×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb premsar |
Freqüència total: 177 |
CTILC1 |
lírica de la jovenesa i amb els boirosos records d'infant: el pare | premsant | raïms, l'àvia morta a l'alcova. Dia núvol, plujós. A la tarda fa un fort | de les primeres coses que vam tenir i sempre he aconseguit de salvar-los. | Premsa | la fotografia amb els dits i dóna un cop de cap en direcció al racó | per una mena de força estranya que tivés des del centre del crani i anés | premsant | i comprimint els músculs externs, que anés xuclant el volum de la carn, | de l'alè d'una vaca i de la llengua d'un bordegàs, la tia Paulina li | premsava | el pit rebel amb la llana dels escapularis. Si sospitava que la xicota | en la espatlla d' un d' ells. Tenia lo pit aixafat, com si li haguessen | prempsat | , y tant sa cara com las mans, estaban tenyidas de sanch. Una roca | de casa. I mentre anava explicant l'esclofollada del blat indi o el | premsar | de les olives, el que era l'arer i el que era la filosa, la néta no perdia | algunes milles més a prop del centre de la terra, i que havien estat | premsats | per un pes enorme d'aigua del damunt—, haguessin patit molta més acció | Y axís, l'home, l'ussía, la gloria de Montagut, se trobà de cop y volta | prempsat | per tots cantons, en perill fins de sortirne ab algun bras trencat ò | i els efectes enervadors de la digestió, l'atuïen. Els peus inflats, | premsats | per les sabates, en petjar els alts i baixos del carrer, el torturaven | no tingué pas temps de seure al costat d'Innocenci. Es sentí subjectada i | premsada | pels braços d'ell. La claror forana els va permetre de mirar-se fit a | I de vegades, apiadat ell mateix de les ànimes tristes, doloroses, que | premsa | implacablement per a extreure'n els verins, se li entela el cristall de | la grandària de la plaça del Mercadal i heu anat a veure la gent com es | premsa | en els autos, el millor que podeu fer és deixar que Vic compti el calaix | amb m al costat de circunstancia, amb n; | premsa | , amb mp; canvi, amb m; setmana amb | cabridar; garrí, garrinar; pollí, pollinar; dalla, dallar; premsa, | premsar | ; picó, piconar; raspall, raspallar; sedàs, sedassar; garbell, garbellar; | de cada gra; com eren espremuts aquells grans dins un artifau que | premsava | estirant una soga fortament. I per últim, pogué veure que, quan aquells | alta, una aristocràcia. Després, les olives són portades al trull i són | premsades | en les premses elèctriques. Veure caure el filet d'oli d'un groc tan | Quatre! —concloïa, arrenglerant de nou el flascó en la lleixa i de nou | premsant | i inquietant, amb porfidiosa atenció, els ingredients de la plaqueta. A | formidable de les seves més cares il·lusions. I el seu magí anava | premsant | i repremsant la cavil·lació dolorosa, mentre son cos, mecànicament, anava | d'Espanya, coneguda amb el nom de solapa. Aquest oli era obtingut | premsant | caps d'arengada i d'altres peixos ordinaris de Noruega. Aquesta | la curra, totes les vegades que calgui, fins que el pallot quedi ben | premsat | i atapeït i ben apegat o encastat a la cara de l'era, com si formés una | Hi havia el banc del fuster, una campana de l'església, un tòrcul de | premsar | raïm i moltes altres andròmines, algunes de tan absurdes com un sunyer de | grau, té millor gust, necessita menys espai de premsa. També costa més de | premsar | , perquè la rapa fa drenatge dintre la massa de brisa. 3. La pell | La rapa facilita la premsada afavorint el drenatge. No obstant, si es | premsa | amb premses continues de vis-sens-fi, que tallen la rapa, serà convenient | no més que per a trencar els grans, passant-los tot seguit a la premsa i | premsant | ràpidament. 