Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Gea, la matèria terrestre, de sina fecunda, va sorgir després i, abans de	prendre	una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser
sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi,	prendrà	d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a punt de
d'home solitari i secret. Orió T'han despullat de l'armadura d'or, t'han	pres	la brillant espasa, i ja no pots seguir les caceres del cel, acompanyat
senceres, pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em banyo i	prenc	després el sol", va contestar el xicot. "I no et fastigueja de
la senyora Magdalena Blasi. "Es diu que, en el punt just, ella va	prendre	també un aspecte palmípede", transigia Pulcre. "En el dibuix no noto
D'ell davallava massa sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a	prendre	la forma de llop i a comportar-se com aquesta fera. Els arcadis, encara
com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb monyeca. Les	prendran	per unes sabates de moda. I què, al capdavall, si retira a un petit
a trenc d'alba, gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em	prendran	ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps
desfent l'ordit de l'andarejar mental de la reina. "I això que havia	pres	mesures perquè una tal desgràcia no em sobrevingués, però ja se sap com
el pagès que figurava marit de la noia. "Una donassa, llàstima que me la	prenguin	. Xopa de sang i tan tranquil·la, com si filés. M'hauria servit per a tot,
el noi, sense cap vestigi del sentit de la responsabilitat. El pare li	prenia	per darrer cop, amb un llarg esguard, la mida de la curta xolla. "Nen, et
clarament que les coses no podien continuar d'aquella manera, que calia	prendre	una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els
hores a la casa, i, no sense terror, havia anat adonant-se del rumb que	prenien	les coses. Sentia afecte per la seva cunyada, i la compadia, perquè la
i més d'una vegada aconseguí que el seu germà desarrugués el front i	prengués	part a la conversa general, amb la seva dona. A la fi del sopar el padrí
parat de sobte i, amagant el rostre, s'havia posat a plorar. L'havia	presa	un sobtat entendriment, una cosa inexplicable que esglaià tothom. Però un
era petita anant a missa amb sa mare, o a les festes populars del poble	prenent	part en algun dels actes que es celebraven, o bé al passeig amb les seves
xivarri que movien entorn de la gàbia i va romandre sense dir res, sense	prendre	part en la nostra alegria. Ella no apartava els ulls de la gàbia on
en vista d'allò que havia passat a l'escola, l'envià aleshores de nits a	prendre	lliçons a casa d'un vell professor que es dedicava a l'ensenyança a
havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà un xic per	prendre	impuls, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre la nau cabotejava ja
col·lectiva, ja es sabia que el Sagristà havia de figurar en primer lloc,	prenent	disposicions, donant ordres i afanyant-se al cap de tots, nit i dia, si
del Pintat, on un grup de bevedors s'havien reunit, com cada nit, a	prendre	la fresca i a xerrar i a beure un vas de vi. Entre els bevedors es
la vora del foc, i l'ancià va sentir-se a poc a poc animat pel gir que	prenia	la conversa. El tema de les velles llegendes, de les cançons populars,
harmoniosament, i fins el mal tenia la seva justificació, car en ell	prenia	força la virtut. Ell li hauria parlat encara —ja ho sabia— de la
era ja un home entrat en anys i gairebé començava a ranquejar— havia	pres	part activa a les festes i diversions del poble i, sobretot, a la festa
fos el seu amic de tota la vida, l'amic que estimava més. El padrí havia	pres	de bell nou la paraula: —Et contaré una cosa d'ell, Mila, que et farà
s'hauria posat a tocar com en aquells dies quan sentia que l'alegria	prenia	dolçament en el seu esperit, que creixia i l'arravatava, i ell s'aixecava
les santes festes de Nadal, en què un desig de pau i de companyia	pren	en els homes i sorgeixen tendres records en els pits més endurits. Jo em
cremava en un desig mortal de veure la meva mare —els desigs sempre	prenen	en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un desig mortal, com si
amor a Mila, per temor d'ell mateix, refrenà l'impuls de la seva ànima;	prengué	la resolució més dolorosa i la més heroica de la seva vida. Tino Costa,
la rapidesa amb què es produí l'incendi i la força amb què les flames	prengueren	en la fusta seca. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals, amb gibrells
la vulgui com son padrí. La vol més que la seva mare. —Però potser s'ho	prengui	d'una altra manera. No és tan tou ell com son germà. I les invectives més
de fer és això: procurar calmar el seu pare. Després penso que haurem de	prendre	un determini: potser àdhuc deixar-la que vagi amb ell, no oposar-nos-hi.
té més que una preocupació: l'arribada del seu germà i la por de com s'ho	prendria	, donat el seu caràcter. Ell havia d'arribar al capvespre, però molt bé
us creieu que ningú no us mira. Però jo t'he observat. Ja pots	prendre	aquest posat, ja; ja pots disfressar-te d'ós i d'espanta-innocents. A
te'ls? Encara que també podria ser-ho com els que s'usen avui, és veritat.	Pren	. Li posà un bitllet a les mans. —Si en necessites més, digues-ho. —
agafà una mena de ciri llarg i prim que hi havia al costat i tornà. —	Pren	—li digué, fent-li a mà el ciri encès—: fes-me llum. Ell
—li digué, fent-li a mà el ciri encès—: fes-me llum. Ell	prengué	el ciri a la mà. La dona va treure's la clau i la introduí al pany. La
de la vora, que me la crien. L'he d'amagar, saps? Ell me la vol	prendre	. Fins i tot m'ha pegat perquè li digui on la tinc. Però primer em
de sobte veié la dona, que plorant, feia gest de vestir-se, com un que ha	pres	una violenta resolució; i veié com ell se li avançava amb gest ràpid, i
que tal volta s'arrangi tot. És un tarambana, ja el coneixes. No pot	prendre	's norma d'ell, però com tots li'n fan cas... Fins jo, quan m'oblido de
reprendre llurs festes íntimes d'antany; ella es posà al clavicordi i ell	prengué	el violí. La nena estava asseguda vora seu, mirant-se'ls. Però hagueren
possente Amor\. Tasso /(La Gerusalemme liberata)\. Mila ha	pres	ja la seva resolució. Ara està tranquil·la. Han passat llargs mesos de
cos magre i inclinat i el seu petit farcell a l'espatlla, tots l'haurien	presa	per una d'aquelles velles captaires que passaven de tant en tant per les
ets per a mi! Anirem de seguida, oi, padrí? Demà mateix. —Abans has de	prendre	't un xic de repòs. Estàs encara molt feble... —Però, si estic bé, padrí!
per si encara ho podia trobar. A la ciutat no li quedava res. Havia estat	pres	per haver ferit un home en una baralla de taverna una nit que havia
encara trobaré la pau." I el somni de la seva imaginació tornava a	prendre	vida, s'insinuava tan dolçament, que Tino Costa es deixava vèncer,
treballarà. Encara sent agitar-se en ell un somni secret que malda per	prendre	forma i per brollar a la llum: es diria una veu d'impaciències, que crida
la nostra vida pertany a Déu, com deia mossèn Anselm, i que només Ell pot	prendre	-la o donar-la. Però també això ho havia de fer. Mila vol morir en pecat
plantejament, és clar, les dimensions del nas d'una reina d'Egipte	prenen	, de sobte, una gravetat impressionant. Els criteris, però, van
el prosceni dels segles. Els altres atzars, no val la pena que els	prenguem	en consideració. Voltaire ja els ridiculitzava. En el Dialogue

Pàgina 1 (de 970)

50 següents