Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sobte o en un sol pas; per exemple, molts botànics creuen que el cardó de	paraire	Dipsacus fullonum, amb uns ganxos que hom no pot combatre
però, també tenia el seu petit ideal positiu. Joan Llorenç, un "	paraire	" —teixidor de llana— que hi feia de mentor, propugnava per a València un
En el període de major depressió, al segle XVII, els	peraires	es sindiquen i adquireixen vaixells per a emprendre l'exportació de llurs
ens dóna Mn. Segura en reproduir els contractes d'aprenentatges de	paraire	, un de l'any 1.364 i l'altre del 1.369. També transcriu
general de la vila pren mesures per evitar que un tal Pere de Sta. Creu,	paraire	, traslladi el seu obrador a la Pobla de Claramunt i per evitar també que
el seu obrador a la Pobla de Claramunt i per evitar també que altres	paraires	i teixidors vagin a la vila del Castell de Jorba i altres llocs veïns a
que breument comentem, hi ha un lleuger resum dedicat al Gremi de	Paraires	, amb uns comentaris a la crisi del Gremi de l'any 1.583 i una
en donar-nos una visió de conjunt de la vida particular del Gremi de	Paraires	, ens la donaran per extensió i similitud, de la vida de tots els gremis
de treball dels homes d'aquelles èpoques. Capítol IV El Gremi de	Paraires	Si en un principi l'art del teixir era una tasca casolana i familiar,
abans, legalment i efectivament. "El Llibre d'Ordinacions del Gremi de	Paraires	" porta la data inicial de l'any 1.614. I la primera acta, que
i, probablement, des de temps molt més antic. Capítol V Els	Paraires	Anem a parlar del Gremi dels Paraires. Com ja hem insinuat, un gremi era
més antic. Capítol V Els Paraires Anem a parlar del Gremi dels	Paraires	. Com ja hem insinuat, un gremi era una reunió de persones del mateix
Però abans d'endinsar-nos en l'estudi del seu Gremi, diguem què era un	paraire	i en què consistia el seu ofici. Segons el Diccionari General, un paraire
paraire i en què consistia el seu ofici. Segons el Diccionari General, un	paraire	era aquell que "es dedicava a l'art de la llana des del rentat fins
Pau Romeva ({Història de la Indústria Catalana}) quan diu que el	paraire	"a més de realitzar les operacions pròpies del seu ofici, era el
és el que hem comprovat nosaltres a través del Llibre d'Ordinacions. El	paraire	comprava la llana al Gremi o bé directament, pel seu compte i risc, la
molins o "nocs", a perxar i finalment a abaixar o allisar el pèl. El	paraire	podia fer per si mateix cadascuna d'aquestes operacions, cosa que no
en totes les peces que venia. Per fer això més entenedor vegem que el	paraire	podia, per exemple, teixir les seves peces, però en canvi, el teixidor,
seves peces, però en canvi, el teixidor, si només feia això, no podia ser	paraire	. (Diguem de passada que els teixidors tenien un gremi apart i pertanyien
1.614, segons consta en la tercera ordinació del "Llibre dels	Paraires	".) Així doncs, el paraire, que havia de ser mestre i conèixer bé l'ofici,
en la tercera ordinació del "Llibre dels Paraires".) Així doncs, el	paraire	, que havia de ser mestre i conèixer bé l'ofici, complia en petita escala
àdhuc, en altres gremis i confraries. Tots els mestres del Gremi de	Paraires	pertanyien a la Confraria de Sant Joan Baptista. Si bé les confraries
del Gremi Aprenent, fadrí i mestre. El Gremi estava format pels mestres	paraires	que, a l'ensems, eren confrares de la Confraria de Sant Joan Baptista.
