Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un tema que encén guerres i desvetlla les passions i les accions més	odioses	i abominables dels humans, que estimen, a més, el coral i les perles, per
Magdalena Blasi. I es va estimbar a continuació en remots, obscens,	odiosos	però molt matisats episodis de la seva experiència conjugal i en
ombra de remordiment, perquè estava cert que Jeroni li pagava, amb l'	odiosa	moneda del desagraïment, tota la seva generositat, amabilitat i, per què
quan Nerina i les seves amistats havien aconseguit ja fer-se	odiosos	. D'on havia tret Nerina? En les cartes a Bonsoms en parla sovint però les
caràcters, era potser el vici que més odiava. Tot s'ajuntava per fer-li	odiosa	la figura d'aquell minyó. La vella Pigada compadia la Rutlla; la compadia
de la meva suprema vergonya i encara sofreixo la teva companyia, la teva	odiosa	presència! [(Eva plora i sanglota.)] ¿Què fas ara? [(Transició.
en llengua vernacla, dintre de la qual no caben les comparacions	odioses	. El públic indocte potser no veuria en els versos d'Aina Cohen més que el
Aquell home em repugna, Víctor; aquell home en aquells moments m'era	odiós	. Jo esperava que l'agafessis d'un braç i el traguessis de casa.
de mica en mica la idea d'aquesta fidelitat se li convertí en una idea	odiosa	; Frederic va arriscar-se a aventures d'una tarda que no el poguessin
nyeu-nyeu, agra i de resignació aparent— feien de Maria una dona	odiosa	; si hi hagués hagut la compensació de les estones tendres i apassionades,
una vocació religiosa de la qual estava molt lluny. A Ferran se li féu	odiosa	la vida al pis del carrer de Bailèn, reaccionà contra l'aire que es
grans quantitats de til·la. A Ferran li semblava el seu pare l'home més	odiós	i més grotesc. La vella Leocàdia s'anava apagant com un ciri en el
aquella aigua quieta, no gens frunzida per cap plec indiscret, esdevenia	odiosa	; fomentà les calúmnies més fàcils de confondre amb la veritat. Tomàs era
havia de prendre-li, robar-li el seu únic amor, és aquella barcelonina	odiosa	, brillant, que té marit, que ja gaudeix de l'amor sense pecar!... I les
que t'admira i et respecta perquè tens més talent que ell. —Un home	odiós	, cruel, que fa el mal com una bèstia; que té fills a l'hospici, un home
a les Aulines no ha servit més que per a afinar la cautela d'aquell home	odiós	i d'aquella dona perversa. Teresa prou recorda els somriures de Laura, el
la volta al món i es trobaria de cara al poble que l'ha rebutjada; poble	odiós	; poble estimat; amb tota la seva mala gent que també sofreix i ha de
—la pregunta del gelós: "Qui estimes més?"...— sovint esdevenen	odioses	, perquè hi ha alguna cosa en l'estimar que va lligada amb la persona
Reconec que em vaig aplicar, i la pràctica de la farmàcia acabà de fer-me	odiós	l'ofici de barber i d'apartar-me'n. Sovint ell bromejava sobre el meu
les sospites a mesura que l'anava observant, i als meus ulls esdevenia	odiós	, vil, crapulós, repugnant. Aleshores el meu desfici augmentava per
ullerosa, de cabells negres com la seva sort. Un home hirsut, ferotge i	odiós	, també gimnasta ambulant, la hipnotitzava cada vespre al mig de la plaça,
veia tot negre. Decididament, l'endemà fugiria de Marsella, on tot m'era	odiós	, per anar a provar sort al camp. Els fills del camp ens sentim més segurs
marit i muller, quan manca l'atracció dels sentits? ¿És potser una cosa	odiosa	? Sóc massa jove per a entendre aquestes qüestions, però em sembla
a temptar-me. La seva presència em trasbalsà i de primer antuvi em fou	odiosa	. Vaig amb la meva il·lusió I, tanmateix, l'endemà a les set del matí ja
vora de riu amunt, camí d'Arles. Havia passat l'inevitable. Car ell, per	odiós	que em fos, s'havia presentat a l'hora justa. No em van convèncer les
en els contes d'infants. Sempre el mateix, ¿No s'acabaria mai, doncs, l'	odiosa	zona dels entrepôts? ¿Era possible que existissin tants marxants
tots dos!, m'ofereixo, també rient, i emprant la seva mateixa paraula	odiosa	, potser per dissimular l'esforç dolorós amb què m'executo. Ell no ho vol;
Volia enllestir i no ho sabia dissimular. Jo la veia antipàtica,	odiosa	, amb allò que les franceses tenen de vil quan no volen ésser amables.
