×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pressós |
Freqüència total: 61 |
CTILC1 |
. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà | pressós | . Darrera la violència a què havia sotmès els seus nervis es sentia tot | i comentar: "L'ha atrapada bona!", mentre ell s'allunyaria agitat i | pressós | . Només ara la veu al seu costat, amb l'oferta als llavis, manyaga i | gairebé la serra, quan una figura endolada, a passos insegurs, però | pressosa | , pujava la costa del barranc en direcció a les altures. Els homes | Oh, si em sembla que em mira i em parla quan l'afany és en mi tan | pressós | ! Deu-me un bell corser blanc per raptar-la i un mantell prou folgat per | corrents, ara entrava a una aula, pujava a secretaria, tornava a baixar | pressós | , parlava amb un senyor, gesticulava, s'esmunyia, reapareixia al fons d'un | dificultosament enmig d'una munió bigarrada de gent que anava i venia | pressosa | . El jove esbroncava constantment l'home. —/Où vas-tu, nigaud, propre | El moviment comporta la inquietud. Però ací la vida del riu, del Roine | pressós | , em dóna alhora la imatge de l'ímpetu i de la calma, del present i de | els costeruts carrerons dels voltants de l'església; endinsar un dit | pressós | en la pica de l'aigua beneita, traçar petites creus fugaces sobre el | que, com un firmament, hi difonien vívides llums. La multitud | pressosa | va entrar admirant; uns lloen l'edifici, i uns | els morts citats de tots els segles, cap al judici universal | pressosos | vindran; llur son s'esvairà amb l'estrèpit. Llavors, | dansa en nombres que assenyalen dies i mesos i anys, giren | pressoses | llurs moviments cap a la seva ardència que ho | pas menys que en el Cel, les seves gràcies." Dient-ho, amb ulls alacres i | pressosa | , se n'anà, amb pensaments hospitalaris imaginant les | desoris i alliberats de tota impedimenta, van acudir | pressosos | a la crida i avançaren en ordre de batalla: quan heus | la veueta de la mare que arriba tèrbola a travers de tempanells acudeix | pressosa | a la cambra. —Qui hi havia? —Vicens. —A! —Sí, el fill | unes voltes arribava fins a les roques mullades per la mar; altres pujava | pressós | a les de més amunt. Sos braços s'agitaven en l'aire fent una ganyota... | i pensà en la nova coneixença, va sentir tanta alegria, que es llevà tota | pressosa | , sens tenir en compte que encara era aviat; diria's un nen que desitja | a buscar el metge. —Sí; vagi, vagi. El camàlic abandonà la cambra, tot | pressós | , deixant-hi sola la velleta. Al cap d'una estona la Catarina obrí els | a sortir voretats de xiprers allà en les terres hortolanes, fugint | pressosos | cap a la platja il·luminada. Moltes belles coses veien els ulls i és per | Ratolí no en va fer cabal d'aquesta pregunta, sinó que va continuar tot | pressós | : —...trobar-ho convenient d'anar amb Edgar Atheling a trobar Guillem i | i estrident damunt mateix del seu cap la va fer mirar en l'aire tota | pressosa | . Un enorme gos peter mirava cap avall, envers ella, amb rodons ullassos i | salvadora, agafà el diari, se'l ficà a la butxaca, i emprengué tot | pressós | el camí del mas. Els llauradors no s'adonaven de la gravetat del cas. | vegades arribava fins a les roques mullades per la mar, altres pujava | pressós | a les de més amunt. Sos braços s'agitaven en l'aire, com si desitgessin | pregona com deu ésser la veu de l'àvia del diable, que va fer tota | pressosa | : "Qui hi ha? Qui hi ha? Auxili..." En aquell moment la porta s'esbotzà | en una activitat furiosa. A vegades agafava l'aixada i sortia tot | pressós | com si anés a esbocinar l'enemic invisible. Anava escollarat i amb la | tot i li amarava les robes. El pensament del noi l'anguniejava i el feia | pressós | . Dintre