Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Iris Ocells de presa amb cap de dona, les cares de les Harpies són	pàl·lides	de fam. Filles de Thaumas i d'Electré, volen com voltors, més ràpides que
Feia dies, des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i	pàl·lid	, rondava pel moll, tot al llarg dels podrits, abandonats vivers de
t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la	pàl·lida	rescatada et seguia. Com que el pensament és lliure, tu et preguntaves:
no havia tingut en sa vida una nit més feliç que aquella; ella, una mica	pàl·lida	, amb el ram de flors doblegat sobre el braç, envoltada d'una commoguda
encara l'impuls d'empunyar-la i d'arremetre contra ell. Randa estava	pàl·lid	, mirant el rival, esforçant-se per somriure, no sabent si tornar o fugir.
mig, ja amb els cabells blancs, amb la figura ennoblida per la desgràcia,	pàl·lid	i angoixat; veia els dos joves al seu costat, son fill i son nebot, i
La tenia allí davant dels ulls, tremolant sota les seves robes mullades,	pàl·lida	, més prima, més blanca, més bella que mai i mirant-lo. I ell no sabia
l'il·luminava gairebé de ple. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan	pàl·lid	i amb la barba crescuda. I, no obstant, era ell, sí: era el de tantes
amb trons i llampecs. I Càndia del Noro aparegué al llindar de la porta,	pàl·lida	i demacrada com la imatge del terror. —Mila, Mila! Truquen a baix! Se
que tenia a la seva estança; estava amb el cap decantat cap endarrera,	pàl·lid	i immòbil. Una de les bugies s'havia apagat; l'altra, gairebé consumida,
amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa i es posà intensament	pàl·lida	. Ell es parà. Fou una sort que sobrevingués l'accident. Estava tan fora
li contestà. Estava encara ombrívol, una mica esllanguit de rostre,	pàl·lid	, i les mans, en buidar el poal a la pica, li tremolaven. Ramon de Laia ho
però la seva estranyesa fou encara més gran quan es veié Sia al davant,	pàl·lida	com una morta, preguntar-li per ell. Aleshores advertí tota la desolació
amb els ulls més enfonsats dins les seves ulleres, més angoixats al	pàl·lid	reflex del ciri. La seva mirada es fixà de sobte en un detall de mort —en
De dia tot estava en repòs; només ací i allà jugaven infants	pàl·lids	als portals o als balcons, pels carrers estrets on no arribava mai el
finestra venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb	pàl·lida	claror. Sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada viu —així el
vegades i tantes vegades admirà en silenci. Només que ara apareixia	pàl·lid	. No, no era la mateixa ella: estava, en efecte, pàl·lida, amb els cabells
que ara apareixia pàl·lid. No, no era la mateixa ella: estava, en efecte,	pàl·lida	, amb els cabells en desordre caient-li per les espatlles, amb les robes
sovint i la gent armada dels cotxes tenien l'aire excitat, la cara	pàl·lida	. A la tarda vam pujar al terrat. Es veien diversos incendis i sonaven
de la llum són un espectacle magnífic. La neu és adés rosada, adés d'or	pàl·lid	, blavosa o de cendra. Ara sí que comprenc la imatge de Verdaguer:
Les branques fines dels castanyers es dibuixen contra el cel gris o blau	pàl·lid	, contra la neu lleument encalitjada, damunt les ginesteres agitades i
sobre els núvols gris-blau o el cel de posta, groguenc, viola	pàl·lid	. Les cogullades canten entre dos foscants. Una grassa merla salta i
brilla al Matagalls, alegre. Cap al tard el Pirineu és d'un blanc blavós,	pàl·lid	, sense relleu; gairebé es fon amb el cel de la llunyania. 11
mostren ja en algun borró la delicada estructura de les fulloles: verd	pàl·lid	i venes finíssimes d'un vermell lluent. Fa calor. A mitja tarda anem a
finestra de la cambra on escric, l'àlber desplega tot just les fulloles	pàl·lides	. (Abans he vist els pollancres d'un verd groguenc, daurat, un matís de
