DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pressós A 61 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pressós Freqüència total:  61 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà pressós. Darrera la violència a què havia sotmès els seus nervis es sentia tot
i comentar: "L'ha atrapada bona!", mentre ell s'allunyaria agitat i pressós. Només ara la veu al seu costat, amb l'oferta als llavis, manyaga i
gairebé la serra, quan una figura endolada, a passos insegurs, però pressosa, pujava la costa del barranc en direcció a les altures. Els homes
Oh, si em sembla que em mira i em parla quan l'afany és en mi tan pressós! Deu-me un bell corser blanc per raptar-la i un mantell prou folgat per
corrents, ara entrava a una aula, pujava a secretaria, tornava a baixar pressós, parlava amb un senyor, gesticulava, s'esmunyia, reapareixia al fons d'un
dificultosament enmig d'una munió bigarrada de gent que anava i venia pressosa. El jove esbroncava constantment l'home. —/Où vas-tu, nigaud, propre
El moviment comporta la inquietud. Però ací la vida del riu, del Roine pressós, em dóna alhora la imatge de l'ímpetu i de la calma, del present i de
els costeruts carrerons dels voltants de l'església; endinsar un dit pressós en la pica de l'aigua beneita, traçar petites creus fugaces sobre el
que, com un firmament, hi difonien vívides llums. La multitud pressosa va entrar admirant; uns lloen l'edifici, i uns
els morts citats de tots els segles, cap al judici universal pressosos vindran; llur son s'esvairà amb l'estrèpit. Llavors,
dansa en nombres que assenyalen dies i mesos i anys, giren pressoses llurs moviments cap a la seva ardència que ho
pas menys que en el Cel, les seves gràcies." Dient-ho, amb ulls alacres i pressosa, se n'anà, amb pensaments hospitalaris imaginant les
desoris i alliberats de tota impedimenta, van acudir pressosos a la crida i avançaren en ordre de batalla: quan heus
la veueta de la mare que arriba tèrbola a travers de tempanells acudeix pressosa a la cambra. —Qui hi havia? —Vicens. —A! —Sí, el fill
unes voltes arribava fins a les roques mullades per la mar; altres pujava pressós a les de més amunt. Sos braços s'agitaven en l'aire fent una ganyota...
i pensà en la nova coneixença, va sentir tanta alegria, que es llevà tota pressosa, sens tenir en compte que encara era aviat; diria's un nen que desitja
a buscar el metge. —Sí; vagi, vagi. El camàlic abandonà la cambra, tot pressós, deixant-hi sola la velleta. Al cap d'una estona la Catarina obrí els
a sortir voretats de xiprers allà en les terres hortolanes, fugint pressosos cap a la platja il·luminada. Moltes belles coses veien els ulls i és per
Ratolí no en va fer cabal d'aquesta pregunta, sinó que va continuar tot pressós: —...trobar-ho convenient d'anar amb Edgar Atheling a trobar Guillem i
i estrident damunt mateix del seu cap la va fer mirar en l'aire tota pressosa. Un enorme gos peter mirava cap avall, envers ella, amb rodons ullassos i
salvadora, agafà el diari, se'l ficà a la butxaca, i emprengué tot pressós el camí del mas. Els llauradors no s'adonaven de la gravetat del cas.
