Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Això, per què? Què havia fet? Ho havia merescut? Ells la desitjaven i la	porquejaven	amb els ulls, i també deien: —Fa goig, però és una serp! I s'allunyaven
Pero ja se que en aquella malehida barberia s' hi dihuen tals cosas, se	porqueja	tant (parlant en perdó y respectant caras honradas) que n' hi ha un tip.
Si jo només desitjo que estiguis content! Ignasi: I m'has de	porquejar	per demostrar-ho. Mira que ens coneixem. Eulàlia: No m'estimes.
d' espellofar; mes l' aferrada rutina pogué més qu' ellas: preferían	porquejar	ab los peus dins las samals. Es ben cert que llur invent data del
respecte, feta amb delit, això sí, com ho ha de fer un home, però sense	porquejar	, guardant un poc les distàncies. Era que, de sobte, per mor d'allò que
de sofrença: fou la més matadissa desgràcia." "Mai tant d'horror havia	porquejat	la terra; mai tant de vides humanes havien caigut al sòl. Assistia el món
coronel... —Des que aquesta con-gai us ha fet perdre el calastró,	porquegeu	els vostres reports... Us arrossegueu pels passadissos com un
vida sencera per davant, i la vella mona pintada que la grapejava, que la	porquejava	, que s'estava morint i no es resignava, no es resignava, no es
bé. Sempre l'encerta. —Com tu amb ella. —Espero que sí. —Deixa de	porquejar	amb la massa, Martí. —D'acord, d'acord. Es va aixecar de la taula,
suposar que s'utilitzava una caldera o calderó tant per formatjar com per	porquejar	. I, per tant, també es feia servir a la cuina quan calia. La qüestió és