Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquest segle, a més del ropó i l'hopalanda, la garnatja i la gonella com	pardessús	més o menys llargs. Algunes d'aquestes prendes eren folrades de pells a
els redingots (de l'anglès "riding-coat"), "surtouts" i "	pardessus	", eren obra exclusiva dels sastres. Les fonts de proveïment, a part de
amb esclavines escalonades, generalment en nombre de quatre, el paltó, el	pardessús	i el "surtú", antecedents del sobretot. Les capes eren comunament de
y els camals foljats, un tapa-boques, un capell de fieltro, el	par-de-sous	y sobretot la capa. En tots els cassos una consulta a les obres
avis hi havia una penyora de vestir que tal vegada doná origen al	pardessus	, al mackpherlant y altres peces de roba de noms extrangers que
cabell sedós que sobreexía de son bolet bombat. Vestía americana y	pardessús	cendrós. Sens l'ayre marcadíssim de modestia que de primer antubi ja un
ó que se li veuhen sortir los dits per entremitx de las solapas del	pardesu	. Aquella frase donosa y castissa, aquell enginy cortesá ple de
ofertas. Mentres prosseguia mon camí, acariciant ab lo colze del	pardessús	la copa de mon sombrero, que rebé un alevós atach per part d' una
enrera ab las mans, que blanquejavan demunt la tela fosca del	pardessús	. II Allá á las sis de la tarde, ja fòra'ls dependents, en
en sa barra avansada de bull-dog. Vestía sombrero de copa,	pardessús	esblanquehit y fosch y pantalón negre, declarant tot son conjunt la
de sopar.— En Jordi s'aixugá'ls ulls, se ficá'ls bitllets al infern del	pardessús	, s'encasquetá altra volta aquell barret plè de trenchs y comensá á
y moreno, que's feu enrera pera contemplarlo bé, mentres se treya'l	pardessús	, un pardessús de basar, que'l negret feu acció de parar. —¡Cá!
enrera pera contemplarlo bé, mentres se treya'l pardessús, un	pardessús	de basar, que'l negret feu acció de parar. —¡Cá! fuig d'aquí, ¡
fuig d'aquí, ¡nano! No'n necessito jo de criats,— exclamá'l jove, 'l	pardessús	y'l bolet á la má, examinant embadalit las parets, las vidrieras, los
ja tornava á somiar. La reunió's disolgué, prengueren los barrets y	pardessús	, encengueren nous puros y tots cinch eixiren á passejar l'alegría encara
de la Facultat de París. [(Al criat.)] Prénguili el sombrero y el	pardessus	, condueixil desseguida a n'aquet salonet de la dreta, [(senyala
y tot seguit Lluís] [Aquest últim ab saquet de ma, manta de viatje,	pardesús	al bras y un álbum. Lo pardesús lo deixa després sobre una cadira.]
últim ab saquet de ma, manta de viatje, pardesús al bras y un álbum. Lo	pardesús	lo deixa després sobre una cadira.] Sebastiá. Ja está colocada
Xiton, y cumplim.) [(Torna á plegar la carta y la fica á la butxaca del	pardesús	.)] Viladot. (Quant més l' examino, més li trobo las fesomías de
Viladot. (¡/Buen apunte estás tí\!...) Lluís. [(Deixa'l	pardesús	.)] Aixó'm tenta. Viladot. (¡Ab quína doble intenció parla!)
si no té una resposta á lo que li ha escrit... ¡Ah! Aquí té 'l	pardessús	. Vaig á entrarli. [(Al entrarlo 'n cau la carta que Lluís ha llegit en
vé. Escena XIII [Los mateixos, Sebastiá y Lluís.] [Lluís, ab lo	pardessús	al bras, á punt de marxar. Lo senyor Viladot crida ab un signo al criat,
senyor Viladot, treyentne 'l sombrero d' aquéll, junt ab lo de la noya,	pardessús	del primer y abrich de la segona, entregantlos al senyor Viladot y
la cédula. Viladot. (¡Demontre! ¿Qué será?) [(Lluís va al	pardessús	y butxaqueja.)] Lluís. Vosté sosté que jo... no soch jo; que
(¡Uy, uy, uy, uy, uy!) [(Se separa posantse 'l	pardessús	malament.)] Lluís. Seguríssim, María, seguríssim.
i amb grans solapes i es va estendre el seu ús al sexe femení. El	pardessú	. Peça masculina de formes variades, predominant la de sac i
tipològic provenia de l'època anterior per a ambdós sexes: el gavany i el	pardessú	per als homes i l'abric i la capa per a les dones, que adoptaren
Ho hauria de descriure amb traça però gilet, frac,	pardessús	... cap d'aquests mots no hi és, en rus. I ja ho