Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Estisores. És també acceptat. I, sobretot, a mi em dóna la gana de	plaure	'm més." Themis Encara que als seus orígens era un tità femella, ja
sagrats mols aquest pèl-blanc de claveguera gasta. Els tastarem, si us	plau	per força", va cloure entre dents el pillard. I el vell senyor, en
per la seva suposada erudició en l'oionística i en la màntica, i ens	plau	, per tant, de veure i escoltar els seus auguris, mentre volen i cuclegen
li digui: aquesta que veig tira més aviat, per la forma, a pebrot, i no em	plauria	de semblar xarona. Si per equivocació ho era, la victoriosa també en
nom, què ha de venjar? Per tant, vagin-se'n també, ara, si els	plau	, perquè em convindrien unes quantes hores de descans, encetaria alguna
no toves, com sospito que comencen a ser les de la pobra Fedra. Si	plau	a la deessa, que en aquest punt, cal no oblidar-ho, es manté força severa,
Sembla que plàsticament va quedar molt ben resolt, una baralla que va	plaure	, i me n'alegro. Comprova, doncs, que sóc capaç d'algun sentiment, ni que
ornaments, i s'hi instal·là com si ho fes definitivament. El nou amo va	plaure	als seus servents: els plagué la seva severitat; els plagué la brevetat
com si ho fes definitivament. El nou amo va plaure als seus servents: els	plagué	la seva severitat; els plagué la brevetat de les seves paraules, i els
El nou amo va plaure als seus servents: els plagué la seva severitat; els	plagué	la brevetat de les seves paraules, i els plagué, sobretot, la seva
la seva severitat; els plagué la brevetat de les seves paraules, i els	plagué	, sobretot, la seva resolució de romandre allí a la hisenda amb ells. En
de la plaça abans del final, i no volgué tornar-hi mai més. A Mila li	plaïa	, en canvi, de passejar per les fires, fent-se comprar pel seu padrí
digué ni que sí ni que no, però nosaltres endevinàrem que la proposta li	plaïa	. Ens dirigírem a casa de Mila, on ens rebé amb la seva dolcesa de sempre.
liberal, desimbolt de maneres, ben plantat i decidit de caràcter, i sabia	plaure	a les dones. Fins que un dia la sort o la desgràcia el posà en el camí de
d'allí, fora de la terra... I, no obstant, no era en aquest gest com li	plaïa	més (potser aquesta nit es sentia en un estat d'ànim singular: més
en cap home, o, si molt convenia —com pensaven molts—, era que Quim no li	plaïa	. I Maria Àgueda corroborava: "Si és a l'edat de jugar, encara!" Però
; el poble no trigarà a oblidar-se de Mila i d'ell. Mila, si a Déu	plau	, no tenint ja esperança de veure'l, anirà curant, resignant-se... No hi
Anselm. —No s'ha de desesperar mai; però cal acollir les coses tal com	plau	a Déu d'enviar-nos-les. Si favorables, amb alegria; si contràries, amb
que li queien sobre la cara, dolçament, amb aquell gest enternidor que li	plaïa	tant, aquell gest i aquelles paraules, que no pot oblidar, que cada dia
el vau encendre en el meu pit, castigueu-me, Senyor, però doneu-me si us	plau	el meu amor. I Déu, amb el seu rostre paternal, amb les seves barbes
donà les gràcies, però li digué que, si no tenia inconvenient, a ella li	plaïa	més continuar allí amb ells. Joan del Santo n'estigué content. Li donà el
de salut, on continuà sempre amb la mateixa obsessió fins que a Déu li	plagué	d'emportar-se-la. Morí també Càndia del Noro. Pel que fa a Mila i Tino
a posar en una alzina de sota les Roques de Bellavista. Observo que els	plau	de posar-se als indrets alts, a les carenes i, amb preferència, als
produït crisi al govern francès per un discurs de Chautemps, que no va	plaure	als comunistes ni als socialistes. 16 gener. Bon temps,
encara crida: —Som i serem uns fills de puta! Totes la coregen: —Que els	plagui	o que no els plagui! Ell somriu, una mica reconfortat, agafa la camisa i
i serem uns fills de puta! Totes la coregen: —Que els plagui o que no els	plagui	! Ell somriu, una mica reconfortat, agafa la camisa i es comença a vestir.
