Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o de ginebró. El ginebró fa com una olor litúrgica: tota la casa se'n	perfuma	. Del menjador estant veiem el Canigó i altres cims pirinencs, ara nevats,
amb un contracte per un any. Helena regant les flors del jardinet que	perfumava	una llimonera. Helena asseguda en una butaca, comprada de segona mà, amb
pugen de preu; els hotels canvien les tarifes, i les vainés es	perfumen	la cabellera, se l'unten del monoi més fi, i no deixen de posar-se
lluna que s'hi encarena retalla clines perfetes. Nit mandrosa,	perfumada	per la fruita que madura en els racons de les hortes;
no s'hi encaparri, Dorotea; avui ja és sabut que fins els trinxeraires es	perfumen	i prenen un bany quan tenen una cita amb una senyora de l'aristocràcia;
1840, a la casa pairal dels Lloberola. El seu naixement fou	perfumat	pels darrers espetecs de pólvora de la primera guerra civil. Va fer la
Mai asserenà cap festa un aire tan ben olent, ni	perfumaren	llur testa les dames tan subtilment. Mai de la murtra, millor
a dins mon cor la veu d'aquella dona resplendent qui	perfumava	els meus jardins en flor; i feu que ella, oblidant nostres amors,
orella encar desclosa: anau, gentil com una rosa, a	perfumar	l'hort del Senyor! I cada jorn, al pressentir que mor la llum
com un oasi pel caminant, que amb ta florida se	perfumava	. Ja no sents còrrer pel tronc la saba; com un
verges, xopes de silencis? XVI Deixa que els llacs	perfumin	la nit alta, i els somnis es vesteixin de neu pura.
gosadia. Un doll d'aigua del lavabo li refresca la cara i els braços; es	perfuma	amb la resta de muguet d'un flascó abandonat; contempla amb ulls enyorats
sedós com la pell d'una dona, cedia al meu pes com un cos amorós, em	perfumava	els sentits com una cabellera embalsamada, i, com en ella, jo hi
aquesta calma, dolçor i serenor que tenen les ànimes belles, que	perfuma	llurs vides i les enforteix i posa al rostre de la persona, una bellesa
"tombet". Què és el tombet? S'han bullit caragols cristians, grossos,	perfumats	per les bones herbes de la muntanya. I a part s'han agafat trossos
l'aire de l'indret, vaig collir plantes boscanes i els meus palmells es	perfumaren	de sajolida, de sàlvia i de menta. Pujo a una altura, dono una mirada. Un
una tendresa imprevistes; a les fondalades, els llimoners i els tarongers	perfumaven	l'aire, i més enllà, de la mar infinita, emanava una inexhaurible poesia.
Devia haver plogut en alguna banda; una olor de terra, plena de frescor,	perfumava	l'aire. Van aparèixer les primeres estrelles. La lluna nova brillava,
dit! Buidà el cistell de taronges damunt el llit. Tota la barraca es	perfumà	. —Gràcies, li diràs, per l'obsequi i que tingui compte! Que tingui
se sentiren a través de la finestra oberta del temple, l'aire salabrós es	perfumà	de benjuí. La porta principal, d'arc de mig punt, oberta de bat a bat,
ajaçar a l'herba. Les violes boscanes, la ginesta, el romaní, la sàlvia,	perfumaven	l'aire. Els insectes, afamats, bonien, s'aferraven dintre les flors i
d'un llibre de cants l'homenatge. Am blanques flors de melodía	perfumares	la soca del catalá mitg-mort, fent regalar la sava més fonda
sempre més i la mar al davant. Obeïa, doncs, a tal suggestió i m'havia	perfumat	les mans amb la cendra blavissa de l'espígol quan vaig penetrar en un
per mà d'artistes àrabs, petits edificis de plaer (quioscos i palauets)	perfumats	per les flors i les fruites, alegrats per la remor de l'aigua, els
De sobte un elegant apareix entre la boira i tot a l'hora l'aire humit es	perfuma	de jacints. Servint-se d'un gest exquisit es treu el barret, fa un
