Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seu comport fins al final enmig del general desordre. El Sagristà era el	perdulari	de la família, bohemi i desvagat, el qual el vell Candaina no podia veure
se'n feia creus. —Ho hagués fet per un altre, Senyor! Però, per aquell	perdulari	, per aquell rodamón sense ofici ni benefici! Per què ens encega d'aquesta
s'haurien trobat quatre persones a Santa Maria que no el consideressin un	perdulari	, i els qui no ho deien ho pensaven secretament, àdhuc els pocs que
del teu pit la pena i menysprea-la. Una dona capaç d'enamorar-se d'un	perdulari	com aquell no mereix altra cosa que menyspreu. No t'amoïnis, Tiago, fill
ella és molt diferent. Com voleu que s'hi avinguin els pares amb aquest	perdulari	? —És ben cert. —Doncs, quan ho sàpiga Joan del Santo! —És a la ribera.
a la nit. —Quin disgust que tindrà! Amb el seu caràcter! —I tot per un	perdulari	com aquell! —I d'ell, no se'n sap res? —No. Tampoc Maria Àgueda no
perquè no n'hi havia a la seva ànima. —Mire-se'l, tio Guatxes, el	perdulari	! Com s'ha de veure pel seu mal cap! Començà així, a crits, i mirant el
que no havia portat diners. Llavors, a més d'aventurer, cobrà fama de	perdulari	i de gandul, i la gent començaren a fer-li el buit. Essent ja un home fet
la taverna semblava totalment oblidat. Jaume va dir-se que potser l'antic	perdulari	havia, en efecte, canviat; tal vegada portava intencions honrades, desigs
que res per compassió. El fill, Miquel de la Rutlla, els havia sortit un	perdulari	. En aquest temps, el fill de la Rutlla matava les hores llegint el diari
poble amb un dels germans. Tot abans que deixar-la que continués amb el	perdulari	, que anés d'aquella manera a la perdició. Mai en sa vida la Pigadeta no
quin cor, la Pigada!... —No té sentits. Per això va casar-se amb aquell	perdulari	. —Pobra tia Pigada! Quina penitència, Senyor! Tota la vida fent favors,
amor propi, ara, en saber les queixes del professor, em tenien per un	perdulari	i un vagarós. Tots dos van arribar a odiar l'Aladern com el meu
Demanava treball arreu. Ningú no m'escoltava. Marsella és plena de	perdularis	de tot el món. És un centre de confluència de la misèria, de la vagància
això vull comprar el diccionari esmentat. Vull veure si és cert que un	perdulari	pot ésser un gran poeta. No deixaré Lió sense emportar-me els versos de
també t'has aferrat a les faldilles de la vídua. No te'n dónes vergonya,	perdulari	? —No! T'ho torno a dir: que Déu la guardi! ¿Has vist els nens
brossa endins fins al Monomotapa, on no es cull ni vi ni pa. Són uns	perdularis	, perquè el més bonic viatge és el que hom fa dins les branques del
transformant en cisterna. El malefici era evident. Ens convertia en tres	perdularis	del temps de les cavernes. No podíem dubtar que existís un pacte callat
cases! —semblaven dir!— com s'arruinen les famílies quan surt un hereu	perdulari	!" —Portin més que els hi comprarem. I planyent-me i creient explotar-me
i jutjat pels inquisidors municipals; morirà d'asfíxia entre lladres i	perdularis	; i, si la transmigració de les ànimes no és pas un fet, del seu bon cor,
amb /La mare\ i altres païsatges; Henneling, amb una escena de	perdularis	, titulada /Encontors de Brussel·les\; Abry, amb una elegant
a ses males arts de sempre, i morí as cap de poc temps en una batussa amb	perdularis	de sa seua casta. Tot s'ès descobert, a sa fi. Veus, quina experiéncia? El
carrer. En arribar-hi em clavà cruelment les ungles al braç. —Mentider,	perdulari	, traïdor! —botzinà descomposta, tremolant de furor.— Vet aquí les teves
del seu fill li produí, reaccionà d'una manera indignada i viva. —Ets tu,	perdulari	? —cridà mirant-se'l amb menyspreu—. Ja la pujarem dreta, la paret! ¿
i m'hi bastí tranquil·lament un clos amb la seva camarra. —On éreu,	perdulari	? —digué la senyora Joe, picant de peus.— Digueu-me tot seguit quina n'heu
