Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de tot, amb aquell martiri de la guerra, era no poder menjar amb plat de	pisa	ni poder beure cafè amb tassa de porcellana, i va dir que li agradaria
i els accessoris. A cada viatge del meu pare s'anava escrostonant més	pisa	, i tinc un record que quan morí la víctima i còmplice a l'hora,
de les seves desferres. Volia arribar, volia gastar, fer de ric, rompre	pisa	, lluir, malmetre-ho tot, tastar el xampany, tastar el cotxe, riure, fer
tota roja, entresuada, i al veure'l reia, ensenyant unes dents com de	pisa	fina. Un dia estava tan acalorada que ell li proposà de seure una estona
freqüentada per negociants i mercaders de tots els països, com grecs,	pisans	, genovesos, sicilians, egipcis, siris i altres asiàtics. Aquesta nombrosa
com de cofurna. Era un menjador miserable, sense tinell ni armari per la	pisa	, ni boy espay suficient per la taula de quatre cuberts y les
cuytà d'arreconar dins la fosca rebotiga totes les restelleres de pòts de	pisa	més ò menys barrochs y substituhirles pels de porcelana blanca
trobava estatuetes singulars i gentils bibelots i costosos exemplars de	pisa	particularment diabòlica. La tribuna donava a un jardí tot encès de flors
tota mena d'instruments musicals. Conta una llegenda florentina que els	pisans	, de tornada de la seva expedició a Mallorca de l'any 1114,
xiulejant de malalt del pit del béc de la cuina. Resta el marciment de la	pisa	, del vidre i de les teles del servei del sopar. Resten tossudament
els fogons, i, al damunt d'aquests, els tinells amb els fòtils de	pisa	prop dels arams fregats de poc; a l'altre costat, el banc escó, on
florentins i sienesos, de donzells que semblen sortits dels frescs	pisans	, de dames que es presenten com arrencades als retaules de Gaddi, de
Oliverars i xipresos. Arbredes extremides pel ventijol nascut en la mar	pissana	, aquella mar enyorada que s'insinua cap a ponent. Selves del Casentino i
dues pistoles cansades de no servir mai i desfetes, trossos de vidre i de	pisa	recollits a la quintana, paelles foradades i olletes esquerdades. Això
una pintura sobre la paret, ara trabocaven un pitxer, ara desordenaven la	pisa	de la lleixa, ara esbarriaven amb gran terrabastall els llibres d'Arandó
d'aquestes feia un bot i cuitava a redreçar la pintura o a arranjar la	pisa	o a esmenar el que fos. Després, tornava a torturar-se amb les seves
amb la safata curulla de secalls i tot l'enrenou de xicres i platets de	pisa	. El Sr. Orellana, assegut en la vella arquimesa, arxiu de l'Acadèmia, amb
en tertúlia quotidiana una colla de descontents. Una música dringadora de	pisa	i culleretes alterna amb les veus: "Arrastro", se sent sovint,
freda penombra embolcalladora que compartien quatre gossets d'aigües, de	pisa	, blancs i amb el nas negre, i amb una cistelleta de flors a la boca, i
eren agradablement dispersos entre petites peces de cristall i de	pisa	, algunes polides bagatel·les fetes pel propietari del museu i alguns
Senyor! Aqueixa era l'única rèplica, si no era l'engegament de vasos o	pisa	, que aquella feixuga criatura era capaç de fer, però jo vaig
si fa no fa com contemplava el bufet del recó amb la cristalleria i la	pisa	, les conquilles de damunt de l'escalfapanxes i els gravats acolorits de
cristians arribà a ser una meta de tots els regnes mediterranis: amb els	pisans	la conquerí Ramon Berenguer III, amb els genovesos la intentà Ramon
com a paper d'escudeller per adornar les lleixes i escudellers de	pisa	. Els papers d'escudeller típics a casa nostra tenien doble amplada que la