tard, despendre una part del dia en el seu agençament, emmirallar-se,	perfumar	-se, posar-se grans-de-bellesa, rebre bitllets i respondre'ls. Porteu
un davassall de fulles digitades i de ramells morats, espantant burinots,	perfumant	les vostres robes d'una odor suau i retornadora. A frec de les muntanyes
no solen ésser tan plàsticament vistents. Són com la flor de la violeta.	Perfumen	a l'ombra. La idea de Déu és el sentiment de Déu que comença. El
adivinar la seva presència des de alguns metres de lluny. —Tant es	perfumava	? —Si, amiga meva. Ell tenia el bon gust de guardar la roba dins d'unes
que ve per la vostra persona, sinó per les carcasses i pelleringues que	perfumen	l'aire. Així, doncs, hom no pensa a inquietar-se, sinó a deixar treballar
en 1880, els arbres ombregen, les plantes creixen i les flors	perfumen	, i el gran Pacífic es tenyeix cada dia de blau i rosa, i se sent al lluny
que tenien el càrrec d'endolcir-li el paladar i enamorar-li la vista i	perfumar	-li els camins i les mans, que per això eren posades les flors i les
sulfat fa a l'aire unes taques que fan posar pell de gallina. La garrofa	perfuma	l'aire i els carros que transporten la grana passegen l'olor calenta per
olor de garrofa covada. El vi degota a les bótes de sobre els molls i	perfuma	l'aire. Entren i surten els mateixos infectes vaporets de cabotatge. A
d'abril, sempre a pic de florir com les arbredes i fruiterars que la	perfumen	, imblegable com una barra d'acer, tivant i brunzent com la corda d'un arc
Zambucco? És clar que sí, però aleshores arribà Lydia escampant gràcia,	perfumant	la terrassa i asserenant la tarda amb la claror dels seus ulls. Venia
vivies al pis amb la mare. Quin gest més delicat el de la Clàudia: ha	perfumat	la llana amb aquell perfum que va seduir-te des del primer dia.
fortes, mitges fines, un fulard rogenc al coll, els cabells en llibertat,	perfumats	pel vent, i una predisposició innata a despullar-se en el moment propici.
de portar les ungles arreglades, fer-me fer de tant en tant una fricció,	perfumar	-me una mica. Tothom es perfuma una mica —discretament. Això
, fer-me fer de tant en tant una fricció, perfumar-me una mica. Tothom es	perfuma	una mica —discretament. Això —discretament— em fa una gràcia
del seu pensament, amb quina pompa us ha vestit, amb quines flaires us ha	perfumat	! Permeteu que adori en vosaltres els senyals de la seva excelsa
cria tals hostes!... Ell, que és tan net i primmirat!... que es renta i es	perfuma	set cops al dia!... que no s'asseu mai sense espolsar la cadira!... i que
rodomes d'essència, pots de pomada, ferrets i pintes per enclenxinar-se i	perfumar	-se; un gran mirall per contemplar-hi la pròpia boniquesa; i allà, en el
que li atorguen les muntanyes i la mar; és la ciutat besada per la mar i	perfumada	per les muntanyes vestides de bosc. El poble l'homenatja totes les
. "Aquesta casa és teva". "Jau". "No tens prou coixins?" Us	perfumen	el cap i les mans, cremen essències delicioses. Preparen el te ritual
de /La lluna boja\, acompanyant-me de la derbuca"; "Vina, et	perfumaré	els cabells i les mans de sahar"; "Vina, t'embriagaré amb el perfum
el líquid a la boca de les persones, o bé servia per amanir viandes,	perfumar	-se, etc.?, o bé tenien un ús purament religiós o ritual? Car se sap,
es mira en pau divina, i és bo pregar a Déu vora el mar precís, al coster	perfumat	pel fruit i ric de terra assaonada! Lull i Verdaguer, dos dels més grans
Condemna l'excés supersticiós d'ablucions rituals, però recomana de	perfumar	-se la testa i rentar-se la cara els dies de dejuni (Mt., ©),
l'havia convidat, de no haver-li donat aigua per a rentar-se els peus ni	perfumat	la testa (Lc., © ©) i aima que Maria li ungeixi la testa

Pàgina 1 (de 10)

50 següents