×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb meravellar |
Freqüència total: 774 |
CTILC1 |
que arboren l'or del juny en la gelor del desembre. Però encara em | meravella | més trobar, uns quants passos més enllà, una rosa boscana vora el camí: | les aventures del seu germà i em mostrava unes cartes en les quals Timi, | meravellat | per l'espectacle del món que descobria, es posava a plorar davant d'un | és el que el rosa al roig. És, la seva, una picardia d'infant que es | meravella | de la desimboltura del seu gest i de les seves paraules.)] | més nu oh! que a les mans i que al goig, el bell cos amorós. Us | meravelleu | , però sense esbalair-vos. És sols un retrobar: de més lluny | a la cita de l'endemà. Guillem amb una precisió de la qual ell mateix es | meravellava | , continuà fent l'estira i arronça entre un cinisme literari ple | facècia no passa d'una fantasia d'epidermis. La manera de produir-se, va | meravellar | Maria Lluïsa; el va trobar extraordinàriament simpàtic; els cinquanta | Respires suaument, sens gaire pressa: et | meravella | aquesta nit tan pura, deserta de neguits i gelosia... | dels matemàtics per a llur interpretació, i la cosmologia de les quals | meravella | els filòsofs, no veuen solució de continuïtat entre les altes | si s' havía entretingut exaltantlos, no perdé un moment sa prudencia, se | maravellava | de véurel tan atolondrat y criatura. Los altres dos companys aplaudían | amb un vigor i una frescor que em transportaven a un cel de delícies i em | meravellaven | . Jo era un poeta, doncs? No em calia res més! Em vaig lliurar totalment a | desgraciada, em creia més instruït que ell, l'obrer caixista, i em | meravellava | i m'atordia que tingués sobre totes les coses un cop d'ull més original i | actual i amb el meu impuls de partir a França? Jo mateix me'n vaig | meravellar | després. Recentment havia fet una breu estada al meu poble. Això em serví | ple de veus fortes i secretes que parlen als ulls i al cor. Tot em | meravella | perquè ho estimo tot. Com puc haver pensat a fugir? ¿Què és una tarda de | a donar pes i consistència a les meves imaginacions i fantasies. Em | meravello | d'ésser tan feliç L'endemà al matí el meu company volia partir de | dels camps, la pols que trepitjo, l'home que camina al meu costat. Em | meravello | d'ésser tan feliç. Però, què és això, Déu meu? Jo que no tinc res, | potser per molts altres aspectes condemnable, me n'alegrava i me'n | meravellava | , perquè em permetia de conèixer sensacions, persones, coses, països, | força dels catòlics francesos, que no vaig conèixer fins més tard, i em | meravellava | de trobar aquelles imatges de la Mare de Déu i del Sagrat Cor amb els | ¡Pare! Estich en la agonía d' un dubte que m' atropella. Me sorprén y | maravella | vostra determinació, y no sé si será aixó per ma bona ó mala estrella. | pels camps, a l'atzar, fins no sé a quina hora, cap al tard, no us | meravelli | , vaig entrar a l'església. Estava gairebé deserta, enfosquida; una | sacrifici, espera, prest, la voluntat del Pare. Se'n | meravella | el Cel, tots es pregunten què vol dir aquest poder i què es | només pel grau; l'espècie, igual en totes. No et | meravellis | , doncs, si no refuso el que Déu veié bo per a vosaltres, | llevat d'això, llur vista és tota inútil; i, raonant, sovint em | meravello | que la Natura, tan frugal i sàvia, tals | tinguem ací, tan pròxims l'un de l'altre, ¿com pot | meravellar | -nos que, tan pròxims, intervinguin mirades i somriures, | comença així a temptar-la amb molta astúcia: "No et | meravellis | pas, oh sobirana! (si et pots meravellar, prodigi únic), | "No et meravellis pas, oh sobirana! (si et pots | meravellar | , prodigi únic), i aquests teus ulls, el cel de la dolcesa, | seu la negra nit... Jo em mirava Zorbàs a la claror de la lluna i em | meravellava | de