Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de seguida de la troballa del cadàver del pare, en el mateix arbre al	peu	del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels anys i amb la deguda serenor,
del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs més d'illa en illa, els	peus	enfonsats en el mar, el cap enllà del firmament? Ens varen dir que eres
salvatge, on el va nodrir una cabra i el vigilava un gos. A Messènia, al	peu	de l'Ítome, es deia que Asclepi no procedia de Coronis sinó d'Arsínoe,
confirmava Pulcre Trompel·li. "I el cas és que tampoc no segueixen al	peu	de la lletra el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als jardins,
d'aprenentatge en les profunditats marines? No hem de parlar dels seus	peus	esguerrats ni de la seva coixesa, perquè en la imatge que contemplem s'ha
tota sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el	peu	dret, que li ha quedat enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall,
del rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els	peus	pel fang i per la pols, sense esguardar el paisatge destruït per la
uns passos cansats: els passos d'algú que avançava quasi arrossegant els	peus	pel paviment. El cap, a penes visible en la fosquedat, aparegué a la
pogué contenir i, arrabassat per la ira, la bufetejà. Ella cridà, picà de	peus	, proferí insults; pronuncià tals paraules, de tan mal efecte en una dona
en la seva vida, en què li semblava que la terra li fugia de sota els	peus	i es sentia naufragar en un oceà de solitud i de desesper. La vista
guardaré per al dia de les meves grans confessions; m'agenollaré als seus	peus	i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull
però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els	peus	se li assentaven insegurs sobre el sòl. Arribat a casa, cridà la seva
la prova del pecat. Ella es posà a plorar i volgué llançar-se als seus	peus	. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un
llibre, Mila. Com podria dir-te el meu amor? Ni que m'agenollés als teus	peus	i besés la terra que trepitges; ni que recollís totes les paraules que
assentada des de feia anys, fixada sòlidament en obscurs habitacles al	peu	dels tossals. Celebraven llurs festes, s'alegraven en els natalicis,
la paret, on vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a puntades de	peu	mentre m'insultava: tot amb tanta còlera, tan brutalment, que encara avui
món, us enviés un càstig. Jo no he vingut pas aquí a rentar els meus	peus	ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que
de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses les brases sota els	peus	del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat; intenció tres vegades
la venjança, el crim; de l'altre, la víctima innocent, com lligada de	peus	i mans i portada al sacrifici. —En això que tu dius hi ha molta veritat.
amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'aturà al	peu	del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. Mila va
un petit ametller amb floretes blanques, com en plena florida, i al	peu	del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a coure els seus
amb els fillets al braç. De tret en tret, entre la multitud asseguda i de	peu	, s'aixecaven els alts cremallers espetegants, sostinguts per un home, a
quan, en sortir de casa, el descobrí amb la llarga i tosca bata fins als	peus	, empunyant una escombra més alta que ell i escombrant el carrer davant de
i em vaig vestir sense fer soroll, tot procurant no despertar-la. Amb el	peu	vaig ensopegar amb la taula. Ella féu un moviment com si anés a
perdut pel camí; que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els	peus	i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com el malvat del conte,
pensar que el meu pas havia de desagradar-te, abans m'hauria tallat els	peus	que m'han portat fins aquí. Perdona'm. Però em sentia tan intranquil·la!
contra ell mateix, i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria caigut als	peus	de Mila confessant-li la veritat; tal vegada hauria besat el sòl on ella
li obrís: hauria continuat caminant fins allà on la portessin els seus	peus	, fins a caure rendida, acabades les forces, a qualsevol recó, i morir
li vingué bé de dir —ja la coneixeu—, i li prohibí que posés mai més els	peus	en aquella casa. —Càndia no ho mereixia —reposà una vella—. Si va pecar
rondar la casa, esperant que Mila s'aixequés. Munda del Roso estava ja en	peu	—tampoc ella havia tancat l'ull—; semblava més prima, més descolorida, i
ell mateix. L'amo de l'obrador, baixet, amb la bata llarga fins als	peus	tota coberta de taques de guix, el somriure mordaç al rostre xuclat i
fem? T'estàs aquí parat com un enze. Ell pensava: "Aquesta dona té un	peu	a l'hospital, i potser millor encara, a la fossa. Llavors la nena..." I
seus dits el contacte calent i viscós de la sang. S'incorporà; estava al	peu	de l'escala i avançà a les palpentes. "No serà res" pronuncià en veu
caritat la nit anterior. Tino Costa no els reconegué; etzibà un cop de	peu	a la dona i continuà el seu camí, sense sentir els nous insults i
empenta i el tombà contra un portal. —Maleït borratxo! Li donà un cop de	peu	i s'allunyà. Tino Costa va romandre mig tombat, tal com havia quedat,
el veia—, amb el seu hàbit d'estamenya burella i el seu cordó; els seus	peus	descalços sortint a penes per sota l'hàbit esfilagarsat. El cap llarg,
diumenge, després de dinar, es posa el seu vestit de festa i, sola i a	peu	, sense cap por, agafa la sendera del barranc i s'allunya camí enllà
l'existència del poble. Cada matí es veien els camperols dispersar-se a	peu	, o amb els carros pels camps d'olivers o per les hortes; cada matí es
dels anys, dels hiverns i les primaveres: amb el feixuc tabard fins als	peus	, en les nits de fred; amb el vestit de vellut, en la calor... Llavors
anaven tancant-se les tavernes, i Santa Maria dels Monts, assentada al	peu	dels tossals anava sepultant-se en el seu son, en el qual de tant en tant
en les seves sortides al camp, per acostumar a aquelles senderes els seus	peus	delicats i per conèixer els camins. Estava ja tranquil·la, molt serena;
font. Les seves espardenyes es destrossaren contra les pedres; els seus	peus	delicats sagnaren; la fatiga la rendia i sentia que els ulls se li
per senderes intrincades, entre bardissars en els que s'enxarxen els	peus	, sagnen les carns i es deixen esquinços de roba. Mila ja no pot més.
si en aquests pocs dies haguessin passat anys sobre el seu cos. Tenia els	peus	inflats de caminar; la barbeta li tremolava; tota ella tremolava. Una
tornar-la trobar més enllà. Provarà. Encara queda una mica de dia... Els	peus	es neguen a portar-la; els genolls se li flecten, però farà encara un
i el pensament sempre fixos al cim, sense veure les pedres amb què els	peus	ensopeguen i sagnen, les romegueres on s'enganxen i s'esquincen els
endavant com per un impuls miraculós. Era ja en fosquejar i els seus	peus	gairebé descalços anaven aixafant les fulles seques del camí. Els arbres
podia més. Aquest darrer esforç havia acabat amb les seves energies; els	peus	no la volien sostenir, els genolls se li flectaven; la mirada se li
de matinada, i em vaig perdre... —I va sola? —Sola. —Sola i a	peu	? Verge Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca?
aquí un moment; no puc més... La dona va fixar-se de sobte en els seus	peus	. —Però, com té els peus?... I les espardenyes... Déu meu! Mila va mirar

Pàgina 1 (de 557)

50 següents