els ceps de brot tendre, els rossinyols, les estepes de flor morat	pàl·lid	vora el camí, la mar viva al fons del paisatge. Sentia una mena de
oblics, a la manera de Gustau Doré. Molta ginesta florida. Flors morat	pàl·lid	, blanques, grogues, morades, pels marges. Llegeixo The meaning of
—lleu ditada d'hivern en la primavera verda i flonja. Una franja de sol	pàl·lid	daurava la tendror dels faigs. La muntanya, que era arquitectura, ja
margarides, trèvol, roselles, unes minúscules flors d'un to morat	pàl·lid	que s'agrupen en constel·lacions, i la blava, menuda, delicada flor d'una
Hem baixat a casa del senyor Camil i he sortit a la tribuna. Una lluna	pàl·lida	en el cel net. Clarejava. Els falciots passaven xisclant. Venia un aire
les flors blanques; hi ha unes flors rosa i unes altres d'un morat	pàl·lid	, de tija molt llarga. Els bous del Pujolar ens miren, encuriosits. El
de granit gris, i la teulada també acolorida amb el rovell —més	pàl·lid	— dels líquens. Al bell cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita
de flors. Als prats hi ha unes delicades orquídies d'un color morat	pàl·lid	. 4 juny. Les Reflexions sobre la Revolució
garberes com primitives cabanes. Pels marges hi ha repunxons d'un morat	pàl·lid	, crespinells d'or, clavellets de pastor, campànules. La muntanya té un to
veu alguna falguera groguenca; els juvenals enlairen el plomall d'un groc	pàl·lid	, i la dalla ha segat dels marges fenàs, campànules, fins algun maduixer.
al tard. Hi ha un cel rosa-perla, una calma canicular, la gran lluna d'or	pàl·lid	avança vora els Sis Avets, irreal, rodona. Quan entrem a la baga ve una
i ocells agitats. El tamariu del pati és una flama lleugerament més	pàl·lida	que la fageda. 24 octubre. Dia pur, tranquil, paradisíac,
on el color vinós dels faigs sense fulles s'anima d'alguna nota d'or	pàl·lid	, d'alguna pinzellada de foc. Els castanyers del Martí són realment flama
i hi ha grans núvols al Montseny; però, a mig matí, brilla el sol	pàl·lid	. Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover esbranca un cedre del parc,
l'Assumpció de can Garrofó, una pobra dona veïna que està morint-se.	Pàl·lida	, anguniosa al llit rústic, voltada de dones amatents. El seu marit beu vi
tarda vaig a Barcelona. Torno a veure la ciutat fosca, fosca, amb algun	pàl·lid	llum blau. 29 desembre. Hi ha alarma cap a les dues. Es
en un recer, hem vist les Agudes clapejades de neu i il·luminades d'un	pàl·lid	sol de posta quan el massís del Matagalls ja era ple d'ombra, una enorme
rics, majestuosos, com un enorme chantilly blanc, gris, morat	pàl·lid	i rosa! Contra ells es retallaven els arbres nus, delicada xarxa en la
sègol o l'ordi! Cap al tard passejo amb la Josefina. El Pirineu és blau	pàl·lid	, no pas morat com a l'hivern; s'encenen els llums dispersos del poble; al
al fons, tènue, refila delicadament un merlot. La lluna, al mig del cel	pàl·lid	, és com una invertida cella de japonesa —o d'occidental d'avui. Diu que
a l'hostal de vora el poble tres joves amb llarga barba, esparracats,	pàl·lids	, i demanaren menjar. Després van explicar que eren fugitius del front i
amb en Ramon Esquerra. El sègol ja és ben alt i s'hi destaca el rosa	pàl·lid	de les pomeres en flor. 17 abril. Molta boira, al matí.
blats de Vilarmau són talment or, or líquid, de tonalitats diverses: or	pàl·lid	, or vell. Les fagedes es drecen verdes, verdes. No trobem gairebé cap
Montseny. Es veu l'horitzó netíssim; les serres del Pirineu són d'un blau	pàl·lid	, precises. A la tarda llegeixo Du Bos vora els Sis Avets. Quina pau, cap
furiós. Boira, flonja catifa de fulles marcides i molles —color de tabac	pàl·lid	, amb taques d'or vell—, castanyes per terra: lluents, polides... A la

Pàgina 1 (de 53)

50 següents