vegades arribava fins a les roques mullades per la mar, altres pujava pressós a les de més amunt. Sos braços s'agitaven en l'aire, com si desitgessin
pregona com deu ésser la veu de l'àvia del diable, que va fer tota pressosa: "Qui hi ha? Qui hi ha? Auxili..." En aquell moment la porta s'esbotzà
en una activitat furiosa. A vegades agafava l'aixada i sortia tot pressós com si anés a esbocinar l'enemic invisible. Anava escollarat i amb la
tot i li amarava les robes. El pensament del noi l'anguniejava i el feia pressós. Dintre la fatiga, però, avui sentia en la seva ànima el despertar d'un
dia així que el vell se'n fou anat, prengué el camí del poble. Marxava pressosa i adalerada, amb por i amb ansietat. El cor li bategava apressadament i
amb què s'ho entornava, sense mirar-lo ni insistir... Va aixecar-se pressós i se n'anà al cafè... Era aviat, no hi havia ningú i va asseure's a fora
l'altre cap i se'l lligà pel coll. Feinejava amb fermesa ara; resolt, pressós. Va estrènyer el nus amb mà convulsa. Va fer-se mal i no podia
negre de la seva superfície podia ésser dels seus perseguidors anant pressosos, a la quieta i a la segura, cap a garfir-lo. Capítol XLVII Van
boca per amunt, tot plegat anant-se'n a la deriva, com damunt del riu pressós de la meva vida que es precipitava a la mar! —I vós tenir un
ininterrompudes que arriben de la Rambla propera. Carme apareix tota pressosa, consultant el seu rellotge de polsera, en un dels angles de la plaça.
aquest que acompanya el teu marit? —va preguntar Carme. Elvira anà tota pressosa cap a la tribuna i mirà discretament entre les musselines, com desitjant
els avisaran. En descobrir la seva dona i el nen, l'Enric va sortir tot pressós a llur encontre. Encara semblava excitat. Va estrènyer la mà d'ella i va
les mans de la seva dona però en aquest instant el petit vingué tot pressós per un corriol del jardí. —Papà, papà —va cridar, assenyalant l'horitzó.—
curós; fretura; freturós; dolença, dolençós; parença, parençós; pressa, pressós; ufana, ufanós; mandra, mandrós; esponera, esponerós; enveja, envejós;
de caure molt avall. Res ni ningú no és prop seu. La veu d'ell és apagada, pressosa: —És el perfum dels teus cabells... i d'aquestes flors... de la teva
embadocat, espolsà el cap, entre sorprès i confós, i tornà, amb pressosa barroeria, a masegar l'ungüent. La senyora Mència féu, amb veu aspra, que
no hi ha més gran amor que donar la vida pel seu amic. No siguis massa pressós a creure que el teu enemic és un salvatge justament perquè és el teu
que ets capaç d'estimar-lo ja no seria el teu enemic. No siguis massa pressós a creure que el teu enemic és un enemic de Déu justament perquè és el teu
i misericòrdia i comprensió de les febleses dels homes. No siguis massa pressós a condemnar l'home que ja no creu en Déu perquè potser són la teva fredor
, no és pas la cosa que els ha d'ajudar a arribar-hi. Els que són massa pressosos de creure que han d'actuar i compartir la seva contemplació amb els
una impressió molt desagradable i es veié empès per una invencible i pressosa curiositat. S'hi apropà lentament, amb tota la precaució mirà per entre
Zumzeja al rusc la divinal abella, la formiga pressosa va furtant i un bailet de quinze anys a una donzella
i no ho oblidaré mai. Però ara, jo et prego, roman, baldament pressós del camí: a fi que en havent-te banyat, i acontentat el teu cor
rabents les tempestes. Així ell hi fou deturat, baldament pressós del camí, per tal d'enterrar el company, i fer-li, damunt,
sabut que un tal camí debatia, massa hauria restat, baldament pressós del camí, o bé m'hauria jaquida morta en aquestes estades.
Ulisses tot era girar la testa cap al sol tot lluent, pressós de veure'l colgat, amb el seu daler per tornar-se'n. I tal com
deixalla del que havien menjat la vigilia, i acaramullà, pressós, el pa de forment en paneres, i amarà en una copa d'eura un vi
I, sota el plàcid fosquejar del teu somni infinit, on pressós es vol esclatar el punt d'alba solar del teu ansiós
may, maymés. --/Vaya, muchas gracias\,-- vaig fer jo, ja tot pressós. Y a la fi, vam anàrnosen, no sens estrènyer ab una repugnancia

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »