×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pàl·lid |
Freqüència total: 2635 |
CTILC1 |
Iris Ocells de presa amb cap de dona, les cares de les Harpies són | pàl·lides | de fam. Filles de Thaumas i d'Electré, volen com voltors, més ràpides que | Feia dies, des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i | pàl·lid | , rondava pel moll, tot al llarg dels podrits, abandonats vivers de | t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la | pàl·lida | rescatada et seguia. Com que el pensament és lliure, tu et preguntaves: | no havia tingut en sa vida una nit més feliç que aquella; ella, una mica | pàl·lida | , amb el ram de flors doblegat sobre el braç, envoltada d'una commoguda | encara l'impuls d'empunyar-la i d'arremetre contra ell. Randa estava | pàl·lid | , mirant el rival, esforçant-se per somriure, no sabent si tornar o fugir. | mig, ja amb els cabells blancs, amb la figura ennoblida per la desgràcia, | pàl·lid | i angoixat; veia els dos joves al seu costat, son fill i son nebot, i | La tenia allí davant dels ulls, tremolant sota les seves robes mullades, | pàl·lida | , més prima, més blanca, més bella que mai i mirant-lo. I ell no sabia | l'il·luminava gairebé de ple. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan | pàl·lid | i amb la barba crescuda. I, no obstant, era ell, sí: era el de tantes | amb trons i llampecs. I Càndia del Noro aparegué al llindar de la porta, | pàl·lida | i demacrada com la imatge del terror. —Mila, Mila! Truquen a baix! Se | que tenia a la seva estança; estava amb el cap decantat cap endarrera, | pàl·lid | i immòbil. Una de les bugies s'havia apagat; l'altra, gairebé consumida, | amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa i es posà intensament | pàl·lida | . Ell es parà. Fou una sort que sobrevingués l'accident. Estava tan fora | li contestà. Estava encara ombrívol, una mica esllanguit de rostre, | pàl·lid | , i les mans, en buidar el poal a la pica, li tremolaven. Ramon de Laia ho | però la seva estranyesa fou encara més gran quan es veié Sia al davant, | pàl·lida | com una morta, preguntar-li per ell. Aleshores advertí tota la desolació | amb els ulls més enfonsats dins les seves ulleres, més angoixats al | pàl·lid | reflex del ciri. La seva mirada es fixà de sobte en un detall de mort —en | De dia tot estava en repòs; només ací i allà jugaven infants | pàl·lids | als portals o als balcons, pels carrers estrets on no arribava mai el | finestra venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb | pàl·lida | claror. Sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada viu —així el | vegades i tantes vegades admirà en silenci. Només que ara apareixia | pàl·lid | . No, no era la mateixa ella: estava, en efecte, pàl·lida, amb els cabells | que ara apareixia pàl·lid. No, no era la mateixa ella: estava, en efecte, | pàl·lida | , amb els cabells en desordre caient-li per les espatlles, amb les robes | sovint i la gent armada dels cotxes tenien l'aire excitat, la cara | pàl·lida | . A la tarda vam pujar al terrat. Es veien diversos incendis i sonaven | de la llum són un espectacle magnífic. La neu és adés rosada, adés d'or | pàl·lid | , blavosa o de cendra. Ara sí que comprenc la imatge de Verdaguer: | Les branques fines dels castanyers es dibuixen contra el cel gris o blau | pàl·lid | , contra la neu lleument encalitjada, damunt les ginesteres agitades i | sobre els núvols gris-blau o el cel de posta, groguenc, viola | pàl·lid | . Les cogullades canten entre dos foscants. Una grassa merla salta i | brilla al Matagalls, alegre. Cap al tard el Pirineu és d'un blanc blavós, | pàl·lid | , sense relleu; gairebé es fon amb el cel de la llunyania. 