Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de seguida tan assossegat i quiet com la gallina després de pondre l'	ou	. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava d'engendrar i parir, tal com
concedia Pulcre. "Bé, al seu temps, Leda va pondre un o dos	ous	", continuava l'erudit. "I aquí la llegenda es comença a complicar."
òrfics, a l'origen del temps, la nit, fecundada pel vent, va pondre un	ou	. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D'aquest
Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D'aquest	ou	va sortir el perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i
propòsit, preparo el lluc per entendre a la fi, potser, el misteri de l'	ou	, simple o doble, i també la doble paternitat, tan estranya, encara que
actuals, quedarem parats en comprovar que, en el fons, es tracta de l'	ou	de Colom. ¿Com és que a ningú no se li havia acudit això abans? La
tota la nit al carrer, fent cua. Cues per comprar pa, cues pel carbó, els	ous	, la llet. A l'Ateneu, deu o dotze persones aturades davant d'un poderós
menja saborosa, nutritiva i barata. Afortunadament, no falten patates ni	ous	. En temps durs com els d'ara es veu més que mai la importància de la
a plantar faigs a la baga. A la tarda, ens arribem al Pujolar, a comprar	ous	. Núvols de plata sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran
conjuguen constel·lacions més visibles. Al matí vaig al Pujolar a comprar	ous	, amb la Roser i l'Albert. Collim maduixes. Ja fa molts dies que en
tarda fa una breu tempesta, però no plou gaire. Vaig al Pujolar a buscar	ous	(ja van a 12 pessetes la dotzena). Cullo moixines entre l'herba
canten cel amunt, immòbils, extasiades. Vaig al Pujolar amb l'Albert (els	ous	van a 14 pessetes la dotzena). Els diaris parlen d'una ofensiva
a Barcelona, on hi havia poques patates i no gens de pa, de carn, ni d'	ous	. Sort de les pastes de te i del raïm. Fa molt bon dia. A la tarda vaig
de te i del raïm. Fa molt bon dia. A la tarda vaig a les masies a buscar	ous	. Se'n troben molt pocs, i a 18 pessetes la dotzena.
un cotxe oficial. Vaig a diverses masies dels sots d'Arbúcies per comprar	ous	(que van escassíssims): Tarrés, el Mataró, la Serra —d'Espinelves—. Quin
amb sol lleugerament velat. Vaig per les masies a comprar queviures (els	ous	a 25, 27 i 30 pessetes la dotzena). Torno a
masies a la recerca de queviures. Comprem 7 dotzenes i mitja d'	ous	a 30 pessetes. D'uns pollastrets minúsculs en demanen
als cims. 15 gener. Al matí he anat al Pujolar, a comprar	ous	. Feia un vent dolç de ponent (en dir dolç, no vull dir poc intens,
taca blanca d'una prunera florida. Cap al tard vaig al Pujolar a buscar	ous	(a 20 pessetes la dotzena). Hi ha uns celatges cendra i or, un
Fem bones postres: formatge (estil "petit Gervais"), coca amb	ou	i bunyols amb sucre. El sucre va escassíssim. Sort de la llet, que ens
a l'ordi i al sègol. El paisatge és tot esponjat: "com una clara d'	ou	batuda que fos verda", deia en Bofill i Ferro. 19 juny.