veure amb quin aire i quina senzillesa s'avenia amb el món, com el seu | En l'ombra violetenca d'un día resplendent, sempre | maravellats | per les visions serenes, voldríem deslliurar l'esperit de | la caravana i quan entraren els reis pel Portal de la Sal. Era de veure i | meravellar | la pressa dels criats, majorals i rabadans, la cama dels camells, la | com s'hostatjarà tanta de gent? —Per ells no passin pena. Era de veure i | meravellar | com feien parada a la plaça Major i com abeuraven les bèsties, com els | resta mig abandonada, si bé de costum s'hi fa una gran bellugadissa. | Meravella | sobretot d'observar l'estil de les que tornen de fora. Cadascuna mostra | ignorància és tan profunda i la nostra presumpció tan alta, que ens | meravellem | quan ens assabentem de l'extinció d'un ésser orgànic; i, com que no en | els que acumula la naturalesa durant períodes geològics sencers! ¿Podrem | meravellar | -nos, doncs, perquè les produccions de la naturalesa siguin molt més | tenen les espècies una durada definida. Penso que ningú no pot haver-se | meravellat | més que jo de l'extinció de les espècies. Quan vaig trobar, a La Plata, | s'extingeixin, i no sentir sorpresa per la raresa de les espècies, per a | meravellar | -se tanmateix, i molt, quan deixen d'existir, és ben bé com admetre que la | sorprendre's de la malaltia, però en acabat, quan l'individu malalt mor, | meravellar | -se'n i sospitar que ha mort per algun desconegut acte de violència. La | concorda bé amb la teoria de la selecció natural. No ens hem de | meravellar | pas de l'extinció. Si de cas ens hem de meravellar, és de la nostra | natural. No ens hem de meravellar pas de l'extinció. Si de cas ens hem de | meravellar | , és de la nostra presumpció en imaginar per un moment que comprenem un | indígenes. A partir d'aquestes consideracions, penso que no ens hem de | meravellar | gaire perquè les espècies endèmiques i representatives que habiten | haurà estat efectuada per passos lleus successius, no cal pas que ens | meravellem | en descobrir en aitals parts o òrgans un cert grau de semblança | suposa que han estat creats i adaptats per a aquell país. No ens hem de | meravellar | si tots els artificis de la naturalesa, en la mesura que podem | aberrants respecte a les nostres idees d'escaiença. Cal que no ens | meravellem | perquè el fibló de l'abella causi la mort de la pròpia abella; i perquè | estat adquirits lentament a través de la selecció natural, no ens hem de | meravellar | perquè alguns instints siguin en aparença imperfectes i propensos a | entre si, mentre que les formes adultes són tan dissemblants. Deixem de | meravellar | -nos perquè l'embrió d'un mamífer o d'un ocell, que respiren en l'aire, | ha estat tan perfecte! Bellesa del tacte! Ara m'agafa el penis i sembla | meravellar | -se de la seva fragilitat. Diu: "Estimat, estimat." Jo no dic res, | les joies de Constança són al tresor de la basílica: per això avui podem | meravellar | -nos davant la seva corona imperial. Esmalts riquíssims, un centenar de | podem dir que els escriptors catòlics tenen tota la raó quan es pasmen i | meravellen | davant d'aquest cúmul sense igual de hipòtesis fonamentades en els fets | aquestes malalties que fins ara només s'han examinat en l'individu, i us | meravellarà | de trobar en els pobles decadents les mateixes manifestacions que en els | El fet mateix jo no el recordo sinó confusament— n'hi ha, doncs, per | meravellar | -se, que jo hagi de tot en tot oblidat les circumstancies que l'originaren | -menys, defugía la societat, i, aficionant-se a mi sol, em feu feliç. | Meravellar | -se és una benaurança; —també és una benaurança somiar. L'erudició de | fòra de aquelles percepcions que s'extremíen de copçar-ho —¿n'hi ha per | meravellar | -se que sospites d'una natura espaventosa i excitant se m'esmunyissin |
|