Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i molt de prop, contempla l'instant en el qual s'extingirà de sobte, en	prémer	un botó asèptic, la raça sencera dels homes i, amb ella, potser tota la
"Sí, enormes. Sortien del mar i, anellant-se entorn dels cossos, els	premien	, els esclafaven, els destrossaven i escanyaven el sacerdot i els dos
galtes, però ningú no es queixa, hi deuen estar acostumats. La gentada es	prem	una mica, però així i tot queda poc espai perquè les dones puguin
. Ell s'atura en sec, perquè la reconeix. —Què? —pregunta. La dona es	prem	el pit amb la mà, panteixa, sufocada. —Ningú no sap res. —I a l'
nerviosos... L'oficial, alleujat, li adreça una mirada agraïda mentre ell	prem	més el canell de la noia i l'obliga a avançar cap a la sortida. —Apa, tu
menjaven els animals, és ple de gom a gom d'una multitud sorollosa que es	prem	cap a la banda del fons, on es veuen tres taules dalt d'unes breus
un dit satisfet—. Ara va precisant. —Silenci! —reclamen dues dones que es	premen	contra seu. Però als altaveus els deu haver passat alguna cosa, perquè
Retrocedeix mentre veu que allarga de nou la mà cap al telèfon, d'on ara	prem	un botó de color vermell, sense deixar d'ullar-lo amb un recel llaminer.
Riuen tots, àdhuc la filla, i ell pregunta: —On? Ella l'agafa pel braç,	prem	la mà de la seva amiga. —Veniu. Tens por? —pregunta a la noieta. —
les llengües penjants. Des de darrera el toca una mà tendra i fina que li	prem	el muscle amb els dits una mica bruts, però rosats. —Sóc jo —diu la noia.
inferior entre els dits i després, en haver-lo tocat amb la llengua, se'l	prem	ben fort contra l'altre llavi. En el bes pot jugar-se a veure qui
d'empènyer la criadeta que s'ha col·locat al lloc que abans ocupava, es	prem	sobre les seves natges dòcils i lliures, però la mestressa vigila,
acomiadar-se, però l'encarregat els acompanya fins a la porta, on s'ha de	prémer	contra el muntant per tal de deixar-los passar. Sent que diu encara,
reunides entorn del vell que subjecta les manetes d'una criatura i li	prem	els dits bruts de tinta sobre un imprès on deixa les empremtes digitals.
de la sang perquè té febre, i una agradable embriaguesa el pren i li	prem	els polsos, embolicat per la llum oliosa, per l'olor barrejada de
feixugor de les cames, i un dolor vibrant a les orelles i els polsos, i	premia	les dents i tenia por de perdre els sentits. —Em ficaré al llit, i
Quan em vaig girar, reia. Ha tingut sempre una manera de riure estranya	prement	amb força els llavis, de tal manera que la rialla sembla sortir pel nas
pobra, descarnada, com una prima cabra mogrebina que	premia	amb el front, tancant els ulls, abalançada per tota carència,
agafat entre dues pedres i que sap que les ha de	prémer	la força ferotge del nen. Em commou, però reconec
de record que tinc als dits. Buits dos dies, van	prémer	l'ombra del toc dels teus dits, quan te'm perdies. Engany
de la mar que desespera la clau confusa amb què el	premen	els braços interrogants. Mel o tabac, gin o sal,
esbalaït. La mà se't vincla lluny. Un peu et	prem	la cara. Veus que ella no el llegirà com tu,
tan llesta. Una rialla li dirà que poc hem temut. Si ara ens	premen	altres pors, que siguin vanes. Invisible llisqui la
i el vent que els llimen les galtes: corren, s'escalfen el pit	prement	fort els pans rodons. La sorra ajaguda en els vespres de
a dintre de les menjadores acompanyant-les perquè no sortissin a fora,	prement	-les perquè sortissin per tots els foradets igual. No podia dir-li que si
—Negres! —fa la Ventura, amb sécs al front. —Negres? —pregunta l'oncle	prement	la ploma entre els dits, un llampec als ulls, que la blavor de les
