Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'excusava, mentre desenganxava l'animal. Havia hagut de cavar al racó,	podar	un arbre o bé segar una mica d'herba, coses que es feien ja de retirada,
al primer pis. El marit la mirà estranyat. —Però si tu mateixa les vas	podar	des del balcó de la dotze, l'any passat. Tornà a posar els ulls sobre les
lentament, quan ell vol. —Senyor oncle, vostè sabrà molt d'empeltar, de	podar	els fruiters; però referent a la instrucció i l'educació del noi, deixi'm
la bondat, prosseguint la nostra feina deliciosa de	podar	aquests arbres i tenir cura de les flors; seria, si
del nostre mínvol feinejar, i que implorin més braços perquè	podin	llur creixença d'un excessiu esclat. A la vegada, les
llurs brancatges tofuts, i demanaven mans que en	podessin	els lligams inútils; o uneixen vinya amb om; i els núbils
com el pagès, per a donar esplet a la branca principal,	poda	i sacrifica les altres. Feliç aquell que pot salvar, almenys, el seu
personal; aprenent afirmava la personalitat; i sempre, empeltant o	podant	, l'esforç el feia vencedor de la facilitat i deixava en la seva obra
i altres articles de la mateixa sèrie; la censura del Directori obligà a	podar	-lo, posant en descobert, amb el seu excés de zel, prestigis que no es
hem pensat mai que un home "descondicionat" fóra com un arbre sense	podar	? O com un líquid sense continent, escampat, com un flam sense motllo! La
mogui la complicada maquinària d'un gran obrador de tota mena d'eines de	podar	i de tondre. Fins que li arriba de juntar-se amb el gran riu, l'hora del
després d'haver plogut... Tampoc no amargenava els camps, ni	podava	la vinya, ni reconstruïa les parets seques, ni acarrerava les aigües, ni
que es conegui i que s'estimi la vinya que es té de conrear i adobar i	podar	i defensar i en el seu temps collir. I si fossis ¡oh lector! un
A cada bancal hi ha un home amb l'aixada enlaire o amb les estisores de	podar	a la mà. Són gent freda i ganyosa que no us mira ni us respon. Al cap hi
abandonat del gran casalot comunitari: replanteu verdures i llegums,	podeu	uns arbres, traceu camins, obriu sèquies, regueu matí i tarda pensant en
herbes és la que li agrada més. Per a ensulfatar s'ha de caminar massa.	Podar	o empeltar fa venir son, i no és gaire agradós despertar-se amb un roc a
em vaig asseure al costat d'una mainadera molt bonica i el jardiner, que	podava	un roser, em sembla, —perquè jo no sé conèixer ni les plantes ni els
en mànigues de camisa i amb pantalons de pana, i duia unes tisores de	podar	i un feix de cordillets per lligar els fils mal orientats. I ajuntava els
condicions apropiades per al bon desenvolupament de moltes malalties.	Podar	racionalment, evitant sempre que el ramatge sigui massa espès. Posar la
tot confús—. Vós féu bé de malfiar-vos i vigilar. Sou l'hortolà que ha de	podar	i redreçar els fruiterars de Sant Francesc. Només he volgut advertir-vos
l'equitat unes altres i unes altres encara exigències noves, suprimissin,	podessin	o transformessin determinades modalitats emfitèutiques de les abans
laboriosa d'aquest geni autèntic; humilitat treballosament percaçada	podant	els tanys de presumpció, frenant l'urc i malfiant-se de la facilitat de
per inèrcia, com un arbre sense saba ni vida, fins que el feixisme	podà	les branques amb violència i terror. Bolxevisme i socialisme. En la
més ferma que la usual puix que un cop han arrelat les plantes, hom les	poda	deixant només les dues branques més vigoroses i divergents que es
acala el cap i la deixa. Aloma no para en tota la tarda. Neteja el jardí.	Poda	rosers. Es cansa. Li cal per a poder trobar repòs. Fosqueja aviat. El gos
