×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb noi |
Freqüència total: 15028 |
CTILC1 |
per escarmentar el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El prudent | noi | va esperar una distracció, una única capcinada del vell, el va castrar de | érem a la naixença d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament, pobre | noi | . I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de | d'Adonis un jove de divuit anys, d'aspecte equívoc. A pesar d'això, el | noi | va ser amant d'Afrodita i va trobar la mort en els ullals d'un senglar. | brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan | noi | , els més esgarrifosos trets, davant els quals, en esdevenir en un moment | les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li atansava. " | Noi | ", li va dir amb una veu tremolosa. "Hola", va saludar, esquerp, el | remei —i us parlo sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El | noi | té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes | el clima acostumava a ser tot l'any benigne, i d'altra banda el cos del | noi | s'havia enfortit gràcies a les relacions amb els seus amics, els vents | . "No entenc com s'ho engiponen", va confessar, al fons de l'escena, el | noi | Estengre a Saurimonda, tots dos de tronc com a empresaris de | nou en escena —esmunyedís, però—, es disposava, com solia, a instruir el | noiet | , avui sobre els costums i les llegendes dels ocells, quan a mitja dotzena | les normes o dels costums de l'hospitalitat, com també les acomplia, de | noi | i d'una manera impecable, amb Liceu. Allerem-nos, doncs, d'estar | el jove. "Deixa només que m'acabi d'arreglar la corbata." "Aquest | noi | no hi és tot", va reflexionar la vella senyora. "I no comprenc per què | una història senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un | noi | i una noia veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius | la parella va aprendre de cor l'única assignatura que li importava, i el | noi | i la noia es varen casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de | erols del bàlsam, per pasturar en els jardins i per collir lliris." El | noi | Estengre, que feia d'apuntador, vinga fullejar. "Ai ai. No trobo enlloc | s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!", capissava a la fi el | noi | Estengre. I va rebotre a terra, plorant de ràbia, el que tenia a les | meva àvia. I, per una vegada totes dues d'acord, s'enduien, maternals, el | noi | , mentre Pulcre s'ennuegava de despit, en haver-se d'empassar tot el que | fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre | noi | , joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el | l'arrogant matrona, amb un eficaç allunyament escènic. La noia i el | noi | , tots dos, li queien al damunt amb les eines amanides. "No em mateu, sóc | em mateu, sóc la vostra mare", advertia, sensata i òbvia, la matrona. El | noi | vacil·lava. "Què faig? M'és lícit de matar-la?", preguntava a | les meves gosses", amenaçava, però disposada a transigir, la matrona al | noi | , sens dubte el més feble dels dos germans. "Es refereix a les Erínies", | perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava el | noi | , sense cap vestigi del sentit de la responsabilitat. El pare li prenia | seu embolic mental, en el laberint que arreu transportava. Pel que fa al | noi | , el vaig engendrar, no ho nego, però no l'he tractat gaire i no l'aprecio | de debò l'estimo, a pesar de tot l'estimo, tan sols a ell, no l'infeliç | noi | caçador. Aquest ha estat un miratge, com tots efímer, com alguns funest. | altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a ella mateixa: "Quan era | noi | , a la serra diu que lluitava amb els llops a força de braços... És fill | mares havien estat amigues de petites. Tino Costa sentia envers els | nois | , molt més joves que ell, l'afecte d'un germà gran pels germans més | i Tino Costa manta vegada havia defensat Candi contra la brutalitat dels | nois | . Candi era, en efecte, un minyó aturat, el qual, per la seva simplicitat, | el centre de totes les facècies i plagasitats dels infants del poble. El | noi | tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat, trist record d'una de les | contra la paret perquè es refredés. En veure Candi que s'acostava, el | noi | de la ferreria va concebre una idea diabòlica. —Eh! Ve Candi! Veureu com | diabòlica. —Eh! Ve Candi! Veureu com riureu. No digueu res. S'adreçà al | noi | cridant-lo amb veu manyaga: —Candiet! Escolta, Candiet! Candi s'acostava | -lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els | nois | s'havien escapat tot rient. El de la ferreria, abans de tombar el cantó, | de les noies sota els porxos, amb la cridadissa i les cançons dels | nois | , amb tota llur alegria boja i crepitant que encenia la terra i es fonia i | ofès. Però les velles de Santa Maria estigueren unànimes a predir que el | noi | no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, abans de morir, havia maleït | a l'escola; però hagué de renunciar-hi al cap de poc temps perquè els | nois | l'insultaven a causa de la seva naixença. Aleshores Tino Costa era un | primers contactes amb la vida. Tino Costa esdevingué de mica en mica un | noi | trist, gairebé sever. Un dia, mentre jugava amb altres nois a la plaça, | en mica un noi trist, gairebé sever. Un dia, mentre jugava amb altres | nois | a la plaça, una pedra disparada no se sap per qui, l'encertà al front i | sobre la bondat d'aquella vocació, donades les circumstàncies en què el | noi | havia nascut. Tino Costa dubtà si l'ensenyaria al seu ex-professor, però | per conformar-s'hi. I Tino Costa partí amb el seu oncle cap a la mar. El | noi | s'embarcà molts dies amb el vell marí i gaudí amb tots els seus sentits | Ells es miraren desolats. El pare digué: —Això no m'agrada: aquest | noi | en porta alguna de cap. Déu faci que no ens vingui res de pitjor. | A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de les pedres dels | nois | — aparegueren dos gossos enllaçats, acabat de realitzar l'acte carnal. Fou | ¿És comprensible, mon bon mestre, que un home pugui fer això contra un | noi | indefens? Jo no ho oblidaré mai: puc perdonar-ho tot en la vida; tot ho he | pots esperar d'un jove com ell, vols dir-m'ho? ¿Què pots esperar d'un | noi | que s'ha passat la vida fent follia darrera follia, d'un vagabund sense | , caram, sí, que ho és... Quina llàstima, Mila! Et juro que és un bon | noi | ... —Ho sé, padrí, i si hi ha res per què em dol és per ell, | no podia durar tota la vida, i hi havia ja qui havia insinuat que el | noi | acabaria malament. No podia treballar al camp, car no gaudia de bona | a inclinar-lo de totes passades a aquesta ocupació, de manera que el | noi | contragué una anèmia de la qual no aconseguí de refer-se mai. Llavors, | estimada de tots i afalagada. Estava a punt de casar-se amb un | noi | ric, d'excel·lent família, bon mosso i de disposició, ple de bondat i | li penjava al costat, i, gairebé sense alè: "Mare —exclamà—, mare; un | noi | m'ha preguntat qui era el meu pare... Mare; tots se'n reien." No; ella | dels criats, manifestaven ja de petits un insolent menyspreu pels altres | nois | , i només en molt raríssimes ocasions es permetien —i els permetien— | jugar-hi. En una d'aquestes avinenteses s'escaigué que el més petit dels | nois | jugués amb Tino Costa. Ella, Maria Àgueda, mai no pogué escatir el que | en el fons no tenien cap importància. El fet cert fou que, de sobte, el | noi | del veí sortí corrents del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre | mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat. Als crits del | noi | acudí sa mare, i hi acudí també Maria Àgueda tota sobresaltada. Maria |
|