Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una mica, en una munió de cervells obscurs i vanitosos, atapeïts de	noses	i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes mortes, el garbuix de
blanesa, allí on la Quimera amagava ben endins, com la més dolenta	nosa	que no se n'anava, que res no esvaïa, a penes el miratge d'un vestigi, d'
més bé", s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb aquesta	nosa	. Jo ja patiria de migranya", va concloure, amb una enèrgica certitud, la
m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien de notar la	nosa	d'uns quants afiblalls. D'altra banda, no m'és permès de consultar en
d'ella, inclosa la basarda dels ullals i dels serpents de plàstic. Quines	noses	, pobra noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la vida.
el meu estricte deure, el meu deler. Per tant, l'avui trescador m'és una	nosa	i una potencial amenaça alhora. No, no, siguem pragmàtics, enllestim-ho.
podria viure. Deixa'm un quarto: aquell que tenies per a Mila. No et faré	nosa	; no et molestaré... Ell no s'hi pogué negar; accedí que l'acompanyés.
al mateix graó. —A callar! Ell mormola: —Sigui com sigui, aquesta gent fa	nosa	. —Muts a la boca! —repeteix l'individu, accentuant la pressió que
ara gairebé tots despullats. Ell mateix sent la pruïja de desfer-se de la	nosa	dels vestits, inicia un gest per treure's el gec, però un dels individus
—Aleshores no ho podem saber, deuen ser presumpcions vostres... —Els feia	nosa	—diu ell—. Sempre els n'ha feta. —Per què? —Perquè era diferent i
d'una línia, d'un color, la projecció d'una ombra, i encara més, aquella	nosa	en el pit, aquell amor que no sabia encara a qui podria dedicar, podia
saludar-lo. Anton Pallàs parlava a crits. —Hola, tio Pere! Com li va? Faig	nosa	? Si faig nosa, me'n vaig. —Seu i no cridis tant. Conta'ns el que
Pallàs parlava a crits. —Hola, tio Pere! Com li va? Faig nosa? Si faig	nosa	, me'n vaig. —Seu i no cridis tant. Conta'ns el que passa pel poble.
es veieren plorar. Marina mogué el cap amb lentitud, com espolsant-se una	nosa	invisible, i presa alhora en un feixuc ensopiment, com condormida. Les
impuls. Estava inundat de suor i se sentia irritat, exasperat, davant la	nosa	de les plantes, que li entrebancaven el pas, i del fang, on s'enfonsava i
com se diu, per batejar-la a gust de la seva emoció. Un sent que li fa	nosa	, que el molesta materialment, el veí, ple de bona voluntat, que des de la
i Nara enllaçats per la cintura.)] Adam. ¿Què? ¿Encara fem	nosa	? Quer· De cap manera, Adam... i la companyia! [(Per Abel i
farcell.)] Dóna-li això, si et plau. Una mica de minestra mai no fa	nosa	... [(Querub pren el farcell i el lliura a Caín.)] Quer·
als colls d'embut (colzes amb colzes, passos que es fan	nosa	) per vessar dins el poble l'imprecís record d'uns
de pols i de betum, car les sabates no es creu que facin	nosa	per l'amor de preu més baix. La noia que venia dins
Tu, germana indulgent, no veus en mi coses que et facin	nosa	per no veure'm, i em prens com un costum, obert i buit,
Però sola? ¿També fugiries sola, ara? /Xela\ Sí, tothom em fa	nosa	. /Andreu\ Sola, dius? /Xela\ Més que sola, i aquest és
rapidíssima.)] I ara, prou, s'ha acabat: no m'adonava que faig	nosa	. [(Se'n va molt decidit i, abans de fer mutis per la porta de la
per entendrir la Xela. /Andreu\ I ho vares fer perquè jo et feia	nosa	, perquè tenies por de plantar cara a un home i anaves com les ombres,
\ Sí, ja vindré. [(Engràcia se'n va.)] /Xela\ No faré	nosa	? /Amèlia\ A mi, no: t'ho dic de cor. Seu. [(Pausa
Aquí ningú no t'ha preguntat... /Xela\ També et faig	nosa	? /Amèlia\ A mi no me'n fas gens, al contrari, t'agraeixo que
roba, si cal el teu semblant, o mata'l, si et fa	nosa	. I fins i tot treballa! Però no pensis, bèstia!
