Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

salta enrera i s'atansa de nou als dos homes, cap al costat dels quals	perllonga	de lluny en lluny la seva cursa un os particularment esmolat. El de la
pic. —Sí. Però no en tenim cap. Una ombra es projecta entre ells, alta i	perllongada	per una mena de pal que, quan alcen els ulls, es transforma en els canons
magatzems tancats de davant. La porteta s'obre, empesa per una mà que	perllonga	un braç uniformat, i ell espera que es torni a tancar darrera l'individu
moderadament del bes i de les altres pràctiques ací esmentades, no	perllongar	-les gaire estona i alternar-les. Però en les repeticions següents és
llarg i sostingut que acaba en una mena de marrameu que l'altra criatura	perllonga	amb una sèrie de xiscles aguts als quals es barregen veus irades i
parlem de coses concretes que no s'acaben en elles mateixes, sinó que es	perllonguen	en altres coses. Aquesta és una mesura de viure, com ho és la vostra per
grisos i blancs de l'habitació. Sorprèn un gest més preocupat que es	perllonga	en una mirada distreta, i després les cames es mouen, l'esquerra munta la
ell reposa sobre la carn bruna, ara silenciós i entresuat. I la calma es	perllonga	en la cambra tancada, entre els pastors que es persegueixen i mai no
La dona es gira d'una sola peça, amb un moviment sobtat que sembla	perllongar	el de la noia, vertiginosament arrelada. —Oh! No sabia... —Heu de vigi...
la teva dona. —Avança la mà, li engrapa els dits en una encaixada que es	perllonga	—. Per desgràcia, en perdrem molts, encara —diu. —Et porto un company
brisa lleu que els refresca la cara abans de morir en un fresseig que es	perllonga	fondalada enllà, i ell respira a fons amb un estremiment superficial i
cap a una clapa d'arbres, llarga i estreta i que, després d'un espai ras,	perllonga	el bosquet de les barraques. Tots desapareixen entre les tenebres mentre
contestar. Potser no pot contestar ningú. Però una raça no es funda ni es	perllonga	amb odi, sinó amb amor, perquè no volem forjar armes destructores...
que m'amaren, l'esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que	perllongar	una angoixa arrelada en un passat que tampoc del tot no fou meu. Perquè
de Bellini, trista i dolça, se te n'entrava pels porus de la pell i es	perllongava	en els polsos. Els violins t'esquitxaven de lassitud amb la seva pena. I
havia tardat un segle a decebre'ls, la francesa a penes li calgué	perllongar	-se un decenni. Al cap d'alguns anys d'ocupació militar, només un miler de
una dona purament imaginativa i, com a tal, freda, aquest estat es podria	perllongar	indefinidament. En una dona normal, no. Per això ve un moment que
que cadascun de nosaltres se'n fa, i la imatge seria pobra si no la	perllongàvem	fins a les Formigues, i fins a Panissars, i més lluny; fins a l'època que
el miro córrer per sota els ponts, dintre una galeria d'arcades que es	perllonga	misteriosament. Hi ha una llum de nacre, de mirall gris perla, per damunt
santet! Evidentment, jo el destorbava, perquè mentre m'estava capficat,	perllongava	son diàleg de senyals o d'al·lusions amb l'Helena. Era un diàleg secret
el transcurs d'aquelles efemèrides. Les festes en honor de Sant Antoni es	perllonguen	al Forcall per espai de tres dies, però les més espectaculars tenen lloc
efectivament davant aquella situació d'injustícia que es veia forçada a	perllongar	-se durant segles i més segles. L'any 1520, a causa sobretot de
necessari d'una fam de tanta durada, fou un darrer brot de violència que	perllongà	durant molt de temps l'estat de guerra civil. I als monarques castellans
n'ha collit". Els testimonis literaris d'aquesta mena els podríem	perllongar	en l'actualitat fins als versos d'homenatge de Miquel Forteza o la
ésser d'una altra manera? L'"insurgentisme" del segle passat, que es	perllongava	en el nostre, només ha cedit davant les ocasions en què l'Estat s'ha
