Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
natura F 7786 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb natura Freqüència total:  7786 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cadàvers per la seva tria. No cal que Aïdoneu ordeni la seva comesa: la natura essencial d'elles els basta i els sobra per realitzar-la, per
la ingènua conducta dels homes davant la inescrutable saviesa de la natura i la inclement però fascinadora contarella sense sentit de la vida.
del ponent d'avui." I fins Pulcre, gairebé insensible als fenòmens de la natura, en decidir-se a cloure, embadalint-lo l'espectacle, l'ordenada
amb el somriure als llavis o amb rialles sense pietat, aliena a la seva natura. Toparàs en la teva vida amb l'immortal de distints noms, Dionís, però en
s'allargarà mesos i mesos, un tronar inacabable d'odi i de mort... I la Natura fa el seu fet, impertorbable. Que dolç aquest flauteig tímid del merlot,
pàgines admirables. Diu que les revolucions són com cataclismes de la Natura. "La revolució és la fatalitat dels pobles, i una gran dissort. Cal
amb peles d'embotit i un vas on encara hi ha aigua, componen una curiosa natura morta a frec dels seus dits mig tancats sobre el palmell. El mira, i el
verge, combinant-se amb el neguit de les aigües immòbils. Sobre aquesta natura enverinada i desfermada —que jo no hauria pogut imaginar mai— va caient
inconvenients de la humitat. Un poble numerós hi frueix del tresor que la natura li aboca a mans plenes. Nosaltres vèiem bandes d'homes i dones asseguts a
pobles europeus. La pederàstia, que a Europa encara es considera contra natura i que és malvista per totes les persones decents, sembla que a la Xina és
solen dormir —en aquesta terra miserable— els elements intactes de la natura, refiats de la seva enorme soledat mineral. Entre els cocoters no es veia
fàcil d'aixecar en un país sense tradició social ni política, recelós per natura de qualsevol disposició de la màquina burocràtica. I així la gent de bé
la seva existència confortable, el seu egoisme d'ésser privilegiat per la natura. L'estètica, en aquests moments, ens ofega. Ben poca cosa hauríem dit al
auguris de quan podries abastar la teva closa i total natura femenina. Aquí, prenguem-hi un got de llet. O vols un
deixa mixta de fàstic i derrota. Per què si és la puríssima natura de la mateixa bèstia, la llei enorme de la vida,
la solellada estupradora; i el vent en son palau. La natura és molt bella i tan diversa i sàvia! L'amada és una
dia; i torejar els estralls i les malures que la mare Natura ens subministra. I sobretot, senyores i senyors,
del seu hàbitat majestàtic. És cert que la mare Natura sovint marradeja. En el pla metafísic tot s'explica.
té la seva hora No segueixo, ho va dir Catul, i la natura en fa un abús (que ens coneix impressionables) quan
sembla encesa. Veus, tot això ve d'assumir que la natura està per mi i em vol de pescador d'imatges,
i grisa, l'ombra del núvol meu damunt l'estesa de natura i conreu: la teva terra, com un floc lleu de cendra,
batre d'un metrònom dur i vetlles l'alterna natura que estimes. Quina prefereixes, noia que s'exhala,
bes (altra llegenda) se'm muda fins a la rel de la natura. Tremola, m'oblida, el dolç tacte se m'esmuny frisós,
pacient que no té paciència diu que, sovint, les lleis de la natura estrafan la política d'altura. Els déus antics, en sàvies
sapiència i, com a tal, un coneixement diferent del saber científic de la natura. La prudència i la sapiència constitueixen sobretot una manera de
cantant un himne d'infinit anhel? I m'ha torbat el somni fet natura del seu redòs, obert en la foscor. En l'aridesa de la
vivent, l'afany de transposar en formes treballades una forma de la natura, no era allò, pràcticament, la descoberta més impressionant per als ulls
triomfa després, quan aquella fidelitat a la cara sensible de la natura passa a ésser-ne imitació, i s'imposa a l'altre element, i el desplaça.
, si no l'únic pas, que calia donar per a fer de l'art una imitació de la natura, de les formes sensibles de la natura. L'artista del Renaixement
a fer de l'art una imitació de la natura, de les formes sensibles de la natura. L'artista del Renaixement copia. L'artista occidental, del segle
temps fou el primer en què l'home se sentí content del seu estat de natura caiguda: fóra millor aventurar que es tractava de començar a no sentir-se
caiguda: fóra millor aventurar que es tractava de començar a no sentir-se natura caiguda. Els esperits despertaven —eixien del son, o del somni, religiós
estimulada. El sobrenatural s'allunya, o és allunyat del natural, i la natura, convertida en simple objecte, es deixa dominar per l'home. L'home
d'aquella manera, tenia la convicció de trobar-la també en el món de la natura i de poder realitzar-la per obra humana. La realitat és bella i l'artista
qui sap si trobat així, plenament bell, com un atzar prodigiós de la natura. Però en el /Crist\ es veu indubtable la deliberada pretensió de
que, en aquesta època, apareix, ben definida com a tipus de pintura, la "natura morta". En suma, la realitat sencera serà, d'aleshores endavant,
morta". En suma, la realitat sencera serà, d'aleshores endavant, "natura morta" als ulls del pintor europeu. El tema deixa d'ésser tema, és a
per experiència ancestral i indiscutida. Però tampoc no pot veure la natura amb els ulls confiats, de marit que té, com deien els clàssics, el
deien els clàssics, el pa de noces a penes encetat: no pot creure que la natura sola detente aquella bondat constitucional —i per tant aquella bellesa—
les "formes que pesen"— de classicisme, l'afecció a imitar la natura en la seua singularitat, pròpia dels siscentistes, hauria d'ésser
si volen com si pesen les formes amb què es manifesta. Al capdavall, la natura, en el just criteri orsià, és sempre barroca —i Manolo Hugué hi
Romanticisme n'és la causa. Els romàntics —els burgesos— descobreixen la Natura, la Natura amb majúscula: llur reacció contra les contencions imposades
n'és la causa. Els romàntics —els burgesos— descobreixen la Natura, la Natura amb majúscula: llur reacció contra les contencions imposades per la
se sentirà atret pels mètodes i els criteris amb què la ciència tracta la natura. Aleshores es produeix la sorprenent aplicació, als dominis de les arts i
pintor anirà a la caça del caràcter, que és ja l'únic que li promet una natura definitivament morta: el troba o l'inventa, segons els casos. La
francesos, no és immediata sinó anacrònica. Un paisatge, una natura morta, reprodueixen una porció del contorn natural, del món que rodeja
còpia defectuosa de la realitat que es volia copiar exactament. Perquè la natura no sols està en l'espai: també es troba situada en el temps. Però
com el d'una petxina multicolor o el de qualsevol altre atzar de la natura. Una conquilla, una roca, uns cristalls naturals vists a través del
mateixos abstractistes— està en la mateixa situació que un atzar de la natura. Allò que ens impulsa a qualificar de bell un objecte trobat, és el que
trobat, és el que ens serveix per a apreciar la pintura abstracta. Natura i art Però si a l'art abstracte —encara que siga obra d'un ruc— no li

  Pàgina 1 (de 156) 50 següents »