Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

allà al fons descobrí Argona enmig de la vall. Va aturar-se un altre cop,	panteixant	. Mila hauria desitjat tenir ales, volar a ella, però havia encara de
genolls, com mogut per un ocult ressort. S'assegué a l'espona del llit.	Panteixava	; continuava cridant-la: —Sileta... Sileta... No li deia res més, no podia
La sacsejà: de primer, suaument, i de seguida, amb més força. Es deturà	panteixant	i la tornà a cridar; en la seva veu tremolava la ira desesperada que
dels Còdols ensopegà amb un roc i caigué; es quedà assegut un moment,	panteixant	; escoltà el silenci; s'aixecà de sobte i emprengué altra vegada la cursa
marge enlairat que tancava l'heretat per aquella banda, i es plantà allí,	panteixant	, esperant-los. Els altres, davant la figura dreta contra el marge alt,
no plorava. S'endinsà pel bardissar; veié el munt de pedres i s'hi acostà	panteixant	, amb aquella darrera esperança, aferrant-s'hi desesperadament i ja des de
—la consola la tercera veu—. Torneu a seure, ara. Cal enllestir. Ell	panteixa	contra el líquid, marejat. —Aixequeu-li una mica el cap —diu la veu
de la casa entra veloçment al menjador. —És al primer pis d'aquest replà —	panteixa	. La noia aferma l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena al
perquè la reconeix. —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà,	panteixa	, sufocada. —Ningú no sap res. —I a l'hospital? —Tampoc. Si és
sóc —s'entossudeix ell. —Fuster! —crida l'home—. Ens calen fusters! —	Panteixa	una mica, com si hagués fet un gran esforç i aleshores, més tranquil,
velocitat, deixa el seu refugi, enfila les escales de quatre en quatre i,	panteixant	, desemboca al replà de dalt, des d'on, arraulit al llindar de la porta,
que tenen la virtut d'obrir a llur entorn un espai buit, enmig del qual	panteixen	amb les llengües penjants. Des de darrera el toca una mà tendra i fina
acusat i empresonat... per sospitar-se que... que la volia ressuscitar —	panteixa	ell sobre els seus llavis—. Però es va... saber... justificar... —A en
seu negoci. Un dia, el pobre coix arribà a casa nostra, al poble nostre,	panteixant	, cobert de pols, inundat de suor. El germà que el seguia en edat es
tot mullat, malgrat l'impermeable, brut de fang de cap a peus i	panteixant	. Tots vàrem quedar atònits de la rapidesa amb què havia fet el camí;
forta cridadissa. De sobte es presentà un noiet; venia inundat de suor,	panteixant	, i a penes si podia parlar. Però tota l'alegria que regnava en el grup
únic pensament: l'un, de salvar-se; l'altre, de matar. Se'ls sentia	panteixar	. A la vora d'unes pereres, fos el temor, fos la fatiga, Borra tingué una
resta un llarg moment deserta.)] Caín. [(Apareix,	panteixant	, les mans ensangonades, desfet.)] Sang! Sang d'home! [(S'eixuga les
saber-ho tot, fins els detalls més inexplicables; i Dorotea, una mica	panteixant	d'aquest desig, però fent veure que no li passava res, anava desprenent
del caçador, negre, que fangueja pels sembrats amb els gossos de flanc	panteixant	. La ciutat es desvetlla. Ja de bon matí que el sol malda amb la boira,
novell Terra Negra. Amb una mica més que el senyor Llibori, congestionat,	panteixant	, no engega un tinter entre cap i coll a l'hereu. —Goses parlar-me
Trinitaris; passa el portal dels Muntanyola. Truca com una forastera,	panteixant	, els polsos colpejats per un martelleig atordidor. Compareix Teresa, amb
la vegi mai més, perquè no la respectaria. —Acosta el front a la taula,	panteixant	. —Vagi-se'n de seguida a Barcelona ans que torni a veure-la. Laura ja
reixa, eren tota la meva vida, eren la vida que cridava, bruelava,	panteixava	i gesticulava damunt meu. I jo era com un mort, sepultat allí dins, puix
mesura, tot allò que em passava pel cap. I em posava encès, tremolós, tot	panteixant	, tot abrandat com un energumen per aquella projecció intempestiva de la
les havia volgudes dir. —He sofert un desengany terrible —vaig exclamar,	panteixant	. —He patit molt, molt, aquests dies... —Esbravi's, digui'm això que el
home, els mariners començaren de llevar àncores, les calderes, de	panteixar	. Mentrestant, tot el vaixell trepidava. La sirena estrident xiulà. La nau
tamarius. Vespreja. Una estona després encara tremola tot ell. El cos li	panteixa	, com un malalt. Jo crec que ho està. És un febrosenc. Em fa respecte,
després m'ho agrairàs... Sentia que em tremolaven els llavis, tot jo	panteixava	. Veia perduts els nostres pocs diners i destruïda la il·lusió d'anar a
cel, ni formes, ni contorns, paisatge en negre i en foc que respirava i	panteixava	poderosament com una inquieta creació de l'home, contrastant amb el
silenci vexant, aterridor. Cosme s'havia posat dret. Mònica el sentia	panteixar	: el desig i la ràbia que en ell s'havien concentrat se li comunicaven. No
de fàstic i desdeny i es precipità a la cambra d'ell. Tancà amb clau.	Panteixava	dolorosament. "Què et passa, Cosme? D'on véns? On ets?" Va córrer a
es limitava a observar els moviments d'estupor d'aquell cos que	panteixava	entre els cobertors. Experimentava una rara barreja de pietat i
seu pare dins un bassal de sang, sorprès a traïdoria per la mort, encara	panteixant	potser, o immòbil i amb el cap de gairell dins una rodera llefiscosa. No
botxí, i no sap que al meu lloc... Josep, els ulls dilatats per la ràbia,	panteixava	de l'esforç que havia de fer per a contenir-se. Per què havia de ser
tocats per la claror nocturna, fulguraven com si fossin de vidre. Josep	panteixava	, alenava en una rara sensació de deslliurança. Amb el cantell d'una pedra
més mal, on es pot fer més mal a ell mateix. Vindrà amb el front acalat,	panteixant	i piafant. Em fa por: cada nit el veig en somnis i em desperto amb un
el mostatxo, i passejava la dreta sobre l'embriagada cantant. Parlava	panteixant	i amb la mirada esllanguida. De segur que ja no veia davant seu la vella
. —Zorbàs! Zorbàs! —cridava—. Prou! Zorbàs ara s'havia aclofat a terra,	panteixant	. El seu rostre brillava, feliç. Tenia els cabells grisos encastats al
pàl·lides i amb borrissol, d'ulls blaus esvaïts, aparegué a la porta,	panteixant	. Els cabells, enganxats al front, li regalimaven. —Hola, Pavlí! —cridà
al llarg de la platja, engalanada com una fragata, acalorada,	panteixant	, la nostra vella sirena. Semblava inquieta. —Hi ha carta? —cridà amb
passos cuitats i feixucs sobre els còdols. Els peluts narius de Zorbàs	panteixaren	. —Qui del llop parla se'l troba davant! —digué baix, i es donà una
Així que vaig arribar, aixecà el cap, em va mirar. Els narius li	panteixaven	com els d'un llebrer. Estirà el coll, va aspirar a fons, flairava. I tot
Ja no fumo. Tots sou uns porcs. Tots!, tots!, tots! Va callar,	panteixant	, com si busqués paraules que no trobava. —Porcs... infames...
d'aigua i cantà. Una nena, de pit turgent, passà corrents pel meu davant,	panteixant	, i es refugià dalt d'una alta roca; l'empaitava un home de barba negra,
amic portava l'uniforme de gala dels diplomàtics; em va veure i em cridà,	panteixant	, de lluny: —Eh, mestre meu, què és de la teva vida? Fa anys que
sempre amb excés, com si es tractés d'un orgasme: "Magdalena escoltava,	panteixant	...") i el passeig, (és a dir, la Natura: passeigs solitaris de Dominique,
previsores, posen les formigues a cobert la diària espigolada. Els camps	panteixen	assedegats i el seu bleix puja en l'aire, espès, xafogós, com en un
Un moment perquè s'escorrés l'aigua, i les bestioles eren abocades	panteixant	damunt de l'herba. Tot seguit n'hi hagué una grossa pila. Però el gust
i, girant la clau, fugia al carrer més de pressa que s'està per dir-ho.	Panteixant	i escabellada, mentre prenia alè i s'allisava el cabell, el veié en mig

Pàgina 1 (de 9)

50 següents