fills podien donar-se el gust de contemplar, des d'un balcó, arbres ben	podats	, voreres netes ben enrajolades amb mosaic del fi, casaques de guàrdia
a principis de segle. Costà bastant que la gent s'acostumés a escatar i a	podar	les oliveres. Quan un litre d'oli valia 80 cèntims —any
piles de pots de llauna, allí, a tocar. Portàvem una mena de tisores de	podar	, de llargs mànecs, i vam tallar pacientment els fils, un per un. La feina
ens convocava al jardí i ens feia tallar les tiges amb unes tisores de	podar	, de manera que quedessin netes i polides. Després ens feia fer feixos amb
pagès no vol dir solament saber fangar, llaurar, rasclar, sembrar, batre,	podar	, escatar o veremar; vol dir sobretot saber barrejar les regues de la
dia hi hagi més persones que sàpiguen llaurar, segar, batre, empeltar,	podar	, cuidar dels animals. Que sigui respectat el recalcitrant individualisme
l'esport tots els dies de l'any: cavem, llaurem, fanguem, seguem, batem,	podem	, empeltem. Quina classe d'esport hem de fer més? Què hi hem d'anar a fer,
senyor es trobava, en aquell moment, entre els seus ceps: els acabava de	podar	i feia garbons amb els sarments. Quina bella cosa és una vinya! La que
gaire content de la poda que havia fet. —Una vinya —em digué— es pot	podar	de tres maneres: per al present, i això és ben poca cosa; per al passat,
que és una pèrdua seca; per al futur, i és el treball intel·ligent.	Podar	una vinya consisteix a portar la saba dels ceps cap al cantó més
S'han d'amputar les tòries que produïren i suscitar-ne de noves. S'ha de	podar	per al futur. El passat no interessa; el present, a penes. Podar és un
. S'ha de podar per al futur. El passat no interessa; el present, a penes.	Podar	és un treball complex. No hi ha dos ceps iguals. Cada cep respon a la
a la seva manera. Una equivocació no té remei. Hi ha persones que saben	podar	; saber-ho fer és una ciència infusa en determinades famílies, com saber
com saber pescar, com saber escatir les oliveres. —No sé pas si hauré ben	podat	la vinya... —em diu el meu amic, amb una preocupació greu. I així,
és propícia a la contemplació i a la badoqueria. Hom calça, cava i	poda	els ceps i simultàniament la mirada s'encanta en el paisatge. Des del
li van fer un esvoranc a l'alambrada, amb estisores de	podar	. A la matinada l'atacaven per sorpresa. Hi hagué pànic; els soldats
monòtona, estúpida... El tronc del til·ler (el jardiner l'havia	podat	fins a deixar-lo reduït a poc més que el tronc) era un pal idiota que se'm
'n van a ses cases a dormirla. Eus açí la música i el romanç: El vi ja 'l	poden	, Pere de la Mèl el poda, podin, podant el
açí la música i el romanç: El vi ja 'l poden, Pere de la Mèl el	poda	, podin, podant el vi, Pere de la Mèl ja poda
ja 'l poden, Pere de la Mèl el poda, podin,	podant	el vi, Pere de la Mèl ja poda el vi. El vi l' ansofren,
poda, podin, podant el vi, Pere de la Mèl ja	poda	el vi. El vi l' ansofren, Pere de la Mèl l' ansofra,
ni poca, que torna fusta i creixent tota la força del cep. Abans de	podar	el vinyater dèu estudiar, dèu veure cada cep per a determinar el que
Dos ceps veins poden tenir força i condicions ben distintes. Al	podar	un cep no dèu pensar-se ni en el que acaba de podar-se ni en el que
ben distintes. Al podar un cep no dèu pensar-se ni en el que acaba de	podar	-se ni en el que es podarà després; sols dèu tenir-se present el que està
cep no dèu pensar-se ni en el que acaba de podar-se ni en el que es	podarà	després; sols dèu tenir-se present el que està davant. El nombre de

Pàgina 1 (de 9)

50 següents