la fatiga, però, avui sentia en la seva ànima el despertar d'un | dia així que el vell se'n fou anat, prengué el camí del poble. Marxava | pressosa | i adalerada, amb por i amb ansietat. El cor li bategava apressadament i | amb què s'ho entornava, sense mirar-lo ni insistir... Va aixecar-se | pressós | i se n'anà al cafè... Era aviat, no hi havia ningú i va asseure's a fora | l'altre cap i se'l lligà pel coll. Feinejava amb fermesa ara; resolt, | pressós | . Va estrènyer el nus amb mà convulsa. Va fer-se mal i no podia | negre de la seva superfície podia ésser dels seus perseguidors anant | pressosos | , a la quieta i a la segura, cap a garfir-lo. Capítol XLVII Van | boca per amunt, tot plegat anant-se'n a la deriva, com damunt del riu | pressós | de la meva vida que es precipitava a la mar! —I vós tenir un | ininterrompudes que arriben de la Rambla propera. Carme apareix tota | pressosa | , consultant el seu rellotge de polsera, en un dels angles de la plaça. | aquest que acompanya el teu marit? —va preguntar Carme. Elvira anà tota | pressosa | cap a la tribuna i mirà discretament entre les musselines, com desitjant | els avisaran. En descobrir la seva dona i el nen, l'Enric va sortir tot | pressós | a llur encontre. Encara semblava excitat. Va estrènyer la mà d'ella i va | les mans de la seva dona però en aquest instant el petit vingué tot | pressós | per un corriol del jardí. —Papà, papà —va cridar, assenyalant l'horitzó.— | curós; fretura; freturós; dolença, dolençós; parença, parençós; pressa, | pressós | ; ufana, ufanós; mandra, mandrós; esponera, esponerós; enveja, envejós; | de caure molt avall. Res ni ningú no és prop seu. La veu d'ell és apagada, | pressosa | : —És el perfum dels teus cabells... i d'aquestes flors... de la teva | embadocat, espolsà el cap, entre sorprès i confós, i tornà, amb | pressosa | barroeria, a masegar l'ungüent. La senyora Mència féu, amb veu aspra, que | no hi ha més gran amor que donar la vida pel seu amic. No siguis massa | pressós | a creure que el teu enemic és un salvatge justament perquè és el teu | que ets capaç d'estimar-lo ja no seria el teu enemic. No siguis massa | pressós | a creure que el teu enemic és un enemic de Déu justament perquè és el teu | i misericòrdia i comprensió de les febleses dels homes. No siguis massa | pressós | a condemnar l'home que ja no creu en Déu perquè potser són la teva fredor | , no és pas la cosa que els ha d'ajudar a arribar-hi. Els que són massa | pressosos | de creure que han d'actuar i compartir la seva contemplació amb els | una impressió molt desagradable i es veié empès per una invencible i | pressosa | curiositat. S'hi apropà lentament, amb tota la precaució mirà per entre | Zumzeja al rusc la divinal abella, la formiga | pressosa | va furtant i un bailet de quinze anys a una donzella | i no ho oblidaré mai. Però ara, jo et prego, roman, baldament | pressós | del camí: a fi que en havent-te banyat, i acontentat el teu cor | rabents les tempestes. Així ell hi fou deturat, baldament | pressós | del camí, per tal d'enterrar el company, i fer-li, damunt, | sabut que un tal camí debatia, massa hauria restat, baldament | pressós | del camí, o bé m'hauria jaquida morta en aquestes estades. | Ulisses tot era girar la testa cap al sol tot lluent, | pressós | de veure'l colgat, amb el seu daler per tornar-se'n. I tal com | deixalla del que havien menjat la vigilia, i acaramullà, | pressós | , el pa de forment en paneres, i amarà en una copa d'eura un vi | I, sota el plàcid fosquejar del teu somni infinit, on | pressós | es vol esclatar el punt d'alba solar del teu ansiós | may, maymés. --/Vaya, muchas gracias\,-- vaig fer jo, ja tot | pressós | . Y a la fi, vam anàrnosen, no sens estrènyer ab una repugnancia |
|