Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de porxo; fugen, com tu o com jo, de l'amenaça. Llur	minyonia	és mansa, sense joia. Viuen del furt com els ocells campestres
fèrvides possibilitats, si es decidia a rompre l'urna intacta de la seva	minyonia	. Maria Lluïsa veia que si seguia la tàctica de la seva mare, s'exposava
que perill o retard pot suscitar-li, i esdevé un Querubí en la	minyonia	, no dels primers, encara que al seu rostre la
M'havíes escullit, oh natura selvatge, entre la	minyonía	, per adorâ el fullatge, i creia que amb el goig primitiu de
El seu propietari, Roderick Usher, havía estat un bell companyó meu de la	minyonía	; però d'ençà de la nostra darrera escomesa havíen decorregut molts anys.
esllanguida criatura davant meu, amb el company de la meva primera	minyonía	. El caràcter del seu rostre havía estat en tot temps remarcable. Una
d'En Rierola, agitades com la fi de segle que presidí la nostra	minyonia	? Potser l'honestedat. La mateixa honestedat vital que ha fet dir a un
pensat tot sovint que ben poca gent saben quina secretesa no hi ha en la	minyonia	sota la terror. Per irracional que aquesta sigui, mentre sigui terror. jo
estrènyer contra el meu pit com si hagués estat el company de la meva	minyonia	i l'amic del meu cor. Vaig endevinar què seguiria i vaig comprendre que
ella, encara que la seva influència en els meus dies i temperament de la	minyonia	haguessin reeixit omnipotents, no vaig pas, ni en aquell matí romàntic,
La	minyonia	d'un infant orat I. Entre boires Entre boires Fill de pares
i mira amb amor el jove que ha complert tots els manaments des de la seva	minyonia	i l'invita a major perfecció (Lc., ©); defensa la Magdalena
pensava, el problema de la cremació dels cossos. Becker havia passat una	minyonia	plena de privacions, però amb una tenacitat que, més endavant, semblà que
pedagogs d'immundícies, que voldrien pol·luir la seva gentilíssima	minyonia	. Però jo sento la veu de Déu, que bé podria parlar per boca nostra, que
El Casal i el Temple. Molt poques coses sabem de la seva	minyonia	: que en els anys puerils semblà que tenia un cor madur i un seny
Les coses de la nostra terra, el tan prometedor apostolat de la nostra	minyonia	de muntanya. Recorda avui especialment el seu capdavanter el Dr. Batlle,
aquelles amples cuines de pagès, tant la gent granada com la	minyonia	. Aquestes rondalles, sang de la sang nostra... Això va dit per
d'Estanislaus. El dia 18 tingueren, aquest estol de	minyonia	, arrecerat sota la protecció del Sant Polonès, l'acostumada excursió
mortuòria" que havem reportat, que "d'ençà de la seva més tendra	minyonia	fou erudit de lletres divinals", és quelcom més que un ornament retòric,
qui des de bon principi s'endugué els ulls dels vells i de la	minyonía	. Era alta i blanca i rosada i blonda. Quina mare, sortada, la
es Juhí de rahó, los mariners Bons Nodriments y Bons Costums presos en	minyonía	, los gaubiers Esfors y Gossar, lo gordiá Constant Humanía, los fadrins
consignes de la revolta civil de l'any 1936. II. En la	minyonia	1877-1882 Retornat a Sabadell, Folguera ingressà en el Col·legi
mirant amb el cor ple de goig paternal i d'agraïment al Cel. II	Minyonia	"Jo no he vist Jesús —deia Sant Pau, quan predicava—, emperò he vist
que els poetes l'han lloat. Preguera O Déu qui la	minyonia	signàreu més dolç que mai! Un àngel —i no el sentia—
—La boira, fada d'un argent novell, que broda somnis per la	minyonia	, l'agulla clava dins el cos del vell!— I era partit.
a les onades del Rose que neguessin el llur immens dolor!... O	minyonía	malaurosa! Dintre la fosca clarinosa glateixen nus
que tota sola vas pel cel. Vull ésse' estranya de	minyonia	al foll traüt, gorg de muntanya servant tresor
ens dormíem en pau, aucells i nins. Nosaltres, amb la son de	minyonia	, dormíem fins gran dia: mes el sol, a l'estiu tan
que sia el vostre Nom santificat! Que sos llavis rosats la	minyonia	no taqui mai amb sutze de pecat, i sia del jovent la
delit, tota encatifada d'un herbei florit. Cor de	minyonia	, ulls d'enamorat, per a tu tenia nostra
d'aquella amor primera plaent de recordar. Oh flor de	minyonia	idil·li ple d'encís! Aquella flor d'un dia
Catalina, m'envolta d'humil claredat. Temps inoblidable de la	minyonia	quan jo dins ta falda cercava recés, i sense
daurada, d'una viva lluentor, de bon matí la	minyonia	pura acompanyava a la Comunió desplegant pels carrers
ta pensa, mes ara que ets gran, i que atenys la mesura de la	minyonia	, i que un estranger que es mirés aqueixa planta i aqueixa
de l'espòs; però ara que és gran, i que ateny la mesura de la	minyonia	, tot és pregar-me que me'n torni d'aquestes estades,
emplomallat, tendal de primavera blanc o rosat! Quan de la	minyonia	tot just eixit somià pàl·lids besos mon esperit (les
Carreronet En record de ma mare De la mia	minyonia	carreronet, quanta mai anys t'he portat al cor, així
ja no en fa cas; i tu, fillet, que et senti... potser el commouràn tes	minyonies	més que nostres raons. No hi ha cap home al món més obligat envers sa
qui et surt a camí, quin somriure més diví fa la nova	minyonia	, com antany, quan l'extasia Nadal, que torna ser
de la ciutat, vespres del Born, municipals extàtics,	minyonia	que crida, catedràtics: des del rostoll la guatlla m'ha siulat.
el cel amida. Aidí té un fus de vent a la	minyonia	; un rusc de mel des del turmell i a la
—Aidí, de l'ona só vingut amb coralls, corns i	minyonia	; l'ametlla i el presseguer —m'han dit— te la portaran
dita; i com àmfora de temps m'abocaré amb coralls, corns i	minyonia	. Et prendré per sota el braç davall l'om de les musiques! El
d'ésser, tan vulgar, com les coses més comunes, ¿com podem, per tossuda	minyonia	, clavar-ho tan al cor? Això és ofendre al Cel i al mateix mort i a la
llumenaret blau que l'ánima atrau de la	minyonía	,... sou l'esquisitesa, sou l'encantament on l'ánima
que tota sola vas pel cel. Vull esse extranya de	minyonía	al foll traút, gorc de montanya servant tresor
en el col·lotge, dient-los: "Deteniu-vos, argius! No fugiu,	minyonia	d'Acaia! És la mare que ve del salobre amb les dees marines:
haurà passat és vanitat. XII Alegra-t, fadrí, en ta	minyonía	, e que ton cor prenga plaher en los jorns de ta jovenesa; e camina per
doncs, l'enuig de ton cor, e aparta lo mal lluny de ta carn: car	minyonía	e jovenesa son vanitat! 3 Recorda-t de ton Criador en los jorns
i de tes compassions, velles de segles. Els pecats de la meva	minyonia	, les meves transgressions, perd-los d'esment, ans

Pàgina 1 (de 2)

50 següents