Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quatre, a les fosques, caminen cap a la porta que el cap obre. Fora, un	mormol	de fulles anuncia una ratxa de vent que després passa per llur damunt,
Vols dir que si fessis una mica d'esforç... Jo només responia amb un	mormol	rogallós, sense obrir els ulls, per por de trair-me. L'amiga feia veure
ni posticar-se. Escoltava atentament, amb el cor oprimit. Ací i allà	mormols	, que creixien i minvaven alternativament com el brogir de la maror:
I doncs? Què voleu? De què podeu queixar-vos? Aquest discurs provocà	mormols	de protesta. —Calma, calma —féu l'hostaler, adreçant-se amigablement als
Perquè nosaltres, què som? No, doncs, contra nosaltres són els vostres	mormols	, sinó contra Jahvè." I digué Moisès a Aaró: —"Digues a tot l'aplec dels
d'erudit i de poeta. Pau per arreu, pau fonda. Unes dones elevaven el	mormol	d'un res a un Crist sagnant que dormia en la pau. S'arrossegaven de
pel seu cervell, entrexocant-se, les paraules de la dona. Era un	mormol	dèbil, confós: —Si ell no tornés... Un martelleig persistent, tot seguit.
avui, en canvi, tothom va convenint en dir que és aquí on cal posar el	mormol	del poble. A ain Mussa hem trobat unes quantes fonts salabroses que el
l'Ernest. —I ara, canta la cançó, vols? De baix en baix, en un	mormol	, la veu gastada, no gaire flexible, comença, en un sospir: "Les
balma, envitricoll; també se serveix d'algun arcaisme: sebollir,	mormol	, vídua, espluga. Assenyalem alguns mots que en català central són
esdevé llarg." "Doncs poso fi, dóna-me'n dret, al	mormol	lent del serpolet." Compliment a la senyora
per abaixar la cara arran d'orella, on crida un mot que m'arriba com un	mormol	: —Reposa!... És prudent que ho faci abans de quedar esgotat, i m'ajupo
novembre en el fred prega i plora ensems. A penes hom sent de l'arbre el	mormol	dins l'ombra: de fred, s'és colgat el sol? Subtil dóna al vent
del crepuscle, amb voluntat de signe i presa del	mormol	dels pàmpols augurals, i em deturo entre els ceps i els
la segella amb el seu ferro d'or, ni ens posem sobre el pit el	mormol	de la deu que es trena l'aigua obscura, ni ens
aixecant-se entorn de mi des de Shanghai, i mesclant-se al	mormol	llunyà del combat de guerrilles, la veu de l'Home: "Oh,
en turmentar-lo. La meva atenció encavallava les seves paraules amb el	mormol	de l'aigua que s'esmunyia entre còdols. L'hauria escoltat llargament; el
buida. Una altra, la porta de la qual es tanca davant d'ella. Se sent un	mormol	de veu. La porta s'obre novament. La religiosa apareix al llindar. Hom li
d'ira per la covardia de Blanca. La porta es tanca davant els comissaris.	Mormol	de veu a l'interior. La Mare Maria es força visiblement a restar immòbil.
Amic 2: No insisteixo en la qüestió. Noia: [(En un	mormol	.)] Caríssim. Amic 2: Jo t'ho demano. Noia: De tot això,
s'haurà acabat i me n'aniré amb la cartera a la mà, arribarà fins a mi un	mormol	de veus alegres... Potser una noieta esclafirà el riure. I alguna altra,
les veus van callar de cop i al seu lloc va sorgir una nova remor: el	mormol	de l'aigua degotant per les roques, el ressò de mil petites fresses
tractem d'apaivagar amb la nostra Cançó de Bressol del Cel... [(Enceta el	mormol	de la seva cançó mentre el teló davalla a poc a poc.)]: El gegant tanoca
les bromes, que escampa llessamins i en l'alba s'enlluerna. Ets	mormol	de til·lers i silenci de plomes, l'eterna solitud que
eixut, mentre els teus fills dormien un son vibrant com un	mormol	de boscos i l'alè de les cases pudia a resclosit
acabada de destapar. Al cap d'un moment i d'un enfilall de	mormols	en Johnny es podia aixecar, nou com un sou, amb el cap fresc i els ulls
vaixell no és marmòria ni estantissa com el	mormol	que t'encisa. A l'horitzó la mar jau mandrosa com
una veu rogallosa, amb els sons encara en brut, de poc més lletra que el	mormol	d'una oradesa bròfega i primigènia. El vent bufa suaument sobre els noms
que t'impedís qualsevol fonació. Hauries cridat però no sortia ni un	mormol	de la teva gola. Després sense témer-te'n has dit les paraules
carrerons de la barriada circumdant. Aleshores, s'esdevé una escena: els	mormols	del Caire s'enlairen com una remor llunyana fins a envoltar la mirada
els francesos no és tan bo fent barricades per qualsevol motiu i a cada	mormol	del vent, sovint sense saber ni tan sols per què, deixen que els pitjors
russos despectivament anomenen Okhranka. —N'he sentit mormolar. —Res de	mormols	, tot a la claror del dia. Es tracta de la Ochrannye
sota l'àrid silenci de l'estiu, tornen, com el	mormol	d'una font amagada, les paraules del Gènesi: El Senyor
dels matolls de més amunt. Cruixits i fressa de branques, cops tous,	mormols	que tant podien ser veus humanes com roncs d'alguna fera. El Joaquim no
absolut, tant la "dringadissa" de la circulació de la sang com el	mormol	del seu sistema nerviós; poc després, va veure les "pintures blanques"
de dos peixos que intentaven viure dins l'harmonia? Parlaves entre el	mormol	i la confidència. Després, d'una forma molt lenta, t'acostares al piano i
el dia germina: la claror, els primers cants dels ocells, el	mormol	d'un cotxe que passa. (També, de l'armari obert, s'escampa
què hi ressonava el moviment acústic de l'aigua, el	mormol	incessant de les ones. Després, et digueren que el corn
el vent místic passa en el seu vol filant la melodia amb un	mormol	, llavors, oh, és llavors que de terror em desvetllava
salvar-se! El so busca el plaer les nits d'estiu: el	mormol	del crepuscle gris ho afirma atansant-se en silenci a les oïdes
només, aquí sense nom mai més. I un trist	mormol	d'esquitllentes de les cortines magentes m'estremia
profà de la Desesperança, s'han aixecat de sobte al	mormol	suau dels teus mots, «facis la llum!», al mormol suau dels teus
al mormol suau dels teus mots, «facis la llum!», al	mormol	suau dels teus mots que van complir-se en la intensa i seràfica
dos suaus disíl·labs estrangers, tons italians creats per ser	mormol	d'àngels somiant en la lunar «rosada que penja en
tant entre l'esvalot com sol, li ve de l'ànima un	mormol	; quan riu, és que ha de sufocar un badall. Mata amb
38. 39 Llegir, passeig, son que repara, ombra del bosc,	mormol	del riu, noia d'ulls negres i pell clara que li fa un
de negra nit, perquè en sentís l'etern brogit,	mormol	d'una nereida que no cessa, càntic profund de la maror,
a prop del foc a terra, sol, diu idol mio en un	mormol	o benedetta a mitja veu, i,
matxet ràpid i sec. Es gira per veure com la iguana fuig, alhora que el	mormol	greu i excitat del cubicle 3 va pujant de volum. Llavors la veu de
Verdapell se li apropa. —Parla, parla. El guerrer ferit li respon amb	mormols	i gemecs. Verdapell fa que sí amb el cap, diverses vegades; somriu. —No

Pàgina 1 (de 2)

50 següents