Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Steropé, segons la tradició dels corintis—, d'un esclat de blancor, dels	narius	o oronells dels quals surten, en respirar, flames i llum. Després, les
la noble bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb la boca i els	narius	. I, pujant, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles. En acabar
la davallada. Una olor de terra remoguda, fresca i humida, li ataca els	narius	. Després s'hi afegeix una sentor més inidentificable, dolçosa i
de llengua, la mulla amb suau magnificència, puntant	narius	de viola. Altre cop la testa abaixa, com una dalla
ardent, saturat d'emanacions dels estables, sotjava la vibració dels	narius	ofesos de l'enemiga; entaulava converses soporíferes amb la majordona i
pols de la terra, i un alè de vida t'infongué en els	narius	; a imatge seva va fer-te; imatge, tu, de Déu, exacta,
lloen el Creador amb silents ofrenes i li omplen els	narius	d'olors dolcíssimes) sortia a fora la parella humana
lluita: així ho sent l'horripilant Figura, i obre els amples	narius	a l'aire pútrid, flairant des de tan lluny la seva presa.
cada vegada més. Encengué un cigarret, aspirà amb delit, i els seus	narius	peluts expel·lien núvols de fum blau. Doblegà la cama dreta sota d'ell i
. Un home eixut. —Altiu —vaig dir—. M'agrada. Arribàvem a casa. Els	narius	de Zorbàs bategaven alegrement. Madam Hortènsia, així que ens va veure al
vaig donar; aspirà fins al fons dels seus pulmons, va treure el fum pels	narius	, mig aclucà els ulls. —Feliç com un paixà! —mormolà. —On vas? —
xicot una xicota i la xicota un xicot! Zorbàs va apressar el pas. Els	narius	li palpitaven. S'aturà, respirà profundament i em va mirar: —I doncs? —va
amic Zorbàs, fins quan viuràs, sant cristià, i palpitaran els teus	narius	? Ja no et queda gaire temps, desgraciat, per a flairar l'aire, aspira a
vam sentir passos cuitats i feixucs sobre els còdols. Els peluts	narius	de Zorbàs panteixaren. —Qui del llop parla se'l troba davant! —digué
l'ample horitzó. Et sembla que l'ànima també és un animal amb pulmons i	narius	, que necessita molt d'oxigen i que s'ofega enmig de la pols i la bravada
em digués: "Tu en tens la culpa!" Fumava lentament, treia el fum pels	narius	, mirava la mar. —Demà tindrem xaloc —digué—. El temps ha canviat. Els
mostatxos de Zorbàs; però ell, en sentir el pessigolleig, bufà amb els	narius	, i la papallona se'n va anar tranquil·lament, i es perdé en la llum. Avui
la mar; m'esperava. Així que vaig arribar, aixecà el cap, em va mirar. Els	narius	li panteixaven com els d'un llebrer. Estirà el coll, va aspirar a fons,
assecar al sol. Però encara sentia una olor dolça i persistent als meus	narius	, als meus llavis, a les puntes dels meus dits. Una olor d'aigua de
hortes properes acudiren mosques saballoneres a dipositar llurs ous als	narius	, a les conques dels ulls i a les comissures dels llavis. Queia el
una saca o un farcell. D'un calfred a l'altre, provava de se reparar les	narius	glaçades i alçava amb els branquillons dels dits un plec del seu capot de
pintar amb sa cara d'altre temps. El pèl li eixia de les orelles i de les	narius	, li puntejava a les cordes de la gargamella com les agulles d'un coixinet
en el cos un singular benestar. I bressat per l'onatge, respirant amb les	narius	obertes aquella flaire adormidora de marisc i de fonoll, aviat va clucar
de pestanyes fantàsticament allargades, de grans orificis externs en els	narius	, i d'una gran fissura bucal. El tumbler caracurt té el perfil del
de l'obertura bucal, la longitud proporcional de les pestanyes, la dels	narius	i la de la llengua (no sempre en estricta correlació amb la longitud del
