Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

... —A tots dos? —Sí, a tots dos. —No ho sabria ningú... —	pidola	ell—. No m'hi puc quedar, a la caserna. —Si no us agrada, potser
era el clima del seu esperit. Va créixer esmunyedís i salvatge, capaç de	pidolar	, però, amb desvergonyiment una agomboladora dolcesa. Els seus primers
la Teresa ja haurà tingut temps de dir-ho tot. —Sí, anem-hi! —	pidola	l'altra filla. —De passada l'Angelina em donarà la mostra de l'escot de
troben a les cuines i golfes de pagès. Encara no en tenen prou i sempre	pidolen	a l'Ajuntament; i fan combinacions amb el senyor Bisbe per treure
no tractaríem de fer-lo caure en paranys d'afalacs ni, sobretot, no li	pidolaríem	una mercè amb humiliacions, per alt que fos. Més alts ens sentíem
de les meves explicacions, ens ha pres per uns ganduls que li anàvem a	pidolar	uns quants diners. I el bon home s'ha deixat enganyar fins a quatre
amb l'amistat, amb les grans idees humanitàries? Més tard aprendré de	pidolar	fingint la mort a l'ànima i mig rient per dins. No rient del tot, però. En
grup, com les escorrialles. Feien una cara trista, uns ulls humils que	pidolaven	: "Llogueu-me per caritat, m'estic morint de fam i de pena". Però mai
—Més anarquista és no voler treballar, exposa l'altre, sorneguerament. —I	pidolar	com un gos, eh? Feu-vos lladre, si no voleu treballar. —Com si no
almoina. Ningú més diferent que ell del tipus del captaire. No demana, no	pidola	: exigeix. "M'heu de donar això, diu, tinc gana i no porto cap cèntim.
ha dit que farem, mai no ens ha de mancar l'imprescindible sense haver de	pidolar	res a ningú. Em diu que abans de posar-nos a menjar esperava trobar una
vestit i demanes alguna cosa, se't tornarà a tancar així que vegin que	pidoles	. Si no tens diners, hauràs de dormir en un asil pollós. Et faran posar
Aniríem a demanar junts? Dos homes obrint les portes de les botigues,	pidolant	, són més sospitosos, criden més l'atenció que un de sol. ¿Aniria ell per
com si s'aferrés als vidres del balcó: igual que ella, la llum semblava	pidolar	permanència, consolar-se d'aquella superfície freda on mantenia els seus
enganyada! No em rebutgis, la teva suplicant és qui ho	pidola	, així abraçada als teus genolls; no em privis del que
dins la millor tradició de l'escola històrica. Massa individualista per a	pidolar	a l'Estat el benestar dels ciutadans, creia que l'organisme públic havia
también caridad."-- Ni la caritat fou atorgada, i això que en	pidolar	-la —extremat eufemisme— tot el President de la Mancomunitat, Catalunya
voltada d'aquell eixam estrany i eixordador que amb tant d'imperi li	pidolava	premis. Com escapolir-se d'aquell envitricoll tan desavinent com enutjós,
la serp? L'odiava, l'odiava, l'odiava. Pobra Laia, Laieta, estimada. Ella	pidolava	afectes i no tenia més amics que el sol i la mar i els cops de la mare
ombres desaparegueren i el deixaren sol. De gran, sabé de picardies.	Pidolà	almoina. Robà. Un dia se li ajuntà una companya. Era cega, esquelètica,
braços amb desesperació, sense deixar de sanglotar ansiosament, com si	pidolés	auxili. D'altres peripècies i encisos enllaminiren encara més el noi a
que Innocenci desitjava de fruir un altre cop i un altre, i tornava a	pidolar	amb la monòtona insistència d'un embriac que té més set de coses
treure partit de situacions compromeses. Un dia cap al tard va entrar a	pidolar	a cal Gelpí, home de molt diner, i no pas esquerp segons perquè; prou ho
explicació. L'home que me la va fer no es va corregir. Ha continuat	pidolant	a la maleïda confitura l'excitació que cal trobar en si mateix; però, com
l'esperem... Tristany, irritat, no pogué aguantar més: —Qui vulgui	pidolar	, que ho faci pel seu compte! Jo, que no ho sé fer per mi, menys ho
