Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a present per al fill, una parella immortal, Bàlios i Xantos, que varen	plorar	, en caure Patrocle en les tenebres de les quals no es torna, amb
amargament per Zeus, que havia aprovat el regal. Sí, tots dos varen	plorar	com persones per la pèrdua de l'estimadíssim company del gran heroi de
de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no desitja.	Plora	sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de seguida, es vestirà i
de llibre!", capissava a la fi el noi Estengre. I va rebotre a terra,	plorant	de ràbia, el que tenia a les mans. "Sí", confirmava Pulcre Trompel·li.
Nysa, em penso que per no tornar-hi mai més. Les nimfes nodridores varen	plorar	en anar-se'n el predilecte protegit, que havia d'acomplir tota llei
i mira, un gerro a trossos, una verseuse céladon, autèntica T'ang!	Ploraria	." Ariadna Aquesta figura tan ben abaltida és una antigua coneixença del
ulls més parladors, experts, la seva dòcil còmplice. La traïda gemegava,	plorava	i es lamentava, fins va lladrar com una gossa, mentre el veler
mort. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb minuciosa cura —	plorant	em ric de mi—, el llaç que m'ha d'escanyar, aquest groguenc o aquest
i veié que el rostre de la seva mare s'emplenava a poc a poc de plor.	Plorava	a despit d'ella, incapaç de contenir-se. I començà a pujar les escales:
la nena, es passà tota una nit al teu capçal sense dormir. Ella es posà a	plorar	, però ja sabia que no podria. Es sentia decebuda al seu entorn, gairebé
Quan la nit anava tancant-se per damunt dels turons, es posava a	plorar	pensant en Santa Maria i en sa mare i en son padrí i en les seves
les llàgrimes li acudien als ulls i la tingué abraçada una llarga estona	plorant	. Joan del Santo, encara que amb pesar, es refugià de nou a la seva
vans." Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien ganes de	plorar	. Davant aquestes amonestacions la vida se li apareixia monòtona i
no estava borratxo i que volia continuar la festa, i l'altre es posava a	plorar	cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat tot, i la xera continuà amb la
baixa, Mila s'havia parat de sobte i, amagant el rostre, s'havia posat a	plorar	. L'havia presa un sobtat entendriment, una cosa inexplicable que esglaià
un tremolor gairebé de plor. Sí: hauria jurat que Mila estava a punt de	plorar	. No ho entenia, però tampoc aquesta vegada no se n'anà tranquil. Dues
vella directora, amb tota la seva severitat i la seva grossària, rompre a	plorar	com una nena i abraçar-la!" "L'emoció i la joia regnaren tot el dia a
sentiment que l'enfebrosia, i en el to de la cançó l'ànima semblava	plorar	-li. —A la plaça en fan ballades: mare, deixeu-m'hi anar,
amb la mà. El ritme de la cançó l'arrabassava de bell nou i la feia	plorar	; la carn semblava desfer-se-li d'angoixes i tristeses entre les seves
d'angoixes i tristeses entre les seves estrofes. Mila del Santo	plorava	pel record de l'amiga llunyana —era ja amiga seva, aquesta nit més que
a defensar-la: La mare s'està a la cuina que rebenta de	plorar	. I, de seguida, sense transició, sense pietat: El dia que es féu
fogueres, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està	plorant	." Li agafà la mà, se la va atreure dolçament, i la va estrènyer contra
les gràcies a la Verge i resar per la sort futura del seu fill. Ella	plorà	en la intimitat del seu cor i pregà Déu perquè la perdonés, si la podia
s'aixecà i la féu aixecar, i li ordenà que es despullés. Ella es posà a	plorar	, volgué explicar-se. Ell no la deixà parlar, i en els seus moviments, en
la nit freda d'hivern; doblegà el cap damunt els seus genolls i es posà a	plorar	silenciosament. En aquella hora el poble estava ja solitari; els carrers,