han bastonejat el tronc d'alzina, que ha rajat xocolata, botifarres d'	ou	, torrons i galetes franceses. A mitja tarda han vingut les famílies
Rosselló-Pòrcel. Ahir vam menjar uns deliciosos torrons de rovell d'	ou	, segons la fórmula de la tia del poeta Vinyoli. És el millor producte que
amb una de tan llarga que li arriba al baix ventre, groga com un rovell d'	ou	i amb un apèndix retorçat que sembla un gargall. Els homes que
a poc la seva vida, que recobra lentament gràcies als bols de llet amb	ou	batut i sucre, al vi cremat amb figues seques, a les torrades amb all, a
que calma el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi,	ous	amb rom, pollastre, carn de moltó, fideus amb sucre. Jeroni obedient, a
anys feia feina, donava menjar a ses gallines, pastava segó, treia es	ous	des nierons, netejava galliners i gàbies... i en es temps de collita
és la vida. Creixen els fills; se'ns en van de les mans. Mengen	ous	durs enramats amb la sal. Bella és la vida. Ells lluitaran per
és la vida. Canten l'alegre tarara vernacla. Em trencaràs un	ou	dur en el front. Bella és la vida. I No
sap a on ni quan mengen. Probablement llur cabina està plena de cloves d'	ou	, de llaunes de llet condensada, de pinyols de dàtil i de margarides
del Montseny i dels aiguamolls del nostre Llobregat vénen a pondre els	ous	en aquesta zona de l'Atlàntic. El mar dels Sargassos m'ha fet l'efecte de
ratlla una nou de coco per fer el mitiari com pasta la farina i l'	ou	batut per confeccionar un pa de pessic esplèndid, com repassa la
de les tares més abominables d'aquesta gent consisteix en l'absència d'	ous	ferrats i de cansalada fregida en el desdejuni de bord. En la idea que té
bord. En la idea que té Mr. J. de l'univers són imprescindibles aquells	ous	ferrats i aquella cansalada viada i fumada que en una caseta, a trenta
No remuntant-nos més enllà de l'època carolíngia, sabem que el rovell d'	ou	de la nostra pagesia el formaren els homines undecumque
disfressa de velleta pagesa, i al cistell, sota els	ous	, hi amagava tres granades. El van matar al racó de la placeta
alta, musical i optimista: —Dona Obdulieta, ¿ara no prendria un vermell d'	ou	amb dos ditets de llet? A través dels domassos se sentí una veu
per l'amor de Déu, ¿ara no prendria dos ditets de llet amb un vermell d'	ou	? Capítol VII La indignació i l'horror de la senyora Gradolí La
que ha tingut d'ençà que visc jo és de posar-se a covar	ous	. Gràcies, sí, també els meus versos. Aquest és teu,
colgat de bafs tendres al pregon del niu, com un	ou	polit febreja un marica, rodona sorpresa.
estava abandonat. La cuina feia pudor d'escarbats i vaig trobar un niu d'	ous	llarguets de color de caramel, i en Quimet em va dir, busca que encara en
Cafè i la Maringa, tancats a la golfa del terrat, no feien petits. Feien	ous	, però no feien petits. La senyora Enriqueta deia que el mascle era dolent
i les donéssim als coloms; que això els donaria una gran força i farien	ous	amb colom a dintre. La senyora Enriqueta em va explicar que havia conegut
dia pit enfora i cua enlaire, i aquella vegada, quan els antics van fer	ous	, tot va anar bé. XIV L'olor de carn, de peix, de flors i de
els coloms eren com les persones amb la diferència que els coloms feien	ous	i podien volar i anaven vestits de ploma, però que a l'hora de fer fills
fer el cuc. No n'havíem vist mai cap: era de color de pasta de sopa sense	ou	i el vam guardar a dins d'un pot de confitura, de vidre, amb esperit de
—Això són coloms de presó! I els coloms tancats a les fosques van fer	ous	i els van covar i van sortir colomins i quan van tenir els colomins
perquè sortissin per tots els foradets igual. No podia dir-li que si un	ou	queia del covador a mig covar la pudor em feia recular encara que
una mica i van sortir a fora i van abandonar el covador. —Mirem els	ous	? vaig dir. —No, va dir la mare d'en Quimet, potser els avorririen. Els
que fugien i, neguitosos, esperaven que marxés per tornar al covador. Un	ou	de colom és bonic, més bonic que no pas un ou de gallina, més petit, més a

Pàgina 1 (de 136)

50 següents