no pensis en el patir de la mare! ¡No, si no tens remei! ¡Ets un	perdulari	, destinat a presidi! ¡Què en treuràs de defensar cabòries i
ultrapassava les possibilitats més liberals. Ramonet era, certament, un	perdulari	, feia quedar les artistes i les ballarines amb la boca badada; de la seva
tenyida amb safrà. La ben perdono; ja ha pagat car el seu Lluís: jugador,	perdulari	i amb dues criatures malaltes... oh, sí!... "i no permeteu que
més que et preocupessis d'anar a buscar el teu fill. Aviat semblarà un	perdulari	. —Ja és prou gran. Ja sap el camí de casa. —quan te l'haurà aixafat
és una olla, que...? I bé, encara que el nostre pare fos un borratxo i un	perdulari	... veuràs, hi ha coses que una persona educada... Si hagués cregut que
convertir-se en gent honrada, en lloc d'anar a augmentar el nombre dels	perdularis	, com esdevindria si se'ls abandonava; Perquè les nenes i les donzelles
te tinch de veure ab la motxilla a coll y anant de porta en porta com un	perdulari	o com un afamat?— La desolació del Matías fou grossa. Feya vintiquatre
forastera que duia el seu amor intacte i la seva coratjosa ingenuïtat al	perdulari	ciutadà (una silueta que retrobarem després, similar en esperit, si no en
en el qual va qualificar el seu confrare en mestratge teològic de "	perdulari	i vagabund". Aquest procés, però, no va tenir conseqüències greus,
d'obtenir diners o dinades; i, ben sovint, eren per escreix uns perfectes	perdularis	de mala mena, sobretot els que no tenien coneixements o habilitat per a
, aquest noi? Però sobretot, i és allò que més irrita, per què roba? És un	perdulari	? Un degenerat? L'han malcriat? Com cal respondre a totes aquestes
a l'Església amb menys intenció de venir-hi. —¿I us confiareu a aquests	perdularis	? —No gaire; ¿com voleu que me'n fiï del tot? Però me'n vaig amb
la tutela del Crist miraculós que ha servat l'illa d'aquella banda de	perdularis	, de bandejats que han estat a punt de fer-se seva la península. L'aurèola
la regió central de Catalunya; per poblar-lo cridà tota mena de gent	perdulària	, adúlters amistançats, lladres, falsaris, criminals, serfs fugitius, i
reacció; quan ja eren despullats completament es sumaven a les colles de	perdularis	que es dedicaven al pillatge o bé a les dels potents, que el feien amb
socials i capgirades les jerarquies: la casada era meuca; el canonge,	perdulari	; el pobre, gentilhome, i l'aprenent, mestre. Terapèutic costum que
hi anava tota la cort dels miracles en pes, o sigui la colla de	perdularis	que, fingint malalties horribles per exitar la compassió, arribaven al
de comerç i d'escriptori, i tota l'immensa varietat de vagabonds i	perdularis	que pululen pels carrers anguniosos de l'Est-End. Ells han
migrats; puix, séns dubte, moltes d'aquelles conversions de vagabonds i	perdularis	seran dictades per l'interès o la vanitat, o seguides sovint de terribles
a prop. —Calma, Tallaferro! No et pots enfrontar sol amb aquesta trepa de	perdularis	... —Més val que surtis d'aquí i et reuneixis amb els teus companys
Aixó fá que no 'ls treguin sense un gros y suficient motiu, si no els	perdularis	, aquells que com diu el poble, després de perduts els bous, cerquen les
de molt gastá per últim vaig quedar borni. Borni y fet un	perdulari	y per no viure del ayre ni semblá un estrafalari,
ni et cal raol ni clau d'armari... —Vol dir que us sembl' un	perdulari	? —li va respondre el jove, una miqueta esmús.— Ara ho veurem,
Un... vr. gr. lo Rectó del Poble nou, s' encuantra ab una colla de	perdularis	que despues de verbals insuls, d' un trompassu lo tiran per terra, això
això es un fet que ni mereix que la prensa s'han ocupi. Pero un altre	perdulari	insulta, sols de paraula, á un senyó, per exemple al senyó Aymá, ¡Jesús!

Pàgina 1 (de 4)

50 següents