11 | mostren ja en algun borró la delicada estructura de les fulloles: verd | pàl·lid | i venes finíssimes d'un vermell lluent. Fa calor. A mitja tarda anem a | finestra de la cambra on escric, l'àlber desplega tot just les fulloles | pàl·lides | . (Abans he vist els pollancres d'un verd groguenc, daurat, un matís de | els ceps de brot tendre, els rossinyols, les estepes de flor morat | pàl·lid | vora el camí, la mar viva al fons del paisatge. Sentia una mena de | oblics, a la manera de Gustau Doré. Molta ginesta florida. Flors morat | pàl·lid | , blanques, grogues, morades, pels marges. Llegeixo The meaning of | —lleu ditada d'hivern en la primavera verda i flonja. Una franja de sol | pàl·lid | daurava la tendror dels faigs. La muntanya, que era arquitectura, ja | margarides, trèvol, roselles, unes minúscules flors d'un to morat | pàl·lid | que s'agrupen en constel·lacions, i la blava, menuda, delicada flor d'una | Hem baixat a casa del senyor Camil i he sortit a la tribuna. Una lluna | pàl·lida | en el cel net. Clarejava. Els falciots passaven xisclant. Venia un aire | les flors blanques; hi ha unes flors rosa i unes altres d'un morat | pàl·lid | , de tija molt llarga. Els bous del Pujolar ens miren, encuriosits. El | de granit gris, i la teulada també acolorida amb el rovell —més | pàl·lid | — dels líquens. Al bell cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita | de flors. Als prats hi ha unes delicades orquídies d'un color morat | pàl·lid | . 4 juny. Les Reflexions sobre la Revolució | garberes com primitives cabanes. Pels marges hi ha repunxons d'un morat | pàl·lid | , crespinells d'or, clavellets de pastor, campànules. La muntanya té un to | veu alguna falguera groguenca; els juvenals enlairen el plomall d'un groc | pàl·lid | , i la dalla ha segat dels marges fenàs, campànules, fins algun maduixer. | al tard. Hi ha un cel rosa-perla, una calma canicular, la gran lluna d'or | pàl·lid | avança vora els Sis Avets, irreal, rodona. Quan entrem a la baga ve una | i ocells agitats. El tamariu del pati és una flama lleugerament més | pàl·lida | que la fageda. 24 octubre. Dia pur, tranquil, paradisíac, | on el color vinós dels faigs sense fulles s'anima d'alguna nota d'or | pàl·lid | , d'alguna pinzellada de foc. Els castanyers del Martí són realment flama | i hi ha grans núvols al Montseny; però, a mig matí, brilla el sol | pàl·lid | . Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover esbranca un cedre del parc, | l'Assumpció de can Garrofó, una pobra dona veïna que està morint-se. | Pàl·lida | , anguniosa al llit rústic, voltada de dones amatents. El seu marit beu vi | tarda vaig a Barcelona. Torno a veure la ciutat fosca, fosca, amb algun | pàl·lid | llum blau. 29 desembre. Hi ha alarma cap a les dues. Es | en un recer, hem vist les Agudes clapejades de neu i il·luminades d'un | pàl·lid | sol de posta quan el massís del Matagalls ja era ple d'ombra, una enorme | rics, majestuosos, com un enorme chantilly blanc, gris, morat | pàl·lid | i rosa! Contra ells es retallaven els arbres nus, delicada xarxa en la | sègol o l'ordi! Cap al tard passejo amb la Josefina. El Pirineu és blau | pàl·lid | , no pas morat com a l'hivern; s'encenen els llums dispersos del poble; al | al fons, tènue, refila delicadament un merlot. La lluna, al mig del cel | pàl·lid | , és com una invertida cella de japonesa —o d'occidental d'avui. Diu que | a l'hostal de vora el poble tres joves amb llarga barba, esparracats, | pàl·lids | , i demanaren menjar. Després van explicar que eren fugitius del front i | amb en Ramon Esquerra. El sègol ja és ben alt i s'hi destaca el rosa | pàl·lid | de les pomeres en flor. 17 abril. Molta boira, al matí. | blats de Vilarmau són talment or, or líquid, de tonalitats diverses: or | pàl·lid | , or vell. Les fagedes es drecen verdes, verdes. No trobem gairebé cap | Montseny. Es veu l'horitzó netíssim; les serres del Pirineu són d'un blau | pàl·lid | , precises. A la tarda llegeixo Du Bos vora els Sis Avets. Quina pau, cap | furiós. Boira, flonja catifa de fulles marcides i molles —color de tabac | pàl·lid | , amb taques d'or vell—, castanyes per terra: lluents, polides... A la |
|