a la mà. —Comissari! —crida, segur de no equivocar-se—. Si us	plau	... L'individu es desvia cap a sota l'escala mentre una dotzena de
dels mètodes anticoncepcionals, els troben immorals. A alguns els	plau	positivament deixar les noies prenyades. —Jo m'hi quedo una vegada cada
amb les apuntades i tot seguit escriu al capdavall del paper: vist i	plau	. —Firmeu —diu al de l'ull tapat. L'individu hi estampa una rúbrica llarga
ho digueu! No m'ho deixarà tornar a fer durant tres mesos i jo... Si us	plau	, si us plau! La dona vacil·la, desplaça els ulls cap a ell i a la fi,
! No m'ho deixarà tornar a fer durant tres mesos i jo... Si us plau, si us	plau	! La dona vacil·la, desplaça els ulls cap a ell i a la fi, humitejant-se
de Jeroni Campdepadrós i Susqueda, l'últim Cavaller que abandonà, si et	plau	per força, la casa tres-cents anys abans. Amb tot, Pere Grau amuntega
i lleuger que es fa portar de la costa, tot dient, amb veu nasal: —Si us	plau	? Perquè ha après a dir: Si us plau, i el diverteix dir-ho. No pot
tot dient, amb veu nasal: —Si us plau? Perquè ha après a dir: Si us	plau	, i el diverteix dir-ho. No pot sorprendre'ns que Jeroni Oleguer admiri i
fúcsia del Tièpolo que cobrien les voltes de ca Rezzonico. Li devia	plaure	la nit espessa amb les taques olioses de les torxes, i el so de la
de cedir-me les regnes de la casa; però no vull tornar. Aquesta ciutat em	plau	i hi sóc feliç. És una ciutat silenciosa i mig morta, ni en terra ni en
però em temo que no podem ni dubtar-ne i que se'ls endossà tots dos si et	plau	per força. Nerina s'endugué tot allò que no estava reblat a la casa, i
multiplicar-se sobre la pell o la camisa de tants galifardeus com us	plagui	. A Papeete veureu una dona que pesa el que en general pesen tres mares de
plaçades i amb un home al costat, tenen mandra de ser-li infidels i els	plau	veure's intensament aporrinades i cargolar-se als peus de llur marit o de
l'expansió continentalista: des del poble d'Israel (no confongueu, si us	plau	, els jueus bíblics amb els que naixeren de la Diàspora marinera) a la
constitució de la Diputació del General de Catalunya. Fixeu-vos bé, si us	plau	, en el sentit del primer mot, que resumeix exactament l'esperit d'aquella
per l'experiència, tornaríem a actuar semblantment. Però no ens	plau	de reconèixer-ho. Els catalans som una mena de gent que reacciona davant
nació més afavorida, els nostres veïns introduïren a Catalunya el que els	plaïa	, i és possible que acabessin de capolar l'antiga organització mercantil
sang renova Castella i li dóna un cert dring vital. A molts no els	plau	la invasió catalana; però té al costat els governants i intel·lectuals
resisteixen, ni abans ni ara, la més lleugera anàlisi. Però a la gent li	plagué	allò de la invertebració perquè justificava, a priori, qualsevol projecte
—si això no fos desmentit per la nostra actuació quotidiana— que ens	plau	de tenir aquesta història tempestejada, espaordir els estranys amb la
a parar a una relació directa entre el seny i la sensualitat. Ens	plauen	el món, la vida que fem en aquest món, el nostre paisatge humà i
imprevistes, reaccionem de dues maneres diverses. Si el nou món ens	plau	, quedem captivats per la imatge mental que desvetlla. Estem encisats. En
i a pescar de cada set dies un, però ell... Quer· Caín, no em	plau	el teu llenguatge. No sé quines males llavors portes en el cor. ¿T'ha
Adam? Potser m'acabarà la paciència! Caín. Ja vindrà. ¿Què no et	plau	conversar amb mi? [(Cuitós; volent donar interès a la conversa.)]

Pàgina 1 (de 116)

50 següents