Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

però fascinadora contarella sense sentit de la vida. Asclepi "El déu	metge	porta en una mà un bastó de caminant", enunciava des d'un magnetòfon una
el pensament, i conclogué: "Penso si no seria convenient anar veure un	metge	". Però mossèn Anselm el tallà: "No és qüestió de metges, ja ho saps; la
anar veure un metge". Però mossèn Anselm el tallà: "No és qüestió de	metges	, ja ho saps; la malaltia de ta fillola la coneixes tan bé com jo". I el
curés. Però tenia l'os dislocat al monyó i hagueren de córrer a buscar el	metge	. El padrí acudí també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia assegut a
pegà molt el seu pare? —Diuen que sí, que hi va haver d'anar i tot el	metge	, i que porta un braç embenat. —A mi m'han dit que no res: un esgarrany
—Però si tu estàs bona, Mila... Per què parles de morir? Precisament el	metge	... —Promet-m'ho! —Però, Mila estimada: com vols que... A més a
tenien la mort pròxima, havien, amb tot, sanat i vivien. "És cert que el	metge	—es deia— encara s'ha mostrat preocupat, que no sap a què atribuir aquest
irrisorietat, quan l'accepten els escriptors. Deixo de banda, és clar,	metges	i moralistes: el sexe, per a ells, té un valor merament físic o social, i,
tenen avui rèpliques esponeroses, amb títols persuasius, redactades per	metges	o per qui sigui, les quals es proposen de facilitar al públic núbil unes
La Roser, l'Albert i les dues minyones també es troben malament. Ve el	metge	i diu que és una intoxicació produïda per l'àcid carbònic del braser. Jo,
que la Roser s'ha posat malalta, amb bastant de febre, anem a buscar el	metge	al poble. (L'Albert és al llit des de fa deu dies). Aquest matí ha
en diuen "neu rodona"), com les pastilles de menta que em donava el	metge	quan era petit. Abans de sopar duen noves del poble. Diu que continua,
una despesa fantàstica de bombes de mà; segons digué a un germà seu un	metge	del Clínic, hi ha hagut uns 1800 morts i uns 3000
en revenja, jo m'hagi menjat el porc". També el desola pensar que un	metge	rústic que té a la casa li ha barrejat els estils, canviant
matí, ha perdut el plor i s'ha desmaiat. Tots ens hem espantat molt. El	metge	diu que és un fenomen d'espasme, sense cap importància. Fa un parell de
31 octubre. Vaig a Vic en l'Austin del	metge	. Fa una tarda pura i dolça. Pels camps d'alfals pasturaven vaques i
gran brollador de sang que esquitxa els badocs més immediats abans que el	metge	no l'aturi amb la punta del dit. Al cap tot progressa satisfactòriament,
dóna importància, fa una calor immensa, l'ambient ja és irrespirable, els	metges	tenen els dits humits i relliscosos, els instruments contínuament els
en el seu ajudant. Després hi ha un instant de tensió, car el colze del	metge	ha fregat el braç del cardiòleg, i aquest s'incorpora com si l'haguessin
no tenir-ne cap i tots busquen sota el cos de la intervinguda mentre el	metge	pica de peus. El quiròfan trepida lleugerament i els altres dos
sanitari... —Mai no havia tingut res —protesta ell. —Com ho sabeu? Sou	metge	, potser? —No. Però mai no s'havia queixat. És a dir, fins que va
—Tenia personalitat pròpia. I això els molestava. —A qui, molestava? —Als	metges	. —Us ho van dir? —No calia. —Com ho sabeu, doncs? —Me
pregunta —diu el de la veu efeminada—. Com sabíeu que molestava els	metges	, si no us ho van dir? —No ho diuen mai, ells. Ni vosaltres. No
amb la mare. Convivència, però, contínuament pertorbada pel procedir dels	metges	que sempre ha tendit a fer que la nostra relació fos distinta, no la d'un
la dona alta i vigorosa. —Diu que li han matat la mare. —Qui? —Els	metges	, a l'hospital —explica ell. L'altra ensuma, l'examina també. —Fas fortor