de grups sencers. Per exemple, si hi ha o no un passatge obert des dels	narius	o la boca, únic caràcter, segons Owen, que distingeix absolutament els
ací) les proporcions del bec, l'amplada de la boca, la llargada dels	narius	i de les parpelles, la mida dels peus i la llargada de les potes, en el
calderes de Pere Botero fossin allí mateix. Quan la fumerola arriba als	narius	dels cantaires hom decideix de sortir a les tenebres exteriors, menys
de la llenya potser és el més important de tots els de les despeses. Pels	narius	penetra la sentor de la reïna cremada, de fusta tendra que espetega al
eixuta la cara d'expressió glacial, sécs profunds que li van dels	narius	al tall dels llavis, amb una ombra només de bigoti, i la gran perruca de
sembla encara sentir la remor somorta dels devots que preguen, i els seus	narius	palpiten, àvids d'aquella dolça aroma de l'encens i de la mirra que ni el
les devotes multituds que preguen i demanen, i li afalaga dolçament els	narius	l'enyorada aroma de l'encens i de la mirra. 17-XII-42 En aquest
van recollint-se amatents sota teulat, amb l'alè que els penja a cada	nariu	com un petit núvol; les cases tanquen i barren la porta forana, i sols
senties a prop la voluptuosa presa. Ni aspiren amb golafre delit els teus	narius	el perfum de carn jove, que anunciava l'esquerp estol de nimfes, camí del
Merlona, an ella anà a fer-li la proposta. L'àvia Merlona ensumà amb el	nariu	dret, rautà quelcom del sòl amb el dit gros del peu esquerre, rumià una
d'horitzons en els seus ulls; voracitat de flaires silvestres en els seus	narius	descomunals; voracitat d'aigua neta en les seves mans peludes i cepades;
eren. —D'això també me'n recordo —digué Mowgli amb un frisament dels seus	narius	. —El meu home, doncs, treballà els camps a jornal, i a la fi (perquè
el seu pensament reposava per seguir un altre viarany que li estremia els	narius	. A la Carme, tres joves l'havien pretesa i les tres vegades ella havia
ja n'hi ha prou. Demanar més, eren cabòries que mai no entendria. Els	narius	de la Carme s'estremien de pensar: si fos un home com en Joan el qui em
temps, en Manel recordava exactament aquella piga inflada i aquell nas de	narius	oberts. Ho recordava com si fos ara i abans que no li demanessin què
morts a l'acte. El mateix ocorre amb els que passen nedant, amb les	narius	i els ulls a flor d'aigua: malaguanyats cartutxos que hom hi despèn, car
les parts del cap. No és fàcil distingir, de primer antuvi, les	narius	del clatell. Vist d'aprop, el bellugament ràpid de les orelles us
de la resistència muscular de l'antílop, obligà aquest a posar les	narius	dins l'aigua, i l'ofegà. Fet això, i ben mort el Koba, el seu
avies ta ira, i ella els devora així com una palla." "Al buf de tos	narius	s'amuntegaren les aigües: dreçaren-se així com una muralla les
s'arrossegava per damunt la llana i una fetor especialíssima entrà pels	narius	d'En Sànchez que hi trobà en aquell moment tot el misteri de la seva
els cabells negres i espessos, xops d'oli; el nas, recte; les	narius	, obertes; el geni, viu; la intenció, verinosa. Era llest i s'ho creia,
la closa presó d'una poncella. Junt amb la flor, arribà a les seves	narius	l'evocació de la rústega taula. L'escudella fumejant, feta de brou de
rebrollava amb més força i li lluïa mansament en els cabells, en els	narius	, en la barbeta. I l'Esteve es digué que aquella boirina era com la Laia.
durant la qual semblava que ni respirés. Després l'aire li xiulà pels	narius	—un bleix estrany, com fet a mitges de sospir i esbufec, que va commoure
el relleu d'una onada tranquil·la. Ambdós amaven d'escatir intensament,	narius	ben oberts, les flaires variades dels cabells i dels pèls. Tenien frescor

Pàgina 1 (de 6)

50 següents