i amb tota aquesta solemnitat s'arribava a mestre confrare del Gremi de	Paraires	. No sabem si el camí era més o menys planer; però el que sí es desprèn, d'
menys de dos segles. Aquesta era l'estructura del Gremi i Confraria dels	paraires	igualadins. Mes advertim tot seguit que, tant en l'aspecte jurídic i
una gran coincidència amb l'estructuració de tots els altres gremis de	paraires	que existiren a Catalunya. Això ens porta a la conclusió que, si hem
el consell de la Vila assignà la capella de Sant Joan a la confraria dels	paraires	, amb obligació de fer-hi el retaule i, en conseqüència, el 15
membres i confrares. Hem de creure que això mateix s'esdevenia entre els	paraires	i si bé no dubtem que la visita als malalts, la vetlla i acompanyament
8 d. al Sometent. Capítol IX Vida orgànica del Gremi de	Paraires	Destriades les funcions atribuïbles a la Confraria de les corresponents
El Gremi es governà en la rígida observança de les ordinacions dels	paraires	de la ciutat de Barcelona i d'aquelles altres fetes pels propis agremiats
exclusivista que presidia l'actuació gremial és natural que els nostres	paraires	vetllessin constantment pel compliment estricte de les ordinacions
del 1.627, es desprèn que els fills majors i hereus de mestre	paraire	podien passar a mestre sense examen i així mateix utilitzar el senyal del
Font, Miquel March i Salvador Rigolfes, tots ells fills segons de mestres	paraires	però hereus dels seus béns, per haver determinat el Consell que
coses que de prop o de lluny, afectessin l'interès individual del	paraire	, era objecte d'atenció constant i d'observació primmirada. No ens
referència a fraus, furts i perjudicis de què podien ésser víctimes els	paraires	per part dels retorcedors de llana, dels teixidors de lli i de llana,
s'acordà posar una multa de 5 ll. mon. Barna. a tot	paraire	que barregés "punxa" en els draps de llana, perquè
es fessin des d'aleshores de sis pams, sempre que ho acceptessin els	paraires	de Capellades, i tots fessin la roba d'una mateixa amplària. El
llastimossos effectes causadors" a totes les confraries de	paraires	. Aquest pas es donà a súplica de Sebastià Cots, botiguer de comanda de
de Barcelona. La manca d'aigua, el nostre problema secular, obligà els	paraires	igualadins a enviar fora vila els seus draps, per enfortir-los.
any, el fiscal del diputat local de Vilafranca decomisà dos draps, de dos	paraires	locals, en els molins de Capellades, amb el pretext que no
perquè els moliners de Capellades s'havien negat a treballar pels	paraires	igualadins, si aquests no volien fer-se càrrec de tots els danys que
Hem cercat aquestes repercussions en la voluminosa documentació dels	paraires	i, hem de confessar amb una certa decepció i estranyesa (sabuda la
suficients per comprar llana, ni tenir botiga, ni socórrer i afavorir els	paraires	; i proposaren, per fer front a la situació, manllevar cent lliures; fou
com la batalla d'El Bruc, en la qual evidentment hi participaren alguns	paraires	i un d'entre ells, l'Alexandre Vinyals, hi portà, amb altres dos
que requeria un estricador i els escassos mitjans econòmics dels	paraires	, individualment considerats, així com la petita producció que cadascú
que cadascú podia fer, no és d'estranyar que durant molts anys cap	paraire	no posseís estricador propi. I pel mateix motiu el Gremi el tingué sempre
fou objecte d'actualitat permanent en la vida corporativa dels	paraires	. Que difícil resulta trobar una acta en què no aparegui aquest mot! Des
sacrificis econòmics, reportava també, ultra un servei indispensable als	paraires	, una font constant d'ingressos alimentada pel pagament de les quantitats
i llanes, i hi hagué una finca que se'n digué la "torre xica" dels	paraires	. Però, l'estricador més antic que coneixem el tingué el Gremi des d'abans
temps les coses no anaren altrament. Fullejant els llibres del Gremi de	paraires	ens hem preguntat reiteradament d'on havia nascut la creença tantes

Pàgina 1 (de 7)

50 següents