3. Defecació i correcció. El most se subjecta | mistela negra, se posa l'esperit juntament amb la verema negra, abans de | prempsar | -la. Generalment per evitar la fermentació n'hi ha prou amb deixar la | per a reforsar-lo del modo que havem dit. La brisa escorreguda (sense | prempsar | -la doncs que suposem no tenen prempsa) se pot embotar barrejada amb la | normal, amb mides adequades, s'hi posa terra. Sobre aquesta terra s'hi | premsa | una placa on hi han disposats els models, en forma que tingui força | doblegar les peces en sentit de la longitud, plegar en diferents formes, | premsar | , cusir les peces, etc.. Algunes de les màquines que hem anomenat | immergir després en una mica d'excés de lleixiu i escórrer fort o | premsar | de manera que quedi un total de 600 grams. La cel·lulosa sòdica | a vegades es treu la pell fina que les cubreix escaldant-les. Es mol i es | premsa | la pasta a la temperatura de 50 a 60 graus. A Mallorca | a articles llisos. Calandrar o cilindrar, fixar, encongir, vaporar, | premsar | . Operacions que serveixen purament per acabar (planxar o refinar) el | i una planxa (cilindrar), ja plegant-la entre unes planxes que després es | premsen | , ja enrotllant-la en un corró foradat per on s'injecta vapor al conjunt i | eren les úniques que hi havia, i les úniques que es feien servir per | premsar | les olives. El rendiment que donaven per mólta, no diferia gaire del que | una remolta, és dir, es molen les olives d'un peu, amb la curra, i es | premsen | . La remolta es guarda. Es molen altres olives per un altre peu, amb la | guarda. Es molen altres olives per un altre peu, amb la mateixa curra, es | premsen | , però tant les del primer peu com la del segon, amb poca pressió. Les | passen llavors pel rodet que fa la pasta més fina, i llavors es torna a | premsar | amb més pressió que les dues vegades anteriors, i al repremsar es tira | fàbriques d'oli que tenim ja a Catalunya. L'oli, a mida que la pasta va | premsant | -se, s'escorre cap a la pica on hi ha aigua que s'ajunta amb l'aigua de | es pelen i es tallen a trossos, netejant-los amb aigua fresca. Després es | premsen | ben fort fins a recollir sis litres de suc de codonyat, i se li barregen | les restes del premsat de la taronja, després d'extreure'n el suc. Un cop | premsada | la taronja, la pell i la carn són assecades i molturades. És un producte | dramàtica, que a mi em deixava parat. Les veremes, entre trepitjar, | premsar | , bullir i trasbalsar el vi, duraven cinc o sis dies. S'esqueien | verge, generalment clar, si fermentava el most tot sol. En aquest cas es | premsava | després de la trepitjada, i per fer vi negre es premsava un cop fermentat | En aquest cas es premsava després de la trepitjada, i per fer vi negre es | premsava | un cop fermentat tot plegat. Altres coses que hom feia a les cases de | corresponent a 4 quartans d'olives. Llavors el peu es | premsava | amb una premsa de viga. L'oli junt amb l'aigua de vegetació, anava a les | Preparació de paquets per a comptar. 6. Comptar. 7. | Premsar | . 8. Tallar els paquets a mida. 9. Fabricació de | el suro contra els plats evitant qualsevol moviment del suro quan es | premsa | . L'operador pren dues peces de suro que calgui enganxar, col·locant-les | un paper blanc entre el paper de suro i la planxa. 7. | Premsar | . Vuit paquets de 400 fulls cada un són ara posats un sobre | amb quitrà, formant una pasta consistent. Aquesta pasta és emmotllada i | premsada | , donant als carbons la forma de barretes, o bé passada per una filera. | l'acabament feliç de la tasca que comanà a Ramon de Penyafort, que havia | premsat | i reduït a un volum únic la immensa i copiosa i sovint contradictòria | la, un cop extreta, al sol o en estufes, puix conté molta humitat; a més, | premsant | -la hom redueix el seu volum considerablement, cosa que és un gran | fals pudor, defecte pueril, indigne d'un home. D'altres, com a frenètics, | premsen | dintre d'ells els propis mals amb pertinaç silenci i s'indignen contra el |
|