enfonsaven les urpes en ses carns despullades, que la mossegaven. Ella	plorava	, arraulida davant la porta, aquella porta que l'havia defensada sempre
quan son pare se n'anà a la masia, ella s'abraçà a la vella criada i	plorà	en els seus braços llargament. Després va treure del vell cofre un
que guardava amb altres records, es refugià a la seva habitació i tornà a	plorar	per ell, inconsolable fins al capvespre. Quan calculà que el seu pare
la mantellina i se n'anà a veure el seu confessor. S'agenollà davant seu;	plorant	li descobrí el seu estat i li pregà que la perdonés i li donés ajut. —Ell
amb temor, on començava a insinuar-se la prova del pecat. Ella es posà a	plorar	i volgué llançar-se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'
—Tino Costa vol venir amb nosaltres! Mireu-lo! —Després et posaràs a	plorar	i a cridar ta mare... —Oncle, deixi'm venir! I mirava el vell mariner amb
festes, s'alegraven en els natalicis, reien i cantaven en llurs noces,	ploraven	als enterraments, treballaven les terres, creixien i morien. El Sagristà,
d'ira, però mai no passà d'això; s'entristia; a vegades havia i tot	plorat	, i acabava sempre per anar-se'n. Amb tot, aquella nit Candi no se n'anà
-se'n. Amb tot, aquella nit Candi no se n'anà; tampoc no es posà a	plorar	. S'aixecà, com mogut per un ressort, transfigurat. Potser en aquell
estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va esclatar a	plorar	. Un moment després, Sileta baixava pel carrer gairebé corrents, en
d'ajut. I Sileta hagué de veure com els guàrdies l'empenyien, com ell	plorava	sense deixar de mirar-la, i girà el rostre sense forces per a dir-li adéu.
Mireu el meu Fillet que allarga els seus bracets suplicant i es posa a	plorar	, i no enduriu els vostres cors."" I, en efecte, en aquell moment, tal
moment, tal vegada per inspiració divina, l'Infant havia esclatat a	plorar	i allargava, suplicant, els seus bracets. ¿Qui, davant una escena
la ignomínia i veié l'anciana un matí de febrer passar pels seus carrers	plorant	i demanant perdó —demanava perdó—; poc després queia sota les bales dels
Anselmet i Ugolí, també nebot i fill seu; agafats a les seves robes,	plorant	, condemnats també ells a morir de fam ensems amb l'ancià en el recinte de
joves passaven amb ell i passaven els dos infants, agafats a les robes	plorant	. La multitud cridava més enardida; els rostres s'amuntegaven estretament
aplaudiment unànime, clamorós, que durava una llarga estona. Moltes dones	ploraven	. —És que ho diu tan bé, i és tan bonica! —En veritat que sembla un
—a voltes, molt poques, hi hagué també el seu pare— i també ella havia	plorat	veient la seva filla en el moment suprem des d'un lloc amagat. Amb tot,
de veure certes coses, preferiria que Déu se m'emportés. —I trencà a	plorar	, tota desconsolada. Mila es sentí profundament apesarada veient plorar sa
a plorar, tota desconsolada. Mila es sentí profundament apesarada veient	plorar	sa mare, però no li dirigí cap paraula, car ja sabia que tot era en va. Va
Aleshores Manuel del Santo s'acostà a sa cunyada. —Per què la fas	plorar	? Per què no et domines? ¿Et penses tal vegada que ets tu sola la qui
que a mi no em dol a l'ànima això que passa? Apa, apa, Mundeta, no	ploris	més. —Li passà el braç per l'espatlla, bo i consolant-la. —I,
finalment els ulls i ens donarà una gran alegria. Apa, apa, Mundeta: no	ploris	. L'acaricià de bell nou; però ella plorava ara inconsolable, i també ell
alegria. Apa, apa, Mundeta: no ploris. L'acaricià de bell nou; però ella	plorava	ara inconsolable, i també ell sentia que se li estrenyia la gola i no
jo us juro, mon bon mestre, que si hi ha un ésser al món que pot encara	plorar	per una tristesa, a moments hauria plorat per ella: era l'ésser més bo de

Pàgina 1 (de 259)

50 següents