, em feu feliç.	Meravellar	-se és una benaurança; —també és una benaurança somiar. L'erudició de
fòra de aquelles percepcions que s'extremíen de copçar-ho —¿n'hi ha per	meravellar	-se que sospites d'una natura espaventosa i excitant se m'esmunyissin

Pàgina 1 (de 16)

50 següents