DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
nu A 4544 oc.
nu AV 154 oc.
nu M 271 oc.
nu SIG 13 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb nu Freqüència total:  4982 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i esposa legítima de Zeus. La deessa va manar als ex-dansaires, tothora nus i una mica envellits, que matessin Èpafos. Els Curetes, obedients per
un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant.
de l'Egeu l'han de témer més que nosaltres, perquè els baixa de sobte, nu, fredíssim, glaçador, envoltat de llamps i volant amb les ales molt
d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em banyo i prenc després el sol", va
suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta com morta i nua, perquè qualssevol draps o teles l'acaloraven, l'engavanyaven i li
minuciosa, sense negligir ni el més íntim detall. Anava gairebé sempre nu, perquè a Amiclea, a Lacònia, el clima acostumava a ser tot l'any
Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua. Bé m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien de notar
i censurada, les efusions m'aplanaran el camí, que sempre en terreny nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia
disgustava, pessimista, el meu oncle Lluís Castelló. Palinur La despulla nua d'un home jove que va sucumbir a la violència, un cos mort ajagut en la
i hem de seguir els costums assenyats de la terra." Però la per complet nua i fràgil adolescent no contestava a l'eloqüència del discurs sinó amb un
la prova del llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament quasi nua sota la llum vacil·lant de les teies, perquè havia après la lliçó del
pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el cos que em repugna i em repel·leix,
com una constel·lació en l'amplitud del cel. Ara la veiem en repòs, més nua que la seva imatge transmesa a nosaltres per una severa tradició,
per l'assolellada ondulació dels prats, hi ha esplèndides criatures nues, de pells fines, de carns tibants, no toves, com sospito que comencen a
no convé. Germà bessó del Somni, em veus representat com un jove nu, vigorós, amb barba, proveït d'una llarga espasa. Per què encreuo sovint
de santa Catarina, que revesteixen amb vestits de llum les carns nues de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses les brases sota els
no sabia quina implacable divinitat, en què la víctima era sempre l'home, nu i abandonat a les obscures forces del mal sobre la terra, i enlloc la
ulls encesos de luxúria, mentre ella cantava mostrant el seu cos gairebé nu. Ho feia en un to distret, i la seva cançó parlava gairebé sempre d'un
un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs branques nues devers el cel obscur. Molt a prop d'ell una dona travessa de sobte el
pel mateix carrer. Torna a sentir el vent sonant en les altes branques nues; les branques s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com
nit... el lament de la dona, dreta enmig de l'habitació com una fantasma, nua, flaca i cadavèrica, el fereix dolorosament a les orelles, el fereix a
claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques nues, agitades per un vent tempestuós, que passava, amb tot, sense soroll.
figuracions; darrera d'ells els arbres aixecaven llurs branques nues contra el cel il·luminat, agitades per un vent tempestuós, però sense
arbres com una cascada cotonosa. I, més enllà de l'octubre, els boscos nus, color de mare de vi, amb les taques negres dels avets, com uns rengles
El sègol comença a verdejar. Si un mira de prop les branques nues dels castanyers, s'adona dels petits borrons rojos, on es comprimeix la
ja xiula un merlot. Dues grives reposen, confiades, en un gran castanyer nu, contra un fons de muntanyes blaves i blanques. Senyal del temps: enormes
revolucions! Cap al tard vaig a la masia anomenada El Martí. Els arbres nus es dibuixen delicadament contra el cel. Contemplo llarga estona les
el saborós menjar. Per la finestra veiem com el vent agita els arbres nus. Després passegem una estona. El pastoret del Pujolar ve per un camí
inoblidable. D'altres floten, color de lilà, darrera un rengle de roures nus i esvelts. 18 febrer. Després de llegir el diari, anem a
de boirina, com al camí d'anada (plata agrisada darrera els castanyers nus), sinó pura i lluent en la nit d'estrelles. A muntanya reposava un
complex i sinuós de la morera, sembla una misteriosa pagoda. De l'acàcia nua als avets salten dues mallerengues o primaveres —al meu país en diuen
—som a migdia— ombra vertical dels avets en la neu. I al cim, la Creu nua. Divendres Sant. Il souffrait tout à l'heure, c'est vrai, mais
ben blanc i encara cau aquell suau, inacabable plomissol. A les branques nues de les acàcies, de l'àlber, de la morera s'arriben a posar ben bé dos
la tarda pedrega, però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es drecen, tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd d'or.
branques fresques i espesses hi ha el sauló rosat i net, només amb arrels nues, algun esquelet de ginebró clapat de liquen i les fulles tendres dels
de l'esglesiola, tot cremat, amb bocins de runa escampada; al fons l'ull nu, implacable, d'una finestra sense vidres. 24 juny. Visito
tarteres o rossoles moradenques, les clapes fosques dels faigs, la pedra nua, el glauc fi de l'herba. Quan érem a l'hostal —racó amb llibres, carlines
tant en tant surt el sol. La fageda és més cremada, més d'aram, i molt més nua. A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya verge a
falgueres són seques, moltes d'elles segades; els castanyers i els faigs nus fan com una boira vinosa en el paisatge. Els pollancres s'enfilen
clar. Anem a buscar una mica de llenya. El sol fa brillar els castanyers nus. Després seiem una estona en un recer que hi ha davant de casa. A mitja
Torno a veure els sots de La Sala, els pendissos abruptes amb els faigs nus, aquelles roques d'un blau fumós, oxidat, amb les alzines arrapades com
moradenc, trist, amb les corrues negres dels avets entre fagedes nues, té els cims coberts de núvols grisos, i el vent els empeny. El "tempo"
amb en Jaume i en Calsamiglia, vaig als cingles de Cerdans. Faigs nus. Els arbres baixos conserven algunes fulles seques, rebregades, de color
de llum argentada. De tant en tant un pinsà xiula dalt d'un castanyer nu, o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, lletra viva de color en el
es veu l'ample panorama del Montseny, els núvols immòbils a les valls nues, la carena del Matagalls blanca de gebre. Girona, cap al tard, en el vent
a primeries de setembre. Sol càlid, teranyines lleus al cel, castanyers nus i lluents, amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt, lent i
obacs encara hi ha grans llenques de neu glaçada. Entre els pollancres nus —"semblen ànimes de pollancre", deia en Calsamiglia— s'alça un tudó en
ja era ple d'ombra, una enorme presència mineral vellutada d'arbres nus. Aquest matí he llegit l'assaig de Rebeca West sobre Mrs. Montagu.
on admiro l'èxtasi hivernal, el fum lent del Pujolar, les fagedes nues —una immobilitat solemne i ascètica. S'havia fos la llana brillant,
tebi i suau! L'aigua de la Riera Major salta i brilla entre els arbres nus, o llisca damunt la sorra neta. Al Pujol, un domàs de moresc d'or decora

  Pàgina 1 (de 100) 50 següents »