què estar orgullós. Així i tot, sóc diferent d'ell. Que el veig infeliç,	odiós	, menyspreable! El creia més senyor d'ell mateix. Ara, vist com és, no sé
grapada de l'home a l'espatlla. Veig l'hostal d'Aimargues, aquell embriac	odiós	que hi ve cada nit fins que el n'han de treure. El seu gros bigoti, els
sellat. Alsá sa veu orgullosa ressonant per tot lo món, y devant la tropa	odiosa	, nostra rassa valerosa digué al francés: —Aquí som.— Á nostre crit, fins
les vostres reaccions. L'home que acusa en veu alta generalment és	odiós	. L'acusat sol inspirar pietat, obtenir clemència, sobretot si l'acusat és
a trobar-te a través d'aquells ulls que són els teus i que et miren amb	odiosa	fixesa. Vaig arribar a parlar-me en veu alta, a confessar en veu alta el
de vendre això i allò, hipotecar; accions, obligacions..." Eren tot d'	odiosos	vocables el que l'esperava sovint al final del seu festeig. A vegades la
el meu crim m'horroritza. Erínia Primera. —És que ella et troba	odiós	. Orestes. —És veritat? És veritat que em trobes odiós?
et troba odiós. Orestes. —És veritat? És veritat que em trobes	odiós	? Electra. —Deixa'm. Erínia Primera. —Què, et queda
i a posar-hi en lloc seu un de siríac on cremar les ofrenes	odioses	i adorar els déus vençuts. En va aparèixer després
en llur cau, i encara allí grinyolen no vistos per ningú. Menys	odiosos	eren aquells, turmentadors d'Escil·la en prendre el
sentí dolors i moviments insòlits. Per fi el tany	odiós	que ara pots veure, per tu engendrat, obrint-se una sortida,
i em llançà a la foscor del profund Tàrtar, i confinada, amb	odiós	ofici m'hi té, habitant del Cel, del Cel nascuda, i
i es parlà a si mateix en aquests termes: "Oh insuportable visió	odiosa	! Així aquests dos en braços l'un de l'altre, llur més
fins que et vas revoltar, copiós ara, ja prou que ho veus, en l'	odiosa	lluita que a tots és odiosa, i, per justícia, més
ja prou que ho veus, en l'odiosa lluita que a tots és	odiosa	, i, per justícia, més dura per a tu i els teus sequaços,
amb la fosca, una treva agradívola i silenci a l'	odiós	estrèpit de la guerra. Sota l'ombriu mantell van retirar-se
entorn meu l'alegria, més angoixes sento al meu dins, talment	odiós	setge d'oposats sentiments; verí se'm torna tot bé, i
no compartida, en canvi, amb tu, m'és tedi, molt aviat fins	odiosa	. Tasta'l tu també, i que un igual destí ens ajunti,
cap nom no t'escau més, tan enganyívola, tan	odiosa	com és ell: et falta només tenir una forma com la seva
ésser excusat per dubtar de la veritat d'un instint tan extraordinari i	odiós	com el de fer esclaus. Per tant, exposaré amb cert detall les
pel·lícules... Darrera de tot això van i vénen les mans àvides d'algun	odiós	conformista vell: el negoci dóna molt de si. I poc a poc, les fronteres
que no en l'època de Huxley. I aquí tenim la tècnica: irrenunciable i	odiosa	, a la vegada. L'atac, o l'alarma, en conseqüència, no es perfila

Pàgina 1 (de 15)

50 següents