×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb precisar |
Freqüència total: 3078 |
CTILC1 |
on era colgada la despulla d'Icàrios. Algun tendre olímpic —no el | preciso | en la memòria— la va premiar transformant-la en una constel·lació. Però | de cortesia, un fill exemplar, un marit fidel, un pare excel·lent", | precisava | Pulcre. "I un protector amb un concepte agudíssim del deure, un noble | l'estada del pare allí, parlà amb ell i amb el padrí per tal de | precisar | la data en què podria celebrar-se el casament, car no existia ja cap | que sí. D'altra banda, l'emperrucat ciutadà —"nec nominetur"— que cito, | precisava | amb un insidiós adverbi l'abast de l'admonició: "recíprocament". El | Sí. Tot això és veritat. Però no tota la veritat. I encara m'atreviria a | precisar | que és més veritat el contrari. Perquè, en el fons, l'home que llegeix —i | matrimoni —mal menor— queda redimit. "Més val casar-se que abrusar-se", | precisa | sant Pau. En definitiva, fóra millor no casar-se, si la castedat pogués | i aquest no ha deixat de ser-ho—, i el dèbil s'hi rabeja. No caldrà | precisar | que venjança és un d'aquells mots que vénen carregats de | circumstàncies, i el context de les Coplas les | precisa | . Però, en general, quan algú treu a col·lació els versets al·ludits, | pintor del XV conegut per "Mestre de Sant Jordi": s'ha pogut | precisar | que era Bernat Martorell. A la tarda, i especialment després de sopar, | Rilke tenia i volia una consciència de tot el que vivia; més que viure — | precisava | jo— li interessava veure's viure. Vinyoli afegia admirablement que en | ansietat i sembla que se sent una altra explosió llunyana, però no puc | precisar | si és de canó. Torno a sortir de la mina i observo que fa una estona que | severament la tercera veu. —Jo mateix vaig ser víctima d'un engany — | precisa | ell—. No sabia que era la mare. Se'm va convocar perquè assistís a la | escolteu! —fa l'home del frac aixecant un dit satisfet—. Ara va | precisant | . —Silenci! —reclamen dues dones que es premen contra seu. Però als | acaba per dir: —Aquesta nit m'havia de fer un fill. —No hi ha excepcions — | precisa | l'oficial—. A més, no pot fer cap fill a ningú sense un certificat mèdic | fan el mateix. Potser que tanqueu el vidre... L'altre somriu, satisfet; | precisa | : —Aquests parlaments els encenen. Ja tinc ganes d'haver acabat el meu | la vostra actitud moral és insostenible? —No n'hi ha cap, de sostenible — | precisa | el jutge—. Si hi fos, no caldria una llei. —I cal obeir-la? | manera incòmoda, lliurada a tot de maniobres complicades que al final es | precisen | en una peça fina que ell identifica com uns sostenidors i que ella desa a | és culpa dels nostres amics —es defensa la noia. —Fins a un cert punt — | precisa | la mestressa—. Ja sé que quan vam procedir a la darrera anàlisi | se n'ha adonat. —A les fosques... —comença ell. —Les altres són plegades — | precisa | l'home—. No hi ha confusió possible. —Us podríem denunciar, doncs —diu el | desordre... —Sempre n'hi ha hagut —es defensa l'home. —Des que hi sou — | precisa | ell—. Abans... Però l'altre el talla: —Falteu al respecte a un | de desfer-se la darrera vegada. —Desfer-se... Vols dir que la van desfer — | precisa | l'home i, amb un altre to—: Has tingut mala sort. Vull dir per la teva | lluny i a la nostra dreta. Ens hi hem anat acostant i a migdia podem | precisar | el far i alguns poblats de Menorca sota d'un cel aparentment feliç. A les | d'un illot deshabitat (Porto Santo) que amb la negror era impossible de | precisar | . De seguida, però, un altre far molt llunyà va punxar la tela | com una nebulosa: era Funchal. Aquest borrissol s'anà engrandint, | precisant | i destriant. Funchal, disposat en hemicicle i mig abraçant la badia, | d'un to verdós o d'un to sanguinolent. De la ciutat, no se'n