Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

bavejants, imperiosos com uns cèsars, ròbots	perfets	de la lascívia, sobre el camp i el pretext de tanta fúria,
amb els accessoris i tot el parament d'home mortal,	perfets	, consolidats per sempre. Crec en la resurrecció de la carn. Dic
muntanyes, la lluna que s'hi encarena retalla clines	perfetes	. Nit mandrosa, perfumada per la fruita que madura en
Molt altrament els Sants inviolables avançaven,	perfets	, falanges cúbiques —indestructible, impenetrable exèrcit;
paradís, la comprensió de l'amistat. Comunitat pacient de Catalunya: Fem	perfet	el nostre Purgatori. Consolació del Dant i exemple del Dant també.
homes de cultura. Seria bo d'orientar totes les iniciatives vers la	perfeta	solidaritat de la producció intel·lectual del llibre. Seria bo que les
i perquè la Societat de Nacions ho és de pobles i prefereix com a més	perfet	el règim democràtic de tots els seus membres, l'Espanya nova hauria
pot matar-se. I, per ço car és obra d'amor, la /Vida\ és	perfeta	. Res del que els documents diuen, insinuen o permeten rastrejar, Mn.
als ulls de Jahvè. I aquests són els fets de Noè: Era Noè home just,	perfet	en ses generacions: Amb Deu caminà Noè. I engendrà Noè tres fills, Sem,
a Abram i li va dir: —Jo só el Deu Totpoderós. A ma faç camina: sies	perfet	, que el pacte entre jo i tu establiré i mólt i mólt et multiplicaré.
convenir que tenen un més pregón sentit de ço que és l'educació i un més	perfet	coneixement de quina és la manera de obtenir més bons resultats, i veiem
No seràn res d'aixó. Seràn uns bibelots de luxe. Seràn uns maniquins	perfets	; seràn una cosa amorfa i diluida. Seràn unes belles policromies, si
del meu temps de noyet al Vich actual, que un hom encara'l voldria mes	perfet	, mes avensat y mes digne de la bona anomenada que sempre ha tingut entre
ésser fecunda en conseqüències: va crear, en suma, el clima literari més	perfet	, més acabat que mai hagi existit d'ençà de Grècia. Aquella societat,
en saber jugar la gràcia i l'humorisme amb simplicitat de l'artista	perfet	. Si com a literat podem considerar-lo com un mestre d'aquells que no
Maragall, i la sotmetien a l'exigència artística d'un estil i un idioma	perfets	. Aquest és —avui pot afirmar-se amb tota seguretat— un dels alts mèrits
present d'indicatiu dels verbs de la 2a· conj., encara que en el	perfet	, i en el present i imperfet de subjuntiu tinguen /g\; exemples:
passada no acaba totalment, o de possible realització. c) El	perfet	expressa l'acció esdevinguda en un període de temps ja passat del tot.
l'acció imaginada, que en cas de ser real hauria de ser expressada amb el	perfet	indicatiu o amb el condicional simple. 3o· El mode
d'indicatiu © © ©... Imperfet d'Indicatiu © © © © © ©	Perfet	© © © © © © Futur © © © © © © Condicional © © © © ©
sentíem sentíeu sentien partia parties partia partíem partíeu partien	perfet	cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren batí bateres baté batérem
en el present subj., en la 1a· pers. plur. de l'imperatiu, en el	perfet	, en l'imperfet subj. i en el participi. Estos verbs poden subagrupar-se
Participi: pres Present indic. prenc prens pren prenem preneu prenen	Perfet	prenguí prengueres prengué prenguérem prenguéreu prengueren Present subj.
valdria valdries valdria valdríem valdríeu valdrien El present indic., el	perfet	, el present subj., i l'imperatiu d'estos verbs seguixen el model de
indic. cresc (o creixc) creixes creix creixem creixeu creixen	Perfet	cresquí (o creixquí) cresqueres (o creixqueres) cresqué