saben si la perd?... —Hi ha revisions periòdiques i tenim un carnet on el	metge	pren nota de tot el que ha observat. El carnet groc. Us el puc ensenyar,
em fa res quedar-me —contesta ell. —No et pots quedar. Haurem d'avisar el	metge	per a ella i no vull que comenci a veure massa gent ferida per aquí. Tots
una cortina impermeabilitzada, els despulla de llurs accessoris i un	metge	els examina la gargamella, les fosses nasals i els conductes auditius
hi tenia cabuda. Quan finalment mossèn Paulí va parlar amb el pare, i el	metge	vingué a veure'l, estava tan cansat que cedí sense protesta. La poesia
au petit Trianon. Ell no havia de fer més que obeir el	metge	i la dida, i quedar-se al llit uns quants dies. Cinta ho aprofitaria per
no pot escoltar Luciènne i la treu a crits furiós i quan veu aparèixer el	metge	bramula de ràbia. La seva pell blanca i fràgil no resisteix les ventoses
el deixés tranquil, ella el deixava tranquil a mans besades. El xerraire	metge	venecià usava el tractament universalment admès de ventoses i enemes, i
en silenci, dolça sempre i callada, i insignificant; quan hi anava el	metge	, ella es feia enrera a un costat i el mirava amb els ulls angoixats,
i no hi va haver manera que sortís d'allí, i allí mateix va expirar. El	metge	no ho volia creure, perquè hi ha la convicció que el gos rabiós no coneix
i em voldria assegurar. Me n'aniré al poble a vore don Antonio (era el	metge	), a vore què em diu. —Fas bé, però pensa en lo perill que correm tots
de vi. A un mal anar, podien també córrer fins al poble a avisar el	metge	, que s'hi anava amb un salt, i allí hi havia Marina i hi havia Marçal...
devorava. Es tornà com un infant. De sobte, començà a no voler veure el	metge	i es negà a prendre's les medecines. Les veïnes acudien a veure-la, es
plens de desig, no dubtà a lliurar-s'hi. Marina se suïcidà, segons els	metges	i els seus pares. Abans de fer-ho m'escrigué una lletra, era el seu
me banyi ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li xerr per xerrar: es	metges	no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna com d'ones,
anys anaven covant per dedins ses rues sense que jo me n'adonàs. Es	metge	ho diu, almenys, amb altres paraules més complicades, però vostè ja
per cap retxillera, tot és buit, sense portes, ni finestres... Ja ho veu,	metge	, que ningú no trobi estrany si jo qualque estona tenc ganes de desfer
estrenar la vida definitivament, l'alegre veïnat. El	metge	que buscàveu una nit a deshora, la farmàcia de guàrdia. Ah,
de melodrama pur. Un d'ells és fabricant de caixes de morts; l'altre és	metge	, però sembla que és metge de gàngsters i només actua en casos
és fabricant de caixes de morts; l'altre és metge, però sembla que és	metge	de gàngsters i només actua en casos excepcionals. Una altra americana,
i Mary volia anar a Raiatea a tenir la criatura, perquè allà hi ha el	metge	i molta més assistència. No havien passat encara vint-i-quatre hores
varen dir que hi viatjava, però només vaig tenir ocasió de parlar amb el	metge	, un noi que acabava la carrera i com a vacances s'havia contractat de
ganglionars i un trastorn a tot l'organisme que es decidí —segons el	metge	que l'ha assistit— en una broncopneumònia purulenta. El cas d'aquest amic
una brutalitat tan crua. De casos com aquest, en podria citar molts. Els	metges	diuen que és la latitud, que no hi ha res a fer, però jo dic que
tenia una lesió clara, gens interessant, però els	metges	que feien l'autòpsia, li van trobar al turmell una
cos a la barraca d'Andreu.)] /Engràcia\ Ja hem fet avisar el	metge	. Jo em quedo, sents? [(Alguns homes i dones entren a la barraca;

Pàgina 1 (de 235)

50 següents