"Palace"... Si menjo "cocido" en una mala pensió, si tinc de	pidolar	com fins ara, sóc home a l'aigua... Després, canviant de to, acabà com
més greus certament que les dels altres companys, féu igual que ells,	pidolà	. S'havia dit que ho feia irritat, com un cavall de sang que ell mateix es
Se n'anà, aquell mateix dia, a veure Saumell. L'escriptor ja havia	pidolat	. Petites coses i de biaix. Mostrava les sabates estripades i deia: —La
brutícia. N'hem eixit afrontats, quasi plorant, demanant excuses com si	pidoléssim	almoina... Però a la bella estona hem entrat a Montblanc i aquella
ha algun. Però tot el sant dia roden ensumant les nostres calderes per	pidolar	. Mal negoci. Haurem d'estrènyer una mica més el cinturó i esperar fins
i es formà una corrua de gent que amb cistells, diaris i mocadors anava a	pidolar	sardineta i fins a rampinyar-la descaradament de les caixes amb una
series sense mi? No m'enfada que riguis, puix en cap altre lloc podries	pidolar	millor que al paller, al majestuós paller. I el Pardal riu que riuràs.
va posar totes les capsetes dins d'una capsa gran, que havia anat a	pidolar	a una merceria; damunt de les capsetes, un cartó que les tapava totes, i,
t'ho deu haver dit en Quim... Tornaré demà passat... Doncs... demana...	pidola	... tira al dret. [(Prova de subjectar-la.)] No et faria goig un
botzinaire; cridar, cridaire; gemegar, gemegaire; renegar, renegaire;	pidolar	, pidolaire; manar, manaire; criticar, criticaire; dansar, dansaire;
el pes de la cadena; necessita de la sal dels Cardona i ha de	pidolar	per a obtenir-la. No amaga tanmateix el desig d'alliberar-se'n: ©
en relació amb Déu i els Sants, mai per mai els donen res, sinó que	pidolen	sempre; no coneixen poc ni molt la delitosa generositat de demanar
Molts cops, per no dir sempre, el pelegrinatge d'anar per les cases	pidolant	llet humana fracassa. La suprema terapèutica natural no és possible
destruir la indústria que la miopia dels fabricants creia poder defensar	pidolant	els aranzels, recolzant-se en la dinastia, jugant tèrbols regateigs amb
amb ells el cadàver, a manera de reclam. Aquest procediment expeditiu de	pidolar	la caritat pública per a enterrar els morts, si no era una cosa corrent,
dels Lluïsos, en l'hopalanda llur, com a senyal que els era permès de	pidolar	la caritat pública. L'"olla dels pobres" Entre els Quatre-cents
a la cara, perquè ningú no la conegués, i anar al portal d'una església a	pidolar	una almoina: era capaç d'esgarrapar la terra, i les pedres, per tal de
El problemàtic "Heine" català va anar de redacció en redacció	pidolant	, com qui diu, una almoina per l'amor de Déu. Obtingué algunes
que és la mateixa teva? Et recarien, ara, les poques pessetes que et	pidolava	llavors? Cada cop que em ventes, m'allunyes més del penediment!" Hagué
savi, serenament pur. L'havia obtinguda sense esperar-la, sense	pidolar	-la amb adulacions ni cap favor, ni menys amb una senzilla dedicatòria.
dret. Era com si en les ànsies de l'agonia, freturós d'extremunció,	pidolés	aquella mena de sants olis consagrats pel rou i per la celístia de les
de /La Batalla\, sabien que ja no calia encaparrar-se ni	pidolar	auxili, a fi de complir airosament un deure sense objecte, car... "ho
els nombrosíssims ferits que arribaven del front i els malalts que	pidolaven	assistència. I escassejaven les medicines, els anestèsics, el cotó i les
l'esquena. —Aquestes senyores es mouen molt, en efecte, i se les troba	pidolant	pertot arreu. La seva activitat és molt intensa. No creu vostè, senyor
passà pel lloc sis o set hores abans de la presència. Lladren, bramen,	pidolen	. El sol no acaba d'escalfar. A les obagues, les branques dels arbres

Pàgina 1 (de 6)

50 següents