conegut Present indic. conec coneixes coneix coneixem coneixeu coneixen	Perfet	coneguí conegueres conegué coneguérem coneguéreu conegueren Present subj.
de batre. Encara que tots estos verbs tenen iguals les formes del	perfet	, del present subj. i de l'imperfet subj., diferixen en els atres temps i
bevem beveu beuen Imperfet indic. bevia bevies bevia bevíem bevíeu bevien	Perfet	beguí begueres begué beguérem beguéreu begueren Present subj. bega begues
tréem tréieu, tréeu treien, treen Imperatiu trau traguem trauen El	perfet	, el present subj., i l'imperfet subj., es conjuguen igual que
reies ria, reia ríem, réiem ríeu, réieu rien, reien El present indic., el	perfet	, el present subj., l'imperfet subj. i l'imperatiu d'estos verbs, seguixen
es conjuguen segons el model de traure (§ 190), i el	perfet	i el present subj. són iguals als del tipus beure (§ 189)
va anem aneu van Imperfet indic. anava anaves anava anàvem anàveu anaven	Perfet	aní anares anà anàrem anàreu anaren Futur aniré aniràs anirà anirem
quasi totes les seues formes del present indic., per a la composició del	perfet	perifràstic: vaig cantar (§ 228). 2n· En les
quea queies, quees queia, quea quéiem, quéem quéieu, quéeu queien, queen	Perfet	caiguí caigueres caigué caiguérem caiguéreu caigueren Present subj. caiga
corregut Present indic. córrec corres corre correm correu corren	Perfet	correguí corregueres corregué correguérem correguéreu corregueren Present
dia, deia dies, deies dia, deia díem, déiem díeu, déieu dien, deien	Perfet	diguí digueres digué diguérem diguéreu digueren Present subj. diga digues
du, duu duem dueu duen Imperfet indic. duia duies duia dúiem dúieu duien	Perfet	duguí dugueres dugué duguérem duguéreu dugueren Present subj. duga dugues
eixint Participi eixint Present indic. ixc ixes ix eixim eixiu ixen	Perfet	ixquí, eixí ixqueres, eixires ixqué, eixí ixquérem, eixírem ixquéreu,
ixcam, ixcau, que no convé emprar en la llengua literària. El	perfet	simple té també les formes eixí, eixires... al costat de les
Imperfet indic. escrivia escrivies escrivia escrivíem escrivíeu escrivien	Perfet	escriguí, escriví escrigueres, escrivires escrigué, escriví escriguérem,
Imperatiu escriu escriguem escriviu Els escriptors clàssics conjugaven el	perfet	del verb escriure sense la velarització del radical que ara té
estant Participi: estat Present indic. estic estàs està estem esteu estan	Perfet	estiguí estigueres estigué estiguérem estiguéreu estigueren Present subj.
feia, fea feies, fees feia, fea féiem, féem féieu, féeu feien, feen	Perfet	fiu feres féu férem féreu feren Futur faré faràs farà farem fareu faran
haveu, heu han Imperfet indic. havia havies havia havíem havíeu havien	Perfet	haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren Futur hauré hauràs haurà
(ojau) Són regulars segons el model de sentir i partir, el	perfet	i l'imperfet subj., els quals fan respectivament oí, oïres, etc.,
podent Participi: pogut Present indic. puc pots pot podem podeu poden	Perfet	poguí pogueres pogué poguérem poguéreu pogueren Futur podré podràs podrà
pogueren, poguessen Imperatiu pugues puguem pugueu En les formes del	perfet	i de l'imperfet subj. cal conservar la /o\ del radical sense
sóc ets, eres és som sóu són Imperfet indic. era eres era érem éreu eren	Perfet	fui, fón fores fou, fón fórem fóreu foren Futur seré seràs serà serem
clàssics i no es confon amb la mateixa pers. de l'imperfet indic.. En el	perfet	la 1a· pers. sing. té hui generalment la forma fón a les
lo camp de gentilesa\| e joventut\" Viudes donz· 174. Les formes del	perfet	siguí, sigueres, etc., usades en l'Horta d'Alacant i Camp d'Elx,

Pàgina 1 (de 18)

50 següents