×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb panteixar |
Freqüència total: 409 |
CTILC1 |
allà al fons descobrí Argona enmig de la vall. Va aturar-se un altre cop, | panteixant | . Mila hauria desitjat tenir ales, volar a ella, però havia encara de | genolls, com mogut per un ocult ressort. S'assegué a l'espona del llit. | Panteixava | ; continuava cridant-la: —Sileta... Sileta... No li deia res més, no podia | La sacsejà: de primer, suaument, i de seguida, amb més força. Es deturà | panteixant | i la tornà a cridar; en la seva veu tremolava la ira desesperada que | dels Còdols ensopegà amb un roc i caigué; es quedà assegut un moment, | panteixant | ; escoltà el silenci; s'aixecà de sobte i emprengué altra vegada la cursa | marge enlairat que tancava l'heretat per aquella banda, i es plantà allí, | panteixant | , esperant-los. Els altres, davant la figura dreta contra el marge alt, | no plorava. S'endinsà pel bardissar; veié el munt de pedres i s'hi acostà | panteixant | , amb aquella darrera esperança, aferrant-s'hi desesperadament i ja des de | —la consola la tercera veu—. Torneu a seure, ara. Cal enllestir. Ell | panteixa | contra el líquid, marejat. —Aixequeu-li una mica el cap —diu la veu | de la casa entra veloçment al menjador. —És al primer pis d'aquest replà — | panteixa | . La noia aferma l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena al | perquè la reconeix. —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà, | panteixa | , sufocada. —Ningú no sap res. —I a l'hospital? —Tampoc. Si és | sóc —s'entossudeix ell. —Fuster! —crida l'home—. Ens calen fusters! — | Panteixa | una mica, com si hagués fet un gran esforç i aleshores, més tranquil, | velocitat, deixa el seu refugi, enfila les escales de quatre en quatre i, | panteixant | , desemboca al replà de dalt, des d'on, arraulit al llindar de la porta, | que tenen la virtut d'obrir a llur entorn un espai buit, enmig del qual | panteixen | amb les llengües penjants. Des de darrera el toca una mà tendra i fina | acusat i empresonat... per sospitar-se que... que la volia ressuscitar — | panteixa | ell sobre els seus llavis—. Però es va... saber... justificar... —A en | seu negoci. Un dia, el pobre coix arribà a casa nostra, al poble nostre, | panteixant | , cobert de pols, inundat de suor. El germà que el seguia en edat es | tot mullat, malgrat l'impermeable, brut de fang de cap a peus i | panteixant | . Tots vàrem quedar atònits de la rapidesa amb què havia fet el camí; | forta cridadissa. De sobte es presentà un noiet; venia inundat de suor, | panteixant | , i a penes si podia parlar. Però tota l'alegria que regnava en el grup | únic pensament: l'un, de salvar-se; l'altre, de matar. Se'ls sentia | panteixar | . A la vora d'unes pereres, fos el temor, fos la fatiga, Borra tingué una | resta un llarg moment deserta.)] Caín. [(Apareix, | panteixant | , les mans ensangonades, desfet.)] Sang! Sang d'home! [(S'eixuga les | saber-ho tot, fins els detalls més inexplicables; i Dorotea, una mica | panteixant | d'aquest desig, però fent veure que no li passava res, anava desprenent | del caçador, negre, que fangueja pels sembrats amb els gossos de flanc | panteixant | . La ciutat es desvetlla. Ja de bon matí que el sol malda amb la boira, | novell Terra Negra. Amb una mica més que el senyor Llibori, congestionat, | panteixant | , no engega un tinter entre cap i coll a l'hereu. —Goses parlar-me | Trinitaris; passa el portal dels Muntanyola. Truca com una forastera, | panteixant | , els polsos colpejats per un martelleig atordidor. Compareix Teresa, amb | la vegi mai més, perquè no la respectaria. —Acosta el front a la taula, | panteixant | . —Vagi-se'n de seguida a Barcelona ans que torni a veure-la. Laura ja | reixa, eren tota la meva vida, eren la vida que cridava, bruelava, | panteixava | i gesticulava damunt meu. I jo era com un mort, sepultat allí dins, puix | mesura, tot allò que em passava pel cap. I em posava encès, tremolós, tot | panteixant | , tot abrandat