comunicació que els barcelonins des de temps antic han tingut amb	pisans	i genovesos, napolitans i sicilians, la devoció a Santa Llúcia va
l'escudeller pròpiament dit, on són apilats els plats de	pisa	blanca o de terrissa comuna envernissada, les fruiteres o plates
de portes de vidres, als prestatges del qual hom col·loca ordenadament la	pisa	i els objectes de vidre. Al costat del banc hi ha penjat a la paret el
afectant exclusivament a la sonora /s\ (casa, nosa,	pisa	, etc.) no el tenim constatat, a no ésser que volguem anomenar tal el
monumental de Castalls, es deixés portar a una esplèndida tibantor	pisana	en la sorprenent Santa Margarida de la capella del Corpus
no es construissin vint galeres per a combatre amb les naus genoveses i	pisanes	, i que l'infant N' Anfós, amb tots els seus soldats, quan hagués
la paret amb una infinitat de rajoles de València a trossets, plats i	pisa	blanca, en forma d'arcada, enganxat tot amb betum. El més notable era un
i espardenyes, etc.. Hom instal·lava també la fabricació d'agulles, de	pisa	, d'estris de llauna i de pastes per a sopa... L'any 1817 es
Cal llegir, només, les inscripcions, nues o historiades, dels pots de	pisa	de llurs obradors o oficines, en els quals figura tota la flora
en un museu, llueix la inestimable col·lecció de pots i gerretes de	pisa	decorats amb temes mitològics i històrics, a més d'altres preciositats en
angles s'obria també un armari, en les lleixes del qual s'hi guardaven la	pisa	i el vidre. Com a decoració, alguna litografia emmarcada, dues o tres
1351. Les lluites de Sardenya, amb les successives derrotes de	pisans	i genovesos, marquen un dels moments culminants d'aquesta rivalitat en el
en efecte, veiem aleshores preponderar gairebé en absolut els italians —	pisans	, genovesos— en el comerç marítim del litoral català. Però l'activitat
insignificant comparada amb la que vingué a tenir després. Genovesos i	pisans	tenien entre llurs mans el comerç exterior. Bona part dels artífexs eren
contacte amb el món mediterrani continuaven essent gairebé exclusivament	pisans	i genovesos. Tal era l'estat del comerç català durant els segles
catalans, quan encara només era freqüentada —entre els cristians— per	pisans	i genovesos. Els peninsulars musulmans —els espanyols, o sigui els
en aquesta franquícia els romans, provençals, toscans, venecians i	pisans	que resideixen en aquella ciutat. Ja anteriorment hi trafiquejaven
regions i ciutats que residissin a Barcelona. Quant als genovesos i	pisans	, no cal recordar que foren els primers a venir-hi, des d'un parell de
S'exceptuava d'aquesta llei inhumana a genovesos, venecians i	pisans	, que traficaven lliurement en virtut de convencions i tractats. Però la
i piamontesos i qualsevulla altres italians, exceptuant els genovesos i	pisans	" [als quals sabem que ja era permès], "puguin residir i estar, negociar
carregar les mercaderies adquirides en vaixells catalans, salvats sempre	pisans	i genovesos. 3. El comerç català El moviment marítim.
que els sortia llum de dintre o que eren de foc. I planxava, i fregava	pisa	, i anava a la fleca a portar la cassola del gall, tapada amb un drap net
galliner, banc de fusta de forma semicircular, on era guardada la	pisa	en què menjaven els tripulants. Dins l'interior, hi havia a proa les
si li'n donen 13 per 12? 263. Un comerciant de	pisa	ha comprat © plats a © pessetes el 100. A quin
amoníac; les de anilina ab sal d'agrella, etc.. Per lo que mira a la	pisa	, vidre i cuberts, què s'ha de fer? Tal com ja s'ha dit; ans que
antissèptiques, avans de ferho ab aigua bullenta i sabó, los útils, com	pisa	, cuberts, etc.: En algúns casos (tisis) de més en més de lo indicat cal

Pàgina 1 (de 6)

50 següents