Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
prendre M 10 oc.
prendre SFX 1 oc.
prendre V 42247 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb prendre Freqüència total:  42258 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Gea, la matèria terrestre, de sina fecunda, va sorgir després i, abans de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser
sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a punt de
d'home solitari i secret. Orió T'han despullat de l'armadura d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots seguir les caceres del cel, acompanyat
senceres, pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em banyo i prenc després el sol", va contestar el xicot. "I no et fastigueja de
la senyora Magdalena Blasi. "Es diu que, en el punt just, ella va prendre també un aspecte palmípede", transigia Pulcre. "En el dibuix no noto
D'ell davallava massa sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a prendre la forma de llop i a comportar-se com aquesta fera. Els arcadis, encara
com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb monyeca. Les prendran per unes sabates de moda. I què, al capdavall, si retira a un petit
a trenc d'alba, gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps
desfent l'ordit de l'andarejar mental de la reina. "I això que havia pres mesures perquè una tal desgràcia no em sobrevingués, però ja se sap com
el pagès que figurava marit de la noia. "Una donassa, llàstima que me la prenguin. Xopa de sang i tan tranquil·la, com si filés. M'hauria servit per a tot,
el noi, sense cap vestigi del sentit de la responsabilitat. El pare li prenia per darrer cop, amb un llarg esguard, la mida de la curta xolla. "Nen, et
clarament que les coses no podien continuar d'aquella manera, que calia prendre una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els
hores a la casa, i, no sense terror, havia anat adonant-se del rumb que prenien les coses. Sentia afecte per la seva cunyada, i la compadia, perquè la
i més d'una vegada aconseguí que el seu germà desarrugués el front i prengués part a la conversa general, amb la seva dona. A la fi del sopar el padrí
parat de sobte i, amagant el rostre, s'havia posat a plorar. L'havia presa un sobtat entendriment, una cosa inexplicable que esglaià tothom. Però un
era petita anant a missa amb sa mare, o a les festes populars del poble prenent part en algun dels actes que es celebraven, o bé al passeig amb les seves
xivarri que movien entorn de la gàbia i va romandre sense dir res, sense prendre part en la nostra alegria. Ella no apartava els ulls de la gàbia on
en vista d'allò que havia passat a l'escola, l'envià aleshores de nits a prendre lliçons a casa d'un vell professor que es dedicava a l'ensenyança a
havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre la nau cabotejava ja
col·lectiva, ja es sabia que el Sagristà havia de figurar en primer lloc, prenent disposicions, donant ordres i afanyant-se al cap de tots, nit i dia, si
del Pintat, on un grup de bevedors s'havien reunit, com cada nit, a prendre la fresca i a xerrar i a beure un vas de vi. Entre els bevedors es
la vora del foc, i l'ancià va sentir-se a poc a poc animat pel gir que prenia la conversa. El tema de les velles llegendes, de les cançons populars,
harmoniosament, i fins el mal tenia la seva justificació, car en ell prenia força la virtut. Ell li hauria parlat encara —ja ho sabia— de la
era ja un home entrat en anys i gairebé començava a ranquejar— havia pres part activa a les festes i diversions del poble i, sobretot, a la festa
fos el seu amic de tota la vida, l'amic que estimava més. El padrí havia pres de bell nou la paraula: —Et contaré una cosa d'ell, Mila, que et farà
s'hauria posat a tocar com en aquells dies quan sentia que l'alegria prenia dolçament en el seu esperit, que creixia i l'arravatava, i ell s'aixecava
les santes festes de Nadal, en què un desig de pau i de companyia pren en els homes i sorgeixen tendres records en els pits més endurits. Jo em
cremava en un desig mortal de veure la meva mare —els desigs sempre prenen en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un desig mortal, com si
amor a Mila, per temor d'ell mateix, refrenà l'impuls de la seva ànima; prengué la resolució més dolorosa i la més heroica de la seva vida. Tino Costa,
la rapidesa amb què es produí l'incendi i la força amb què les flames prengueren en la fusta seca. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals, amb gibrells
la vulgui com son padrí. La vol més que la seva mare. —Però potser s'ho prengui d'una altra manera. No és tan tou ell com son germà. I les invectives més
de fer és això: procurar calmar el seu pare. Després penso que haurem de prendre un determini: potser àdhuc deixar-la que vagi amb ell, no oposar-nos-hi.
té més que una preocupació: l'arribada del seu germà i la por de com s'ho prendria, donat el seu caràcter. Ell havia d'arribar al capvespre, però molt bé
us creieu que ningú no us mira. Però jo t'he observat. Ja pots prendre aquest posat, ja; ja pots disfressar-te d'ós i d'espanta-innocents. A
te'ls? Encara que també podria ser-ho com els que s'usen avui, és veritat. Pren. Li posà un bitllet a les mans. —Si en necessites més, digues-ho. —
agafà una mena de ciri llarg i prim que hi havia al costat i tornà. —Pren —li digué, fent-li a mà el ciri encès—: fes-me llum. Ell
—li digué, fent-li a mà el ciri encès—: fes-me llum. Ell prengué el ciri a la mà. La dona va treure's la clau i la introduí al pany. La
de la vora, que me la crien. L'he d'amagar, saps? Ell me la vol prendre. Fins i tot m'ha pegat perquè li digui on la tinc. Però primer em
de sobte veié la dona, que plorant, feia gest de vestir-se, com un que ha pres una violenta resolució; i veié com ell se li avançava amb gest ràpid, i
que tal volta s'arrangi tot. És un tarambana, ja el coneixes. No pot prendre's norma d'ell, però com tots li'n fan cas... Fins jo, quan m'oblido de
reprendre llurs festes íntimes d'antany; ella es posà al clavicordi i ell prengué el violí. La nena estava asseguda vora seu, mirant-se'ls. Però hagueren
possente Amor\. Tasso /(La Gerusalemme liberata)\. Mila ha pres ja la seva resolució. Ara està tranquil·la. Han passat llargs mesos de
cos magre i inclinat i el seu petit farcell a l'espatlla, tots l'haurien presa per una d'aquelles velles captaires que passaven de tant en tant per les
ets per a mi! Anirem de seguida, oi, padrí? Demà mateix. —Abans has de prendre't un xic de repòs. Estàs encara molt feble... —Però, si estic bé, padrí!
per si encara ho podia trobar. A la ciutat no li quedava res. Havia estat pres per haver ferit un home en una baralla de taverna una nit que havia
encara trobaré la pau." I el somni de la seva imaginació tornava a prendre vida, s'insinuava tan dolçament, que Tino Costa es deixava vèncer,
treballarà. Encara sent agitar-se en ell un somni secret que malda per prendre forma i per brollar a la llum: es diria una veu d'impaciències, que crida
la nostra vida pertany a Déu, com deia mossèn Anselm, i que només Ell pot prendre-la o donar-la. Però també això ho havia de fer. Mila vol morir en pecat
plantejament, és clar, les dimensions del nas d'una reina d'Egipte prenen, de sobte, una gravetat impressionant. Els criteris, però, van
el prosceni dels segles. Els altres atzars, no val la pena que els prenguem en consideració. Voltaire ja els ridiculitzava. En el /Dialogue d'un

  Pàgina 1 (de 846) 50 següents »