×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb obstar |
Freqüència total: 9230 |
CTILC1 |
un somni, allunyada de tot i distreta, i fins, a vegades, com malalta. No | obstant | això, Mila del Santo estava amb tots: estimava les amigues de la | nit es dirigia a casa seva. Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no | obstant | , a penes si el seu cor, mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme | Maria, les facècies tornaren a ploure sobre el minyò. Candi, això no | obstant | , era de caràcter alegre; res no aconseguia de robar-li l'alegria, i, | del Santo sospirava com en un molt vague anhel de la seva ànima. Això no | obstant | , el moment de què Mila no volia saber res arribà finalment per a ella: el | amb la seva muller, per conformar-se al seu caràcter. Ella, no | obstant | això, es mostrà cada dia més susceptible, més irritable i agressiva, | gairebé l'odiava, i la sola presència d'ell li alterava els nervis. No | obstant | , prometé que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'oposà rodonament a | havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la mateixa taula. No | obstant | això, la convivència mai no havia passat d'aquí. Joan del Santo d'ençà | l'amor de la filla trobava també ella el seu consol i el seu descans. No | obstant | això, quan Mila es prometé amb Tiago, el seu pare deixà, per un cas rar, | ! —Bon dia! Mila, enmig de l'alegria de tots, no sentia alegria; això no | obstant | , s'esforçà a dissimular per no torbar aquella atmosfera de felicitat que | blau, la música, la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No | obstant | això, la festa en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li | caràcter, del qual, més d'una vegada, havia fet víctima la seva filla. No | obstant | , convençuda de temps que res no canviaria el seu destí i resignada a la | que aquell sentiment tenia per causa una temptació diabòlica. Això no | obstant | , en les narracions soltes que ella havia sentit a les dones sobre aquella | al llindar de la porta en una actitud de graciós abandó, i, això no | obstant | , com si esperés quelcom. Ell no veié que tenia la pell fina, que el seu | la seva ànima, com si en ella s'anunciés també la primavera. I, això no | obstant | , ara, reflexionant davant aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, | amb el passar del temps, anaren oblidant-se de l'ultratge. I això no | obstant | , ara Quim Bisa, ell mateix escandalitzat sens dubte —també ell— per la | i amb els dos o tres que quedaven a penes es reconegueren. No | obstant | això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a evocar plegats | a la música que regnava a Santa Maria, gairebé sobraven tots dos. Això no | obstant | , pot dir-se que en aquells dies l'ancià era gairebé feliç, i moltes nits | frondós sota les branques del qual podria tal vegada emparar-se. Això no | obstant | , no va trigar a comprendre que en la tempesta en què es debatia les seves | . L'ancià, després d'haver-lo escoltat, s'esforçà per donar-li ajuda. No | obstant | això, des de la cima on vivia, en l'atmosfera d'aire clar i de sol, no | un rotlle de dones. Mila del Santo ja no es vol casar. Hi havia, això no | obstant | , una noia que no s'estranyava del fet, i aquesta era Matilde la del | de festa. Fins i tot Donya Maria reia i parlava amb nosaltres. No | obstant | això, totes sabíem que si la masovera hagués portat per tercera vegada un | com si li manqués l'aire, i àdhuc a voltes sentí desigs de retirar-se. No | obstant | , la va escoltar fins a la fi. La història fou atenuada en alguns punts | la nena sabia la veritat i somniava tothora amb tornar-la a veure. No | obstant | , tampoc ella no havia de veure-la mai més. Maria Àgueda anà creixent així | i, pensant en son pare, s'esforçava a apartar-se de la temptació. Això no | obstant | , alguns dies després Maria Àgueda i el jove capità ja foren vistos a | el jove capità figuraria entre els primers, i així va ésser. I això no | obstant | , aquesta vegada obrà més arrossegat per l'aurèola que l'envoltava que per | i àdhuc desfigurant el sentit dels versos. Aquest vell tenia, això no | obstant | , una cosa pitjor, i era el seu ateisme impenitent, la seva manca absoluta | ex-professor, però desistí de fer-ho per por de les seves burles. Això no | obstant | , Tinet —que així l'anomenaven aleshores—, impel·lit per un entusiasme | la curiositat dels veïns, fora del temps i de la realitat. Mila, això no | obstant | , ja no feia cas de res: ni de les reconvencions del padrí, ni dels | embrutits, l'ànima d'ell volava encara més angoixosament cap a Mila. No | obstant | això, Tino Costa, a causa de l'hora tardana, dubtava que la pogués | abraçada d'ell, absorta en ell, fora d'allí, fora de la terra... I, no | obstant | , no era en aquest gest com li plaïa més (potser aquesta nit es sentia en | Tino Costa, per la seva banda, mentre s'allunyava pels carrers, no | obstant | aquell instant d'intensa felicitat, es sentia guanyat per una tristesa | si tornar o fugir. A les mans portava encara la podadora ensangonada. No | obstant | , Jaume del Rendi, malgrat la ira que l'abrusava, no empunyà la podadora. | l'aire i el sol, és patrimoni de tothom: un do de Déu. I, això no | obstant | , de genolls us ho demano, pel meu Fillet, pels vostres si en teniu: no | procurés almenys esbrinar d'ell les intencions que portava. Quim Bisa, no | obstant | sentir-se també ell disgustat per la conducta de Tino Costa respecte a | "casualment" per casa de Mila; així ho digueren: "casualment". No | obstant | això, el bon rector de Santa Maria havia romàs més d'una hora a la casa, | salut; tampoc no podia fabricar tovots amb son pare: el pare, això no | obstant | , s'havia entestat a inclinar-lo de totes passades a aquesta ocupació, de | desitjà llarga felicitat. Tino Costa la hi va estrènyer commogut. Això no | obstant | , en el rostre de l'amic descobrí de seguida quelcom que li torbà | Sí, tal vegada hauria estat preferible no haver-lo invitat. Això no | obstant | , preparà els gots curosament; posà vi novament i li oferí el vas. | l'amic, contra el poble, contra la vida, contra ell mateix. I, això no | obstant | , les raons de Quim Bisa no caigueren en va dins la seva ànima; allà al | i insignificant, i en canvi, quines flors fa més belles! En la vida, no | obstant | , es veuen molt sovint coses com aquesta, perquè el Senyor es complau a | però el creia sincer i, encara que a contracor, s'hi conformà. Això no | obstant | , Tino Costa ja havia concebut el seu secret designi; de dia en dia les | invocava l'ombra irritada del seu pare i pregava Déu que la perdonés. No | obstant | , la presència del fill, malgrat el consol que li proporcionava, no estava | segura, i ella sentia que l'estimava ja per endavant com una filla. No | obstant | això, acostumada de sempre a veure esvanides com somnis les seves | la inclinació de Quim per la noia—, hauria estat la salvació. Sileta, no | obstant | això, no volia encara pensar en cap home, o, si molt convenia —com | víctima era un home casat i deixava la muller amb tres fills petits. No | obstant | això, d'aquella desgràcia, se n'havia de derivar una altra, encara més | quan, per fi, havia aconseguit tenir notícies de Tino Costa. No | obstant | això, el que en sabé no féu altra cosa sinó acréixer les seves temors. | vella, contra la seva voluntat, accedí al que li demanava. Li pregà, no | obstant | , que esperés un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava tempestat. El | i acceptar les coses així com venien abans que succeís el pitjor. No | obstant | , li costava tant, que, a despit d'ella, no podia amagar el seu disgust. | com si el seu cor s'aturés de palpitar i sentí que li mancava l'aire. No | obstant | , tancà el balcó i continuà a l'exterior, esperant. La calma s'havia | que s'acostava arran de la paret: una ombra lleu, un moviment, i, això no | obstant | , com feia palpitar el seu cor! Tino Costa no veié ja res fora d'aquella |
|