podia | precisar | ni pedra ni forma, tan negra i espessa era la nit. Només punxades de | les primeres hores de la matinada. Potser en una altra ocasió podré | precisar | la forma real d'aquesta ciutat mig portuguesa mig anglesa i podré veure | dies de no veure cap au marina, en va passar una espècie que no sabria | precisar | , però que era una mena de petrel (procellaria), i ahir | tan vistent com a la Guadalupe; després, una vegada s'ha arribat i s'ha | precisat | la terra, l'exotisme és el mateix, però potser una mica més feixuc, més | i de les Messageries, la duana, etc.. Abans de | precisar | tot això, només es veia el tou vegetal del Fort Saint-Jean i les | jo no sabia ben bé on era la boca que havíem d'enfocar. De seguida s'ha | precisat | , però, tota la màquina de molls de ciment i de castells de ferro, amb | blau cel de les piragües. Sense l'ajuda dels prismàtics, la meva vista | precisava | les fulles dels cocoters. L'escalfor d'aquest aire diàfan havia fos la | negra per un cantó, més orejada i plena de confort per un altre. Hem de | precisar | que a primeries del segle dinou les illes de la Societat —de les quals | aquella "mena de cosa" que a mi em cridava l'atenció i que no | precisava | què podia ser. Vaig acostar-m'hi i vaig veure que consistia en tres | digués que, en aquest bateig, no hi veia uns imponderables que no podia | precisar | i uns elements de franca emoció. Mentre el Pare Josep actuava i nosaltres | dins del seu clima, hi ha una sèrie d'imponderables que no es poden | precisar | ni es poden definir. Estic seguríssim, però, que tots aquests | s'anà produint la seva vida matrimonial, va prendre estat, i es va anar | precisant | de mica en mica en la consciència de Frederic. Maria Carreres, de | el llit. Al cap d'uns minuts, la durada dels quals Frederic no podia | precisar | , aparegué Leocàdia. —Fill meu! Feu-se'n càrrec del seu estat! —Però, | —El que no puc comprendre, és que hi hagi una persona que pugui | precisar | , que ho sàpiga de tan bona tinta, que sàpiga, per exemple, que ell i la | també, també feien una certa mala espina al Baró de Falset, però no podia | precisar | els records; hi havia tan poca llum, ell es trobava en un estat... No, el | acostar-se al motiu de la catàstrofe, però en una forma vaga, sense poder | precisar | res, perquè en definitiva cap dels que parlaven sabia res fora de certes | coordinar-les en una forma lògica. De fet, el que li succeí, no ho pogué | precisar | mai; l'única cosa clara va ésser el canvi radical operat en els seus | unides a la cota i d'altres despreses, encara que sovint es fa difícil de | precisar | aquest particular i de vegades hem de creure que convivien les dues | "cuirassa", és paradoxalment un dels més discutits i més difícils de | precisar | . És innegable que el mot deriva de "cuiro", i aquesta formació res no | sobre armes defensives i ofensives, les lletres de batalla les enumeren i | precisen | amb detall i dues grans novel·les cavalleresques, el Curial e | ofensiu, i cal, per tant, "divisar les armes", expressió que significa | precisar | i determinar amb tota mena de detalls els elements defensius i ofensius | de Mallorca i d'Aragó, però els extractes que ofereixo completen i | precisen | les notícies procedents d'altres fonts. No res menys ens fan palès el | no se li acudirà portar-lo a la batalla. Alguns, però, més desitjosos de | precisar | -ho tot, fan constar que no admeten l'escut, com Pere Pardo | 1472 i 1489) els signants de lletres de batalla | precisen | que volen lluitar amb celada francesa, distinció que devia ésser | sovint esmentada sense cap adjectivació ni peculiaritat que la | precisi | (per exemple: 1403, 1477, 1490), és normalment | nostres cavallers esmenten els colls o collars dels cavalls | precisen | que han d'ésser de malla: "coll de malla" (1472, |
|