Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt intel·ligents i, ben tractades, amigues de l'home i fidels a ell. No	necessito	avisar-te, però, que n'hi ha algunes de força salvatges i perilloses.
mateixa veneració: Tino Costa es sentia envers ell ple de gratitud. Però	necessitava	complir aquell acte com qui compleix un ritu, davant el silenci de la
tanmateix, sepultats per a ella en ombres de misteri. Però Mila ja no	necessitava	saber-los: un sentiment de pietat s'havia barrejat amb el seu amor, i el
no li explicà res del que havia passat entre ells dos —tampoc ella no ho	necessitava	—; però després Mila es sentí tranquil·la i no veié ja cap obstacle davant
abraçada, li parlà: —Com desitjava veure't, Mila, aquesta nit! Déu, com et	necessitava	! La seva veu sonava com mai, gairebé dolorosa, per l'excés de felicitat.
No podia estar amb ella, i per això havia fet invitar l'amic, perquè	necessitava	estar en companyia, sentir un afecte vora seu, un cor en el qual
cercar una justificació a la seva conducta, baldament Tino Costa no la	necessités	, era encara més vana empresa. Amb Quim podia, sí, comentar els petits
la mare i Sileta, que et veiés a tu i pogués fer-te aquesta confessió. Ho	necessitava	tant la meva ànima! Déu ha disposat que tornés i que conegués la Mila...
i sol·licituds, amanyagada i regalada. Mila —ell ho veia ben bé—	necessitava	ésser tractada així; altrament, la seva ànima, com una flor lluny del
Llavors Sileta s'asseia al seu costat; l'acariciava, li preguntava si	necessitava	res, li explicava coses del poble. I ell la mirava, la mirava amb aquells
angoixa punyent a l'ànima, sense el consol de la paraula d'ell, que tant	necessitava	. Maquinalment el seu pensament anava al record de l'antiga cançó de la
resolgué d'anar a parlar amb tia Càndia per si la volia acompanyar. Mila	necessitava	escoltar de llavis d'ell la causa de la seva absència, del seu silenci. A
tia Càndia: el temps precís de veure'l, dir-li una paraula i tornar.	Necessito	sortir d'aquest dubte, perquè així no puc viure. Procurarem que no ens
de posar ordre a la casa. Tino Costa li suplicà que no se n'anés al llit:	necessitava	que ella fos allí, i, mentre li ho deia, es sentí gairebé commogut. Maria
que vingui amb mi a València? Allà trobaria més distracció, i ella el que	necessita	és distracció. Jo deixaria les coses d'aquí ordenades i em quedaria amb
—Has estat malalt, Tino Costa; no ho pots negar. —Res; cosa dels nervis.	Necessitava	canviar d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges
Francesc; em va bé: vejam si m'inspira un poc de la seva paciència. La	necessito	. —Hauries de ser de fusta com ell. Quantes vegades ho desitjaria un, no?
Costa somrigué amb un somriure forçat. —Potser té raó. Precisament ara	necessito	com mai la protecció divina: m'assetgen pensaments negres; pateixo
pregària; ho tinc experimentat. De totes maneres, m'emporto el sant. —Què	necessites	? —Doni'm el que vulgui. Vostè no és avar ni, desgraciadament, devot de
s'usen avui, és veritat. Pren. Li posà un bitllet a les mans. —Si en	necessites	més, digues-ho. —Gràcies; per ara em basta. Quan acabaré la imatge
. —Adéu, Tino Costa. Resa a Déu a la nit, que veig que sí, que ho	necessites	. No et fiïs de promeses d'amic ni de juraments de barjaules. Sigues bo,
i cada dia que passa la reclusió se li fa més insofrible; cada dia Mila	necessita	més veure el seu amat, trobar-lo, anar en busca d'ell sigui com sigui.
