DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
obrir M 79 oc.
obrir V 26153 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb obrir Freqüència total:  26232 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i avergonyides de la derrota, i triaven com a estada el paratge on s'obre, al nostre ponent, l'estret de Sicília. Veïnes d'Escil·la i Caribdis,
oblidar, en homenatge a la salivera d'altres pedants, l'hemistiqui que obre la introducció a l'encantadora faula. Dafnis i Cloe Després d'un llarg
I els guardes em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els peus pel fang i
rentar-me i de reposar en l'escalfor del bany, i el primer cop de l'arma m'obre amb el crani les portes de l'Hades. De seguida caurà el segon, que serà
una mena de replaça, vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava invisible, però des de la qual, quan jugaven els
i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau dues, tres
com en el perdó; amb una vibració de joia refrenada a la veu, i va obrir una mica més la porta, com si ho fes en el seu cor per l'arribada del
seva. Era molt petit, i la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i al davant de la porta es trobaven tres o quatre infants de
enmig de l'estupor i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després,
de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després, comentant-ho amb un amic. Però
els versos de Lope o de Calderon, en què es sentia extasiada, com si li obrissin les portes del cel i escoltés càntics d'àngels i serafins, com si de
i al seu davant, en la solitud de la seva vida, Munda del Roso veia obrir-se amb aquella unió la perspectiva d'una nova llar, més ampla i alegre,
sabia ja per què baixava. El cel, per damunt del poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat vellutada, en claredats blau i rosa i
que no pogueres sospitar que existissin, gaudis nous, i la vida s'obrirà davant teu com un camí fàcil i clar, i tot al teu entorn apareixerà
darrera l'altra. Mila no es mogué. Quan estigué sola s'acostà a la gàbia, obrí la porteta, agafà la cardina i se la posà a la mà com si volgués
el que és el mateix, més acompanyada. Li semblava com si davant d'ella s'obrís un món nou, un món tan ple de belleses, de tanta felicitat, que a voltes
seu desig; la veié com tancava, i un moment després la sentia a baix que obria la porta. Ell mirà amunt i avall del carrer i avançà cap a ella. La va
la llum dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques s'obrien monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats, llançaven foc: eren els
que molt aviat Candi tornaria a trobar-se a casa. El cor de Sileta s'obria ja a aquella esperança quan reberen noves que el seu germà havia
no sé com es diu: vejam si aconsegueixen de convèncer-la. Tal vegada obrirà finalment els ulls i ens donarà una gran alegria. Apa, apa, Mundeta: no
tots tenien raó, i ell aquesta nit li ho diria. Tino Costa s'aixecà. —Obrirem una mica, no et sembla? Aquí se sent calor. No se'n sentia; però Quim
afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible que el fet d'obrir-la fos una excusa amb l'objecte de suavitzar la situació, que apareixia
excusa amb l'objecte de suavitzar la situació, que apareixia ja penosa); obrí les portelles i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles
més desgraciades. "Quan la vaig veure em va semblar com si se m'obrís el cel. Em trobava en un moment terrible de la meva vida, i no sé quina
a la teva porta cridant-te —una nit que jo arribés ferit— i no voler-me obrir: em bastaria aleshores recordar-me d'aquell dia en què, tendre infant,
valgut que t'haguessis perdut pel camí; que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els peus i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com
dubte la mare s'havia ja ficat al llit. Mila sortí de bell nou al balcó, obrint-lo amb cautela, i tancà darrera seu. L'aire semblava més espès, tal
remor sobre el garroferar obscur. Darrera de Mila les portes del balcó s'obriren com forçades per una mà invisible; a l'interior, les cortines s'agitaren
confusament la figura de tia Càndia que mirava cap al balcó. Mila obrí amb precaució; comprovà si sa mare ja era al llit i guanyà l'escala a
les escales sense pressa. En ésser a baix va descórrer el forrellat i obrí: al seu davant hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'esguardà sense emoció,
la maleís, que li tanqués la porta de casa. No hauria fet res perquè li obrís: hauria continuat caminant fins allà on la portessin els seus peus, fins
sensació d'allunyament. L'atmosfera que hi pesava semblà aclarir-se, i obriren els pits a l'esperança. —Qui sap si s'arranjarà tot encara! Déu ho faci!
; i el més miserable de tots: el barri del mar. Allí, a la nit, s'obren bordells i tavernes pels carrers sòrdids, il·luminats feblement; allí
palpat. Estigué regirant el pany una llarga estona, fins que aconseguí obrir. Pujà al pis sostenint-se per les parets. De tant en tant reculava un
i una vegada trobada, estigué una llarga estona forcejant sense poder obrir. De temps en temps li acudia als llavis la tonada de la vella cançó:
cada vegada amb un accent més trist, com a punt de plorar, com si plorés. Obrí de bat a bat les dues fulles i entrà a la seva habitació. Per la finestra
un greu error, i fou de dir-li que Tino Costa se n'havia anat per ella, i obrir-li així els ulls a aquella veritat que fins aleshores havia romàs apagada
Arcisa ve: —Aquesta nit s'ha alçat repetides vegades; l'he sentida i tot obrir la finestra. Després l'he sentida resar... O bé: —Ara surt molt. Jo,
amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un color verd clar; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del passadís, perquè s'airegés,
darrera vegada i s'allunyà lentament. A la seva ànima semblava haver-se obert un buit més. Però a la nit, en companyia dels seus deixebles, ningú no
feien vibrar sobre Santa Maria l'atmosfera de prima nit. L'hora del sopar obria un lapse de silenci; després s'omplien les tavernes; en les nits
Potser no s'adonaran de la seva fugida fins molt tard...) Després, Mila obrirà la finestra. Descalça s'esllavissarà fins al terraplè, que arriba gairebé
estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava en busca del seu estimat— s'obria al davant d'ella com un ample portal. Potser més lluny, potser més prop,
Era ja a la terra plana. "Déu m'ajudarà", es repetí encara. El camí s'obria al davant d'ella; arbres gegants li donaven ombra de part a part. Ella
Trucaren, i la dona sortí a la finestra. En saber qui eren s'apressà a obrir-los. Els digué que Mila estava aixecada; per a descansar-la del llit
Maria Àgueda, sí que l'esperarà. Sortirà com sempre a la porta: la hi obrirà com sempre perquè passi, i amb veu de plor, com sempre, el saludarà:
malalt, al seu llit; en ella s'adormí abaltit per la febre, i en ella va obrir els ulls i es trobà sempre amb el rostre de la mare inclinat sobre el
Sileta serà casada. Només ella estarà com sempre, esperant-te... t'obrirà la porta i et saludarà: ""Ets tu, fill meu?""" Quin misteri d'
ella el pogués sentir, i amb tot va sentir-lo, i al cap d'un instant va obrir la finestra. Jo plorava: us ho juro per la meva mare... Esclafiren
dormís; fou com si l'hagués estat esperant. Després vaig sentir com li obria la porta i com entrava ell; a ella, no la vaig poder veure. Desaparegué

  Pàgina 1 (de 525) 50 següents »