DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pillard A 1 oc.
pillard M 27 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pillard Freqüència total:  28 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

gasta. Els tastarem, si us plau per força", va cloure entre dents el pillard. I el vell senyor, en emportar-se, al capdavall de tanta pena, el nou
al·ludint a la nostra veïna. Ell em va entendre a l'instant. —Ah, pillard! Va posar-me la mà sota el ventre i va preguntar-me què hi tenia i per
res més sinó un vagabund. Per això és tan feliç entre captaires, pillards i desclassats menjant pols de carretera, gandulejant, enganyant la seva
irònica, perversa. Amb el violí esdevé un alcavot. Com el juga, el pillard! En treu uns sons calents, dolços, sentimentals que evoquen la tebior
i al qual el rector de Vallfogona anomena amb simpatia abundosa el millor pillard del cristianisme, que nosaltres ara esmentem expressament, i amb tota la
a sou una petita companyia formada per un bacinet, un patge i cinc pillards, nom que era donat als soldats de peu que acompanyaven els homes
Judes, les faves crescudes Avui Sant Simó i Sant Judes i demà el gran pillardàs. Dia 29. Sant Narcís, bisbe i màrtir, Patró de Girona. Des de
s'òbriga el cenobi! Si no fos per la misericòrdia de Déu, que tants de pillards suporta, ¡on seria ell!, més roí que el que tiren i encara li feien cas
naturals que conspiren contra els venedors, contaven amb els tres-cents pillards que sense por a ésser desmentits, representaven una plaga sui
d'Elío, fón construïda amb els fons recaptats per a la manutenció dels pillards. Fine la meua tasca —escriu el croniste—, folgant-me de que València està
Garcia. —I us asseguro que el nostre capità ho és de debò, el millor pillard del cristianisme! Tota aquella bretolalla de cadells, els gossos de presa
de gascons a la seva banda. En Rocaguinarda a més de ser lloat com a "pillart del cristianisme" pel Rector de Vallfogona, va ser sempre amic dels
hi pon de cinch á set ous y 'ls petits neixen als setze dias. Es un pillar que mereix ser destruit á tota costa. La Garsa gruera (Lanius
que me'n rigué de bona gana al sentir pronunciar aquell nom, fruit de ma pillarda invenció. A lo que li vaig respondrer de mala manera: —Mireu: fugiu-me
Mero I jo? "Fet!" Cinto Doncs bé: ho dic an aquest pillardaç, an aquest parrac, an aquest... microbi, i, sabs què'm va respondre? Rès,
protecció de la llei, i aquesta protecció se'm nega. Mentre una tropa de pillards vulnera el principi de la propietat privada, el més sagrat de la nostra
en cert sentit la Iglesia no pot sucumbir! ¿Que sels ne dona á aqueixos pillardassos de lliberals, lladres de la iglesia y de la societat, que la doctrina
¿De saberse? y castigarse tambè. —Vaja, parla. Aquí torná á callar lo pillardás. —¿Sabeu que un dels assistents tenia una bòssa de seda bermella ab
pe 'l nostre Ximo: perqué has de pendre en consideració que lo pillart te complerts divuyt anys, y es cárrech en la conciencia veure al molt
als travalladors que ocupa en las nostras terras. ¡Si 'l vegesseu quin pillardás es! ¡que guapo y ben plantat! ¿com se sembla al pare, y que be representa
dins armaris o caus, i que cap eixir vol, el pillardaç fa l mort, se penja d'un trespol cap per baix allargat;
més, dintre l capot embullat, no pot fugir ni fer defensa. El pillart sempre és pres per ont més poc s'ho pensa. Qui llop és, cuidi
¿Aixó qui ho sap? Llu· ¿Que t' afiguras que á mi m' espanta cap pillardás de aquets que os van al derrera? Ign· Es un minyó tant formal
el peu n'és ferm per al termini. Les tendes dels pillards estan en pau i en seguretat els qui irriten Déu, el
que cafir-me a gratcient de penyores redubtables. 30 El pillard, l'han vist grimpar... S'arrossega a la deriva,
tot seguit, es torcia en convulsions de riure: «Ah, ah, ah!... el meu pillard!... el meu pillardet!... Que jo no m'hi pensava més que aquí series...» I
en convulsions de riure: «Ah, ah, ah!... el meu pillard!... el meu pillardet!... Que jo no m'hi pensava més que aquí series...» I s'abraçà amb deler al
estat Ulisses, fill de Laertes, Ulisses d'Ítaca, el vencedor de Troia, el pillard de la ciutat, Ulisses el dels mil trucs.» No es pot escupir a l'aire,