Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i una tercera en un sofà, totes tres amb un gest assenyat i una actitud	púdica	, les cames ben tancades, les faldilles un centímetre sota els genolls,
acaba per treure'n un i baixa de la butaca amb tot de gestos prudents,	púdics	. La dels ulls verds diu: —Potser que llegeixi jo... Em penso que em toca.
vestits blancs, shorts i camisa d'esport. Les dones, en general	púdiques	; qualsevol racó de Florida o de la Côte d'Azur es permet moltes més
damunt de la seda de color de pit de tórtora del divan; però Rosa,	púdica	, sense deixar d'ésser molt insinuant, objectà: —No, Frederic, aquí no...
les orelles dels seus directors espirituals amb aquell xiu-xiu d'òliba	púdica	, difícil de tranquil·litzar, i que només s'apaivaga amb la paraula
allà sa pàtria era. III Agar, la rosa	púdica	del Nil, qui no s'adona del perfum que exhala, i, si
desimboltura amb què els nostres contemporanis prescindeixen de la roba "	púdica	" —en la platja, en les pel·lícules, en els anuncis, en els escenaris, al
poden consistir en monemes (Hugo substituint encisador per	púdic	a "l'Edèn encisador i nu es despertava") o en fonemes, quan es
són incidents: cal prendre el mot en un sentit al més prim, al més	púdic	possible. L'incident, ja molt menys fort que l'accident (però potser més
Eudald Duran: Plena de gosadia, apte, per a la luciditat de l'examen,	púdica	i agressiva. Com la llum d'un dematí que es trenqués just en el punt
comentats, de la fesomia íntima del nostre Manuel de Cabanyes. Contenció	púdica	d'una expressió biogràfica (/la corporeidad de lo abstracto, el tacto
es diguessin cap secret. ¿Sabran mai la sobirana gentilesa humana de la	púdica	reserva que a l'un i a l'altre, tots dos acostats, féu ignorar que
antiga, a l'estudi apassionat de la literatura anglesa, que, en son gust	púdic	i profund pel romanticisme, troba la més rica literatura del món.
la mare i a la tristesa de la mare. Més sofrent tal volta, però també més	púdic	i reservat en el sofriment. I els efectes del verí romàntic, mamat amb la
de lloguer construït en vistes al negoci—; i ara una mena de respecte	púdic	els fa, nits i matinades, guardar silenci. No es mouen. Es miren. Per
la meva camisa, el record dels nostres pecats reservats ens fa creuar una	púdica	mirada de complaença. Quan En Pau va acabar de narrar sa aventura, a
prudentment dels jocs a què s'havia donat aquella delicada —sembla— i	púdica	poncelleta ja molt abans del casament! I que poquíssims se'n mantindrien
allí on vaig trobar-los! Eren al fons de tot, petits, apagats, sota un vel	púdic	incolor. —Lídia, em perdones? I fórem tots dos encara que trobàrem les
dramàtic amb resultats magnífics. Si una mena de timidesa, feta alhora de	púdica	reticència i de preocupacions religioses, no l'hagués apartat dels temes
i agonista en aquell estat idoni de limpidesa glacial, de consciència	púdica	i pura, d'estricta serenitat responsablement metafísica. Els Ritmes, en
brut, brutícia; magre, magrícia; avar, avarícia; estult, estultícia;	púdic	, pudicícia; just, justícia (Cp. justesa, corresponent a una
es lleva el vel i la corona de flor de taronger; i, a poc a poc, amb	púdica	serenitat i amb un gest ple d'elegància, Rut se'ns apareix nua dins la
la rialla i l'aplaudiment. L'aflicció és més continguda i més	púdica	: tal qui no frenarà una riallada sonora contindrà amb esforç una llàgrima
distingides on es feia catalanisme amb y grega i literatura	púdica	. El seu caràcter afalagador, la seva elegància pròpia d'una gran dama, la
s'atansés a lliurar-li la seva crònica amb un gest encongit, recelós i	púdic	. Diria's un escolar desaplicat que es sent culpable de mostrar al seu
d'ésser alliberats. Aspriu s'acuità a alliberar-los. Amb el gest humil i	púdic	del sacerdot que obre un sagrari, estirà el calaix on guardava el
s'esbadellava en un doll de somriures tímids, fet de curiositats	púdiques	i d'afirmacions mal limitades. Potser fou aquesta timidesa, deliciosament
la mà pels cabells mentre ell li besava la destra, i posava els llavis	púdics	damunt el seu front mentre la fressa dels grans fullatges sota el vent
l'hivern em gelo... Veniu quan vulgueu, però aviat! Somrigué amb tristesa	púdica	. I August aprofità l'esplai verbal per a llançar-li la pregunta que li
cada suau decantament de testa —aquell delicat inclinar-se de costat,	púdic	i somrient, tan característic d'Urània—, frenaven el caràcter d'August i
moment escoltà la remor del públic que es precipitava a la sala, i un	púdic	sentiment de malestar, de tristesa, d'esquerperia, l'impulsà a sortir-ne.
