×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb nu |
Freqüència total: 4982 |
CTILC1 |
i esposa legítima de Zeus. La deessa va manar als ex-dansaires, tothora | nus | i una mica envellits, que matessin Èpafos. Els Curetes, obedients per | un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, | nua | , gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. | de l'Egeu l'han de témer més que nosaltres, perquè els baixa de sobte, | nu | , fredíssim, glaçador, envoltat de llamps i volant amb les ales molt | d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament | nu | , enmig de la immundícia?" "Em banyo i prenc després el sol", va | suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta com morta i | nua | , perquè qualssevol draps o teles l'acaloraven, l'engavanyaven i li | minuciosa, sense negligir ni el més íntim detall. Anava gairebé sempre | nu | , perquè a Amiclea, a Lacònia, el clima acostumava a ser tot l'any | Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan | nua | . Bé m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien de notar | i censurada, les efusions m'aplanaran el camí, que sempre en terreny | nu | concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia | disgustava, pessimista, el meu oncle Lluís Castelló. Palinur La despulla | nua | d'un home jove que va sucumbir a la violència, un cos mort ajagut en la | i hem de seguir els costums assenyats de la terra." Però la per complet | nua | i fràgil adolescent no contestava a l'eloqüència del discurs sinó amb un | la prova del llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament quasi | nua | sota la llum vacil·lant de les teies, perquè havia après la lliçó del | pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver | nu | , negre de sang, esbocinat i fètid, el cos que em repugna i em repel·leix, | com una constel·lació en l'amplitud del cel. Ara la veiem en repòs, més | nua | que la seva imatge transmesa a nosaltres per una severa tradició, | per l'assolellada ondulació dels prats, hi ha esplèndides criatures | nues | , de pells fines, de carns tibants, no toves, com sospito que comencen a | no convé. Germà bessó del Somni, em veus representat com un jove | nu | , vigorós, amb barba, proveït d'una llarga espasa. Per què encreuo sovint | de santa Catarina, que revesteixen amb vestits de llum les carns | nues | de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses les brases sota els | no sabia quina implacable divinitat, en què la víctima era sempre l'home, | nu | i abandonat a les obscures forces del mal sobre la terra, i enlloc la | ulls encesos de luxúria, mentre ella cantava mostrant el seu cos gairebé | nu | . Ho feia en un to distret, i la seva cançó parlava gairebé sempre d'un | un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs branques | nues | devers el cel obscur. Molt a prop d'ell una dona travessa de sobte el | pel mateix carrer. Torna a sentir el vent sonant en les altes branques | nues | ; les branques s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com | nit... el lament de la dona, dreta enmig de l'habitació com una fantasma, | nua | , flaca i cadavèrica, el fereix dolorosament a les orelles, el fereix a | claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques | nues | , agitades per un vent tempestuós, que passava, amb tot, sense soroll. | figuracions; darrera d'ells els arbres aixecaven llurs branques | nues | contra el cel il·luminat, agitades per un vent tempestuós, però sense | arbres com una cascada cotonosa. I, més enllà de l'octubre, els boscos | nus | , color de mare de vi, amb les taques negres dels avets, com uns rengles | El sègol comença a verdejar. Si un mira de prop les branques | nues | dels castanyers, s'adona dels petits borrons rojos, on es comprimeix la | ja xiula un merlot. Dues grives reposen, confiades, en un gran castanyer | nu | , contra un fons de muntanyes blaves i blanques. Senyal del temps: enormes | revolucions! Cap al tard vaig a la masia anomenada El Martí. Els arbres | nus | es dibuixen delicadament contra el cel. Contemplo llarga estona les | el saborós menjar. Per la finestra veiem com el vent agita els arbres | nus | . Després passegem una estona. El pastoret del Pujolar ve per un camí | inoblidable. D'altres floten, color de lilà, darrera un rengle de roures | nus | i esvelts. 18 febrer. Després de llegir el diari, anem a | de boirina, com al camí d'anada (plata agrisada darrera els castanyers | nus | ), sinó pura i lluent en la nit d'estrelles. A muntanya reposava un | complex i sinuós de la morera, sembla una misteriosa pagoda. De l'acàcia | nua | als avets salten dues mallerengues o primaveres —al meu país en diuen | —som a migdia— ombra vertical dels avets en la neu. I al cim, la Creu | nua | . Divendres Sant. Il souffrait tout à l'heure, c'est vrai, mais | ben blanc i encara cau aquell suau, inacabable plomissol. A les branques | nues | de les acàcies, de l'àlber, de la morera s'arriben a posar ben bé dos | la tarda pedrega, però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, | nus | , ja es drecen, tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd d'or. | branques fresques i espesses hi ha el sauló rosat i net, només amb arrels | nues | , algun esquelet de ginebró clapat de liquen i les fulles tendres dels | de l'esglesiola, tot cremat, amb bocins de runa escampada; al fons l'ull | nu | , implacable, d'una finestra sense vidres. 24 juny. Visito | tarteres o rossoles moradenques, les clapes fosques dels faigs, la pedra | nua | , el glauc fi de l'herba. Quan érem a l'hostal —racó amb llibres, carlines | tant en tant surt el sol. La fageda és més cremada, més d'aram, i molt més | nua | . A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya verge a | falgueres són seques, moltes d'elles segades; els castanyers i els faigs | nus | fan com una boira vinosa en el paisatge. Els pollancres s'enfilen | clar. Anem a buscar una mica de llenya. El sol fa brillar els castanyers | nus | . Després seiem una estona en un recer que hi ha davant de casa. A mitja | Torno a veure els sots de La Sala, els pendissos abruptes amb els faigs | nus | , aquelles roques d'un blau fumós, oxidat, amb les alzines arrapades com | moradenc, trist, amb les corrues negres dels avets entre fagedes | nues | , té els cims coberts de núvols grisos, i el vent els empeny. El "tempo" | amb en Jaume i en Calsamiglia, vaig als cingles de Cerdans. Faigs | nus | . Els arbres baixos conserven algunes fulles seques, rebregades, de color | de llum argentada. De tant en tant un pinsà xiula dalt d'un castanyer | nu | , o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, lletra viva de color en el | es veu l'ample panorama del Montseny, els núvols immòbils a les valls | nues | , la carena del Matagalls blanca de gebre. Girona, cap al tard, en el vent | a primeries de setembre. Sol càlid, teranyines lleus al cel, castanyers | nus | i lluents, amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt, lent i | obacs encara hi ha grans llenques de neu glaçada. Entre els pollancres | nus | —"semblen ànimes de pollancre", deia en Calsamiglia— s'alça un tudó en | ja era ple d'ombra, una enorme presència mineral vellutada d'arbres | nus | . Aquest matí he llegit l'assaig de Rebeca West sobre Mrs. Montagu. | on admiro l'èxtasi hivernal, el fum lent del Pujolar, les fagedes | nues | —una immobilitat solemne i ascètica. S'havia fos la llana brillant, | tebi i suau! L'aigua de la Riera Major salta i brilla entre els arbres | nus | , o llisca damunt la sorra neta. Al Pujol, un domàs de moresc d'or decora |
|