Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

unitat irreductible. Per què en lloc de numerar ossos no numereu àtoms, o	partícules	d'àtoms? És lògic, oi? —Es podria fer —contesta l'encarregat ben seriós,
per l'hora, pel quart, pel minut que se'n va, emportant-se'n aquella	partícula	d'amor desaprofitat. La pal·lidesa de Laura immòbil en el seient, és
aspriu, com si hagués mossegat un ferro rovellat i m'haguessin restat	partícules	de rovell entre dent i dent. Vaig escopir per treure'm l'aspror
ponent filtrat entre núvols al fons d'un maresme. Era una sola regió, una	partícula	només de regió que no participava d'aquells deliquis divins. Com eren
posar en relleu que els quanta de llum no poden ésser considerats com a	partícules	a les quals pot adscriure's una trajectòria definida en el sentit de la
després que la indivisibilitat dels àtoms fou reemplaçada per la de les	partícules	elèctriques elementals, protons i electrons, de les quals els àtoms i les
em refereixo no és pas al problema de l'estabilitat intrínseca d'aquestes	partícules	elementals, sinó al de les estructures atòmiques que componen. Si ens
per Rutherford, de provocar transmutacions d'elements per bombardeig amb	partícules	pesants de gran velocitat que, en xocar amb els nuclis, poden causar llur
impossibilitat de considerar un organisme com un sistema ben definit de	partícules	materials, tal com els sistemes considerats en qualsevol descripció de
entre les propietats d'estabilitat dels àtoms i el comportament de llurs	partícules	constituents que pot ésser descrit en termes de coordenades
que era també inevitable si hom volia explicar el comportament de les	partícules	materials. Aquesta idea, que aviat fou confirmada d'una manera convincent
de les sessions, l'exemple simple que veiem en la figura 1: una	partícula	(electró o fotó) travessa per un forat, o una escletxa estreta un
fotogràfica. A causa de la difracció de l'ona inherent al moviment de la	partícula	i indicada en la figura per ratlles primes, no és possible en aquestes
del balanç d'energia i d'impuls, en connexió amb la localització d'una	partícula	en l'espai i en el temps. Per aquesta finalitat, examinarem el cas simple
i en el temps. Per aquesta finalitat, examinarem el cas simple d'una	partícula	que travessa per un forat un diafragma que va proveït o no d'un
representen el tren d'ones planes que correspon al moviment d'una	partícula	que té, abans d'arribar al diafragma, un impuls P
difracció de les ones que travessen el forat, l'estat de moviment de la	partícula	a la dreta del diafragma ve representat per un tren d'ones esfèriques
£ per al component paral·lel al diafragma de l'impuls de la	partícula	, i, en el cas d'un diafragma amb obturador, una latitud suplementària
del forat mesura la incertitud £ sobre la posició de la	partícula	en el pla del diafragma, i com que £ obtenim amb l'ajuda
representa la incertitud respecte a l'instant del pas de la	partícula	a través del diafragma. A partir d'(1) podem obtenir, per tant,
de les indeterminacions que apareixen en la descripció de l'estat de la	partícula	després d'haver travessat el forat, a les possibilitats d'intercanvi
cal prendre en consideració un intercanvi d'impuls £ entre la	partícula	i el diafragma. L'obturador, que deixa obert el forat durant un temps
£ implica com a conseqüència un intercanvi d'energia amb la	partícula	de l'ordre de £ que és precisament del mateix ordre de magnitud
la transferència d'energia i d'impuls, implicat per la localització de la	partícula	en l'espai i en el temps, podia emprar-se per a especificar més
el temps, podia emprar-se per a especificar més exactament l'estat de la	partícula	després d'haver passat a través del forat. Cal recordar ací que hem admès
suficient per a controlar l'intercanvi d'impuls i d'energia amb la	partícula	que s'està investigant, perdrem, d'acord amb les relacions generals
precisió el punt de la placa fotogràfica que entrarà en contacte amb la	partícula	. Si, al contrari, admetem una incertitud suficientment gran en el
quàntica, ens trobem ací davant un sistema de dos cossos, diafragma i	partícula	, i és precisament d'una aplicació explícita de les lleis de conservació a
és el petit angle que formen les dues trajectòries hipotètiques de la	partícula	passant a través de l'escletxa superior o de la inferior, la diferència
que ens trobem obligats a triar entre seguir la trajectòria de la	partícula	, o observar els efectes d'interferència, el que ens permet escapar de la
és obviament impossible de controlar l'impuls intercanviat entre la	partícula	i les diverses parts de l'aparell. La sola manera d'assegurar-se, en
de l'aparell. La sola manera d'assegurar-se, en aquest aparell, que la	partícula	passa per una de les escletxes del segon diafragma fóra cobrir l'altra
i que hom pugui deduir-ne una avaluació de la deflexió soferta per la	partícula	en passar a través de l'escletxa. Nogensmenys, ja que tota lectura de
de les busques, ni per la interacció entre els seus accessoris i una	partícula	atòmica. Assegurant l'obertura del forat en un moment ben determinat, un
amb la finalitat de treure'n conclusions relatives a l'energia de la	partícula	que ha passat a través del diafragma. Si el que ens interessa són
comporten una mesura precisa de transferència d'impuls o d'energia, de	partícules	atòmiques a cossos feixucs, tals com els diafragmes o els obturadors,
de mesura pròpiament dits, aquests cossos formen, conjuntament amb les	partícules	, el sistema al qual ha d'ésser aplicat el formalisme de la Mecànica
nova peça en l'aparell, per exemple, d'un mirall en el camí de la	partícula	, pot implicar nous fenòmens d'interferència que modificaran essencialment
el formalisme de la Mecànica quàntica l'especificació de l'estat d'una	partícula	aïllada no pot implicar simultàniament una connexió ben definida amb
posposar la conclusió del nostre programa a un moment ulterior, quan la	partícula	segueix ja el seu camí d'un instrument a l'altre. En la descripció
revelada de manera esclatant per la paradoxa ben coneguda del pas de les	partícules	a través de les barreres de potencial. Einstein no va assistir
directa. Si, per a constituir les dues parts del sistema, prenem una	partícula	i un diafragma com els de la figura 5, veiem que les
5, veiem que les possibilitats d'especificació de l'estat de la	partícula	per mesures fetes sobre el diafragma corresponen justament a la situació
a la pàgina 95, on s'assenyalava que després del pas de la	partícula	a través del diafragma, hom podia encara, en principi, escollir entre
en cada cas, prediccions relatives a les observacions ulteriors de la	partícula	. Com hem subratllat diverses vegades, el punt principal ací, és que les
coneixements, que augmenten molt ràpidament, sobre les propietats de les	partícules	elementals i sobre la constitució dels nuclis atòmics. Malgrat la gran
els efectes dels àtoms individuals i obtenir informació sobre les	partícules	elementals de les quals els àtoms estan compostos. Malgrat la profunda
com per exemple els cossos ordinaris, són compostos d'un nombre immens de	partícules	, no pot ni intentar-se una descripció exhaustiva de llur estat. Sense
que d'acord amb els principis de la Física clàssica cap configuració de	partícules	electritzades no pot posseir l'estabilitat necessària per a explicar les
del sistema, fins que els electrons quedessin units al nucli formant una	partícula	neutra de dimensió infinitament petita en relació amb la que pot

Pàgina 1 (de 59)

50 següents