Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vivia ell. Dos carrers més enllà, en un que s'endinsava en pronunciat	pendent	, al fons, allí on començava el pla formant una mena de replaça, vivia
oscil·lar les ombres. Sant Antoni avançava llavors pel llarg camí en	pendent	: representava un vellet, flac, encorbat i tremolós; amb l'hàbit
s'estava sense moure's, en un silenci de religiosa emoció, amb l'ànima	pendent	d'allò que succeïa, sota la rogenca i mòbil resplendor dels alts
i esposa i fills, i la felicitat de tots, i àdhuc la vida, hagués estat	pendent	d'aquella decisió —el delicte més gran— i Déu del cel se m'haguera
i emprengué altra vegada la cursa amb la mateixa ardor. Ara pujava un	pendent	pedregós: les pedres cedien sota els seus peus; caigué i rodolà alguns
i cordes, dissimulades entre cledes vives. El caminoi accentua el seu	pendent	i ell s'ha d'aturar prop d'una gran pedra que assenyala un tombant. —No
—diu l'home. Davallen cap a l'altra banda, seguint la inclinació del	pendent	, voregen un sot i cerquen la protecció dels arbustos que s'enfilen pel
frase popular: no creu ni amb l'ànima que l'aguanta. Mentre s'està	pendent	d'un vaixell que arriba, o d'uns telers que bateguen es renega en català
veritat qualsevol d'aquests sentiments i només li calia llançar-se pel	pendent	de la retòrica —en aquells primers temps se sentia posseït d'una poderosa
seva taula, on tenia guardat el lloc i on ja l'esperaven els seus fidels,	pendents	d'allò que ell havia de dir. Hi havia, per aquells dies, al poble una
no en tenia d'altre; no podia valer-se, impedida pel reuma, i vivia només	pendent	del fill. Josep, el fill de la Badona, era un minyó de mals costums;
fos una nina. La memòria ho és tot per a mi. Gràcies a ella visc encara	pendent	del somriure més bell de tota la terra, quan em puc recordar del seu
digué, perquè més t'enyoraria. I no tornà. La vaig esperar dia i nit,	pendent	del renou de la porta del reixat del jardí, pendent del soroll de les
esperar dia i nit, pendent del renou de la porta del reixat del jardí,	pendent	del soroll de les seves claus al pany, pendent del timbre, vetllant
del reixat del jardí, pendent del soroll de les seves claus al pany,	pendent	del timbre, vetllant l'arribada del carter... Els llavis aprengueren el
escolt impacient el soroll dels cotxes que passen per la carretera veïna,	pendent	d'un motor que s'aturi... Però de moment no hi ha sort. Per això començ a
solament la meva mare, pensava que eres mort. Era quan decidia de viure	pendent	només de la teva memòria i em posava a pregar per tu, jo que no som
urbà més viu i més modern es fa pujant en ziga-zaga per vies de bastant	pendent	. Tot Alger està construït com damunt d'unes escalinates; per això des del
més llampant o més esfilagarsada del món, sobre un terra desigual, de	pendent	ràpid, pel qual s'escorre contínuament un reguerot de crits, de
disposat en hemicicle i mig abraçant la badia, arribava per un gran	pendent	a tocar els negres esmalts de l'aigua. Nosaltres passàvem tot just fora
d'Alfons el Magnànim. Al camp, els senyors exigiren llurs drets, encara	pendents	de sentència en els tribunals reials; a la ciutat, els caps del poble
quirúrgica. Sortia un professor cap a Mallorca. La ciutat estava	pendent	del procés. L'endemà de la intervenció, el malalt moria. I així cada any.
