Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
peu M 23147 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb peu Freqüència total:  23147 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de seguida de la troballa del cadàver del pare, en el mateix arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels anys i amb la deguda serenor,
del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs més d'illa en illa, els peus enfonsats en el mar, el cap enllà del firmament? Ens varen dir que eres
salvatge, on el va nodrir una cabra i el vigilava un gos. A Messènia, al peu de l'Ítome, es deia que Asclepi no procedia de Coronis sinó d'Arsínoe,
confirmava Pulcre Trompel·li. "I el cas és que tampoc no segueixen al peu de la lletra el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als jardins,
d'aprenentatge en les profunditats marines? No hem de parlar dels seus peus esguerrats ni de la seva coixesa, perquè en la imatge que contemplem s'ha
tota sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall,
del rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els peus pel fang i per la pols, sense esguardar el paisatge destruït per la
uns passos cansats: els passos d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment. El cap, a penes visible en la fosquedat, aparegué a la
pogué contenir i, arrabassat per la ira, la bufetejà. Ella cridà, picà de peus, proferí insults; pronuncià tals paraules, de tan mal efecte en una dona
en la seva vida, en què li semblava que la terra li fugia de sota els peus i es sentia naufragar en un oceà de solitud i de desesper. La vista
guardaré per al dia de les meves grans confessions; m'agenollaré als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull
però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els peus se li assentaven insegurs sobre el sòl. Arribat a casa, cridà la seva
la prova del pecat. Ella es posà a plorar i volgué llançar-se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un
llibre, Mila. Com podria dir-te el meu amor? Ni que m'agenollés als teus peus i besés la terra que trepitges; ni que recollís totes les paraules que
assentada des de feia anys, fixada sòlidament en obscurs habitacles al peu dels tossals. Celebraven llurs festes, s'alegraven en els natalicis,
la paret, on vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a puntades de peu mentre m'insultava: tot amb tanta còlera, tan brutalment, que encara avui
món, us enviés un càstig. Jo no he vingut pas aquí a rentar els meus peus ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que
de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses les brases sota els peus del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat; intenció tres vegades
la venjança, el crim; de l'altre, la víctima innocent, com lligada de peus i mans i portada al sacrifici. —En això que tu dius hi ha molta veritat.
amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. Mila va
un petit ametller amb floretes blanques, com en plena florida, i al peu del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a coure els seus
amb els fillets al braç. De tret en tret, entre la multitud asseguda i de peu, s'aixecaven els alts cremallers espetegants, sostinguts per un home, a
quan, en sortir de casa, el descobrí amb la llarga i tosca bata fins als peus, empunyant una escombra més alta que ell i escombrant el carrer davant de
i em vaig vestir sense fer soroll, tot procurant no despertar-la. Amb el peu vaig ensopegar amb la taula. Ella féu un moviment com si anés a
perdut pel camí; que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els peus i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com el malvat del conte,
pensar que el meu pas havia de desagradar-te, abans m'hauria tallat els peus que m'han portat fins aquí. Perdona'm. Però em sentia tan intranquil·la!
contra ell mateix, i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria caigut als peus de Mila confessant-li la veritat; tal vegada hauria besat el sòl on ella
li obrís: hauria continuat caminant fins allà on la portessin els seus peus, fins a caure rendida, acabades les forces, a qualsevol recó, i morir
li vingué bé de dir —ja la coneixeu—, i li prohibí que posés mai més els peus en aquella casa. —Càndia no ho mereixia —reposà una vella—. Si va pecar
rondar la casa, esperant que Mila s'aixequés. Munda del Roso estava ja en peu —tampoc ella havia tancat l'ull—; semblava més prima, més descolorida, i
ell mateix. L'amo de l'obrador, baixet, amb la bata llarga fins als peus tota coberta de taques de guix, el somriure mordaç al rostre xuclat i
fem? T'estàs aquí parat com un enze. Ell pensava: "Aquesta dona té un peu a l'hospital, i potser millor encara, a la fossa. Llavors la nena..." I
seus dits el contacte calent i viscós de la sang. S'incorporà; estava al peu de l'escala i avançà a les palpentes. "No serà res" pronuncià en veu
caritat la nit anterior. Tino Costa no els reconegué; etzibà un cop de peu a la dona i continuà el seu camí, sense sentir els nous insults i
empenta i el tombà contra un portal. —Maleït borratxo! Li donà un cop de peu i s'allunyà. Tino Costa va romandre mig tombat, tal com havia quedat,
el veia—, amb el seu hàbit d'estamenya burella i el seu cordó; els seus peus descalços sortint a penes per sota l'hàbit esfilagarsat. El cap llarg,
diumenge, després de dinar, es posa el seu vestit de festa i, sola i a peu, sense cap por, agafa la sendera del barranc i s'allunya camí enllà
l'existència del poble. Cada matí es veien els camperols dispersar-se a peu, o amb els carros pels camps d'olivers o per les hortes; cada matí es
dels anys, dels hiverns i les primaveres: amb el feixuc tabard fins als peus, en les nits de fred; amb el vestit de vellut, en la calor... Llavors
anaven tancant-se les tavernes, i Santa Maria dels Monts, assentada al peu dels tossals anava sepultant-se en el seu son, en el qual de tant en tant
en les seves sortides al camp, per acostumar a aquelles senderes els seus peus delicats i per conèixer els camins. Estava ja tranquil·la, molt serena;
font. Les seves espardenyes es destrossaren contra les pedres; els seus peus delicats sagnaren; la fatiga la rendia i sentia que els ulls se li
per senderes intrincades, entre bardissars en els que s'enxarxen els peus, sagnen les carns i es deixen esquinços de roba. Mila ja no pot més.
si en aquests pocs dies haguessin passat anys sobre el seu cos. Tenia els peus inflats de caminar; la barbeta li tremolava; tota ella tremolava. Una
tornar-la trobar més enllà. Provarà. Encara queda una mica de dia... Els peus es neguen a portar-la; els genolls se li flecten, però farà encara un
i el pensament sempre fixos al cim, sense veure les pedres amb què els peus ensopeguen i sagnen, les romegueres on s'enganxen i s'esquincen els
endavant com per un impuls miraculós. Era ja en fosquejar i els seus peus gairebé descalços anaven aixafant les fulles seques del camí. Els arbres
podia més. Aquest darrer esforç havia acabat amb les seves energies; els peus no la volien sostenir, els genolls se li flectaven; la mirada se li
de matinada, i em vaig perdre... —I va sola? —Sola. —Sola i a peu? Verge Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca?
aquí un moment; no puc més... La dona va fixar-se de sobte en els seus peus. —Però, com té els peus?... I les espardenyes... Déu meu! Mila va mirar

  Pàgina 1 (de 463) 50 següents »