com un energumen per aquella projecció intempestiva de la | les havia volgudes dir. —He sofert un desengany terrible —vaig exclamar, | panteixant | . —He patit molt, molt, aquests dies... —Esbravi's, digui'm això que el | home, els mariners començaren de llevar àncores, les calderes, de | panteixar | . Mentrestant, tot el vaixell trepidava. La sirena estrident xiulà. La nau | tamarius. Vespreja. Una estona després encara tremola tot ell. El cos li | panteixa | , com un malalt. Jo crec que ho està. És un febrosenc. Em fa respecte, | després m'ho agrairàs... Sentia que em tremolaven els llavis, tot jo | panteixava | . Veia perduts els nostres pocs diners i destruïda la il·lusió d'anar a | cel, ni formes, ni contorns, paisatge en negre i en foc que respirava i | panteixava | poderosament com una inquieta creació de l'home, contrastant amb el | silenci vexant, aterridor. Cosme s'havia posat dret. Mònica el sentia | panteixar | : el desig i la ràbia que en ell s'havien concentrat se li comunicaven. No | de fàstic i desdeny i es precipità a la cambra d'ell. Tancà amb clau. | Panteixava | dolorosament. "Què et passa, Cosme? D'on véns? On ets?" Va córrer a | es limitava a observar els moviments d'estupor d'aquell cos que | panteixava | entre els cobertors. Experimentava una rara barreja de pietat i | seu pare dins un bassal de sang, sorprès a traïdoria per la mort, encara | panteixant | potser, o immòbil i amb el cap de gairell dins una rodera llefiscosa. No | botxí, i no sap que al meu lloc... Josep, els ulls dilatats per la ràbia, | panteixava | de l'esforç que havia de fer per a contenir-se. Per què havia de ser | tocats per la claror nocturna, fulguraven com si fossin de vidre. Josep | panteixava | , alenava en una rara sensació de deslliurança. Amb el cantell d'una pedra | més mal, on es pot fer més mal a ell mateix. Vindrà amb el front acalat, | panteixant | i piafant. Em fa por: cada nit el veig en somnis i em desperto amb un | el mostatxo, i passejava la dreta sobre l'embriagada cantant. Parlava | panteixant | i amb la mirada esllanguida. De segur que ja no veia davant seu la vella | . —Zorbàs! Zorbàs! —cridava—. Prou! Zorbàs ara s'havia aclofat a terra, | panteixant | . El seu rostre brillava, feliç. Tenia els cabells grisos encastats al | pàl·lides i amb borrissol, d'ulls blaus esvaïts, aparegué a la porta, | panteixant | . Els cabells, enganxats al front, li regalimaven. —Hola, Pavlí! —cridà | al llarg de la platja, engalanada com una fragata, acalorada, | panteixant | , la nostra vella sirena. Semblava inquieta. —Hi ha carta? —cridà amb | passos cuitats i feixucs sobre els còdols. Els peluts narius de Zorbàs | panteixaren | . —Qui del llop parla se'l troba davant! —digué baix, i es donà una | Així que vaig arribar, aixecà el cap, em va mirar. Els narius li | panteixaven | com els d'un llebrer. Estirà el coll, va aspirar a fons, flairava. I tot | Ja no fumo. Tots sou uns porcs. Tots!, tots!, tots! Va callar, | panteixant | , com si busqués paraules que no trobava. —Porcs... infames... | d'aigua i cantà. Una nena, de pit turgent, passà corrents pel meu davant, | panteixant | , i es refugià dalt d'una alta roca; l'empaitava un home de barba negra, | amic portava l'uniforme de gala dels diplomàtics; em va veure i em cridà, | panteixant | , de lluny: —Eh, mestre meu, què és de la teva vida? Fa anys que | sempre amb excés, com si es tractés d'un orgasme: "Magdalena escoltava, | panteixant | ...") i el passeig, (és a dir, la Natura: passeigs solitaris de Dominique, | previsores, posen les formigues a cobert la diària espigolada. Els camps | panteixen | assedegats i el seu bleix puja en l'aire, espès, xafogós, com en un | Un moment perquè s'escorrés l'aigua, i les bestioles eren abocades | panteixant | damunt de l'herba. Tot seguit n'hi hagué una grossa pila. Però el gust | i, girant la clau, fugia al carrer més de pressa que s'està per dir-ho. | Panteixant | i escabellada, mentre prenia alè i s'allisava el cabell, el veié en mig |
|