brutes. —No veus, Tomàs, com no costa res de ser feliç? —interroga tot	prement	el braç de l'home, per encomanar-li la seva vibració. —Només cal fixar-nos
la feia tòrcer-se repugnada d'aquell estrany, d'aquell enemic que la	premia	simplement, brutalment, sense gens de malícia, refiat en el seu dret
és on es desborda tot l'horror de la seva fúria; els dits enfebrats	premen	terriblement la balda gèlida com si garfissin una carn enemiga, amb la
de la cunyada: —Ara se'ns acosta en Pere Gifreda. Les mans de Laura es	premen	com si volguessin entrefondre's. —I si ens n'anéssim? —pregunta sense
un minyó somrient i vestit amb recerca, que l'altra nit al concert li	premé	dues vegades la mà, amb estranya violència; que li resseguí tot el cos
de segur que la sotgen, que li aniran a l'encalç fins qui sap on! Es	prem	el front per coordinar la dispersió de les idees. Giravolta en mig el
Jo li parlava en idealista, en poeta. No m'atrevia a res més sinó a	prémer	-li la mà. Em creia que amb aquella estreta es comunicaven les nostres
! ¡Si no fossin els ulls! El meu company té el cap entre les mans, acotat,	prement	-se les parpelles, per no veure res, ni a contraclaror. El sento que es
Aleshores m'hi acostava fins a tocar-li les robes, i ell de vegades em	premia	la mà, i aquell contacte era més bo que totes les paraules que m'hagués
m'agradava de callar com ell i li expressava la meva gratitud només	prement	els seus dits. Però succeïa que a darrera hora, una mestressa pietosa ens
dits, elegant i planera. Ella porta un cos de seda que li cenyix el pit	premut	per les ballenes de l'ajustador i que no es mourà dins la gàbia que
que aïlla una minúscula part del seu cos, que el centra en aquella zona	premuda	pels dos llavis. —D'un moment a l'altre pujarà la nena... Humbert ha
noms, se'ls repetia; era necessari, abans de saber què representava,	prémer	-ne substància i so, imaginar el que la seva dona hi trobava en
vestit negre i els joiells. I bé, ¿què signifiquen aquests ulls abaixats?	Prems	els colzes contra les anques flaques, el cos et fa nosa... Aquesta
Arícia, aquí tens l'espòs que vas enganyar. Et palpa, t'abraça. Com es	prem	contra teu, com t'estima, com t'odia! I tu, Nícias, aquí tens la teva
Orestes. —Ahir, era prop d'Electra; tota la teva natura es	premia	al meu entorn; cantava el teu Bé, com una sirena, i em prodigava tot de
Acreixien llur dany les armadures en masegar i en	prémer	llur substància, i els eren font d'una implacable angoixa,
de bocaterrosa als peus de l'arcàngel i vaig sentir el seu peu que em	premia	pesadament la nuca. Les hores passaren com un llampec. Així també
ho dic amb un gest com de marrec que ha vençut la timidesa. Se'n riu i em	prem	fort mentre el meu penis defallent de manera tendra però ignorada es
Però el que havia rebut el cop d'anella passa a peu, entre dos companys,	prement	-se un mocador contra el front. El mocador és xop de sang i uns reguerots
es trobarà que els llocs més bons ja han estat agafats. La multitud es	prem	a fora i a dins del temple, es posa de puntetes o dempeus a les cadires.
però, tanmateix, està significat ("La seva mà tremolava en la meva i la	premia	més que no hauria estat necessari. ""Che volete —digué
seva mel no es perdrà. Mes, ai de qui no vulgui que la seva bresca sigui	premuda	! Mel i cera cremaran plegades aleshores per sempre més! I ai de qui
La mateixa que entre dos gladiadors molt coratjosos, l'un dels quals	prem	amb la mà la ferida i es manté dempeus, l'altre, mirant el poble que

Pàgina 1 (de 22)

50 següents