Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i avergonyides de la derrota, i triaven com a estada el paratge on s'	obre	, al nostre ponent, l'estret de Sicília. Veïnes d'Escil·la i Caribdis,
oblidar, en homenatge a la salivera d'altres pedants, l'hemistiqui que	obre	la introducció a l'encantadora faula. Dafnis i Cloe Després d'un llarg
I els guardes em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei.	Obriran	camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els peus pel fang i
rentar-me i de reposar en l'escalfor del bany, i el primer cop de l'arma m'	obre	amb el crani les portes de l'Hades. De seguida caurà el segon, que serà
una mena de replaça, vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'	obria	la plaça, que quedava invisible, però des de la qual, quan jugaven els
i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'	obrir	; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau dues, tres
com en el perdó; amb una vibració de joia refrenada a la veu, i va	obrir	una mica més la porta, com si ho fes en el seu cor per l'arribada del
seva. Era molt petit, i la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'	obria	la ferreria, i al davant de la porta es trobaven tres o quatre infants de
enmig de l'estupor i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell dia, li	obro	el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després,
de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic cert que l'hi	obro	", digué Tino Costa molt temps després, comentant-ho amb un amic. Però
els versos de Lope o de Calderon, en què es sentia extasiada, com si li	obrissin	les portes del cel i escoltés càntics d'àngels i serafins, com si de
i al seu davant, en la solitud de la seva vida, Munda del Roso veia	obrir	-se amb aquella unió la perspectiva d'una nova llar, més ampla i alegre,
sabia ja per què baixava. El cel, per damunt del poble i dels camps, s'	obria	ample, d'una suavitat vellutada, en claredats blau i rosa i
que no pogueres sospitar que existissin, gaudis nous, i la vida s'	obrirà	davant teu com un camí fàcil i clar, i tot al teu entorn apareixerà
darrera l'altra. Mila no es mogué. Quan estigué sola s'acostà a la gàbia,	obrí	la porteta, agafà la cardina i se la posà a la mà com si volgués
el que és el mateix, més acompanyada. Li semblava com si davant d'ella s'	obrís	un món nou, un món tan ple de belleses, de tanta felicitat, que a voltes
seu desig; la veié com tancava, i un moment després la sentia a baix que	obria	la porta. Ell mirà amunt i avall del carrer i avançà cap a ella. La va
la llum dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques s'	obrien	monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats, llançaven foc: eren els
que molt aviat Candi tornaria a trobar-se a casa. El cor de Sileta s'	obria	ja a aquella esperança quan reberen noves que el seu germà havia
no sé com es diu: vejam si aconsegueixen de convèncer-la. Tal vegada	obrirà	finalment els ulls i ens donarà una gran alegria. Apa, apa, Mundeta: no
tots tenien raó, i ell aquesta nit li ho diria. Tino Costa s'aixecà. —	Obrirem	una mica, no et sembla? Aquí se sent calor. No se'n sentia; però Quim
afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible que el fet d'	obrir	-la fos una excusa amb l'objecte de suavitzar la situació, que apareixia
excusa amb l'objecte de suavitzar la situació, que apareixia ja penosa);	obrí	les portelles i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles
més desgraciades. "Quan la vaig veure em va semblar com si se m'	obrís	el cel. Em trobava en un moment terrible de la meva vida, i no sé quina
a la teva porta cridant-te —una nit que jo arribés ferit— i no voler-me	obrir	: em bastaria aleshores recordar-me d'aquell dia en què, tendre infant,
valgut que t'haguessis perdut pel camí; que mentre tornaves se t'hagués	obert	la terra sota els peus i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com
dubte la mare s'havia ja ficat al llit. Mila sortí de bell nou al balcó,	obrint	-lo amb cautela, i tancà darrera seu. L'aire semblava més espès, tal
remor sobre el garroferar obscur. Darrera de Mila les portes del balcó s'	obriren	com forçades per una mà invisible; a l'interior, les cortines s'agitaren
confusament la figura de tia Càndia que mirava cap al balcó. Mila	obrí	amb precaució; comprovà si sa mare ja era al llit i guanyà l'escala a
les escales sense pressa. En ésser a baix va descórrer el forrellat i	obrí	: al seu davant hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'esguardà sense emoció,
la maleís, que li tanqués la porta de casa. No hauria fet res perquè li	obrís	: hauria continuat caminant fins allà on la portessin els seus peus, fins
sensació d'allunyament. L'atmosfera que hi pesava semblà aclarir-se, i	obriren	els pits a l'esperança. —Qui sap si s'arranjarà tot encara! Déu ho faci!
; i el més miserable de tots: el barri del mar. Allí, a la nit, s'	obren	bordells i tavernes pels carrers sòrdids, il·luminats feblement; allí
palpat. Estigué regirant el pany una llarga estona, fins que aconseguí	obrir	. Pujà al pis sostenint-se per les parets. De tant en tant reculava un
i una vegada trobada, estigué una llarga estona forcejant sense poder	obrir	. De temps en temps li acudia als llavis la tonada de la vella cançó:
cada vegada amb un accent més trist, com a punt de plorar, com si plorés.	Obrí	de bat a bat les dues fulles i entrà a la seva habitació. Per la finestra
un greu error, i fou de dir-li que Tino Costa se n'havia anat per ella, i	obrir	-li així els ulls a aquella veritat que fins aleshores havia romàs apagada
Arcisa ve: —Aquesta nit s'ha alçat repetides vegades; l'he sentida i tot	obrir	la finestra. Després l'he sentida resar... O bé: —Ara surt molt. Jo,
amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un color verd clar; fou	oberta	una finestra a la paret esquerra, davant del passadís, perquè s'airegés,
darrera vegada i s'allunyà lentament. A la seva ànima semblava haver-se	obert	un buit més. Però a la nit, en companyia dels seus deixebles, ningú no
feien vibrar sobre Santa Maria l'atmosfera de prima nit. L'hora del sopar	obria	un lapse de silenci; després s'omplien les tavernes; en les nits
Potser no s'adonaran de la seva fugida fins molt tard...) Després, Mila	obrirà	la finestra. Descalça s'esllavissarà fins al terraplè, que arriba gairebé
estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava en busca del seu estimat— s'	obria	al davant d'ella com un ample portal. Potser més lluny, potser més prop,
Era ja a la terra plana. "Déu m'ajudarà", es repetí encara. El camí s'	obria	al davant d'ella; arbres gegants li donaven ombra de part a part. Ella
Trucaren, i la dona sortí a la finestra. En saber qui eren s'apressà a	obrir	-los. Els digué que Mila estava aixecada; per a descansar-la del llit
Maria Àgueda, sí que l'esperarà. Sortirà com sempre a la porta: la hi	obrirà	com sempre perquè passi, i amb veu de plor, com sempre, el saludarà:
malalt, al seu llit; en ella s'adormí abaltit per la febre, i en ella va	obrir	els ulls i es trobà sempre amb el rostre de la mare inclinat sobre el
Sileta serà casada. Només ella estarà com sempre, esperant-te... t'	obrirà	la porta i et saludarà: ""Ets tu, fill meu?""" Quin misteri d'
ella el pogués sentir, i amb tot va sentir-lo, i al cap d'un instant va	obrir	la finestra. Jo plorava: us ho juro per la meva mare... Esclafiren
dormís; fou com si l'hagués estat esperant. Després vaig sentir com li	obria	la porta i com entrava ell; a ella, no la vaig poder veure. Desaparegué

Pàgina 1 (de 603)

50 següents