×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb netejar |
Freqüència total: 3203 |
CTILC1 |
Ernesta. Després de l'accident, Dànae es desmaiava. La dida i la veïna, | netejat | el sòl, acudien a auxiliar-la. "Presto, presto, fia mia, tiò, nasa | amb una pistola. —Ara! Es precipiten de nou a la feina. Un ajudant | neteja | els orificis que ha fet el cirurgià, recull els ossets amb unes pinces | i els reuneix en una mena de tassa aplanada com un cendrer; un altre | neteja | les ferides amb una solució salina tèbia tot sacsejant un peu on se li | de fortors espesses i penetrants, uniformes. —No es pot passar —diu. — | Netegeu | -ho i podreu —replica el guàrdia. Va fins al racó de l'altra banda, on es | . —Cada dia és més brut, això... Vós —se li tomba—, a veure si | netegeu | aquesta a fons. —No netejo res, jo. —No us feu el difícil —l'adverteix | , això... Vós —se li tomba—, a veure si netegeu aquesta a fons. —No | netejo | res, jo. —No us feu el difícil —l'adverteix la tercera veu—. La vostra | voluntari. Aquí la gent no viuen gaire. —Apa —s'impacienta la dona—. | Netegeu | això. Comença per tirar l'aigua, però la canonada deu tenir algun | deu haver recollit del portamonedes, diu: —No us en preocupeu, del dins. | Netegeu | la fusta i el terra. Però la fusta se li queda a les mans, cal que entri | troba. Hi passeja sumàriament la mateixa escombra amb què ha intentat de | netejar | la tassa i, seguidament, escombra el terra. Amuntega tota la porqueria en | semblava, oi? Ell no replica, alça el rostre fins a la pluja per tal de | netejar | -se els ulls i l'olfacte d'immundícies, i l'aigua el xopa lentament, | una pausa anhelant, i aleshores ella fa: —Ja em trobo més bé, ara. —Et | netejaré | la faldilla... —Treu-me-la. Torna a ajaçar-se perquè la pugui fer lliscar | de les sales, ell pot veure un escamot de dones amb bates blaves que | netegen | sorollosament rajols i finestres, parets i llums, ajupides a terra, | de Cervera. En els vells temps la ciutat de Cervera era periòdicament | netejada | de dones de mal viure, algunes vegades la neteja tenia la solemnitat | i carnós, pel qual li rajava a vegades aquell fil de bava, que ell es | netejava | amb la mà. Si s'oblidava de fer-ho —especialment en les menjades—, venia a | dura del seu pare, d'un dels germans: —Baleja, Quico. Quico llavors es | netejava | ràpid, com avergonyit i irritat alhora per la indicació i, sobre tot, pel | feliç. A dintre la casa ella feinejava, preparant el menjar, escombrava, | netejava | . Ja la taula parada, el menjar a punt, sortia a cridar-lo. Ell era feliç | ja no la podia foragitar. Agafà l'aixada i se n'anà cap a la figuera; | netejà | una mica les herbes que creixien entorn de la soca; treballava tremolós, | més. Caminava amb més lentitud, sense seguretat. Li semblà que l'altre | netejava | l'aixada; ho hauria jurat. Es digué que ja havia acabat i respirà. | vora la regadora i encengué la pipa, a esperar. Borra ja l'havia vist. | Netejava | , efectivament, l'aixada, però en veure'l canvià d'idea. Un somriure | mirava cap a l'altre. Es digué que segurament s'havia errat, que no devia | netejar | l'aixada, que no havia acabat. Pensà que hauria valgut més tornar-se'n, | les estrelles, i era com una nit qualsevol, en què ell acabava de regar, | netejava | l'aixada a la regadora, tancava l'aigua allà fora al canal i amb l'aixada | la porta; cosia o feia xarxa, esgranava els pèsols, pelava les patates, | netejava | el peix per al sopar. Més amunt, a la replaça, jugaven nois; alguns ho | La vella l'animava: "Vine". L'agafava i, entre retrets a la mare, li | netejava | els mocs; després li aixecava el vestit i li omplia la falda de nesples. | Fins aquell dia havia estat tancada i només la cambrera de planta la | netejà | el mateix matí que quedà lliure. I havia estat una sort de tenir l'hotel | donava menjar a ses gallines, pastava segó, treia es ous des nierons, | netejava | galliners i gàbies... i en es temps de collita anava a escarada com es | A dalt del cel, un ple de lluna, dels més bells que es puguin admirar, | neteja | la misèria i la concupiscència amb una gran barrera de vidre picat. Els | ho trobeu naturalíssim. Ara bé: estilitzeu aquest costum de les flors, | netegeu | -lo, poliu-lo; aprimeu les dones, elimineu les samarretes, imagineu uns | la ruta cap a Papeari i cap a la península de Taiarapu, el paisatge es va | netejant | , i Tahití us ofereix aquelles estones de calma i de repòs completament | la visió d'aquest món torturat i exaltat copsada des dels aires es | neteja | , es concreta i es refresca. L'angúnia desapareix, i quan l'avió arriba a | un perdut, un lladre, un que et venta una cossa i et mana que li | netegis | les sabates. /Amèlia\ T'ho prego: no parlis més així. Recorda't | sang jove, va omplir un dia la dona que avui he vist | netejar | anxoves eixancarrada a un carreró i m'ha calgut | rosa de Jericó s'obriria, també m'obriria jo. I em va agafar la mania de | netejar | . Sempre havia estat molt neta, però em va agafar la mania de netejar. Tot | de netejar. Sempre havia estat molt neta, però em va agafar la mania de | netejar | . Tot el dia fregava i treia la pols i quan tenia la pols treta la tornava | salut. La senyora em va dir que pugés una galleda d'aigua del pou per | netejar | la finestra que tocava al sostre; com que era ran de carrer i passaven | els vidres del reixat perquè, si no, hauria estat un drama haver de | netejar | els vidres passant els dits per entre els ferros. I em va dir que el | plors dels nens enfonsaven la casa. Quan entrava a l'habitació petita a | netejar | , encenia el llum, i els coloms quedaven encegats i paralitzats. En | una beneita... XXII Només sentia parrupeig de coloms. Em matava | netejant | els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; | a veure en Quimet i, per la senyora Enriqueta, vaig trobar feina de | netejar | a l'ajuntament. XXVIII Érem una colla, la colla de la neteja. | Li vaig ensenyar l'habitació dels coloms, que ja feia temps que havia | netejat | . Encara feia bravada de colom. Havia tapat la trapa, des del terrat, amb | aquella que ella havia passat tan enamorada, però que jo tenia feina a | netejar | despatxos i a treure pols i a cuidar-me dels nens i que totes les coses | vetllar dues hores perquè l'endemà m'havia de llevar dematí per anar a | netejar | despatxos. I a la senyora del meu pare es pot dir que no la vaig veure | n'estaven molt. Em sabia greu haver-los de deixar cada dematí per anar a | netejar | despatxos. En Quimet va dir que allò dels llums blaus el feia posar de | camí se'ns va posar a ploure i el llistonet anava d'una banda a l'altra, | neteja | que neteja, i com un riu de plors l'aigua lliscava avall del vidre. La | va posar a ploure i el llistonet anava d'una banda a l'altra, neteja que | neteja | , i com un riu de plors l'aigua lliscava avall del vidre. La senyora | havien de fer estalvis, o si no que veiés el nen, pobret, que havia de | netejar | el safareig, que la cosa no estava per tenir dona de fer feines. I quan | anar a fregar l'escala els dissabtes, i dos dematins a la setmana anava a | netejar | una sala on feien pel·lícules de totes les coses que passen pel món. Però | sempre allí, tancat, endreçant la botiga sense parar, feinejant, | netejant | , vigilant els sacs del dipòsit i que les rates no els roseguessin, perquè | de casats, l'Antoni em va dir que no em volia veure ni cinc minuts més | netejant | , que busqués dona de fer feines pels dematins i per les tardes i que si | i amb un dit tallava el rajolí d'una banda a l'altra, com el bastonet que | neteja | el vidre dels autos quan plou, mitja hora, tres quarts, una hora... sense | i condescendent, el seu egoisme de casada i el clima de confort que li | netejava | els pulmons, feien que posés tan poc com pogués els peus en el pis del |
|