August intentà d'aproximar-se, lleialment i amb noblesa màxima, a la	púdica	Maria Dolors. Però la seva antiga núvia, rígida i hermètica, encastellada
emmarcades pels fluents tirabuixons d'or, tenia un somriure càndid, de	púdica	innocència; i aquells grans ulls de mirada dolçament fixa i penetrant,
d'ocells invisibles. Allí fou on l'Alícia va descobrir-li els matisos més	púdics	del seu sentiment, després de dos anys d'indiferència; perquè quan es
tot drap el "can-can" que, llavors, era molt mal vist per les persones	púdiques	. Els diumenges a la tarda hi acudien moltes minyones de servei. A
Precocitat, intensitat (frigidesa i erotomania). Manifestacions:	púdica	, impúdica. Formes: Normal, pervertida (masturbació, pederàstia activa,
amb la dels escèptics o dels menjacapellans, i els correctes i	púdics	s'encaraven amb els apòstols de la grolleria i de l'escandalosa
les generacions proclamen benaventurada, i de la qual, tanmateix, amb tan	púdica	reserva, parla l'Evangeli. Els cristians del segle IV es
de l'Anunciació de la Verge Maria és una festa suau, plena de misteris	púdics	. És la festa de l'eclosió del nard místic, de què parla l'Esposa del
trist destí, arriba de cop i volta a aquella gruta amagada. Les castes i	púdiques	banyistes així que el veuen se'n van confuses i avergonyides. Diana,
plaer, perquè així se'l podrà contemplar tant com li plagui. La	púdica	deessa va cada nit a mirar-se'l. Hi va amb fervor i amb ansietat. Sí,
especialitzat la solgui callar. Reflexionant-ho, però, aquest silenci	púdic	s'explica potser pel temor de la contradicció i la preocupació exclusiva
a un grup de diplomàtics jovenets els versos que Racine adreçava a les	púdiques	noietes que formaven el cor d'Esther, com si, amb una
i els braços encreuats sobre la pitrera, l'ànima —que és de natural	púdica	— furta els mugrons dels pits a les mirades indiscretes. Amb tot, algunes
era d'una immediatesa i d'una coentor que feia petar de dents els varons	púdics	. L'autoritat eclesiàstica realitzà esforços meritoríssims per frenar
Vendres, hàbil perfumista del baró de Néziers, i la dama l'adquiria, amb	púdica	vacil·lació que fou tanmateix vençuda, definitivament, quan veié que una
recambra i s'assegueren en uns tamborets esguardant, cada un d'ells, amb	púdic	ull, la cambra d'Agnès per unes escletxes fetes ex professo. Damunt dels
de recordar els esveraments delitosos de la Sensitiva, la Mimosa	púdica	que tots coneixem. Hi ha d'altres herbes que tenen moviments espontanis i
dones amb aspecte de candidesa, dones inassolibles, amb actitud	púdica	, amb cabelleres desfetes, generalment rosses. No sé per què els
cap dels anys el femení. Joan Llimona interpretava la dona en l'aspecte	púdic	, la dona de sa casa, la dona cosint darrera els vidres del balcó, mirant

Pàgina 1 (de 3)

50 següents