homos". Com a guapa, calia reconèixer que era molt guapa. Tots estaven	pendents	dels seus gestos. Ella no tenia més que escollir amb el dit. El rellotge
mai ningú, fora de Frederic, que s'hi passava moltes tardes. Baixant el	pendent	que feia cap a la masia, hi havia crescut un bon espai d'herba
va aclarir-se de llum radiant; no li costà gens d'esforç d'abocar-se al	pendent	: satisfer el seu gran daler d'oblidar i d'oblidar-se; goig inèdit,
13 a 16). En tots aquests segells podem veure uns vels	pendents	de darrera del casc, que en part cobreixen la nuca, que potser tenien la
en l'ombra, i limitats molt aviat per un bosc —una fageda, potser— en el	pendent	d'un turó més alt. Tot allò podia ésser allí on era —què sé jo!— i
li és degut. I el qui l'admira va rodolant, de mica en mica, per aquest	pendent	, perquè la seva admiració no és acceptada i només pot acabar convertida
el stacatto d'un Breughel. Al darrera, amb un interval que el	pendent	invisible del promontori feia sobtat, ho voltaven tots els colors una
Bellpuig y companyía y major quantitat, si 't cal, pera no deixar comptes	pendents	, encara que jo creya te n' havían de sobrar dels que vaig enviarte per la
—Digues-ho, per si se t'ha de fer alguna cosa de roba... —Encara està	pendent	d'una altra resposta —vaig dir jo amb tot l'aplom. La meva família, el
hauríeu vist tots aquells homes, de braços a la taula, fascinats per mi,	pendents	de les meves paraules, llurs esguards clavats en el meu rostre,
las nacions com en los individuos. Quan duas nacions tenen alguna qüestió	pendent	, veureu que aixó que 'n diuhen Diplomacia procura trobar una resolució; y
la ma d' amichs ó, quan menos, deixariau corre la questió que teniu	pendent	; pero ¡l' amor propi es qui'us conté! ¡Es clar! Si un de vosaltres
fills, a les labors, al piano. Era insensat que una dona casada visqués	pendent	d'aquella idea fixa: tornar-lo a veure quan feia tot just escassos minuts
i aspirar el teu perfum." "Durant uns quants dies vaig viure	pendent	d'aquest projecte: no tornar mai més. Feia els meus càlculs. Ordenava
¿Què li hauria respost si li hagués retret que a cada instant vivia	pendent	del que ella feia, que espiava els seus gestos, comptava els seus
. "Perdona'm, Cosme!" Ara, sí, tot era tèrbol, fàcil... "Caiem	pendent	avall, ens emportem només l'afecte que hem sabut deixar, oi, Gaspar?"
Escruta l'àtom i l'Univers, i quan aconsegueix que tot el món estigui	pendent	de la seva veu, fixa la seva residència a Berlín. Actualment resideix a
facilitats per als seus estudis. Flac, malaltís, escrofulós, tothom està	pendent	de la salut del seu cos. Ell, però, tan sols té cura de la salut del seu
d'això hom s'ha tirat al tobogan dels instints i baixa vertiginós pel	pendent	de les tendències naturals. Els únics rectors són: major comoditat i
caure en la trampa com tots els meus avantpassats. M'he casat. Vaig rodar	pendent	avall. Vaig ser pare de família, vaig fundar una casa, vaig tenir fills.
visitaria els castells feudals, i tothom, senyors, criats, dames, estaria	pendent	dels seus gruixuts llavis... En la nostra època ingrata, dóna voltes,
microscòpiques corrioles en una cerilla, i anava maldant per trobar el	pendent	que havia de donar al fil perquè no s'esfondrés tot. —Si hi ha més
que havia de donar al fil perquè no s'esfondrés tot. —Si hi ha més	pendent	que no cal —m'explicà—, estem fotuts. Si n'hi ha menys, també estem fotuts
estem fotuts. Si n'hi ha menys, també estem fotuts. Cal trobar el	pendent	necessari, al pèl. I això, patró, vol capissola i vi... —De vi, en
passava les nits senceres assajant el seu minúscul telefèric, buscant el	pendent	just perquè els troncs baixessin suaument, suaument, deia, com si els
tinc contracte a termini fix amb la vida, afluixo el fre quan arribo al	pendent	més perillós. La vida de l'home és un camí amb pujades i baixades, i la
i feia una remor com la mar. Zorbàs, en tota la pujada, observava el	pendent	de la muntanya. Amb el pensament clavava pals cada tants metres, alçava
terme una obra tan perfecta. —És una obra important —deia—. Cal trobar el	pendent	just... tota una ciència! Mesos i mesos m'espremia el cervell, però

Pàgina 1 (de 66)

50 següents