senyors. Treballo (per' altri; i el que faig són	noses	per a mi!) He trobat piadosa companyia, i coratjosa, ben mirat,
menudes, com de marfil, junt amb la carn que et fa	nosa	com la dels homes enemics. Trobes que al món hi ha
, i amb la Júlia, que no es cansa de ponderar la meva sort, com si li fes	nosa	. Sols ets sever amb mi. Vols dir-me alguna cosa després de la meva
ella. Jo, que vull estimar-te del matí al vespre, sense reserves i sense	noses	. [(La Merceneta torna a aparèixer a la porta de la cuina. En Pepe,
al moviment de la noia, li guinya l'ull i recalca els mots.)] Sense	noses	! [(La Merceneta, engrescada en jugar una broma a la seva germana, es
creu-me; em llençava al precipici amb tot el coneixement, per a no fer	nosa	. Víctor. Oh, Ernestina! Quin pecat hauries comès!
en amunt, tot i que m'hi havia mirat molt. Dormia malament i tot em feia	nosa	. Quan em despertava em mirava les mans ben obertes davant dels ulls i les
la Julieta va tornar a venir i va dir-me que els vells eren els que feien	nosa	, que tots pensaven al revés i que la joventut volia viure sa. I va dir
dels vidres, on tot era més fosc i més lluent. Els cabells em feien	nosa	. Me'ls havia tallats jo mateixa i me'ls havia rentats i els sentia que
Natàlia. Al cap de tres balls la Rita es va treure el vel perquè li feia	nosa	per ballar i va ballar amb tothom i quan ballava reia i tirava el cap
com rates boges venint de la Plaça del Diamant. I se'm va posar una	nosa	al coll, com un cigró clavat a la campaneta. Em va venir mareig i vaig
amb aquell aire correcte i una mica atabalat de l'home que té por de fer	nosa	. El piset de Mado era el lloc preferit per Rosa Trènor quan li venien
s'hi havia de sentir fatalment avergonyida, amb la sensació de fer-hi	nosa	. I Frederic després dels quinze anys passats, i amb la ignorància del pis
Que no ho conec jo, com estic? Naturalment, els vells i els malalts fan	nosa	. Però deixem-ho córrer; ja ho sé que no es pot exigir agraïment de ningú,
una gran desatenció per part de la seva parenta. A Dorotea li feia	nosa	"El Frare", ja no el necessitava per a res. A més a més, Dorotea era d'
el seu volum no pesen. Però el curiós és que aquesta mena d'homes fan una	nosa	peculiar, preocupen els altres, es converteixen en espectres interceptors
la compassió per a la criatura que s'havia fet mal. En el fons li feien	nosa	i fugia de casa sempre que podia; aquells fills no li costaven esforç, ni
una incisió. —Pat, mai diries què penso? —Què? —Que la virginitat em fa	nosa	... —Shoking... Des de la nit tenebrosa en la qual Maria Lluïsa
un cas com aquell. Quan Maria Lluïsa li digué que la virginitat li feia	nosa	, Pat s'ho va prendre com una butada d'ella, com unes ganes de fer
intencionadament i sincerament que la seva virginitat li feia	nosa	. I per aquestes equivocacions fatals, Pat es creia en el dret de tractar
familiar que obligava a dir a Maria Lluïsa que la virginitat li feia	nosa	. I no eren meres paraules. Maria Lluïsa havia pensat aquestes coses a la
adequades, el xicot destruí allò que a Maria Lluïsa li feia	nosa	. Una noia tan esportiva i tan flexible com Maria Lluïsa donava ja mitja
xicot en un negoci esportiu. Era ben bé que la virginitat li havia fet	nosa	, en el sentit més brutal de les paraules. Sense aquella nosa, i amb el

Pàgina 1 (de 35)

50 següents