Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'alegria i en la seguretat. Que visquin del seu treball, ni opulents ni	miserables	. I que guardin tothora, com a virtut suprema, la lliure serenor de
més bona sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no	miserable	. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I no oblidis que,
casa. Davant el plor de la seva mare es veia a si mateix com l'ésser més	miserable	de la terra, culpable d'un terrible delicte. Tal vegada llavors, en el
Darrerament vivia sola amb son pare en una barraca, on portaven una vida	miserable	a no poder més. Se sap que el pare va vendre la noia a uns gitanos, i se
mateix xarlatà, i ho confirmà el pare de la noia si mereix aquest nom, un	miserable	la barraca del qual no és lluny d'ací. Però és millor que ho oblidem: és
no hi havia en el seu gest sinó un egoisme sense nom, l'impuls més baix i	miserable	: el gest d'aquell que, sentint-se enfonsar en l'abisme, allarga la mà, no
abraçats pares i fills, germans i germanes; hi ha també barris	miserables	a les parts extremes; i el més miserable de tots: el barri del mar. Allí,
i germanes; hi ha també barris miserables a les parts extremes; i el més	miserable	de tots: el barri del mar. Allí, a la nit, s'obren bordells i tavernes
pública. Ningú no discuteix, en canvi, que un lladregot banal, un pinta	miserable	, o un homicida per motius privats, mereixin punicions estrictes. Sobre
—de virtuosos radicals: de sants— quedaria encallada en un primarisme	miserable	, aguantat per l'ascesi i les renúncies. La societat no prohibeix la
de cànons, envellit i inútil, el brètol fill segon de casa rància i	miserable	, sinó que ni una set d'aigua no hauria acceptat, es deixava temptar i
atret pel que tu anomenes "plaer del remordiment", que només una	miserable	vanitat m'ha empès a imprimir aquest llibre. La culpa és teva, Erasme,
ni capaç de captar la continuada bellesa que el vell, cansat i	miserable	poble havia sabut guardar, perquè les cançons que havia sentit en la seva
algunes s'hi afegia un petitíssim jardí, apareixien de tant en tant entre	miserables	, escalabornades cases de veïns, adornades d'una perenne roba estesa. Les
a ella mateixa, que continua respectant-lo. Però l'espectacle d'aquella	miserable	persona en el llit de Jeroni, tapant-se ridículament amb la gira del
Però Cèlia no era res més, als ulls de la venjativa Carolina que una	miserable	noia desvergonyida i estúpida, un insecte danyós que calia rebutjar amb
preocupació econòmica. És una imatge agraïda i romàntica representar-lo	miserable	i famolenc durant aquest desgraciat any 21, però, cal insistir,
una llarga tristesa, llarga com una nit, i seguia pujant la	miserable	escala. Un dia arribaria, potser, a la terrassa: si
aplicada a la terra, la pobra i bruta terra, la	miserable	terra, senyals urgents de Déu, convenir que aquells signes que
aclarir. Tu miraves el bult, el pobre bult, el	miserable	bult aquell sota la manta, al cantó de Borrull. Per aquell
entre les cames, les maletes de fusta, tota la nit encés el	miserable	llum, allí, en el miserable passadís del vagó, aquell
tota la nit encés el miserable llum, allí, en el	miserable	passadís del vagó, aquell llum que tenia el color del pixum.
barba de mil dies en el rostre groguenc. Creuen tota la nit els	miserables	trens, els vagons de tercera, per una nit d'espart.
donaven molles de pa als coloms, i ballàvem els dos aquell vals	miserable	, el teu cos ple de vels, ple de vels successius, i
de Marxuquera. La mort invicta Trontollaven els trens, els	miserables	trens, creuant tota la nit, plens de morts, d'ofegats,
un estrèpit de ferros, els trens perdent llistons; els	miserables	trens que creuaven la nit, les llomes de la guerra blavoses amb
tots els morts de la guerra, tots els morts de la terra, els	miserables	trens que duien els ferits, els miserables trens que creuaven
terra, els miserables trens que duien els ferits, els	miserables	trens que creuaven la nit amb un cruixir de ferros i un cruixir
de sang, aquells pèls plens de sang, tota la nit rodava el	miserable	tren amb tots els llums encesos, sense oli en les rodes,
més bell, ni més fresc, que aquest ancià de l'ase i el tambor, que aquest	miserable	tuareg vingut del cor de l'Hoggar, a través dels deserts, dels escorpins,
com la que sentia ahir entre Blidah i Kolea, veient dansar el tuareg	miserable	. Li vaig donar una moneda de dos francs i ell se la va ficar a la boca; i
deixat darrera. Fa vuit dies només que vaig abandonar París amb un fred	miserable	, i ara una tebior de primavera i una llum diàfana m'enlairen els pulmons
Us acosteu al pas anomenat de la Culebra, cementiri de tants	miserables	, picats de serps i de mosquits, cremats i podrits de febres. És tan
Aquests paisatges són bellíssims i la vida que s'hi fa és dolça, trista o	miserable	, però és humana i té un valor poètic, com totes les coses vives. I aquí
contramestre i amb la samarreta d'un difunt, callats, darrera el taulell	miserable	i disposats a somriure i a oferir-vos la gamma de productes més
ocupa tan poc espai, en un raconet qualsevol, a l'ombra del teulat més	miserable	i damunt l'estoreta de pandanus més rosegada pels escarabats, pot
d'aquests paisatges oceànics. Els insectes, a Tahití, són tronats i	miserables	. El que abunda més són els ortòpters infamants, les fastigoses i
molt de sucre si no voleu fer ganyotes. I aquí a Uturoa, per tres francs	miserables	em donen dotze ananassos sencers, dolcíssims, que se us fonen a la boca
somnis elegantíssims que de tant en tant solen dormir —en aquesta terra	miserable	— els elements intactes de la natura, refiats de la seva enorme soledat
res. Aquestes illes, com Borabora, que només coneixen el cutter	miserable	i la goleta carregada de xinesos i de cucaratxes, davant els
la netedat i el confort d'aquest país, trobo que té un aire marcadament	miserable	i que l'orgull del portuguès aquí s'anul·la per revestir-se d'un
els manobres i ajudants, les dones i els nens, la immensa legió dels "	miserables	". Aquesta mena d'errades només poden repetir-se una vegada cada dos o
de l'Estat. El feudalisme l'havia destarotat: ¡aquella polseguera de	miserables	senyors feudals que eclipsava el sol de la reialesa! Però, a poc a poc,
l'interès que tinc a servir-te. [(Declamatori.)] Des de la meva	miserable	gesta de la temptació i cada vegada que penso que vaig ser l'agent
de cabanes les valls i les conques. Jo només viuré en llur memòria com un	miserable	que va malversar en un instant la vida gloriosa i reposada que els
les tenebres van ser esvaïdes. Vers la fi de llur carrera terrorífica els	miserables	damnats van descobrir sota d'ells allò que havia de ser per sempre llur
frega el rostre com si volgués rebutjar unes imatges.)] Que és	miserable	tot plegat! /Amèlia\. [(Feblement.)] No goso
a la mà, llegia una oració d'agonitzants: —"¿Què som jo, més que una	miserable	criatura, culpable de nombrosos pecats? Inflama't, ànima mia, i plora i
El meu fill! No hi ha res que em faci més tristesa que un bateig	miserable	; la llevadora i els padrins anant tot moixos i pansits cap a l'església.
cerimoniosament i se'n va.)] Víctor. [(Aterrat.)]	Miserable	! Desvergonyit! Miserables també nosaltres, Ernestina! [(Ell i les dues

Pàgina 1 (de 50)

50 següents