mantingut sí en una relació cordial, gairebé afectuosa, però l'oncle	necessitava	encabir-hi la seva sentència. Tiago obeí. Tampoc no hi havia motiu per a
casar-se amb Mila; potser en ella hauria trobat la pau i la serenitat que	necessita	! Ara no sé què passarà. —Ell venia ací, a casa, no? —Sí;
Mila imagina ja que ell la crida allà al lluny, que l'està esperant. Ara	necessitava	alimentar plenament aquesta fe i havia deixat per complet de pensar en
sigui massa tard. No: no s'aturarà a Santa Maria. No sap com, però ella	necessita	no aturar-se gens, necessita córrer a ell. A moments, Mila somniava que
a Santa Maria. No sap com, però ella necessita no aturar-se gens,	necessita	córrer a ell. A moments, Mila somniava que estava ja en la seva
Només una cosa el menava: l'esperança d'una mica d'aquell repòs que tant	necessitava	, d'una mica de pau: i anava cap a Santa Maria per si encara ho podia
: jo també el vaig estimar, i l'estimo; però què hi podem fer? Es veu que	necessitava	turmentar-se i turmentar tots els qui l'estimen. La seva ànima no pot
nou treballar. Fou debades: tampoc la nit no li havia portat la pau que	necessitava	i esperava. La terrible excitació que li havia deixat el malson passat
dominar-se; ésser per a ella el germà que sempre sabé ésser. Però la	necessita	: només vol la seva companyia per no morir de solitud, perquè el salvi,
me'n vagi. Estic molt cansada. Si sabessis com estic, de cansada i com	necessito	repòs! És forçós que em posi altre cop en viatge, per a un llarg viatge,
. I em sento tan feble! Perdona'm, amor meu! Ara, quan acabi d'això,	necessitaré	encara el teu braç, saps? Només perquè m'agafi una mica... Sembla
els féu construir una caseta vora la masia i els ajudà en tot el que	necessitaren	. Alguns anys després els fills d'Anselma alegraren la masia amb llurs
home i dona. D'un cantó, és un amor recíproc, i això vol dir que l'home	necessita	la correspondència de la dona, la qual, per consegüent, entrarà en el
no deixen de ser personatges de segona fila. L'home, "enamorat", les	necessita	"enamorades": només en la mesura d'aquesta necessitat les dones
a indignar-se de l'altre... El que resta per esbrinar és si la virtut	necessita	o no indignar-se a fi de seguir sent virtut: vull dir, a fi d'afirmar-
papista. Les complicacions se li multiplicaren, a Erasme, quan volia —i	necessitava	— compaginar aquest designi tossut i integrador d'independència amb els
entre els béns i els mals—, tema repetit de Dostoievski, amb prou feines	necessita	d'altra concreció que el mer contrast d'actituds tràgiques. Amb tot, el
aliena —real o fictícia— ens mortifica o ens empipa. Per contra,	necessitem	proclamar-nos superiors als nostres veïns: sovint, si més no. Amb una
probablement falsa, o almenys deliberadament exagerada. Però la	necessitem	. Ens ajuda a anar fent. P Penediment Sempre trobareu una raó o
i amar són activitats, mocions psíquiques que per a subsistir	necessiten	ser alimentades a cada instant. No és fàcil d'odiar, com no és fàcil
tan difícil com inventar —inventar "bé"— pel propi compte. Es	necessita	un tacte especial per a saber escollir un passatge digne de ser plagiat.
de temps que ens acompanyen les vint-i-quatre hores del dia. Els	necessitem	per a regular les nostres activitats més importants i les més banals.
a obrir els ulls, deixa caure el plec de paper dins el bassal. —No en	necessitem	cap, de secretària —explica—. No he fet res. —Pitjor, si és veritat —
fa l'altra veu—. Quatre punts. —Són deu —compta ell—. Quants se'n	necessita	perquè em deixin en llibertat? —No se sap, això. Nosaltres només establim
l'home—. Hi vaig entrar als quinze anys i han fet la vista grossa.	Necessiten	personal. —Després d'una pausa, afegeix—: N'hi ha algun altre. A les
surt una bravada rància que tapa els esperits. —Espera —diu l'home—.	Necessitem	unes llanternes. En un costat n'hi ha tot un munt, però la majoria sembla
sentit que fallaven els altaveus? —Ara ja van bé —diu l'ordenança—. No em	necessiteu	. —Un repàs sempre és convenient. Apa! Se l'enduen gairebé a la força i
Ells, els oficials, tenen poc temps i no es poden entretenir. Sempre	necessiten	algú que ens escalfi, sabeu? Abans no era permès, però després es van

Pàgina 1 (de 375)

50 següents