llenguatge no és mai innocent: els mots tenen una segona memòria que es	perllonga	misteriosament enmig de les noves significacions. L'escriptura és
reunírem a una hora d'alta nit; perquè les nostres disbauxes s'havíen de	perllongar	religiosament fins al matí. El vi corría lliurement, i no hi mancaven
meravellar-se com hi ha ningú tant taboll per caure-hi de víctima. Havíem	perllongat	la nostra sessió molt avant de la nit, i a la fí vaig realitzar la
a dormir amb ell. Aquesta estreta intimitat de la primera infància s'anà	perllongant	, amb els canvis naturals, fins que en Pasqualet tingué nou anys i els
endur-se amb ell el seu amic. Aquella estada al camp, prop de Bayona, es	perllongà	sis anys. Fins el 1617, amb una obstinació quotidiana i
les amigues sapigueren trobar-li un cert regust de sal marina que feia	perllongar	el bes. I son cor? Son cor només era l'esclau humil d'aquell cos
finia tot just el rellotge marcava el punt de les deu, a poc a poc anà	perllongant	-se fins a les onze i també, de vegades, fins a dos quarts de dotze. La
de la minyona que va a obrir, desitja un instant que no sien elles, per	perllongar	una mica aquest bla recolliment. És un instant només. Si és una altra
sí setmana no! De pensar-ho, em ve pell de gallina. En Víctor, per no	perllongar	l'escena, callava. I es retenia el sospir perquè ella no digués: —Quin
a totes les hores. Camaraderia és cosa de dia, no de nit. Pot dins la nit	perllongar	-se i molt tard d'ella. Però ve't aquí, arriba un punt que s'acaba i l'home
anant l'observació endreçada a lo estàtic, a lo permanent, podía	perllongar	-se més, ja que una muntanya, una pedra, un arbre, no es transformen amb la
de la cua. I cada volta la dameta sentia com si aquella ondulació es	perllongués	per l'aire fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar
El pendant de l'auca fóra el còmic, que	perllonga	la cultura mixta, però que podríem suposar adreçat a un lector
acurades fregues i recanvi de sucs vitals. El passeig entre les flors pot	perllongar	-se centenars de metres, quilòmetres, potser. Hi ha rengleres de flors
metro hi entren encara a través de les portes, si bé el metro ha estat	perllongat	bon tros enllà. A Barcelona continuem anomenant el Portal de l'Àngel, la
van perdre el poder que exercien, perquè, com hem dit, no van fer més que	perllongar	l'agonia europea de la religió catòlica, ajaguda en l'horitzó de la
en la sessió del 2 de març del 1863, decideix de	perllongar	per dos mesos la pensió anual de 8.000 rals, per tal que Fortuny
Tàrrec, un plor de joia als ulls, li besà les mans. L'amic no volgué	perllongar	aquella escena, car preveia un discurs de Tàrrec a base de l'agraïment.
apariència, esdevenia la punta tallada d'una cresta llarguíssima, que es	perllongava	avall, avall, fins a perdre's de vista, dreta i abrupte com un baluart
a la dreta, si Haie s'hagués ajupit cinc centímetres més... El silenci es	perllonga	. Parlo, he de parlar per força. És per això que m'adreço al mort, i li
Després del prodigi d'una victòria contra totes les forces del mal que es	perllonga	vint segles, ¿què més miracle voleu? Qui no creu davant d'això, no
varen forçar-lo en la veritat i va mirar amb terror com cada vegada es	perllongaven	més les absències i devenien més freqüents... Ja no valia de cercar
a esperar. Fa molt de temps. Coneix l'espera inútil, l'espera que es	perllonga	una hora, dues, després de la convinguda. Coneix l'amargor que causa una
fix en les pedretes del jardí. Sens dubte rumiava. Com que el silenci es	perllongava	massa, el senyor de la cicatriu, per invitar-la a manifestar-se,
feliç. —Tan feliç! —va sospirar. La contemplació de la Carme encara va	perllongar	-se una estona. I mentre contemplava va sentir una gran tendresa que

Pàgina 1 (de 15)

50 següents